dimarts, 17 d’abril de 2007

falciots

Falciots. Des de fa uns pocs dies se senten els falciots pel matí. Cap novetat, això ja s'ho porta la primavera, però per mi és una de les grans notícies de l'any. Des de petit que m'agrada el seu cant. Similar a l'oreneta, però de més envergadura, tot ell fosc, amb un xisclet més potent. Fan nius a forats de les parets. El xiscle del falciot és un dels sons de la primavera. Des de petit que m'agrada el seu cant. Sobretot al matí. Amb la llum del matí, i també a la tarda.
A la façana de la casa d'enfront, hi fan niu els falciots. Aprofiten uns forats que hi han. Altres anys, més avançada la primavera, a la tarda, sortia al balcó i veia els falciots que hi niaven com entraven i sortien dels forats. Volant molt de pressa, aturant-se gairebé de cop per entrar als nius. Sempre amb el seu xisclet. La primavera mateixa volant.
Amb la llum, els falciots, les orenetes i el verd dels arbres del parc. Fa una setmana van començar a brotar les fulles dels plataners de can Mercader. Avui les fulles comencen a amagar les branques. Aviat serà una atapeïda massa de fulles verdes. Primavera de debò, aquest és el meu desig, després d'aquest estrany hivern que ha esperat a les seves acaballes per portar el blanc als cims.
Que així sigui. Benvinguts, falciots. Recordeu els vells nius. Us espero, com cada any, al balcó de casa. Escoltaré un cop més el vostre cant. Moltes gràcies per tornar a ser aquí.
Publica un comentari a l'entrada