Pàgines

dimarts, 19 de febrer del 2008

grans de la UE i Cuba.

Aquest matí, al quiosc, m'he trobat amb el titular de portada de "El Periódico" i m'he descollonat:Companys: "Els grans de la UE, excepte Espanya, reconeixen Kosovo"

Hilarant.

Per al redactor de "El Periódico", Espanya és un dels "grans d'Europa". De què, moreno? Fot-li fort nacionalisme espanyol.

Espanya no és un dels grans. Espanya ha viscut de les ajudes del UE durant molts anys i ara, quan la UE deixarà de subvencionar el totxo i als txupons que han viscut de la corrupció inmobiliària, ara Espanya sabrà el pa que s'hi dona. Ara veurem també com alguns d'aquests països "petits" que sí que rebran ajuda dels fons de la UE els aprofitaran bé i passaran per davant d'Espanya com una Raikkonen qualsevol.

Grans de la UE. Jo vull fumar el mateix que aquest tiu.

Espanya està cagada perquè és molt poqueta cosa i un país petitet en superfície i població i acabat de néixer la posa nerviosa. La posa nerviosa perquè la forma com Kosovo s'ha independitzat posa de manifest com d'antidemocràtica i violenta és la terrible proclamació que fa la constitució espanyola de l'exercit com a garant de la unitat de la pàtria i d'aquesta mateixa unitat com quelcom de sagrat i inviolable.

Com ho saben, per això tenen por. Espanya te la por escrita en la seva constitució. Per això l'apel·lació a l'exercit en la constitució. Per això l'amenaça de mort, per escrit, que aquesta apel·lació representa a tots els que volem la independència dels nostres països. Per això aquesta histèria espanyolista per la llibertat de Kosovo. Per això aquest afany de negar qualsevol comparació amb Catalunya o Euskadi.

I llavors arriba el senyor Cossiga, ex-president de la República Italiana, i reclama al Reino de España que reconegui el dret d'autodeterminació per a Catalunya, Euskadi i Galícia, com es pot llegir en aquest link a Vilaweb. Per descomptat, d'això a "El Periódico" no n'han dit ni piu. És el que faltava als espanyols per acabar de cagar-se a les calces: que des d'Europa els diguin que la seva constitució no reconeix els drets dels pobles. Cossiga diu que Espanya adopta una actitud franquista envers els militants independentistes catalans, bascos i gallecs. Kosovo potser ha obert algunes esquerdes. I Potser són fondes. Gràcies Senyor Cossiga. Gràcies per proclamar aquesta obvietat.

I nosaltres aquí hem d'aprofitar el moment per fer més fondes les esquerdes. Segur que tomba. Ben corcada deu ser ja.

Apunt final: Cuba. Castro plega. Jo espero que el seu successor segueixi fent que la sanitat pública de Cuba sigui la millor de tot el continent americà, així com la seva educació pública.
Espero que Cuba sigui capaç de mantenir la seva revolució sense Castro i que els cubans segueixin podent parlar amb orgull de la seva revolució. També els desitjo llibertat. Però la llibertat de veritat. La llibertat de reunir-se i expressar-se lliurement. Llibertat de pensament i d'acció. Llibertat de lliure. Categoria moral. No aquesta mentidera "llibertat" que és sinònim de capitalisme. No la "llibertat" que és llibertat només per comprar o vendre. No aquesta "llibertat" que et redueix a consumidor. D'aquesta "llibertat" en tenim molta, massa, per aquí i si alguna cosa he après és que aquesta "llibertat" mata, crea pobresa i desigualtat i destrueix el planeta. D'aquesta "llibertat"que ha convertit el nostre en un país de "peatges", en un país de falsos propietaris del no res, en un país de ciutadans de lloguer en el propi país.

Per Cuba i per Catalunya jo demano Llibertat.