divendres, 15 de febrer de 2008

Kosovo

Si no es produeix un avortament d'última hora, Europa parirà aviat un nou estat.

La criatura es dirà Kosovo.

Kosovo ocupa un territori que ve a ser com una tercera part del Principat. El país l'ocupen uns dos milions de ciutadans en la major part albanesos.

El camí fins el previsible nou estat ha estat dur i sagnant. Més si es té en compte que ja es venia de la tortuosa història de Iugoslàvia.

Kosovo és, d'alguna manera, el bressol nacional de Sèrbia. Tanmateix, els albanesos hi han viscut i han estat majoritaris des de fa molt de temps. Els albanesos la consideren històricament com una part d'Albània.

Pel que tinc entès, no es pot dir que existeixi el sentiment nacional Kosovar. Existeix, més aviat, el sentiment nacional albanès. Suposo que podria donar-se el cas que la independència de Kosovo fos el primer pas per la reunificació amb Albània. Ves a saber. Hi ha qui diu que el líders independentistes de Kosovo no només no volen unir-se amb Albània, sinó que, al contrari, aspiren a aconseguir una mena d'estat franc per als negocis i les finances internacionals.

Si les teories de Naomi Klein són certes, podria ser que Kosovo esdevingui efectivament això: un exemple de llibre d'estat capitalista i de lliure comerç. Un territori franc per empreses i capitals estrangers. Avui Kosovo necessita l'ajut estranger per ser viable. Si l'ajuda li ve de l'FMI i del Banc Mundial segurament es podrà esperar l'aplicació de la teràpia de xoc econòmica: privatització dels bens i serveis públics. Desmantellament de les polítiques socials i entrada d'empreses i capital estrangers. Potser no. Caldrà veure com afecta la independència a la població.

En tot cas, la població d'una regió, o província, o com vulguem dir-li, de Sèrbia, ha decidit que no se senten serbis, sinó una altra cosa, i que marxen. Es cosa feta.

Sembla lícit pensar que si Sèrbia no fos avui un estat amb la sobirania vigilada per la "comunitat internacional", la qüestió Kosovar hauria estat resolta de forma expeditiva. Probablement amb l'ocupació militar i la liquidacio física del moviment independentista. Per sort per als kosovars, els serbis no podran fer això.

No obstant, no tota la "comunitat internacional" veu amb gaires bons ulls aquesta independència. Rússia, aliada tradicional de Sèrbia ha posat el dit a la nafra fent notar que si la UE dona suport a aquesta independència, també hauria de donar suport a altres processos. Putin ha parlat, concretament, de Catalunya i del País Basc. Ara t'escolto, Vladimir.

Per la seva banda, El govern espanyol, Espanya, s'ha afanyat a dir que no és comparable el cas de Kosovo amb el de Catalunya o el País Basc.

No ho és? Perquè? I tant que ho és de comparable.

Són comparables i al comparar veiem que no són situacions similars. A Kosovo, una majoria de la població vol la independència i ha votat per tenir un majoria independentista al seu parlament. Volen la independència per sortir del forat econòmic i de la pobresa. Tant de bo que se'n se'n surtin. Tenen molt poc a perdre en aquest sentit. A Kosovo, si més no, ara és un bon moment per tirar pel dret, ja que la resposta armada de Sèrbia no es produirà.

A Catalunya, només el 19,4% de la població vol la independència, segons dades del baròmetre d'opinió política de gener de 2008 del Centre d'Estudis d'Opinió de la Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat.

A diferència del cas Kosovar, no es pot descartar que una proclamació d'independència d'una hipotètica majoria absoluta al Parlament de Catalunya fos contestada amb l'ocupació militar i la repressió per part espanyola. Hi ha qui diu que això no passaria i que des d'Espanya es respectaria la decisió democràtica i sobirana del Parlament català. També hi ha qui diu que la intervenció militar seria segura.

La viabilitat econòmica d'una Catalunya independent és una conclusió unànime dels estudis realitzats. No es perdria res i guanyaria molt. Tant en la macroeconomia, com en la microeconomia: en la economia domèstica o en el carret de la compra.

Comparable? i tant! iguals? no.

Hi ha una lliçó important en tot això. Kosovo ens recorda que no hi ha res immutable. Que les unitats de les pàtries no són ni sagrades ni permanents. Menteixen els que parlen de la indissoluble unitat de la pàtria. De qualsevol pàtria.

Europa està a punt per infantar un nou estat. Els estats no són ens sagrats sinó instruments al servei dels ciutadans. O haurien de ser-ho. Si l'estat no serveix als ciutadans, o és un llast, aleshores cal canviar-lo. I canviar-lo pot voler dir moltes coses: escindir-lo; federar-lo o confederar-lo amb d'altres estats; o reconstituir-lo.

Sèrbia no és útil als ciutadans de Kosovo. És Espanya útil als ciutadans de Catalunya?

Jo crec que no.
Publica un comentari a l'entrada