dimarts, 10 de març de 2009

El Q3 a Martorell

Impressionant. La secció sindical de UGT de SEAT demana als treballadors que acceptin la moderació salarial com a condició indispensable per a fabricar l'Audi Q3 a Martorell i salvar així uns 1500 llocs de treball.

CCOO i CGT responen que la fabricació del Q3 ja està pactada i que si ve no serà per cap nova renúncia dels treballadors sinó pels ajuts que rebrà VW de fons públics, de l'Estat i de la Generalitat.

VW diu ara que, de moment, queda en suspens la fabricació del Q3 a Martorell, i que la culpa és dels sindicats que no es posen d'acord.

A ningú no se li ha acudit pensar que l'alternativa podria ser, digues-me herètic, reduïr els beneficis dels accionistes i rebaixar els sous dels directius fins a equiparar-los als sous de tècnics de planta qualificats? oi que no? oi que aquí els únics que hauran de treballar més i cobrar menys seran els treballadors?

I de debò a la UGT no se li cau la cara de vergonya quan diu això?

El sector de l'automòbil està patint la crisi. No hi han crèdits, no es compren cotxes. Però unes reflexions: últimament es comencen a veure més anuncis de cotxes "barats", de menys de, diguem-ne 9.000€. Perquè durant tant de temps pràcticament no es podien comprar cotxes per sota del 18.000€? Perquè els preus dels cotxes han estat tan inflats? Una pregunta vella: perquè els cotxes han de tenir tanta potència i velocitat si en ciutat la velocitat mitja és de 30Km/h i en autopista el límit és de 120Km/h? i perquè un cotxe amb cinc anys ja era vell?

El sector de l'automòbil pateix la crisi i també l'explosió d'una bombolla específica que ha permès vendre molt i car. Doncs això s'ha acabat. Els cotxes útils hauran de durar molt, consumir molt poc i ser barats, molt barats. Com ho eren els 600, els Escarabats o els 2-Cavalls.

I què vol dir això: indiscutiblement que el sector haurà de reestructurar-se. Sobra ma d'obra en el sector de l'automòbil. No es vendrà ni tant ni tant car.

Al meu parer la reducció de llocs de treball directes i indirectes és inevitable a curt o mig plaç.

Què fer? abordar la reconversió industrial, quin remei, però fer-ho de forma ordenada. En cap cas és acceptable tancar fàbriques d'un dia per l'altre. Però una cosa és adonar-se de això, i una altre demanar "moderació" o "congelació" salarial.

Quan s'ha venut molt i car, les pujades de sou dels treballadors directes i indirectes han estat proporcionals als beneficis? No. La tendència ha estat precaritzar. Contractes temporals i sous baixos. No hi ha més. La "participació" en els beneficis ha estat, i encara gràcies, poder treballar.

I ara, un "sindicat" proposa als treballadors que s'abaixin els pantalons? Ajudarà això a la reconversió del sector? a fer una sortida ordenada i amb recol·locacions de l'excedent de ma d'obra? o, pel contrari, és la forma de continuar garantint que alguns seguiran obtenint beneficis.

Espero que CCOO i CGT mantinguin la dignitat i que no s'accepti aquest xantatge. I si VW vol, que foti el camp, però la fàbrica es queda aquí.

Quan hi havia beneficis, ningú no va preveure que aquella bombolla no podria durar? no es van fer plans per a l'època de vaques flaques? No. La cobdícia de les multinacionals combinada amb la desig d'aparentar, l'orgull o la supèrbia de molts compradors han dut la bombolla a esclatar,en comptes de provar de desinflar-la poc a poc. I ara peta.

Si les empreses del sector no són capaces de fer-ho, potser caldrà nacionalitzar les fàbriques.Prou que Chavez a Veneçuela ho està fent. Si els mitjans de producció ja no han de donar beneficis, i per això els tanquen, potser serà el moment d'ocupar les fàbriques, no per a que donin beneficis sinó per a que donin ocupació mentre es busca un nou model productiu.

I aquest nou model no pot ser el del creixement continuat. Ha de ser el del decreixement. Ens hi juguem els recursos del planeta, l'aigua i el mateix aire que respirem; i que en aquest món hi puguem viure tots sense matar-nos i sense que ningú es mori de gana. És possible, però no com funciona ara.

Caldrà lluitar per transformar-lo. Però un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada