dimecres, 4 de març de 2009

Atur i més del País Basc

Les dades d'atur d'ahir continuen la macabra tendència de destrucció de llocs de treball encetada fa un munt de mesos.

Als Països Catalans, prop d'un milió d'aturats, com apunta Guillem al Racó Català.

Aquest és el problema de veritat. L'extraordinari tràngol de la crisi. Del cert que ajudaria a superar-lo no tenir un estat en contra, i encara més no tenir un estat corrupte en contra.

Un estat corrupte que incompleix les seves pròpies lleis, doncs l'estatutet, a l'espera que el TC el riboti definitivament, és llei. I el finançament havia d'estar per llei fa mesos. I fa mesos que l'estat no acompleix la llei i menteix

I és corrupte, o ho sembla -digue'm suspicaç- perquè els diaris i les notñicies en van plens de com polítics del PPSOE s'omplen les butxaques a mans plenes.

Un estat corrupte on els jutges són amics dels ministres i encausen als polítics de l'oposició quan els convè, i ilegalitzen partits i es passen per l'engonal els resultats d'un referèndum.

Doncs mira, ara que el PSOE necessitarà del PP al País Basc (Un lehendakari del PPSOE!) resulta que, oh meravella! les causes contra aforats del PP no tenen fonaments. I ja no es jutjaran a peixos grossos del PP: Quina coincidència, no?

Però és el que hi ha, ben mirat, al País Basc i a Galícia el PPSOE ha estat la força més votada. és el que hi ha, a una majoria dels ciutadans de l'estat o, si més no, a la minoria majoritària o casi majoritària, el PPSOE ja els hi està bé.

Es poden fer moltes anàlisis i es pot dir que cadascú vota per les seves pròpies raons. Segur que això és cert i més cert que no el següent: la gent va avotar com qui va a un partit de futbol. A veure si guanya el seu partit, el seu equip. Després diuen que "hem guanyat", tot i que ell, per descomptat, no juga i potser es un damnificat de la crisi. La gent va a votar als del seu equip perquè els altres són els dolents. És senzill i no cal pensar. El lema del PSOE (i del PSC) anava per aquí, "si tu no vas, ells tornen". Buuuu! que ve el PP! PP dolent! PSOE bo!

Doncs això és el que hi ha. La gent continua votant als majoritaris:Aquests són els que de debò es reparteixen el poder. La resta estan en una segona divisió, malgrat que puguin participar en governs. La gent demana més del mateix quan reprodueix votació rera votació el mateix esquema amb poques variacions.

Només que l'abstenció puja. Poc a poc va pujant i, de fet, ja és la minoria majoritària o casi majoritària empatant amb no vots amb els vots del partit "vencedor". No em sembla malament si és una acció més. En canvi, si la disidència i la rebel·lia comencen i s'esgoten amb l'abstenció a les eleccions, aleshores em sembla molt pobre.

La democràcia, tal com està muntada a l'estat, no va. O sí, perquè la societat no es queixa. Mo es queixa o no es queixa amb prou força. El cas és que aquí no passa res.

No passa res però à a l'estat, si segueix la tendència, i no es veu que tingui que canviar malgrat les afirmacions del ministre Corbacho i de la senyora Maravillas, l'any acabarà amb... quatre? cinc milions d'aturats? Llavors potser algú es queixarà, o potser no. Potser s'assumirà la desgràcia de la fam i la misèria amb resignació cristiana. Ves tu a saber. I continuarà manant el PPSOE amb gairebé 20 milions de vots.

És el que hi ha. Als Països Catalans, a Catalunya i a l'estat espanyol. TEnim un problema molt gran i l'haurem de solucionar sols. Amb els rics i poderosos no cal comptar. Ocupen el seu temps barallant-se entre ells. Conspiren, Són corruptes. S'aprofiten de les institucions i posen la "justícia" al seu servei. No ens podem fiar d'ells, són una rèmora. Uns paràsits. Ens els hem de treure de sobre...

Només que serà difícil mentre tota la rebelió es quedi en no anar a votar, i els que ja ho veuen bé siguin prop de 20 milions.

Jo no vull perdre l'esperança.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada