dijous, 14 de febrer de 2008

Duran, vagues i TAV

Quan un personatge públic pateix una situació personal crítica, la seva imatge s'humanitza. També acostuma a passar que la seva situació personal passa a ocupar el centre d'atenció dels mitjans de comunicació i l'opinió pública i, en alguna cas, es promou un moviment de solidaritat cap a les persones afectades i el seu problema. Inclús els poders públics arriben a destinar un pressuposto especial.
No se si serà el cas de Duran i Lleida. Estaria bé que la seva rellevància pública servís per canalitzar més ajudes per a combatre el càncer. O, en general, que servís per a millorar d'alguna forma la sanitat pública, o per a reduir el temps de les llistes d'espera.
Que es recuperi aviat.

Més coses: vaga de mestres. El conseller Maragall ha aconseguit carregar-se el pacte nacional per l'educació en menys d'una legislatura. Maragall, el conseller que volia colar la tercera hora en castellà.

No fa tants dies els diaris ens parlaven del model educatiu finlandès. També se'ns deia que per a millorar el nivell educatiu calia millorar la condició i qualitat del professorat. Doncs bé, avui el professorat està en vaga per queixar-se pel document de bases de la llei d'educació. Algú s'equivoca aquí. A mi em fa l'efecte que Maragall està tirant per la borda la bona feina feta a la legislatura anterior per la conselleria d'educació que capitanejava Esquerra. És incompetència o és premeditat?


En fi. Vaga de mestres que s'afegeix a la de metges i a la de conductors d'autobús. Funcionaris públics en la major part. No està mal. Ara que hi hauran les eleccions és el millor moment per a pressionar a l'estat empresari.

Ah, sí! i finalment que la ministra va venir en tren. I que ja he sentit uns quants cops la cançoneta que l'AVE dels pebrots servirà per "vertebrar Espanya".

Vertebrar Espanya. Porten 300 anys provant de vertebrar Espanya i Espanya que no es vertebra. Serà que és un invertebrat, com els cargols, els pops, o els cucs de terra. Jo dic que provar de vertebrar a un invertebrat és fer-lo anar contra la seva natura. Millor que pensin només a fer que el tren en qüestió faci un bon servei i no en experiments d'enginyeria genètica. I de pas, duguin el tren a la Sagrera pel litoral, o pel Vallès però no per sota de Barcelona. I ja posats, que les rodalies funcionin, que això sí que ho faig servir jo.
Publica un comentari a l'entrada