Pàgines

dissabte, 7 de març del 2009

Els 10.000 de Brussel·les

Aquest matí milers de catalans i catalanes han caminat pels carrers de Brussel·les per a reivindicar el dret d'autodeterminació del nostre poble i per manifestar a Europa la voluntat d'esdevenir un estat independent al si de la Unió Europea.

A Brussel·les en saben prou del significat d'aquestes reclamacions perquè el mateix estat belga està en entredit i flamencs i valons podrien separar-se. El lleó negre de Flandes podria aviat rugir en solitari, al mateix cor de la UE.

La UE no està tancada i les seves fronteres interiors estan en moviment. És un signe de la vitalitat de les societats i les nacions que són l'ànima d'Europa, per molt que el seu cos estigui articulat sobre antigues estructures estatals. Europa haurà de mirar-se i reconèixer-se. Europa ha de canviar.

La crisi que estem visquent té causes financeres, econòmiques, però la seva causa fonamental és que el model del món és caduc. Les estructures que ens han dut fins avui s'han esgotat. És necessari canviar. El món no pot seguir igual.

Catalunya demana un model diferent. Europa l'ha d'assumir perquè el món ha de canviar. És necessari.

Els 10.000 de Brussel·les hi han anat amb el nom de Catalunya als llavis i als cors, però també han hi anat amb el nom d'Europa.

Perquè creuen, i crec, que una Catalunya lliure és possible, i necessària.
Perquè creuen que un altre Europa és possible.
Perquè creuen que un altre món és possible.

Gràcies, moltes gràcies als 10.000 de Brussel·les!