Pàgines

dijous, 5 d’abril del 2007

Vacances?

Si se li en pot dir així, és clar. O cap de setmana llarg, de quatre dies. La meva experiència personal em diu que avui molts dels que han treballat ho han fet a mig gas, o amb jornades intensives de facto. El Dijous Sant té l'aire de dia que no s'acaba de treballar massa que també es troba el dia de Cap d'Any o, en menor mesura, el dia de la revetlla de Sant Joan.
Encara que avui no compta com a festiu, crec que tampoc se'l pot fer comptar com treballat del tot. Aprofitant aquesta circumstància avui ha començat l'operació sortida. Tot seguit vindrà l'ocupació de destinacions turístiques a mar, muntanya i rurals (tercera destinació genèrica de vacances de recent aparició), sense comptar els que van més enllà de les fronteres nacionals (nacionals catalanes, per descomptat). Finalment: l'operació tornada.
Vist així, les vacances perden molta èpica. Se li poden dir vacances a quatre dies de festa, dels quals dos es passen al volant?
De fet, no em puc treure de sobre aquesta sensació de moviment, d'activitat, que sembla ser el signe dels nostres temps. Anar a llocs a fer coses. Moure's.
He estat temptat d'escriure un apunt fent apologia de la calma, de la tranquil·litat, de que no cal marxar, que el silenci i la pau no són llocs sinó estats.
Calla, calla... el que passa és que em quedo a casa. Què donaria jo ara per anar-me'n de viatge i passar uns dies a Berlín, Amsterdam, Praga, Moscou, Atenes... o per perdre'm pels volts de Bagà, Guardiola o la Pobla de Lillet, o pujant un cop més a Núria...
Farem de la necessitat virtut: Com a caseta, enlloc. No cal anar a cap banda i hi han prou coses per fer aquí. Sobre això de la mobilitat: Avui he sentit a un capitost de trànsit que ho deia clarament: "cal entendre que agafar el vehicle és un risc". Es veu que l'efecte dissuasiu del carnet per punts ha passat i ha pujat de forma alarmant el nombre d'accidents.
Poca broma, és un dels problemes greus de la nostra comunitat.
Jo, si de cas, col·laboro quedant-me a caseta. Digue'm responsable. I sense lloc per anar, també. En fi. Deixem-ho córrer.
Sobretot, fair-play: Bon viatge per als que marxen; i vigilin a la carretera. Gaudeixi de la N-340.