diumenge, 24 de febrer de 2008

Esquerra-dreta i Brent

Acabo de veure la repetició d'una entrevista que li van fer a l'Anna Simó (ex-consellera de benestar social d'Esquerra) en la que ha parlat de diverses qüestions de la campanya i de l'actualitat.

M'he quedat amb una dada que complementa les del post anterior: en la darrera legislatura Esquerra ha votat a favor de 93 lleis del PSOE. CiU a 94.

La dada ens aporta el preu del suport del PSOE a les iniciatives presentades per Esquerra i CiU.

Tanmateix, la Simó ha fet notar que les lleis votades per Esquerra i CiU no han estat les mateixes en tots els casos. Així PSOE i CIU han votat junts reformes fiscals i econòmiques que cal situar en l'àmbit de les polítiques de dretes.

El PSOE s'ha recolzat en uns o altres per a tirar endavant normes que no sempre han servit per millorar les condicions dels més desafavorits.

La conclusió el post anterior era "cal anar a votar per a recuperar els diners, o una part, que se'n van". La conclusió d'aquest: "cal votar Esquerra si vols que els diners recuperats es destinin a polítiques d'esquerres".

Doncs això.

Canvi de tema, o no: el preu del barril Brent està més alt que mai: 98,63$. Aquesta setmana hi ha hagut un repunt decidit del preu del barril. La fita dels 100$ / Brent sembla a punt de caure.

El tema és prou important i se'n parla arreu del món. Se'n parla perquè afecta l'economia del dia a dia. Afecta al carret de la compra i no poc, precisament. Per descomptat, afecta als números grans de l'economia.

A veure quants partits en parlen d'això a la campanya. En la meva opinió crec que cal dir clarament que cal plantejar i dur a la pràctica polítiques ecològiques, i per afrontar la crisi energètica, dels recursos i del canvi climàtic. Cal fer replantejaments globals i profunds.

Això no són bestieses d'ecologista revingut. Això són necessitats. No es pot permetre perdre temps. Em fa por que un PP o un PSOE amb les mans lliures ens facin perdre el temps a tots en comptes d'encarar els reptes climàtics i energètics -econòmics i socials, en definitiva- que se'ns venen a sobre.
Publica un comentari a l'entrada