dilluns, 2 de març de 2009

Eleccions a Euskadi i Galícia

Ja ho he dit algun altre cop: una de les regles no escrites del bloc és que està centrat a Catalunya. Tanmateix, no se m'escapa que, si més no, d'un temps cap aquí, pot semblar que l'òptica ha passat a l'àmbit estatal.

En part, potser és per la desesperant constatació que el poder real és a Madrid, que les polítiques sobre qüestions que em preocupen com la crisi econòmica, o el canvi climàtic, es decideixen a Madrid. Les qüestions que es podrien resoldre en l'àmbit estricte del Principat, País Valencià, Balears i Catalunya Nord es redueixen a la prestació de serveis, importants, sens dubte i a les culturals o lingüístiques, i inclús aquestes acaben passant per Madrid.

És l'enganyifa de les "comunitats autònomes", i l'enganyifa del "finançament". Sobre el paper, l'estatutet de Catalunya és el que dona més poder a la Generalitat. En la pràctica, però, l'ofec econòmic és evident i les decisions acaben passant totes pel peix al cove i la jugada tàctica en curt.

Política d'estar per casa amb ínfules d'estat europeu modern. Però res, a la fi.

El cas és que el sermó d'avui va de les eleccions autonòmiques a País Basc i Galícia.

Es veu que molts nacionalistes bascos, gallecs i catalans estan molt tristos, i que molts nacionalistes espanyols estan contents.

Jo em considero nacionalista, independentista per a ser més exactes, i no estic gaire trist, la veritat.

Potser em sap més greu el cas gallec que no pas el basc.

Al País Basc s'ha viscut un nou capítol de la infàmia de la llei de partits. Una llei que amb l'excusa d'evitar que diners públics fossin a parar a ETA, ha servit per fer que prop de 100.000 vots hagin estat considerats nuls, en comptes de per a portar a diputats de D3M i Askatasuna al Parlament de Vitòria.

Si es tractava d'evitar que els diners públics anessin a ETA, n'hi havia prou amb fer una llei d'auditoria de les finances dels partits que obligués declarar d'on ve fins l'últim cèntim que entra a caixa i a on va fins l'últim cèntim que en surt. I amb això n'hi hagués hagut prou. Res més. No calia il·legalitzar cap partit.

Però, és clar, llavors s'hauria vist el formidable, corrupte i llefiscós entrallat de suports, donacions, interessos i favors entre polítics, empresaris i banquers. S'hauria vist com tots són el mateix.

Tots excepte aquestes formacions "petites" i "radicals", profundament "antisistema", per no dir, directament, "terroristes" que la llei de partits a il·legalitzat.

O no tan petites, que amb 100.000 vots, Askatasuna hauria pogut portar fins a set diputats abertzales al Parlament.

Les eleccions a Euskadi han estat una mentida. Res de nou. Venen sent una mentida des de l'aprovació de la llei de partits. La nova correlació de forces que portarà a un president del PPSOE al govern basc no és més que el subproducte adulterat d'un procés adulterat.

No em fa cap pena el PNB, que ara farà de CiU a Euskadi. Els més votats, sí, però fora del govern perquè les coalicions compten. Només que allà la divisió no és com al Principat. Allà s'han pres seriosament la divisió entre "Sobiranistes" i "Constitucionalistes" i així els ha anat als "Sobiranistes" quan els Independentistes han estat expulsats del joc i han decidit que no jugar no els convertia automàticament en cheerleaders de l'equip de "casa". En canvi, el que han fet és denunciar el joc brut a banda i banda i cridar ben fort que el partit estava comprat.

Perquè els votants d'Askatasuna haurien d'haver votat el PNB? Per cap motiu. A veure, és que algun cop el PNB ha estat independentista? Els 100.000 votants d'Askatasuna ho han tingut clar, i han preferit votar nul que votar a un partit que serà tot el sobiranista que vulguis, que vol exercir tot el dret a decidir que vulguis, però que no es planteja un referèndum d'autodeterminació amb totes les paraules ni busca activament la independència.

A més, el PNB és dreta, exactament com el PPSOE. Només que les famílies que representen uns i altres són diferents, i tampoc tan diferents, que al final tots són parents.

¿Perquè un votant d'esquerra independentista, probablement comunista o filocomunista, hauria de votar a la dreta democristiana conservadora del PNB? quina mena d'absurd ideològic és aquest? Com era d'esperar i natural, no ho han fet.

Només una petita part dels vots abertzales han anat a parar a Aralar, vots que, probablement, també hauria pogut capitalitzar EA.

Jo ho veig així: o ets independentista (què vol dir la paraulota "sobiranista"?) o el que vols és una altre forma d'encaix amb Espanya, potser més d'acord amb els interessos dels poderosos del País Basc.

Doncs mira, ara manarà a Euskadi el PPSOE. Seguiran manant els poderosos, però ara seran uns altres.

No es pot extrapolar al Principat. El gran argument de venta del PSC és "Que ve el PP!" i el personal que vota al PSC l'ha interioritzat. El PPSC no és factible a Catalunya. Els votants socialistes no ho entendrien. Em fa l'efecte que el cas català té alguna semblança remota amb al gallec més que no pas amb que al basc. Però poques. A Catalunya el govern d'Entesa ha esmenat els errors del Govern Tripartit, començant pel nom.

A Catalunya, el nacionalisme és transversal i l'eix del combat polític és el esquerra - dreta. Els resultats d'Euskadi i Galícia em fan pensar que, a hores d'ara, aquest sembla ser el plantejament més encertat. La lectura fàcil a Euskadi podria ser la derrota del nacionalisme basc enfront del nacionalisme espanyol. A Catalunya aquesta lectura no és possible. Per molt que des de CiU s'intenti fer aquesta lectura.

A Catalunya l'eix esquerra dreta està més ben definit, quan CiU va pactar amb el PP, de fet, ja va establir unes determinades regles del joc. La Sociovergència no és impossible, però sí és difícil.

Per mi, un factor determinant en el cas català és el PP. El discurs que el PP és el dimoni no és tolerable. Empobreix el discurs de tothom. És dolent per a tothom. Ens idiotitza. La pega és que al PP sembla que ja li va bé. Mira que els costaria poc posar-se PPC, per dir alguna cosa.

Tanmateix, els resultats del País Basc poden tenir una repercusió. El PSOE li tirarà la canya a CiU? què li prometrà acanvi del seu suport? el cap de Montilla? potser els diputats del PSC passaran a tindran ara, com diu Ridao, la paella pel mànec?

Em penso que no serà tant. El PSOE suarà sang a partir d'ara a Madrid. Dubto molt que els diputats del PSC a Madriddeixin de ser fidels a ZP, però dubto també que ZP intenti fer servir el govern de la Generalitat com a moneda de canvi per a obtenir els favors convergents. L'aposta seria massa perillosa i, malgrat el que digui CiU, el nacionalisme és transversal a Catalunya.

I de Galícia, poc a dir, allà la cosa ha estat entre PP i PSOE, amb un BNG que ha anat fent. Passada aquesta legislatura de bipartit, gairebé es pot dir que torna la normalitat a Galícia. Una oportunitat perduda per al nacionalisme gallec. I ja es veurà quan triga a gaudir-ne d'una altre.

Tot plegat una jornada interessant a dos països amics, sens dubte, però amb històries i circumstàncies ben diferents a la nostra. I que, potser, influeixen, via Madrid, com no, sobre el devenir del nostre govern.

Ja es veurà.

I avui, l'IBEX que ha caigut un 4.6%. Acabarà la setmana per sota dels 7000 punts? S'admeten apostes.

Publica un comentari a l'entrada