dimarts, 5 de febrer de 2008

La doctrina del xoc (II)

Deixava ahir el comentari del llibre amb els deixebles de la doctrina del xoc ocupant els càrrecs de direcció de l'FMI i del Banc Mundial. La quarta part del llibre s'enceta aquí. En aquest moment arriba l'ascens de Solidaritat a Polònia. Polònia va demanar ajuda per a pagar els deutes i per a la reestructuració econòmica. El departament d'estat a través de l'FMI va oferir ajuda a canvi de lliure mercat i teràpia de xoc.

El govern polonès no tenia alternatives i el resultat va ser la privatització de les indústries estatals (tinguem en compte que parlem d'un estat acabat de sortir d'un règim comunista) i les retallades en despesa social. En aquest cas, l'excepcionalitat del moment del canvi i la fe dels polonesos en Solidaritat va permetre l'aplicació del xoc econòmic sense oposició inicial i sense ser consultat. Per sort per als polonesos, no va haver repressió. Potser sí una traïció o, tal vegada, ingenuïtat. En tot cas, els polonesos van ser capaços de reorganitzar-se per aturar el procés de privatització.

A Polònia la va seguir Xina i els fets de la plaça de Tiananmen. El cas xinès resulta particularment revelador. Les reformes econòmiques anaven de bracet amb les polítiques, però el PC Xinès es va espantar amb les peticions de democràcia que, d'altra banda, podien arribar a aturar la teràpia de xoc. Què va passar? El govern xinès va aturar les reformes democràtiques i va aprofundir les econòmiques: més xoc, més privatització, menys despesa social, menys llibertat i més repressió i morts. La teràpia del xoc aplicada a Xina l'ha convertida en la fàbrica de món, cert, però les diferències socials (que sempre hi han existit) ara són particularment sagnants.

El cas xinès, a més, ens diu: NO és veritat que capitalisme és igual a llibertat.

El cas de Sud-Àfrica és similar al Polonès però presenta característiques particulars. També es tracta d'un canvi de règim. En aquest cas el CNA, el partit de Mandela, es va trobar amb que el poder només era un poder "polític" relatiu, que el poder econòmic havia estat blindat per la minoria blanca i que la política econòmica estava imposada per l'FMI. O ho prens o ho deixes. A més, calia pagar el deute. El CNA va abandonar els postulats marxistes originals i es va dedicar a aplicar les polítiques de l'FMI, cosa que era l'únic que podia fer si volia accedir als ajuts internacionals. El resultat és que avui la majoria negra està igual o pitjor que durant el règim de l'apartheid. Una dada: la seva esperança de vida s'ha reduït.

Arribem a Rússia. De nou un canvi de regim. Un moment de desconcert que cal aprofitar per aplicar la teràpia de xoc. En el cas rus, però, la roïnesa de l'FMI i la seva equivocada visió de Rússia com l'enemic derrotat els va fer perdre un temps preciós. Per Rússia no hi haurien ajudes. El plantejament polític era que Rússia transicionaria sola cap al lliure mercat. L'escola de Chicago inspirava el canvi, cert, però els impulsors no eren estudiants de Chicago sinó russos. El resultat va ser que l'oligarquia russa va acaparar els inmensos recursos de les empreses públiques privatitzades deixant només les engrunes als rapinyaires estrangers, a diferència del que havia passat en tots els altres casos. Rússia va patir el xoc friedmanista, cert, però no va caure en mans de Wall Street. Tanmateix el xoc va haver d'imposar-se per la força i Ieltsin va haver de bombardejar el parlament triat democràticament que s'oposava a les mesures que obrien el país al lliure mercat. Aquest fet va provocar que Ieltsin passés d'heroi a malvat dins Rússia. Llavors es va acudir al recurs de l'enemic estranger: Txetxènia. En aquest moment apareix Putin com a director del servei secret Rus. Putin heretarà de Ieltsin la corona de Tsar. Aquesta, però, és una altra història.

Avui a Rússia les diferències socials són brutals. Al costat del luxe més ostentós es troba la misèria més extrema. Un cop més el mateix resultat de la teràpia el xoc quan s'ha aplicat completament: una història de repressió i tortura per arribara una minoria que acapara la riquesa i una majoria que malviu com pot. Aquí, però, no arriben amb tota la seva força els tentacles de Wall Street.

Després de la crisi de Rússia, ve la crisi dels tigres asiàtics.

Els tigres van créixer ràpidament gracies a la globalització i a la seva producció massiva i barata. Però van caure. Perquè? per una fuetada monetària. Per un pànic infundat a les borses americanes i europees sobre la liquiditat en dòlars de Tailàndia que va arrastrar tot el subcontinent asiàtic. Quan l'FMI va acudir al "rescat" va exigir als arruïnats estats asiàtics l'aplicació del programa de xoc friedmanista, amb els resultats ja coneguts de desigualtat i exclusió social.

La cinquena part del llibre es dedica a la teràpia de xoc aplicada als mateixos Estats Units.
Per avui, ho deixo aquí.
Publica un comentari a l'entrada