divendres, 22 de febrer de 2008

Inici de campanya

Ja hi som.

El PP i el PSOE volen convèncer al personal que la cosa es redueix a triar entre ZP i Rajoy. I demanen el vot útil.
El PP demana el vot útil per, grosso modo, salvar la unitat d'Espanya.
El PSOE demana el vot útil per evitar que guanyi el PP.

Què pobre i que mentiders.

L'únic vot útil és el vot en el que un creu.

Jo votaré útil. Per mi votar útil serà votar Esquerra.

Votaré Esquerra perquè tinc confiança que en Ridao i els altres diputats del grup d'Esquerra a Madrid faran bona feina. Com la que han fet aquests darrers quatre anys:

A la web del "Congreso de los diputados", si es fa la cerca de les iniciatives parlamentàries pèr grup resulta que el grup d'Esquerra ha presentat 776 iniciatives, de les quals han estat aprovades sense modificacions 38, i amb modificacions 179

Aquesta tasca l'han feta els 8 diputats d'Esquerra al Congrés: Josep Andreu Domingo, Rosa María Bonàs Pahisa, Laia Cañigueral Olivé, Agustí Cerdà Argent, Georgina Oliva i Peña, Joan Puig Cordón, Jordi Ramón Torres i Joan Tardà i Coma.

Per a la propera legislatura ja sabem que Josep Andreu Domingo no seguirà perquè no és a la llista. Cal agrair l'esforç que ha realitzat. Tant de bo, però, que tots els altres i en Joan Ridao sí que rebin la confiança de prou votants com per obtenir l'escó corresponent.


La tasca realitzada pels diputats i diputades d'Esquerra al congrés ha estat important. És un exercici interessant comparar-la amb la tasca de la resta de grups.

Com a comparativa la següent taula (entre parèntesi el número de diputats).
Grup PSOE (164): 823 presentades, aprovades sense modificacions 176, amb modificacions 211
Grup PP (148): 2779 presentades, aprovades sense modificacions 61, amb modificacions 250
Grup CiU (10): 745 presentades, aprovades sense modificacions 51, amb modificacions 177
Grup ERC (8): 776 presentades, aprovades sense modificacions 38, amb modificacions 179
Grup PNB (7): 183 presentades, aprovades sense modificacions 42, amb modificacions 27
Grup IU (5): 1015 presentades, aprovades sense modificacions 52, amb modificacions 134
Grup canari (2): 84 presentades, aprovades sense modificacions 24, amb modificacions 20
Grup mixt (6): 728 presentades, aprovades sense modificacions 50, amb modificacions 127

Anàlisi sense pretensions de les dades anteriors amb les ratios: (iniciatives / diputat); (aprovades sense modificacions / presentades); (aprovades amb modificacions / presentades) en aquest enllaç. Un incís, els Google Docs són una passada.

La "productivitat", per dir-ho d'alguna forma, del grup d'Esquerra només l'han superat els grups d'IU i el mixt. Una lectura possible: ha funcionat el peix al cove. El suport al PSOE s'ha traduït també en un suport des del PSOE les iniciatives d'Esquerra. D'altra banda, el suport que alternativament ha rebut el PSOE en CiU pot fer pensar que, en correspondència, també moltes de les seves iniciatives han prosperat. En aquest sentit, cal felicitar també al grup de CiU perquè la seva posició a Madrid ha estat difícil i, malgrat tot, han estat constructius. Peix al cove també.

Molt interessant és el resultat del grup del PNB. Segons els números, fa l'efecte que a Madrid no són gaire actius. Tanmateix, és lògic que així sigui. L'estatut basc i el concert econòmic fa que no els calgui anar a Madrid a obtenir inversions o recursos. Per això la baixa "productivitat" del seu grup. Simplement no els cal demanar ni proposar res, en tenen prou amb vigilar que el seu estatut es respecti i "mantenir les distàncies".

Una conclusió important d'això és: Sí que és important votar per tenir diputats de partits d'obediència nacional catalana a Madrid. Com més diputats millor. Perquè? doncs perquè a Catalunya no tenim concert. Per tant, ens cal passar forçosament per Madrid per obtenir calers per inversions. I la forma d'obtenir aquests calers és que a Madrid calgui els vots dels diputats catalans. Punt. Aquesta és l'Espanya de les autonomies. Abstenir-se vol dir que PP i PSOE faran i desfaran i això vol dir desinversió de l'estat a Catalunya, deteriorament d'infraestructures i baixada del nivell de vida. Objectivament, abstenir-se i permetre una majoria absoluta de PP o PSOE significa que els catalans serem més pobres i ens costarà més arribar a fi de mes.

Aquesta és l'Espanya de les autonomies i no vol ser diferent. Els que volien canviar-la han fracassat.

Aleshores, potser serà cosa de fer un pensament. Peix al cove. D'acord. Anem tirant així fins a la propera majoria absoluta d'uns o altres. I aleshores, quatre, o vuit, o més anys, de reculada. tenim l'experiència de les majories absolutes de Felipe González i d'Aznar. Quan passi això, a resistir un altre cop? això és tot el que pot oferir Espanya?

No seria millor pla tenir els diputats catalans a Madrid només de forma transitòria, fins que no calgui que hi vagin més, perquè Catalunya ja és independent?

No és millor pla la independència?
Publica un comentari a l'entrada