Imagina't que ets un president de govern espanyol qualsevol. Et lleves pel matí, esmorzes, rescates el país -pressionant a la UE per a obtenir unes condicions extraordinàriament favorables, i després, amb els deures fets, te'n vas a veure el futbol. Com diuen a Spain: "Porque yo lo valgo, y con un par."
En fi. Aquest curiós personatge demostra que els votants del PP tenen molt sentit de l'humor. Igual com els del PSOE van demostrar tenir-lo amb ZP. I és una gran notícia, perquè hom temia que el problema dels votants del PP era un excés de mala llet, personificat en l'irascible JM "Ansar".
Centrem-nos. Fer la conyeta fàcil és a l'abast de tothom. La veritat és que la cosa és bastant dramàtica i caldria il·lustrar de forma seriosa això del rescat.
Com sempre Jaume Barberà i el seu Singulars estan fent de dit a l'ull de les versions oficials en el més pur estil Mourinho. Aquesta setmana ens han ofert un debat imprescindible sobre el rescat. Rescat,Mariano, rescat.
Rescat, no en el sentit de salvar la vida d'algú sinó en el sentit econòmic, Déu mos guard, de la paraula. Pobreta paraula, que ha estat més prostituïda que les gallines. Com deien a Airbag.
En fi. Ric per no plorar. Us recomano aquest Singulars. Molt interessants les comparacions que fa Jaume Barberà al començament per presentar la magnitud de la tragèdia. I molt interessants les opinions de Tepper.
Per cert, cal dir que Tepper no és totalment imparcial. Simplificant podríem dir que en la guerra Euro - Dòlar, Tepper estaria més de la banda anglo-saxona. Tanmateix, les seves opinions són molt interessants.
Vet aquí l'enllaç a TV3: http://www.tv3.cat/videos/4125510/Rescat-amb-Jonathan-Tepper-Ada-Colau-i-Robert-Tornabell
O si ho preferiu, també el podeu veure aquí:
dimecres, 13 de juny del 2012
dissabte, 9 de juny del 2012
Singulars. "Germà Bel: trens, aeroports i decadència"
Els dos darrers "Singulars" d'en Jaume Barberà han tractat d'infraestructures. En el de fa dues setmanes, Barberà va parlar amb Germà Bel, professor de política econòmica a la UB. La setmana passada, amb Salvador Alemany, president d'Abertis.
El que vull comentar és el Singulars amb el Germà Bel.
Germà Bel va posar en context històric les sorprenents inversions en infraestructures de l'estat espanyol. Es podria arribar a dir que els AVEs a Galícia, o a Extremadura; o la no existència del corredor Mediterrani; o la insistència des del govern de l'estat en el corredor central; o els inexplicables aerports de Ciudad Real o Castelló podrien arribar a justificar-se per un projecte polític encetat el 1740.
La veritat és que costa pensar en Rajoy, Zapatero, Aznar o Felipe González com els continuadors d'un projecte de construcció nacional encetat fa 252 anys. En realitat hom tendiria a pensar, que aquests personatges només tenen visió "fins a les properes eleccions". Però, en aquest cas, potser sí que cal pensar que alguna cosa hi ha en l'educació, en la forma de pensar, dels espanyols que fa que aquell mapa radial del 1740 estigui esdevenint una realitat.
Una realitat que empobreix als ciutadans de l'estat en general, i que els separa entre Madrid i Provincias. I que, per descomptat, esborra qualsevol altre identitat nacional i cultural que no sigui "l'espanyola".
Una realitat en la que s'estan abocant milions i milions per a construir-la i que serà tan absolutament deficitària que exigirà milions i milions de despesa per a mantenir-se fins que, finalment, tingui que ser abandonada per l'esgotament i endeutament que suposa i suposarà. Una realitat que està servint d'empara per a que mafiosos locals estiguin acaparant fortunes immenses. Quantitats que són malversades, legalment, això sí. Però malversades i que van a omplir butxaques sense escrúpols. Tot sota la mirada bovina i de xai de les masses d'electors i "contribuents" (perquè en diran contribuent a qui paga impostos? que jo sàpiga, no és voluntari) .
Un Singulars interessant. Com tots. Molt gran el Jaume Barberà i el seu equip.
Aquí l'enllaç: "Germà Bel: Trens, aeroports i decadència".
O si preferiu, el podeu veure aquí:
El que vull comentar és el Singulars amb el Germà Bel.
Germà Bel va posar en context històric les sorprenents inversions en infraestructures de l'estat espanyol. Es podria arribar a dir que els AVEs a Galícia, o a Extremadura; o la no existència del corredor Mediterrani; o la insistència des del govern de l'estat en el corredor central; o els inexplicables aerports de Ciudad Real o Castelló podrien arribar a justificar-se per un projecte polític encetat el 1740.
La veritat és que costa pensar en Rajoy, Zapatero, Aznar o Felipe González com els continuadors d'un projecte de construcció nacional encetat fa 252 anys. En realitat hom tendiria a pensar, que aquests personatges només tenen visió "fins a les properes eleccions". Però, en aquest cas, potser sí que cal pensar que alguna cosa hi ha en l'educació, en la forma de pensar, dels espanyols que fa que aquell mapa radial del 1740 estigui esdevenint una realitat.
Una realitat que empobreix als ciutadans de l'estat en general, i que els separa entre Madrid i Provincias. I que, per descomptat, esborra qualsevol altre identitat nacional i cultural que no sigui "l'espanyola".
Una realitat en la que s'estan abocant milions i milions per a construir-la i que serà tan absolutament deficitària que exigirà milions i milions de despesa per a mantenir-se fins que, finalment, tingui que ser abandonada per l'esgotament i endeutament que suposa i suposarà. Una realitat que està servint d'empara per a que mafiosos locals estiguin acaparant fortunes immenses. Quantitats que són malversades, legalment, això sí. Però malversades i que van a omplir butxaques sense escrúpols. Tot sota la mirada bovina i de xai de les masses d'electors i "contribuents" (perquè en diran contribuent a qui paga impostos? que jo sàpiga, no és voluntari) .
Un Singulars interessant. Com tots. Molt gran el Jaume Barberà i el seu equip.
Aquí l'enllaç: "Germà Bel: Trens, aeroports i decadència".
O si preferiu, el podeu veure aquí:
Rescat
Finalment, el govern espanyol (la màfia espanyola) ha demanat als "socis europeus" (la màfia europea) el "rescat per a la banca". El ministre, però, no ha fet servir la paraula "rescat", que ha esdevingut lletja, si no "financiació". Ben mirat, entre "rescat" i "financiació" cal dir que és més encertada aquesta última.
Financiació vol dir que et financen, que et presten diners per a alguna cosa. Els préstecs, al meu poble, cal tornar-los. Que ara la UE presti diners, quan abans ja ha prestat diners vol dir que la paraula que més escau és refinanciació. És dir, com que no s'arriba a tornar el que s'ha rebut en préstec més els interessos, hom confia que allargant plaços o demanant més diners les coses començaran a rutllar o, potser, un cop de sort girarà la truita i, finalment, es podrà tornar allò que es deu.
O no. Potser les coses no començaran a funcionar bé, o potser no hi haurà cop de sort. Per què haurien de canviar les coses?
Els bancs taparan els seus forats amb un crèdit. Si això és l'únic que passa, aleshores el que s'està fent és afegir molt més llast al deute. Però no hi ha res que daci pensar que es canvia la direcció que ha dut a aquesta situació de fallida. Algú creu que, de cop, l'economia es posarà en marxa? que es crearà ocupació? que la màfia deixar de ser màfia?
Algú creu que, de cop es deixaran de gastar quantitats astronòmiques i indecents en AVEs i aeroports inútils? algú creu que s'invertirà en recerca? algú creu que s'invertirà decididament en el corredor mediterrani? algú creu que Spain deixarà de ser different? jo crec que no.
I si per dalt hi ha la màfia. Per avall què hi ha? Jo crec que és impossible fer confiança a una gent que arriben a plantejar-se un referèndum per triar entre toros i feina. I que de forma inqualificable opten pels toros. A aquests els presten diners? Que potser compten que mentre aquests es dediquin a massacrar toros, des d'altres regions, ciutadans de l'estat infinitament més estúpids pagaran els deutes?
I encara no hi ha revolta als carrers? potser és que estan esperant que acabi el partit de "la Roja". Què ens importa que no tinguem res més que deutes per als nostres fills si Iker i els seus s'alcen de nou amb l'Eurocopa! Gloriosa la portada d'un diari esportiu d'avui "El futbol al rescat". Una portada així hauria de provocar indignació. Ens prenen per estúpids? Potser és que ho som: ciutadans infinitament estúpids amb sang d'orxata; o potser demostrem una ignorància absoluta.
I els joves emigren. Emigrar no és la paraula. Més aviat és exili. O fugida. Fugir de l'estupidesa d'uns, de la prepotència d'altres, de la malversació i de la corrupció que poc o molt empastifa totes les capes d'una societat zombie.
No és "rescat", ni "financiació", ni "refinanciació". Tampoc és "claudicació", com alguns podrien pensar. No. Més aviat és "sacrifici". El homes i dones, amb noms i cognoms, que formen el govern de l'estat, en les seves diferents capes, inclosa l'autonòmica, ha decidit salvar-se ells de la pitjor forma: venent com esclaus als ciutadans, als estudiants, als jubilats, als autònoms i petits empresaris, als funcionaris... Se salven ells venent carn de xai a pes.
Rescat. Quin cinisme. Ara sí que de debò comença la tempesta.
Financiació vol dir que et financen, que et presten diners per a alguna cosa. Els préstecs, al meu poble, cal tornar-los. Que ara la UE presti diners, quan abans ja ha prestat diners vol dir que la paraula que més escau és refinanciació. És dir, com que no s'arriba a tornar el que s'ha rebut en préstec més els interessos, hom confia que allargant plaços o demanant més diners les coses començaran a rutllar o, potser, un cop de sort girarà la truita i, finalment, es podrà tornar allò que es deu.
O no. Potser les coses no començaran a funcionar bé, o potser no hi haurà cop de sort. Per què haurien de canviar les coses?
Els bancs taparan els seus forats amb un crèdit. Si això és l'únic que passa, aleshores el que s'està fent és afegir molt més llast al deute. Però no hi ha res que daci pensar que es canvia la direcció que ha dut a aquesta situació de fallida. Algú creu que, de cop, l'economia es posarà en marxa? que es crearà ocupació? que la màfia deixar de ser màfia?
Algú creu que, de cop es deixaran de gastar quantitats astronòmiques i indecents en AVEs i aeroports inútils? algú creu que s'invertirà en recerca? algú creu que s'invertirà decididament en el corredor mediterrani? algú creu que Spain deixarà de ser different? jo crec que no.
I si per dalt hi ha la màfia. Per avall què hi ha? Jo crec que és impossible fer confiança a una gent que arriben a plantejar-se un referèndum per triar entre toros i feina. I que de forma inqualificable opten pels toros. A aquests els presten diners? Que potser compten que mentre aquests es dediquin a massacrar toros, des d'altres regions, ciutadans de l'estat infinitament més estúpids pagaran els deutes?
I encara no hi ha revolta als carrers? potser és que estan esperant que acabi el partit de "la Roja". Què ens importa que no tinguem res més que deutes per als nostres fills si Iker i els seus s'alcen de nou amb l'Eurocopa! Gloriosa la portada d'un diari esportiu d'avui "El futbol al rescat". Una portada així hauria de provocar indignació. Ens prenen per estúpids? Potser és que ho som: ciutadans infinitament estúpids amb sang d'orxata; o potser demostrem una ignorància absoluta.
I els joves emigren. Emigrar no és la paraula. Més aviat és exili. O fugida. Fugir de l'estupidesa d'uns, de la prepotència d'altres, de la malversació i de la corrupció que poc o molt empastifa totes les capes d'una societat zombie.
No és "rescat", ni "financiació", ni "refinanciació". Tampoc és "claudicació", com alguns podrien pensar. No. Més aviat és "sacrifici". El homes i dones, amb noms i cognoms, que formen el govern de l'estat, en les seves diferents capes, inclosa l'autonòmica, ha decidit salvar-se ells de la pitjor forma: venent com esclaus als ciutadans, als estudiants, als jubilats, als autònoms i petits empresaris, als funcionaris... Se salven ells venent carn de xai a pes.
Rescat. Quin cinisme. Ara sí que de debò comença la tempesta.
dijous, 31 de maig del 2012
Pel maig cada dia un raig.
Alguns companys de feina diuen que "em posa" parlar de la crisi. Que és el meus tema favorit. Jo no diria tant. No soc un psicòpata, ni un sàdic que s'ho passa be veient patir la gent. Home, una mica de raó potser sí que porten, però tampoc ens passem. En to cas, no és res de sexual!
Però és cert que és una de les qüestions que em fan rumiar. I el que sí que és cert d'un temps cap aquí és que la qüestió ja no està només en boca de catastrofistes, apocalítics i personatges sinistres. A la feina, poc o molt, tothom té alguna cosa a dir. Cada dia. Pel maig, cada dia un raig.
I és que d'un temps cap aquí cada dia hi ha una notícia, un rumor, una anècdota que algú comenta. Perquè ara ja no estem parlant de notícies que només poden ser dexifrades per especialistes en economia. No. Estem parlant de coses que afecten al dia a dia de cadascun de nosaltres, al dels que ens són molt propers.
Aquest mes de maig n'ha deixat moltes de notícies. La degradació de l'economia espanyola s'està accelerant. La borsa cau, la prima de risc puja, Bankia, els plans de reducció del dèficit de les comunitats autònomes...
No tot ha estat dolent! ara mateix se m'acut que el Barça ha guanyat la copa d'aquell senyor que caça elefants. la xiulada a l'himne i les cançons fent conyeta sobre el senyor titular de la copa, reinterpretats com reivindicació independentista per part de la Presindenta de la Comunitat de Madrid, li ha proporcionat a aquesta senyora una cortina de fum, si més no per uns dies, sobre l'escàndol de Bankia. Per si fos poc, algú va decidir enviar patrulleres de la Guàrdia Civil a "defensar" als pescadors que feinejaven en aigües territorials de Gibraltar! una altre cortina de fum que, això sí, va durar encara menys que la de la copa.
I és que això dels enemics (ja siguin interns: catalans i bascos; o externs: anglesos) sempre ha funcionat molt bé. Que aquest cop no hagi triomfat vol dir alguna cosa sobre la magnitud de la tragèdia.
Quan no funcionen les maniobres de distracció, aleshores és que el personal està molt encès. El personal encès es pot revoltar. És el moment de deixar de ser bons i passar a ser dolents: això vol dir repressió. Una de les bones notícies d'aquest mes de maig ha estat l'alliberament de Laura. la secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT va ser alliberada després d'un mes de captiveri. Coincidint, quina casualitat, amb la finalització dels actes de protesta en el marc de l'aniversari del 15M.
Es veu que la volien tenir tancada per recordar a la CGT que si poden tancar a la seva SO, poden tancar a qualsevol pel motiu que més els vingui de gust. O sense cap motiu. El missatge que enviaven a la CGT va ser "feu bondat mentre els capitostos del BCE estiguin aquí, i mentre passa aquesta cosa del 12M15M, o potser a la Laura no la tornareu a veure en una bona temporada".
A la Laura l'han deixada anar amb una fiança de 6000€. Demanen 36 anys de presó. Per què? que potser ha provocat un forat de 23000 milions d'euros? No. Es veu que va cremar una capsa amb diners de mentida a la porta de la borsa de Barcelona. En realitat, no. Va fer alguna cosa més que cremar una capsa: va denunciar amb noms i cognoms als que han provocat la crisi. La Laura no te por. Que la gent no tingui por és el que més espanta als poderosos.
Però la Laura va sortir. Ara bé, s'estan produint detencions de vaguistes del 29M. Sota acusacions inversemblants. Aquest mes de maig ens està deixant noves detencions. El mes de maig ens està mostrant cruament la cara repressora de l'estat. La llei és per obeir-la. Punt. I quan la llei està de part del reprimit, aleshores no hi ha llei que valgui. has d'obeir, i punt final. Les protestes, al Facebook i al Twitter. Però les protestes que impliquen desobeir al poder, fer vaga o manifestar-se al carrer no agraden al règim.
I és en aquest context que resulta decebedor com la Generalitat està començant a enviar multes als #novullpagar a les autopistes. Algú dubta encara de part de qui està el govern de la Generalitat? Està de part del govern del'estat. Que està de part de Bankia, i dels que son com Bankia. Són els mateixos. Només que aquí parlen català en públic, i castellà en la intimitat.
I mentrestant, les forces de seguretat de l'estat - de l'Estat S.A. - continuen la seva tasca de represaliar. Aquí, a vaguistes, per rojos o per anarquistes. A Madrid, a la final de copa del caçaelefants, a seguidors del Barça amb estelada, o del Bilbao amb Ikurriña, per independentistes. La qüestió és repartir llenya i deixar clar qui mana.
I en aquestes estem. Perdem drets, perdem la feina, perdem capacitat econòmica. Som sospitosos de no estar d'acord. Som sospitosos de creure que la culpa és seva. Com som sospitosos som reprimits.
Tot això em recorda a la Mafia. la Mafia et "protegeix". Tu no has demanat aquesta protecció, però et "protegeixen" igual. I s'ho "cobren". I si no "pagues" ho lamentaràs. L'estat funciona de forma semblant: cada any pagues tres mesos sencers del teu salari a canvi de "serveis públics" que estan en retirada, i de la "protecció" externa (exercit) i interna (policia). Però, de moment, ver quina cosa, el més probable és que qui rebi les multes o les garrotades siguis tu.
Mentrestant, els diners que es "cobren", a compte de la "protecció", van a parar a Bankia...
En fi. S'ha acabat maig. I aquest maig, dia sí i dia també, hem patit un bon raig. Un bon jec d'hòsties, millor dit.
Però és cert que és una de les qüestions que em fan rumiar. I el que sí que és cert d'un temps cap aquí és que la qüestió ja no està només en boca de catastrofistes, apocalítics i personatges sinistres. A la feina, poc o molt, tothom té alguna cosa a dir. Cada dia. Pel maig, cada dia un raig.
I és que d'un temps cap aquí cada dia hi ha una notícia, un rumor, una anècdota que algú comenta. Perquè ara ja no estem parlant de notícies que només poden ser dexifrades per especialistes en economia. No. Estem parlant de coses que afecten al dia a dia de cadascun de nosaltres, al dels que ens són molt propers.
Aquest mes de maig n'ha deixat moltes de notícies. La degradació de l'economia espanyola s'està accelerant. La borsa cau, la prima de risc puja, Bankia, els plans de reducció del dèficit de les comunitats autònomes...
No tot ha estat dolent! ara mateix se m'acut que el Barça ha guanyat la copa d'aquell senyor que caça elefants. la xiulada a l'himne i les cançons fent conyeta sobre el senyor titular de la copa, reinterpretats com reivindicació independentista per part de la Presindenta de la Comunitat de Madrid, li ha proporcionat a aquesta senyora una cortina de fum, si més no per uns dies, sobre l'escàndol de Bankia. Per si fos poc, algú va decidir enviar patrulleres de la Guàrdia Civil a "defensar" als pescadors que feinejaven en aigües territorials de Gibraltar! una altre cortina de fum que, això sí, va durar encara menys que la de la copa.
I és que això dels enemics (ja siguin interns: catalans i bascos; o externs: anglesos) sempre ha funcionat molt bé. Que aquest cop no hagi triomfat vol dir alguna cosa sobre la magnitud de la tragèdia.
Quan no funcionen les maniobres de distracció, aleshores és que el personal està molt encès. El personal encès es pot revoltar. És el moment de deixar de ser bons i passar a ser dolents: això vol dir repressió. Una de les bones notícies d'aquest mes de maig ha estat l'alliberament de Laura. la secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT va ser alliberada després d'un mes de captiveri. Coincidint, quina casualitat, amb la finalització dels actes de protesta en el marc de l'aniversari del 15M.
Es veu que la volien tenir tancada per recordar a la CGT que si poden tancar a la seva SO, poden tancar a qualsevol pel motiu que més els vingui de gust. O sense cap motiu. El missatge que enviaven a la CGT va ser "feu bondat mentre els capitostos del BCE estiguin aquí, i mentre passa aquesta cosa del 12M15M, o potser a la Laura no la tornareu a veure en una bona temporada".
A la Laura l'han deixada anar amb una fiança de 6000€. Demanen 36 anys de presó. Per què? que potser ha provocat un forat de 23000 milions d'euros? No. Es veu que va cremar una capsa amb diners de mentida a la porta de la borsa de Barcelona. En realitat, no. Va fer alguna cosa més que cremar una capsa: va denunciar amb noms i cognoms als que han provocat la crisi. La Laura no te por. Que la gent no tingui por és el que més espanta als poderosos.
Però la Laura va sortir. Ara bé, s'estan produint detencions de vaguistes del 29M. Sota acusacions inversemblants. Aquest mes de maig ens està deixant noves detencions. El mes de maig ens està mostrant cruament la cara repressora de l'estat. La llei és per obeir-la. Punt. I quan la llei està de part del reprimit, aleshores no hi ha llei que valgui. has d'obeir, i punt final. Les protestes, al Facebook i al Twitter. Però les protestes que impliquen desobeir al poder, fer vaga o manifestar-se al carrer no agraden al règim.
I és en aquest context que resulta decebedor com la Generalitat està començant a enviar multes als #novullpagar a les autopistes. Algú dubta encara de part de qui està el govern de la Generalitat? Està de part del govern del'estat. Que està de part de Bankia, i dels que son com Bankia. Són els mateixos. Només que aquí parlen català en públic, i castellà en la intimitat.
I mentrestant, les forces de seguretat de l'estat - de l'Estat S.A. - continuen la seva tasca de represaliar. Aquí, a vaguistes, per rojos o per anarquistes. A Madrid, a la final de copa del caçaelefants, a seguidors del Barça amb estelada, o del Bilbao amb Ikurriña, per independentistes. La qüestió és repartir llenya i deixar clar qui mana.
I en aquestes estem. Perdem drets, perdem la feina, perdem capacitat econòmica. Som sospitosos de no estar d'acord. Som sospitosos de creure que la culpa és seva. Com som sospitosos som reprimits.
Tot això em recorda a la Mafia. la Mafia et "protegeix". Tu no has demanat aquesta protecció, però et "protegeixen" igual. I s'ho "cobren". I si no "pagues" ho lamentaràs. L'estat funciona de forma semblant: cada any pagues tres mesos sencers del teu salari a canvi de "serveis públics" que estan en retirada, i de la "protecció" externa (exercit) i interna (policia). Però, de moment, ver quina cosa, el més probable és que qui rebi les multes o les garrotades siguis tu.
Mentrestant, els diners que es "cobren", a compte de la "protecció", van a parar a Bankia...
En fi. S'ha acabat maig. I aquest maig, dia sí i dia també, hem patit un bon raig. Un bon jec d'hòsties, millor dit.
dimecres, 16 de maig del 2012
Singulars. Edward Hugh i Jonathan Tepper: el que no es vol sentir.
Cal veure'l. Singulars, com sempre, imprescindible.
L'enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4093933/Edward-Hugh-i-Jonathan-Tepper-el-que-no-es-vol-sentir
Jaume Barberà entrevista a Edward Hugh i Jonathan Tepper. Dos economistes que quan tot eren flors i violes (o ja no tant) van descriure la situació de crisi en la que ara en trobem.
Dues receptes possibles: sortida de l'euro i devaluació de la pesseta un 35%, Jonathan Tepper; o bé "rescat" i "devaluació interna" amb baixada de salaris i preus, Edward Hugh.
En tots dos casos, la situació que preveuen no serà gens fàcil.
Per si el voleu veure aquí:
L'enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4093933/Edward-Hugh-i-Jonathan-Tepper-el-que-no-es-vol-sentir
Jaume Barberà entrevista a Edward Hugh i Jonathan Tepper. Dos economistes que quan tot eren flors i violes (o ja no tant) van descriure la situació de crisi en la que ara en trobem.
Dues receptes possibles: sortida de l'euro i devaluació de la pesseta un 35%, Jonathan Tepper; o bé "rescat" i "devaluació interna" amb baixada de salaris i preus, Edward Hugh.
En tots dos casos, la situació que preveuen no serà gens fàcil.
Per si el voleu veure aquí:
divendres, 11 de maig del 2012
#laurallibertat #dretsenperill #prourepressió
Via Racó Català m'ha arribat aquest correu de solidaritat amb Laura Gómez, Secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona de CGT, detinguda per participar en una performance en que es va cremar una caixa amb diners de mentida a la porta de la Borsa de Barcelona el 29M, dia de la darrera Vaga General.
Amb la Laura s'ha buscat un cap de turc per espantar als moviments socials que s'oposen a les retallades socials i al sistema que ha conduit a aquesta crisi.
Per entendre bé el significat d'aquest paràgraf "La detenció per part dels Mossos d'Esquadra es va realitzar quan van considerar, suposant que sense tenir en compte l'horari en què jutges propers a les tesis de Felip Puig s'encarreguen del jutjat 23 ..." us demano que llegiu aquest article del Setmanari La Directa.
El que es llegeix entre línies en l'article és l'existència de facto d'una policia política, la DCI, amb jutges afins i, el que és més greu, amb presos polítics.
La darrera presa política que coneixem és la Laura. A la Laura l'han tancada per espantar als moviments socials. És repressió.
Contra la repressió, solidaritat. El correu demana que se li enviïn cartes de solidaritat, de suport i d'afecte a la Laura. Que se senti estimada. Que sàpiga que a fora hi ha gent treballant pel seu alliberament. Que no està sola. Que no ha de tenir por i que no tenim por.
Més informació a http://www.cgtcatalunya.cat/, http://laurallibertat.wordpress.com/ i http://www.cgtbarcelona.org/.
Vet aquí el correu:
Amb la Laura s'ha buscat un cap de turc per espantar als moviments socials que s'oposen a les retallades socials i al sistema que ha conduit a aquesta crisi.
Per entendre bé el significat d'aquest paràgraf "La detenció per part dels Mossos d'Esquadra es va realitzar quan van considerar, suposant que sense tenir en compte l'horari en què jutges propers a les tesis de Felip Puig s'encarreguen del jutjat 23 ..." us demano que llegiu aquest article del Setmanari La Directa.
El que es llegeix entre línies en l'article és l'existència de facto d'una policia política, la DCI, amb jutges afins i, el que és més greu, amb presos polítics.
La darrera presa política que coneixem és la Laura. A la Laura l'han tancada per espantar als moviments socials. És repressió.
Contra la repressió, solidaritat. El correu demana que se li enviïn cartes de solidaritat, de suport i d'afecte a la Laura. Que se senti estimada. Que sàpiga que a fora hi ha gent treballant pel seu alliberament. Que no està sola. Que no ha de tenir por i que no tenim por.
Més informació a http://www.cgtcatalunya.cat/, http://laurallibertat.wordpress.com/ i http://www.cgtbarcelona.org/.
Vet aquí el correu:
"El passat 25 d'Abril la jutgessa del jutjat d'instrucció n º 23 va decretar presó provisional per Laura Gómez fonamentada en risc de fuga i reincidència.La Laura, de 46 anys, té feina fixa, viu amb la seva filla i no té antecedents penals ...
Porta a la presó segrestada, sense judici, més temps que el que va estar el banquer i xoriço confés, Fèlix Millet.
La detenció per part dels Mossos d'Esquadra es va realitzar quan van considerar, suposant que sense tenir en compte l'horari en què jutges propers a les tesis de Felip Puig s'encarreguen del jutjat 23 ...
Se l'acusa de participar en una performance en què es van cremar uns bitllets falsos en una caixa de cartró de folis DINA-4. Per això se la responsabilitza de 'voler cremar la Borsa', 'atemptar contra el dret fonamental del treball' i una macedònia d'acusacions derivades que poden suposar fins a 20 anys de presó.
I és, casualment, secretària d'organització de CGT de Barcelona.
La Laura és una presa política usada com a cap de turc del sindicalisme que lluita. És part de l'estratègia repressiva den Felip Puig i els mitjans de comunicació del poder per atacar i criminalitzar a tota organització que lluiti contra les retallades i aquest sistema injust, especialment al sindicalisme no institucional, encara que també l'altre.
Desitgen, en definitiva, aïllar i reprimir després. Que tinguem por o que ho acceptem.
La Laura està en una maleïda cel · la, tenen pres al seu cos però no a la seva ment ni a les seves idees. La seva família no pot estar amb ella, però l'orgull de la seva lluita estava a cada paraula que la seva mare, germana i filla van pronunciar l'1 de Maig davant milers d'afiliats i afiliades de la CGT a Barcelona.
Escriu a la Laura.
Inundem la presó de Wad Ras de cartes de suport, solidaritat i afecte. Fem sentir la calor dels seus, de les persones que lluitem contra aquest ordre injust i explotador. Cada vegada que la Laura obri una carta sentirà això que cap porc repressor, que cap porc banquer, que cap lacai experimentarà en tota la seva vida.
Escriu una carta a:Laura Gómez
Porta a la presó segrestada, sense judici, més temps que el que va estar el banquer i xoriço confés, Fèlix Millet.
La detenció per part dels Mossos d'Esquadra es va realitzar quan van considerar, suposant que sense tenir en compte l'horari en què jutges propers a les tesis de Felip Puig s'encarreguen del jutjat 23 ...
Se l'acusa de participar en una performance en què es van cremar uns bitllets falsos en una caixa de cartró de folis DINA-4. Per això se la responsabilitza de 'voler cremar la Borsa', 'atemptar contra el dret fonamental del treball' i una macedònia d'acusacions derivades que poden suposar fins a 20 anys de presó.
I és, casualment, secretària d'organització de CGT de Barcelona.
La Laura és una presa política usada com a cap de turc del sindicalisme que lluita. És part de l'estratègia repressiva den Felip Puig i els mitjans de comunicació del poder per atacar i criminalitzar a tota organització que lluiti contra les retallades i aquest sistema injust, especialment al sindicalisme no institucional, encara que també l'altre.
Desitgen, en definitiva, aïllar i reprimir després. Que tinguem por o que ho acceptem.
La Laura està en una maleïda cel · la, tenen pres al seu cos però no a la seva ment ni a les seves idees. La seva família no pot estar amb ella, però l'orgull de la seva lluita estava a cada paraula que la seva mare, germana i filla van pronunciar l'1 de Maig davant milers d'afiliats i afiliades de la CGT a Barcelona.
Escriu a la Laura.
Inundem la presó de Wad Ras de cartes de suport, solidaritat i afecte. Fem sentir la calor dels seus, de les persones que lluitem contra aquest ordre injust i explotador. Cada vegada que la Laura obri una carta sentirà això que cap porc repressor, que cap porc banquer, que cap lacai experimentarà en tota la seva vida.
Escriu una carta a:Laura Gómez
C.P. Dones de Barcelona
C. Doctor Trueta 76-98
08005 – Barcelona"
C. Doctor Trueta 76-98
08005 – Barcelona"
dimarts, 8 de maig del 2012
esquerres i dretes
La notícia del "banc dolent" i de la intervenció a "bankia" han eclipsat l'efecte Hollande i les eleccions gregues.
Per cert, fabulós el sistema "democràtic" grec que regala 50 diputats al partit que guanya. Aquests 50 diputats extra són els que segurament permetran una coalició PASOK-ND que continuarà portant als grecs pel camí de "l'austeritat". Això acabarà molt malament.
Però no volia parlar de Grècia. El que volia parlar és d'esquerres i dretes. I de com, a vegades, les coses no són tan senzilles.
Primer de tot, definim conceptes. Què és esquerra i què és dreta? Una imatge val més que mil paraules. En la següent infografia es veu la diferència entre esquerra i dreta. És una infografia adreçada al públic nord-americà, i no tot el que diuen és extrapolable al públic europeu, però s'enten força bé.
Si feu clic a la imatge la podreu veure més gran. És molt interessant. Queda molt clar que no és cert allò de que "no existeixen dreta i esquerra". Existeixen i són molt diferents. Desconfieu de qui digui que dreta i esquerra no existeixen. Us diré que acostumen a ser de dretes.
Vet aquí la imatge:
Personalment opino que, intrínsecament, no hi ha una superioritat moral o ètica d'una sobre l'altre. Depèn, exclusivament, dels valors de la persona. Ara bé, també opino que una formació més aviat humanística condueix a posicions d'esquerra. Però només són les meves opinions.
Resulta que, com en tot, no és tan fàcil trobar tipus purs d'esquerres o de dretes. O, millor dit, el més comú és que la gent sigui d'esquerres per a algunes coses i de dretes per a d'altres.
I no només la gent. També els partits. Hom afirma que el PP és de dretes, i el PSOE d'esquerres. Això diuen, no?
Doncs, ves per on, les "esquerres" del PSOE van fer les empreses de treball temporal, per exemple, i els darrers temps de ZP van encetar el camí de les retallades socials i les reformes laborals. El PSOE va fer polítiques de dretes
I el PP? El PP ha pujat imposts, que és política d'esquerres, i està intervenint Bankia, i farà un "Banc dolent", que és una intervenció pública en el sector financer, i immobiliari, d'una magnitud més que considerable . La intervenció de l'estat en l'economia és, per definició, d'esquerres. El PP està fent polítiques d'esquerres!
Ara bé, tot i tenir els rols creuats, el PSOE i el PP coincideixen amb un fet. Quan el PSOE fa de dreta, ho fa contra els treballadors i allò que en diríem classe mitjana i baixa... i quan el PP fa d'esquerra, també...
El cas del PP intervenint en l'economia és aquesta cosa tan graciosa, si no fos perquè en som les víctimes, del "socialisme" per a rics: es socialitzen les pèrdues; es privatitzen els beneficis. Per la seva banda, el PSOE és el partit dels "rics socialistes" que, ves quina cosa, són de dretes amb els pobres.
Al final, resulta que PP i PSOE no són tant diferents, oi? al final, resulta que PPSOE ve a ser una marca que respon bastant bé a la realitat; igual com a Grècia hi ha el tàndem PASOK-ND que s'ha quedat a tocar, gràcies al fabulós sistema democràtic grec i els 50 diputats de regal, a un escó de la majoria absoluta.
I a Catalunya -em refereixo a la comunitat autònoma- encara podríem ampliar amb les sigles de CiU per fer el PPSCIU que és, de fet, la majoria hegemònica del nostre país. CiU, nominalment de dretes, avui diu que potser caldrà recuperar l'impost de successions (això és d'esquerres), però també avisa que continuaran les retallades (això de dretes).
Tot plegat és un garbuix ideològic molt gran. I és que és difícil ser només de dretes, o nomé d'esquerres. En realitat, tots aquests que manen el que són és d'ells mateixos. I quan convé d'esquerres, i quan no, de dretes. I sempre, sempre, rebem nosaltres.
Mira, ara que ho penso, en el fons sí que és molt senzill.
Per cert, fabulós el sistema "democràtic" grec que regala 50 diputats al partit que guanya. Aquests 50 diputats extra són els que segurament permetran una coalició PASOK-ND que continuarà portant als grecs pel camí de "l'austeritat". Això acabarà molt malament.
Però no volia parlar de Grècia. El que volia parlar és d'esquerres i dretes. I de com, a vegades, les coses no són tan senzilles.
Primer de tot, definim conceptes. Què és esquerra i què és dreta? Una imatge val més que mil paraules. En la següent infografia es veu la diferència entre esquerra i dreta. És una infografia adreçada al públic nord-americà, i no tot el que diuen és extrapolable al públic europeu, però s'enten força bé.
Si feu clic a la imatge la podreu veure més gran. És molt interessant. Queda molt clar que no és cert allò de que "no existeixen dreta i esquerra". Existeixen i són molt diferents. Desconfieu de qui digui que dreta i esquerra no existeixen. Us diré que acostumen a ser de dretes.
Vet aquí la imatge:
Personalment opino que, intrínsecament, no hi ha una superioritat moral o ètica d'una sobre l'altre. Depèn, exclusivament, dels valors de la persona. Ara bé, també opino que una formació més aviat humanística condueix a posicions d'esquerra. Però només són les meves opinions.
Resulta que, com en tot, no és tan fàcil trobar tipus purs d'esquerres o de dretes. O, millor dit, el més comú és que la gent sigui d'esquerres per a algunes coses i de dretes per a d'altres.
I no només la gent. També els partits. Hom afirma que el PP és de dretes, i el PSOE d'esquerres. Això diuen, no?
Doncs, ves per on, les "esquerres" del PSOE van fer les empreses de treball temporal, per exemple, i els darrers temps de ZP van encetar el camí de les retallades socials i les reformes laborals. El PSOE va fer polítiques de dretes
I el PP? El PP ha pujat imposts, que és política d'esquerres, i està intervenint Bankia, i farà un "Banc dolent", que és una intervenció pública en el sector financer, i immobiliari, d'una magnitud més que considerable . La intervenció de l'estat en l'economia és, per definició, d'esquerres. El PP està fent polítiques d'esquerres!
Ara bé, tot i tenir els rols creuats, el PSOE i el PP coincideixen amb un fet. Quan el PSOE fa de dreta, ho fa contra els treballadors i allò que en diríem classe mitjana i baixa... i quan el PP fa d'esquerra, també...
El cas del PP intervenint en l'economia és aquesta cosa tan graciosa, si no fos perquè en som les víctimes, del "socialisme" per a rics: es socialitzen les pèrdues; es privatitzen els beneficis. Per la seva banda, el PSOE és el partit dels "rics socialistes" que, ves quina cosa, són de dretes amb els pobres.
Al final, resulta que PP i PSOE no són tant diferents, oi? al final, resulta que PPSOE ve a ser una marca que respon bastant bé a la realitat; igual com a Grècia hi ha el tàndem PASOK-ND que s'ha quedat a tocar, gràcies al fabulós sistema democràtic grec i els 50 diputats de regal, a un escó de la majoria absoluta.
I a Catalunya -em refereixo a la comunitat autònoma- encara podríem ampliar amb les sigles de CiU per fer el PPSCIU que és, de fet, la majoria hegemònica del nostre país. CiU, nominalment de dretes, avui diu que potser caldrà recuperar l'impost de successions (això és d'esquerres), però també avisa que continuaran les retallades (això de dretes).
Tot plegat és un garbuix ideològic molt gran. I és que és difícil ser només de dretes, o nomé d'esquerres. En realitat, tots aquests que manen el que són és d'ells mateixos. I quan convé d'esquerres, i quan no, de dretes. I sempre, sempre, rebem nosaltres.
Mira, ara que ho penso, en el fons sí que és molt senzill.
dilluns, 7 de maig del 2012
banc dolent
l'endemà del súper-diumenge franco-grec, amb la victòria del "socialista" Hollande i la "derrota" per la mínima del bloc "europeista" format pel PASOK i Nova democràcia calia esperar que la borsa despertaria poruga. La incertesa sobre el futur de l'euro planava sobre les borses... I així va ser com, efectivament, l'IBEX35 perdia prop d'un u i mig per cent només encetar la sessió.
I a mida que la sessió avançava es mantenia el baix nivell amb lleugeres oscil·lacions. La borsa es trobava en valors de 2003. Una altre setmana negra?
Però a mig matí, Súper Mariano va dir: farem un "banc dolent".
Un banc dolent? és que n'hi han de bons?
Un "banc dolent" és un "banc" que no treballa per al públic, si no per els altres bancs. I és un banc, públic, que té la missió de comprar els actius tòxics (és dir, els préstecs i les hipoteques irretornables) dels altres bancs a un preu que permeti a als bancs venedors "salvar els mobles".
Aleshores, el "banc dolent" haurà d'espavilar-se per cobrar el que pugui dels préstecs i, en el cas de no poder cobrar-los, assumir les pèrdues. Com que és un banc públic això vol dir que les pèrdues ens les "mengem" els contribuents.
Dels paràgrafs anteriors: què vol dir "salvar els mobles"? bona pregunta. M'encanta fer-me aquesta pregunta. Justament avui Súper Mariano també ha dit que s'intervenia a Bankia i que es reformaria tota la seva cúpula. El president de Bankia,l'ex-ministre del PP Rodrigo Rato ha estat dimitit, rellevat, o l'han fet fora, com vulgueu. Això sí, cobrant una indemnització d'un milió dos cents mil euros, aproximadament.
Repeteixo, què vol dir "salvar els mobles"? atenent a l'exemple de Bankia, a quin preu comprarà el "banc dolent" els actius tòxics? o, dit d'una altre forma, per quant ens sortirà la broma als "contribuents"?
I perquè ens diuen "contribuents"? La víctima d'una estafa és un "estafat", no un "contribuent". En fi, suposo que cal fer servir el vocabulari tècnic.
"Menjar-nos" els actius tòxics significarà, per als "contribuents" més del que ja estem veient: més imposts, menys serveis públics, menys protecció social. Ja sabeu: és allò de la socialització de les pèrdues (els contribuents) i la privatització dels beneficis (els bancs que es desfan dels actius tòxics).
El "banc dolent", però, té una cosa bona (quina paradoxa!): es descobrirà la magnitud de la tragèdia. La merda acumulada pels bancs sortirà, finalment, a la llum.
Si els governants (el "banc dolent") no fossin, en realitat, amants, amics, germans, familiars... còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics imposarien un preu draconià per a comprar els actius tòxics i obligarien als bancs a assumir una part important de les pèrdues. La suficient com per a que tinguin que tancar. Però que s'oblidin d'indemnitzacions. O això, o fallida i presó per als estafadors.
Però, ai las, resulta que els governants (el "banc dolent") son els amants, amics, germans, familiars... els còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics. Per tant, cal pensar que el que es prepara és una gran estafa per als "contribuents".
Però, en fi, almenys ara veurem quina és la magnitud de la tragèdia. Qui sap, igual la situació és tan bèstia que ni amb un banc dolent...
Però, per a que veieu com funcionen aquests estafadors, i recuperant el relat de la sessió a la borsa, ¿sabeu que ha fet la borsa quan s'ha rebut la notícia del "banc dolent", combinada amb la de la intervenció de l'estat a Bankia?
Correcte. Ha pujat! S'ha enfilat gloriosa cap al cel! Ho han aconseguit!! Barra lliure!!!
Això sí, el que aquests depredadors guanyen, els altres ho perdem... convé no oblidar-ho.
I a mida que la sessió avançava es mantenia el baix nivell amb lleugeres oscil·lacions. La borsa es trobava en valors de 2003. Una altre setmana negra?
Però a mig matí, Súper Mariano va dir: farem un "banc dolent".
Un banc dolent? és que n'hi han de bons?
Un "banc dolent" és un "banc" que no treballa per al públic, si no per els altres bancs. I és un banc, públic, que té la missió de comprar els actius tòxics (és dir, els préstecs i les hipoteques irretornables) dels altres bancs a un preu que permeti a als bancs venedors "salvar els mobles".
Aleshores, el "banc dolent" haurà d'espavilar-se per cobrar el que pugui dels préstecs i, en el cas de no poder cobrar-los, assumir les pèrdues. Com que és un banc públic això vol dir que les pèrdues ens les "mengem" els contribuents.
Dels paràgrafs anteriors: què vol dir "salvar els mobles"? bona pregunta. M'encanta fer-me aquesta pregunta. Justament avui Súper Mariano també ha dit que s'intervenia a Bankia i que es reformaria tota la seva cúpula. El president de Bankia,l'ex-ministre del PP Rodrigo Rato ha estat dimitit, rellevat, o l'han fet fora, com vulgueu. Això sí, cobrant una indemnització d'un milió dos cents mil euros, aproximadament.
Repeteixo, què vol dir "salvar els mobles"? atenent a l'exemple de Bankia, a quin preu comprarà el "banc dolent" els actius tòxics? o, dit d'una altre forma, per quant ens sortirà la broma als "contribuents"?
I perquè ens diuen "contribuents"? La víctima d'una estafa és un "estafat", no un "contribuent". En fi, suposo que cal fer servir el vocabulari tècnic.
"Menjar-nos" els actius tòxics significarà, per als "contribuents" més del que ja estem veient: més imposts, menys serveis públics, menys protecció social. Ja sabeu: és allò de la socialització de les pèrdues (els contribuents) i la privatització dels beneficis (els bancs que es desfan dels actius tòxics).
El "banc dolent", però, té una cosa bona (quina paradoxa!): es descobrirà la magnitud de la tragèdia. La merda acumulada pels bancs sortirà, finalment, a la llum.
Si els governants (el "banc dolent") no fossin, en realitat, amants, amics, germans, familiars... còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics imposarien un preu draconià per a comprar els actius tòxics i obligarien als bancs a assumir una part important de les pèrdues. La suficient com per a que tinguin que tancar. Però que s'oblidin d'indemnitzacions. O això, o fallida i presó per als estafadors.
Però, ai las, resulta que els governants (el "banc dolent") son els amants, amics, germans, familiars... els còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics. Per tant, cal pensar que el que es prepara és una gran estafa per als "contribuents".
Però, en fi, almenys ara veurem quina és la magnitud de la tragèdia. Qui sap, igual la situació és tan bèstia que ni amb un banc dolent...
Però, per a que veieu com funcionen aquests estafadors, i recuperant el relat de la sessió a la borsa, ¿sabeu que ha fet la borsa quan s'ha rebut la notícia del "banc dolent", combinada amb la de la intervenció de l'estat a Bankia?
Correcte. Ha pujat! S'ha enfilat gloriosa cap al cel! Ho han aconseguit!! Barra lliure!!!
Això sí, el que aquests depredadors guanyen, els altres ho perdem... convé no oblidar-ho.
dissabte, 5 de maig del 2012
Súper diumenge franco-grec
Demà hi han eleccions a Grècia.
Això no deixaria de ser una noticieta a la secció d'Internacional si no fos que ningú pot dir si demà a la nit el PASOK i Nova Democràcia (els equivalents, respectivament, a PSOE i PP) faran, entre els dos, la majoria absoluta al Parlament grec.
PASOK i ND representen la bota d'Europa a Grècia. O si preferiu una expressió més suau, als "europeistes". En tot cas, són els partits responsables de les retallades de tota mena que porten patint els grecs des de ja fa una temporadeta.
Passa, però, que existeix el dubte raonable sobre si els grecs decidiran fer un govern amb una majoria alternativa, segurament al voltant del PKK, el partit comunista grec.
Si finalment es dona aquest cas -tot i que sembla improbable- es podria apostar per una sortida de Grècia de l'espai euro i el retorn al dracma.
Hi ha qui espera aquest trencament de la zona euro amb candeletes. I també hi ha, pel contrari, qui considera que seria catastròfic.
En tot cas, espero que siguin els grecs que lliurement triïn el seu govern. I no és pas poca cosa això que demano. Si alguna cosa s'està perdent amb aquesta crisi és, ni més ni menys, que la credibilitat democràtica del sistema. Dit d'una altre forma: espero que demà no hagin trampes.
I encara més enllà: si els grecs opten per fer fora al PASOK i a ND, que llavors tampoc hagin trampes. Suposadament Grècia és un estat lliure i independent i, per tant, pot optar a sortir de l'euro. O no ho és d'independent? Si no ho és, algú em podria dir en quin moment Europa es va convertir en un imperi i una presó de pobles?
Per acabar-ho d'adobar, demà, a França, triaran entre Hollande i Sarkozy.
Sembla que Hollande porta avantatge. També, coincidint amb la puixança del candidat socialista francès s'han començat a sentir veus que parlen de "menys polítiques d'austeritat" i "més polítiques de creixement" i la mateixa frau Merkel sembla que s'està estovant. veritat o mentida? jo no em crec res.
Em sembla, més aviat, que a Sarkozy ja se'l dona per cremat i cal preparar l'aterratge d'Hollande. Que els francesos l'aclamin. Res millor que prometre vi i roses. Però un cop arribi a l'Elisi, no tinc cap dubte que Hollande seguirà l'agenda que ja li han preparat aquells que estan guanyant amb la crisi.
HI haurà més "austeritat" i més retallades socials. Perquè? doncs perquè no hi han calers per a "polítiques de creixement". Punt. El vi i les roses són per a les pel·lícules, o per a les campanyes electorals. Ficció, tot plegat.
Una altre cosa és que Hollande sigui tan ingenu que es cregui la propaganda de les "polítiques de creixement" i emprengui accions en aquesta línia (que fracassaran). O sigui, per l'estil de burru que el Zapatero. però no ho crec. Més aviat em penso que és un cínic mentider com el Rajoy, que també prometia vi i roses.
Demà, per tant, súper diumenge europeu que pot provocar que la setmana que ve sigui mogudeta. De fet, pot provocar un terrabastall de conseqüències que encara costa visualitzar.
Caldrà estar atents. Demà caldrà parar l'atenció a Grècia i França.
Això no deixaria de ser una noticieta a la secció d'Internacional si no fos que ningú pot dir si demà a la nit el PASOK i Nova Democràcia (els equivalents, respectivament, a PSOE i PP) faran, entre els dos, la majoria absoluta al Parlament grec.
PASOK i ND representen la bota d'Europa a Grècia. O si preferiu una expressió més suau, als "europeistes". En tot cas, són els partits responsables de les retallades de tota mena que porten patint els grecs des de ja fa una temporadeta.
Passa, però, que existeix el dubte raonable sobre si els grecs decidiran fer un govern amb una majoria alternativa, segurament al voltant del PKK, el partit comunista grec.
Si finalment es dona aquest cas -tot i que sembla improbable- es podria apostar per una sortida de Grècia de l'espai euro i el retorn al dracma.
Hi ha qui espera aquest trencament de la zona euro amb candeletes. I també hi ha, pel contrari, qui considera que seria catastròfic.
En tot cas, espero que siguin els grecs que lliurement triïn el seu govern. I no és pas poca cosa això que demano. Si alguna cosa s'està perdent amb aquesta crisi és, ni més ni menys, que la credibilitat democràtica del sistema. Dit d'una altre forma: espero que demà no hagin trampes.
I encara més enllà: si els grecs opten per fer fora al PASOK i a ND, que llavors tampoc hagin trampes. Suposadament Grècia és un estat lliure i independent i, per tant, pot optar a sortir de l'euro. O no ho és d'independent? Si no ho és, algú em podria dir en quin moment Europa es va convertir en un imperi i una presó de pobles?
Per acabar-ho d'adobar, demà, a França, triaran entre Hollande i Sarkozy.
Sembla que Hollande porta avantatge. També, coincidint amb la puixança del candidat socialista francès s'han començat a sentir veus que parlen de "menys polítiques d'austeritat" i "més polítiques de creixement" i la mateixa frau Merkel sembla que s'està estovant. veritat o mentida? jo no em crec res.
Em sembla, més aviat, que a Sarkozy ja se'l dona per cremat i cal preparar l'aterratge d'Hollande. Que els francesos l'aclamin. Res millor que prometre vi i roses. Però un cop arribi a l'Elisi, no tinc cap dubte que Hollande seguirà l'agenda que ja li han preparat aquells que estan guanyant amb la crisi.
HI haurà més "austeritat" i més retallades socials. Perquè? doncs perquè no hi han calers per a "polítiques de creixement". Punt. El vi i les roses són per a les pel·lícules, o per a les campanyes electorals. Ficció, tot plegat.
Una altre cosa és que Hollande sigui tan ingenu que es cregui la propaganda de les "polítiques de creixement" i emprengui accions en aquesta línia (que fracassaran). O sigui, per l'estil de burru que el Zapatero. però no ho crec. Més aviat em penso que és un cínic mentider com el Rajoy, que també prometia vi i roses.
Demà, per tant, súper diumenge europeu que pot provocar que la setmana que ve sigui mogudeta. De fet, pot provocar un terrabastall de conseqüències que encara costa visualitzar.
Caldrà estar atents. Demà caldrà parar l'atenció a Grècia i França.
dimarts, 1 de maig del 2012
#novullpagar
Aquest 1er de maig, la insubmissió no només ha pres la forma de les manifestacions del dia del treball. Més reivindicatives que mai contra la repressió i contra les retallades. A més, avui també era el dia en que es feia el #novullpagar coordinat a diferents peatges.
Ha estat un èxit, segons informen al Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4007338/20120501/exit-novullpagar-multitudinari-collapse-molts-peatges.html
Poc a poc la gent es desperta.
Més vídeos al YouTube. Al Vilaweb n'han fet aquesta sel·lecció.
Ha estat un èxit, segons informen al Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4007338/20120501/exit-novullpagar-multitudinari-collapse-molts-peatges.html
Poc a poc la gent es desperta.
Més vídeos al YouTube. Al Vilaweb n'han fet aquesta sel·lecció.
1er de maig insubmís.
1er de maig insubmís.
Per una banda, les manifestacions, amb el to clarament reivindicatiu que ha de tenir una diada com la d'avui. Malgrat les amenaces, la dissidència ha tornat a sortir al carrer.
Tanmateix, hi han notícies de detinguts i, en tot cas, encara hi han detinguts del dia de la Vaga General.
Solidaritat amb tots ells. En reclamem el seu alliberament. Particularment, solidaritat amb la Secretària d'Organització de la federació local de Barcelona de CGT. Laura LLibertat! Prou repressió!
Tanmateix, hi han notícies de detinguts i, en tot cas, encara hi han detinguts del dia de la Vaga General.
Solidaritat amb tots ells. En reclamem el seu alliberament. Particularment, solidaritat amb la Secretària d'Organització de la federació local de Barcelona de CGT. Laura LLibertat! Prou repressió!
divendres, 27 d’abril del 2012
Video-Carta oberta al President Mas, per l'editora de Cafeambllet
Marta Sibina i Camps, infermera i editora de la revista Cafeambllet, li fa unes preguntes al President Mas. Preguntes referents a com, en què, qui gasta els diners públics, en concret els destinats a la Corporació de Salut Maresme i La Selva.
Preguntes similars les podríem fer dina a l'últim cèntim del pressupost.
És molt indignant veure com a la Laura Gómez de la CGT la tanquen en presó "preventiva" sense fiança ni judici i, en canvi, els Millets i els Matas i financers, empresaris i polítics condemnats a anys de presó per casos de corrupció demostrats, que han suposat la malversació o el robatori de milions i milions de diners públics, es passegen lliurement pel carrer.
A qui denuncia, protesta i lluita contra el saqueig se'l reprimeix. En canvi, els lladres tenen premi. Per ara.
Això no serà així sempre. La ràbia creix.
Vet aquí la vídeo-carta:
i la segona part:
I si en voleu saber més sobre que fan amb els diners públics els gestors de la sanitat catalana, mireu aquesta pàgina de Cafeambllet. Demolidor.
Preguntes similars les podríem fer dina a l'últim cèntim del pressupost.
És molt indignant veure com a la Laura Gómez de la CGT la tanquen en presó "preventiva" sense fiança ni judici i, en canvi, els Millets i els Matas i financers, empresaris i polítics condemnats a anys de presó per casos de corrupció demostrats, que han suposat la malversació o el robatori de milions i milions de diners públics, es passegen lliurement pel carrer.
A qui denuncia, protesta i lluita contra el saqueig se'l reprimeix. En canvi, els lladres tenen premi. Per ara.
Això no serà així sempre. La ràbia creix.
Vet aquí la vídeo-carta:
i la segona part:
I si en voleu saber més sobre que fan amb els diners públics els gestors de la sanitat catalana, mireu aquesta pàgina de Cafeambllet. Demolidor.
dimecres, 25 d’abril del 2012
Comunicats de rebuig a la detenció de Laura Gómez - CGT Catalunya
El mateix dia de l'estrena de "la llista de Puig" (web que, per cert, vulnera la llei de protecció de dades), la Secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona ha estat detinguda el matí del 24/04 pels mossos d'esquadra, sembla ser que per la performance a cara descoberta que es va fer el dia de la vaga general a les portes de la Borsa de Barcelona.
Detinguda Laura Gómez per "violenta"? Au, va! Més avia hem de parlar de caps de turc i repressió.
Em solidaritzo amb la Laura Gómez i en demano el seu alliberament immediat, així com l'alliberament de la resta de detinguts d'aquell dia.
A continuació, els comunicats del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT de Catalunya i el de la Federació Local de Barcelona:
Comunicat de rebuig a la detenció de Laura Gómez
Comunicat de CGT-Barcelona davant la detenció de la Secretària d'Organització de la Federació Local
La CGT de Catalunya rebutja enèrgicament la detenció de destacats militants de la nostra Organització.
Detinguda Laura Gómez per "violenta"? Au, va! Més avia hem de parlar de caps de turc i repressió.
Em solidaritzo amb la Laura Gómez i en demano el seu alliberament immediat, així com l'alliberament de la resta de detinguts d'aquell dia.
A continuació, els comunicats del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT de Catalunya i el de la Federació Local de Barcelona:
Comunicat de rebuig a la detenció de Laura Gómez
El SP del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya expressa la seva solidaritat i suport a la companya Laura Gómez (Secretaria d’Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT) davant de l’arbitrària detenció, a totes llums injustificada.
La reforma laboral motiu de la protesta de la vaga del 29-M està demostrant dia a dia el que qui en aquests moments està manant només vol: Defensar als qui mes tenen i treure drets als únics que fem que això pugui ser un lloc on viure en dignitat i llibertat .
No és estrany que a pocs dies de la cimera del Banc Central Europeu, a celebrar a Barcelona, s’accentuï la repressió preventiva sobre els sindicats i moviments alternatius, i que es produeixi la detenció de la nostra companya, és una mostra.
Els fets que l’imputen de crema brossa davant de la seu de la Borsa a Barcelona, en un acte carregat de simbolisme, ens porta a considerar que els interessa molt més defendre a qui te diners i poder, que a qui defensa l’únic que té: la força i el valor del seu treball, per poder gaudir i viure, cada cop mes dignament.
Us animem a participar en les convocatòries que, des de la Federació Local de Barcelona de la CGT s’estan fent per donar-li suport, avui mateix hi ha convocada una concentració des de les 17 hores a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Les Corts i demà dimecres 25 a les 8.30h. del matí a la Ciutat de la Justícia banda Gran Via.
Exigim la posada en llibertat immediata, de la nostra companya Laura i de tots i totes qui estan encara retinguts o detinguts pels fets del 29-M . Barcelona a 24 d’abril del 2012
Secretariat Permanent - Comitè Confederal.
CGT de Catalunya.
Comunicat de CGT-Barcelona davant la detenció de la Secretària d'Organització de la Federació Local
La Laura Gomez Secretaria de Organització de la Federació Local de Barcelona ha estat detinguda aquest matí pels mossos d’esquadra.
Adjuntem comunicat de premsa de la Federació Local de Barcelona de la CGT:
COMUNICAT DAVANT LA DETENCIÓ DE LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA
Continua la repressió després de la vaga general.
En el matí d’avui i quan es dirigiria al seu treball, els Mossos d’esquadra han detingut a la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona, Laura Gómez i l’han traslladat a la Comissaria dels Corts. L’acusació dels Mossos d’esquadra és d’incendi i danys en la Borsa de Barcelona. Altres coses que se li imputen no tenen cap fonament i són un intent de crear una imatge de persona violenta.
La Laura ni tan sols té antecedents penals, i tot el que nomena la policia han estat accions pacífiques durant la lluita pel patrimoni sindical a Barcelona. La veritat i sense exagerar és que ja després de la vaga general vam dir literalment que “era cert que afiliats de la CGT van cremar quatre papers dintre d’una caixa davant de la Borsa de Barcelona, i es van llançar uns quants ous, actes totalment simbòlics i a la vista de tots. Això mateix devien pensar els mossos de paisà que estaven entre nosaltres ja que ni tan sols van procedir a identificar a ningú. No és cert que va ser el primer foc, a Mercabarna, a Zona Franca, etc, durant tota la nit va haver-hi diversos focs, encesos la majoria d’ells per piquets d’altres sindicats”.
Quina casualitat que aquesta detenció es produeixi el mateix dia que es presenta la famosa web per a penjar les fotos dels “violents”. Quina casualitat que no es pari d’apuntar a la CGT per part dels diferents estaments estatals, tant la Generalitat, com l’Ajuntament de Barcelona que no han parat de carregar les tintes contra la CGT.
Sabem que no som del seu grat i tampoc ho pretenem, però no anem a demanar perdó per seguir creixent. Sabem que es vol exemplificar contra persones i organitzacions que no riem les gràcies del sistema, però d’aquí que se’ns persegueixi i s’acorrali als nostres militants hi ha una gran distància.
L’abús d’autoritat amb que amb freqüència cau el poder contra els quepensem diferent és una cosa al que se’ns té acostumats encara que es té molta cura en ocultar-lo.
CGT considerem que s’ha pretès amagar el nombre cada vegada major de persones que assisteix a actes d’organitzacions que al poder no li són del seu grat. No els agrada que cada vegada siguem més, contra la negociació de la reforma laboral i contra el pacte social i no per la seva negociació. Els minvaments en les condicions laborals i socials, l’augment de la injustícia, les enormes diferències entre pobres i rics, sens dubte duran a una major conflictivitat i els polítics estan buscant excuses per a endurir el codi penal.
Resulta lamentable veure com li donen diners públics als bancs, anuncien una “amnistia fiscal” de facto per als grans defraudadors, s’és permissiu amb l’entramat que permet les evasions fiscals mitjançant enginyeria i burocràcia econòmica, fomenten les SICAV on els que tenen més no paguen res i no obstant això es prepara el terreny per a criminalitzar a qualsevol que discrepi.
Concentració dimarts 24 d’abril a les 17 hores en la comissaria dels mossos d’esquadra de Les Corts.
Concentració dimecres 25 a les 8’30 hores del matí en la Ciutat de la Justícia, costat Gran Via.
Carlos Navarro, Relació amb els Mitjans de Comunicació de CGT- Barcelona
dilluns, 23 d’abril del 2012
Feliç Sant Jordi! (2012)
Feliç Sant Jordi!
Enguany, enllaço una web on es poden descarregar llibres electrònics en format epub.
http://epubgratis.me
Els llibres són tots en castellà. No hi ha manera fàcil de trobar llibres electrònics en català (encara sort del Projecte Gutenberg, i de la mula, que no del ruc).
Això de no poder trobar fàcilment llibres en català sens dubte es deu considerar un èxit de les editorials.
Se'n deuen sentir molt satisfetes. Segurament molts autors també estan molt satisfets que els llibres electrònics en català només es puguin obtenir pagant.
Sens dubte, un gran èxit.
Només que sospito que el fet que la literatura catalana hagi esdevingut un article de luxe li fa un flac favor a la cultura catalana. Potser és que la Cultura Catalana és una cosa tan fina que només es per a consum de les elits. Potser Cultura Catalana Popular és un oximoron?
Ens estimem tant la nostra cultura que evitarem que es popularitzi massa. No fos cas que s'embrutés. Ben pensat.
Mentrestant, la literatura en castellà ja ha colonitzat el món dels ebooks.
Amb llibres de pagament, segur que sí. Però també amb llibres, molts i molts llibres, "pirates".
Pirates, sí. Però és aquest enorme volum de llibres pirata el que està impulsant la comercialització d'ebooks i està ampliant la base de possibles compradors de llibres electrònics.
Aquí, en canvi, es "protegeix" la indústria editorial en català i es tanquen webs que difonen e-llibres (edicions pirata, d'acord) en català. Recordeu aquest domini http://llibresencatala.blogspot.com/?
Em sembla que algú està confonent protegir la cultura en català amb protegir la indústria editorial en català. O més ben dit, amb protegir els beneficis empresarials d'uns quants editors molt concrets amb noms i cognoms. I afegiria: només estan protegint els beneficis a curt termini.
No ho se. Potser pretenen aprofitar que aquest país és bilingüe i que l'empenta del castellà portarà la literatura en català a remolc en el món de l'ebook. Tot podria ser. Però si és així, per mi hi ha una contradicció en voler convertir en article de luxe allò que només és, pel mateix venedor, un article de segona.
La catalana no és una llengua de segona. Ni un producte de luxe. És només la bella, a vegades bruta, a vegades aspre, sempre dolça, llengua del meu poble.
I els pirates sempre han estat uns romàntics.
Feliç Sant Jordi.
diumenge, 22 d’abril del 2012
30 minuts - Situació límit
Duríssim reportatge del 30 minuts. Però cal veure'l. Son vàries histories. Però la història de la Jennifer i la seva filla Carla et posa un nus a la gola. No tinc paraules.
Dia de la Terra
Avui és el "Dia de la Terra".
El dia de la Terra pretén ser un esdeveniment informatiu, educatiu i de conscienciació ecològica.
A casa nostra, tot un seguit de grups i col·lectius (http://www.diadelaterra.org/) s'uneixen per a celebrar aquest esdeveniment i, per exemple, aquest cap de setmana s'ha fet la "Fira per la Terra" al Parc de la Ciutadella, amb activitats diverses.
Una de les activitats que es fan arreu del món és avaluar l'estat de "salut" del planeta, la contaminació, o el consum de recursos. Sobre aquest últim, el consum de recursos, resulta que justament avui, i segons càlculs del New Economics Foundation, Espanya ha entrat en Deute Ecològic.
Què és el Deute Ecològic?
A http://www.noetmengiselmon.org ens ho expliquen:
"El deute ecològic és el deute contret pels països industrialitzats amb la resta a causa de l’espoli històric i present dels recursos naturals, els impactes ambientals exportats i la lliure utilització de l’espai ambiental global per a dipositar-hi residus. Els elements que el formen són:
El Deute de Carboni
Part del Deute Ecològic que el Nord deu al Sud degut a l’excés d’emissions de gasos que augmenten l’efecte hivernacle, tot provocant el canvi climàtic, com ara el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), o l’òxid nitrós (N2O). En particular és deguda al sobre ús que els països industrialitzats fan de la capacitat natural de l’atmosfera d’absorbir aquests gasos.
La Biopirateria
La biopirateria són tots aquells processos d’extracció que s’han portat a terme, i que encara avui es porten a terme, per part de les empreses del Nord, dels coneixements i les espècies originàries de les zones habitades per pobladors del Sud, sense l’aprovació i negociació amb les comunitats involucrades, propietàries legítimes d’aquesta informació, i que condueixen al monopoli sobre la propietat intel·lectual.
Els passius ambientals
El passiu ambiental és el conjunt dels danys ambientals produïts per una empresa, a la seva activitat normal o en cas d’accident. Tot sovint empreses transnacionals actuen sobre països menys industrialitzats (però rics en recursos naturals) i no es fan càrrec dels danys ambientals produïts. Adquereixen per tant un Deute Ecològic, que no és reconegut, envers les comunitats que habiten les àrees afectades.
L’exportació de residus
Els residus perillosos, si es deixen al lliure arbitri de les forces de mercat, segueixen, inevitablement, el camí que els proporcioni menor resistència, el que va dels països més industrialitzats als països més empobrits. Això és degut al fet que aquests darrers països són els que disposen de menys informació sobre les conseqüències nocives que tenen alguns d’aquests residus. Els productors dels residus tòxics transportats són, al mateix temps, els que tenen capacitat per establir les normes d’aquest transport. Ell són, per tant, els que han d’assumir la responsabilitat dels efectes ambientals i de salut que aquests residus produeixen. Fins al moment però, s’han aprofitat de manera contínua del seu poder i no han assumit cap responsabilitat. D’aquesta manera es pot dir que, amb el pas del temps, han anat adquirint un deute ecològic envers el països menys industrialitzats."
Per entendre'ns. Si aquest país fos una illa incomunicada, a dia d'avui ens hauríem polit totes les reserves d'aliments, aigua, materials, energia... que la nostra illa hauria estat capaç de produir per a tot l'any. En una illa incomunicada això significaria l'extinció per inanició.
Per sort, aquesta no és una illa incomunicada i el truc és que quan ja no queda res més per menjar en aquesta illa, te'n vas a la del costat, que no han consumit encara la producció de l'any i et menges el que hi ha allà.
El problema sorgeix quan no és només la població d'una illa la que ha esgotat tots els recursos disponibles, si no que són les poblacions de moltes illes les que els han esgotat. El problema gros de debò és quan les illes que tenen recursos "excedentaris" comencen a esgotar-se. El problema és quan la població de les illes amb recursos "excedentaris" es veu privada d'aquests recursos per a satisfer la golafreria de les poblacions de les illes malbaratadores. O quan la golafreria dels malbaratadors acaba desertitzant i contaminant les illes "excedentàries".
I he posat "excedentaris" entre cometes perquè, en realitat, no hi ha excedents en un equilibri ecològic. Poden haver-hi fluctuacions, pot haver-hi capacitat de càrrega, pot haver-hi sostenibilitat, però a la Terra no hi sobra res. No hi han excedents. Hi han equilibris i oscil·lacions al voltant dels punts d'equilibri. I també hi han equilibris que es trenquen i, amb sort, poden canviar fins trobar nous punts d'equilibri, o pot no haver-hi sort i els ecosistemes moren.
I ara mateix, és com si "Espanya" hagués esgotat els recursos de la seva "illa", hagués passat a depredar recursos d'altres llocs.
Depredar? El que és més interessant del "Deute Ecològic" és, justament, el plantejament de "deute".
I és que en els processos històrics d'industrialització mai s'ha tingut en compte la despesa ecològica. S'ha obert mines, pedreres, s'han contaminat rius i mars, s'han enverinat terres i l'aire ha esdevingut verinós. Tot això s'ha fet sense cost. O millor dit, socialitzant el cost. Uns pocs se'n beneficien. Tots respirem aire brut. Tots mengem peixos que cada cop tenen més metalls pesats. Tots rebem les radiacions de Txernòbil i Fukushima... per dir-ne només algunes.
Ens sona, oi? socialització de les despeses i les pèrdues. Privatització dels beneficis. Es el mateix que està passant amb la crisi financera: entre tots paguem els deutes dels bancs. Els beneficis se'ls queden ells.
Ens diran que cal rescatar els bancs. Però també hi ha, i són molts, que pensen que qui té deutes els ha de pagar i que si un banc ha de tancar per haver venut hipoteques i haver fet préstecs impossibles. Això és el que cal fer.
Ens diran que cal rescatar els bancs, que si no l'economia se n'anirà a fer punyetes (encara més?) i socialitzen les pèrdues. Malgrat això, ningú no pot assegurar que no acabi fent falta acceptar que part del deute no es podrà tornar mai i que hi hauran pèrdues.
Però, el cas, és que passi el que passi, l'economia només és la xocolata del lloro.
Perquè el problema de debò és qui tornarà, i com, el deute ecològic. El problema no és si l'economia de la UE se'n pot anar a pastar fang. El problema és què passarà quan el petroli barat s'hagi acabat, quan l'aigua potable de regions importants estigui contaminada, o salinitzada per l'increment del nivell del mar degut al canvi climàtic. O quan les espècies de cereals transgèniques invasores malbaratin terres fèrtils i biodiversitat. El problema és quan els deserts avancen i tenim que molts immigrants que arriben a casa nostra són, de fet, refugiats climàtics.
Els homes i dones que dominen el món estan provant de "rescatar" bancs... Qui rescatarà la Terra?
El dia de la Terra pretén ser un esdeveniment informatiu, educatiu i de conscienciació ecològica.
A casa nostra, tot un seguit de grups i col·lectius (http://www.diadelaterra.org/) s'uneixen per a celebrar aquest esdeveniment i, per exemple, aquest cap de setmana s'ha fet la "Fira per la Terra" al Parc de la Ciutadella, amb activitats diverses.
Una de les activitats que es fan arreu del món és avaluar l'estat de "salut" del planeta, la contaminació, o el consum de recursos. Sobre aquest últim, el consum de recursos, resulta que justament avui, i segons càlculs del New Economics Foundation, Espanya ha entrat en Deute Ecològic.
Què és el Deute Ecològic?
A http://www.noetmengiselmon.org ens ho expliquen:
"El deute ecològic és el deute contret pels països industrialitzats amb la resta a causa de l’espoli històric i present dels recursos naturals, els impactes ambientals exportats i la lliure utilització de l’espai ambiental global per a dipositar-hi residus. Els elements que el formen són:
El Deute de Carboni
Part del Deute Ecològic que el Nord deu al Sud degut a l’excés d’emissions de gasos que augmenten l’efecte hivernacle, tot provocant el canvi climàtic, com ara el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), o l’òxid nitrós (N2O). En particular és deguda al sobre ús que els països industrialitzats fan de la capacitat natural de l’atmosfera d’absorbir aquests gasos.
La Biopirateria
La biopirateria són tots aquells processos d’extracció que s’han portat a terme, i que encara avui es porten a terme, per part de les empreses del Nord, dels coneixements i les espècies originàries de les zones habitades per pobladors del Sud, sense l’aprovació i negociació amb les comunitats involucrades, propietàries legítimes d’aquesta informació, i que condueixen al monopoli sobre la propietat intel·lectual.
Els passius ambientals
El passiu ambiental és el conjunt dels danys ambientals produïts per una empresa, a la seva activitat normal o en cas d’accident. Tot sovint empreses transnacionals actuen sobre països menys industrialitzats (però rics en recursos naturals) i no es fan càrrec dels danys ambientals produïts. Adquereixen per tant un Deute Ecològic, que no és reconegut, envers les comunitats que habiten les àrees afectades.
L’exportació de residus
Els residus perillosos, si es deixen al lliure arbitri de les forces de mercat, segueixen, inevitablement, el camí que els proporcioni menor resistència, el que va dels països més industrialitzats als països més empobrits. Això és degut al fet que aquests darrers països són els que disposen de menys informació sobre les conseqüències nocives que tenen alguns d’aquests residus. Els productors dels residus tòxics transportats són, al mateix temps, els que tenen capacitat per establir les normes d’aquest transport. Ell són, per tant, els que han d’assumir la responsabilitat dels efectes ambientals i de salut que aquests residus produeixen. Fins al moment però, s’han aprofitat de manera contínua del seu poder i no han assumit cap responsabilitat. D’aquesta manera es pot dir que, amb el pas del temps, han anat adquirint un deute ecològic envers el països menys industrialitzats."
Per entendre'ns. Si aquest país fos una illa incomunicada, a dia d'avui ens hauríem polit totes les reserves d'aliments, aigua, materials, energia... que la nostra illa hauria estat capaç de produir per a tot l'any. En una illa incomunicada això significaria l'extinció per inanició.
Per sort, aquesta no és una illa incomunicada i el truc és que quan ja no queda res més per menjar en aquesta illa, te'n vas a la del costat, que no han consumit encara la producció de l'any i et menges el que hi ha allà.
El problema sorgeix quan no és només la població d'una illa la que ha esgotat tots els recursos disponibles, si no que són les poblacions de moltes illes les que els han esgotat. El problema gros de debò és quan les illes que tenen recursos "excedentaris" comencen a esgotar-se. El problema és quan la població de les illes amb recursos "excedentaris" es veu privada d'aquests recursos per a satisfer la golafreria de les poblacions de les illes malbaratadores. O quan la golafreria dels malbaratadors acaba desertitzant i contaminant les illes "excedentàries".
I he posat "excedentaris" entre cometes perquè, en realitat, no hi ha excedents en un equilibri ecològic. Poden haver-hi fluctuacions, pot haver-hi capacitat de càrrega, pot haver-hi sostenibilitat, però a la Terra no hi sobra res. No hi han excedents. Hi han equilibris i oscil·lacions al voltant dels punts d'equilibri. I també hi han equilibris que es trenquen i, amb sort, poden canviar fins trobar nous punts d'equilibri, o pot no haver-hi sort i els ecosistemes moren.
I ara mateix, és com si "Espanya" hagués esgotat els recursos de la seva "illa", hagués passat a depredar recursos d'altres llocs.
Depredar? El que és més interessant del "Deute Ecològic" és, justament, el plantejament de "deute".
I és que en els processos històrics d'industrialització mai s'ha tingut en compte la despesa ecològica. S'ha obert mines, pedreres, s'han contaminat rius i mars, s'han enverinat terres i l'aire ha esdevingut verinós. Tot això s'ha fet sense cost. O millor dit, socialitzant el cost. Uns pocs se'n beneficien. Tots respirem aire brut. Tots mengem peixos que cada cop tenen més metalls pesats. Tots rebem les radiacions de Txernòbil i Fukushima... per dir-ne només algunes.
Ens sona, oi? socialització de les despeses i les pèrdues. Privatització dels beneficis. Es el mateix que està passant amb la crisi financera: entre tots paguem els deutes dels bancs. Els beneficis se'ls queden ells.
Ens diran que cal rescatar els bancs. Però també hi ha, i són molts, que pensen que qui té deutes els ha de pagar i que si un banc ha de tancar per haver venut hipoteques i haver fet préstecs impossibles. Això és el que cal fer.
Ens diran que cal rescatar els bancs, que si no l'economia se n'anirà a fer punyetes (encara més?) i socialitzen les pèrdues. Malgrat això, ningú no pot assegurar que no acabi fent falta acceptar que part del deute no es podrà tornar mai i que hi hauran pèrdues.
Però, el cas, és que passi el que passi, l'economia només és la xocolata del lloro.
Perquè el problema de debò és qui tornarà, i com, el deute ecològic. El problema no és si l'economia de la UE se'n pot anar a pastar fang. El problema és què passarà quan el petroli barat s'hagi acabat, quan l'aigua potable de regions importants estigui contaminada, o salinitzada per l'increment del nivell del mar degut al canvi climàtic. O quan les espècies de cereals transgèniques invasores malbaratin terres fèrtils i biodiversitat. El problema és quan els deserts avancen i tenim que molts immigrants que arriben a casa nostra són, de fet, refugiats climàtics.
Els homes i dones que dominen el món estan provant de "rescatar" bancs... Qui rescatarà la Terra?
dissabte, 14 d’abril del 2012
Sala i Martín al "Divendres" del 12/04/2012
Demolidor el Xavier Sala i Martín, el passat dijous 12/04/2012 al programa "Divendres" de TV3.
Crec que el programa del passat 12/04 va ser d'allò més interessant. Com feia temps. Imprescindible.
M'hauria agradat molt poder preguntar-li coses al XSM. Per exemple:
1. No entenc això del "contagi". Em fa l'efecte que parlar de "contagis" és una simplificació excessiva i, a més, no respon a la veritat. L'economia d'Espanya i de Catalunya no s'està anant a fer punyetes per cap "contagi" de l'economia grega. No. Se'n va a fer punyetes per mèrits propis. De fet, com diu el mateix XSM, aquests del PP (Rajoy) estan repetint els mateixos errors que els d'abans del PSOE (Zapatero) que, al seu cop, van repetir els mateixos errors que els d'abans del PP (Aznar), que van repetir errors dels d'abans del PSOE (Felipe González)... Potser el cas grec accelera les coses, però el problema de fons són les dècades i dècades d'una determinada forma de fer les coses. L'estúpid "Spain is different".
2. Això de la devaluació fiscal em sembla molt interessant, però al baixar l'IRPF i pujar l'IVA com queda la Seguretat Social? Vull dir, els diners de l'IVA compensarien el forat a la Seguretat Social?
Per complementar el que diu el Sala i Martín sobre la prima de risc, crec que val la pena llegir aquests dos articles de gurusblog.com:
"Os damos la respuesta al repentino ataque de los mercados a España" i "La banca española, el único comprador de deuda pública de nuestro país"
En resum, diuen que "l'atac" no s'ha disparat per la presentació dels pressupostos del PP que han deixat insatisfets als "mercats", com pel fet que el deute públic espanyol només l'estan comprant bancs espanyols, i que aquestes compres les estaven fent amb crèdits del BCE, i que aquests crèdits s'han acabat. Això també ho explica el XSM, però sembla que ell opina que pesa més el pressupost.
O sigui, que "l'atac" no ho és sinó que, més aviat, és el BCE que ha deixat de fer bitllets per als bancs espanyols i aquests, ja no poden prestar a l'estat. La resta de bancs europeus no se'n refien un pel que l'estat espanyol torni els deutes i des de fa temps que no presten a l'estat, o si presten ho fan a un interès més alt. I encara més alt pels pressupostos presentats, que en comptes d'aportar confiança, el que fan és generar més desconfiança en la capacitat de l'estat de tornar els calers.
Doncs això, vídeo recomanat. Clar i català... i angoixant.
Crec que el programa del passat 12/04 va ser d'allò més interessant. Com feia temps. Imprescindible.
M'hauria agradat molt poder preguntar-li coses al XSM. Per exemple:
1. No entenc això del "contagi". Em fa l'efecte que parlar de "contagis" és una simplificació excessiva i, a més, no respon a la veritat. L'economia d'Espanya i de Catalunya no s'està anant a fer punyetes per cap "contagi" de l'economia grega. No. Se'n va a fer punyetes per mèrits propis. De fet, com diu el mateix XSM, aquests del PP (Rajoy) estan repetint els mateixos errors que els d'abans del PSOE (Zapatero) que, al seu cop, van repetir els mateixos errors que els d'abans del PP (Aznar), que van repetir errors dels d'abans del PSOE (Felipe González)... Potser el cas grec accelera les coses, però el problema de fons són les dècades i dècades d'una determinada forma de fer les coses. L'estúpid "Spain is different".
2. Això de la devaluació fiscal em sembla molt interessant, però al baixar l'IRPF i pujar l'IVA com queda la Seguretat Social? Vull dir, els diners de l'IVA compensarien el forat a la Seguretat Social?
Per complementar el que diu el Sala i Martín sobre la prima de risc, crec que val la pena llegir aquests dos articles de gurusblog.com:
"Os damos la respuesta al repentino ataque de los mercados a España" i "La banca española, el único comprador de deuda pública de nuestro país"
En resum, diuen que "l'atac" no s'ha disparat per la presentació dels pressupostos del PP que han deixat insatisfets als "mercats", com pel fet que el deute públic espanyol només l'estan comprant bancs espanyols, i que aquestes compres les estaven fent amb crèdits del BCE, i que aquests crèdits s'han acabat. Això també ho explica el XSM, però sembla que ell opina que pesa més el pressupost.
O sigui, que "l'atac" no ho és sinó que, més aviat, és el BCE que ha deixat de fer bitllets per als bancs espanyols i aquests, ja no poden prestar a l'estat. La resta de bancs europeus no se'n refien un pel que l'estat espanyol torni els deutes i des de fa temps que no presten a l'estat, o si presten ho fan a un interès més alt. I encara més alt pels pressupostos presentats, que en comptes d'aportar confiança, el que fan és generar més desconfiança en la capacitat de l'estat de tornar els calers.
Doncs això, vídeo recomanat. Clar i català... i angoixant.
dijous, 12 d’abril del 2012
Lagarde i Jorge
Ara resulta que el ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz, germà de l'Albertito (el que diuen que li ha posat un piset a una amigueta) , està preparant una llei amb la que es criminalitzarà gairebé tot el que sigui protestar. En particular "fer convocatòries de concentracions violentes per Internet". Déu n'hi do. Es comença amb la llei SOPA, es continua censurant blocs... Després vindran les desaparicions enmig de la nit?
Jo em demano què deu ser una concentració violenta per al Jorge. Ara mateix, no recordo haver vist mai, ni pel carrer, ni per Internet, "convocatòries de concentracions violentes" . Com es deu fer una convocatòria per a una concentració violenta? "Ei! Veniu amb pals i còctels Molotov! ens petarem els contenidors del Passeig de Gràcia!". A mi no em sona haver llegit mai res de semblant, la veritat.
Potser el truc és que la "convocatòria de concentració violenta" serà qualsevol cosa que se li passi pel cap al xèrif del regne. Així, una convocatòria de paraplègics que protestin per les retallades en la sanitat pública pot esdevenir una concentració violenta. En definitiva, qui pot assegurar que en la seva bogeria anti-sistema no estiguin preparant un atemptat amb una cadira de rodes bomba?
Amb la nova llei, quan la Brimo intentés dissoldre la concentració de paraplègics i aquests, simplement, optessin per no moure les cadires, aquesta resistència passiva els convertiria, de forma immediata, en perillosos terroristes.
És això, no? es tracta de poder donar "cobertura legal" a qualsevol acció de repressió "preventiva" que se li passi pel cap al xèrif. Si algú convoca, per exemple, una manifestació per a protestar pels desnonaments ara, legalment, ja es podrà enviar als Mossos a que l'estomaquin preventivament.
I és que, no ens enganyem, per al xèrif tots som sospitosos fins que no es demostri el contrari. Més val prevenir que curar. Un atac preventiu a temps i tot solucionat. Mala sort per als... com li deien? ah, sí danys col·laterals... Ja sabeu, els civils víctimes de les "bombes intel·ligents" en atacs preventius dels "aliats" arreu del món.
Som sospitosos, no ho dubteu. I terroristes potencials. Avui els aturats són un perill per al sistema. I els jubilats, com diu la Lagarde, i els treballadors.. tots els que ens oposem a les retallades som terroristes potencials. Estem sota sospita.
La Lagarde no. L'FMI, tampoc. Fixa't tu quina cosa: no fa ni un any que PP i PSOE van fer una reforma exprés de la constitució que garanteix que abans es pagaren els deutes amb els creditors estrangers que les pensions dels jubilats. El PP i el PSOE. El PPSOE juga al mateix equip que la Lagarde.
I és que l'FMI i la Lagarde -i el PPSOE- són els bons. I nosaltres els dolents. Els terroristes.
La Lagarde és dels bons i els bons diuen que "una longevitat inesperada més enllà del que recullen les previsions constitueix "un risc financer".
Fot-li! Saps que? que et moris tu, bruixa! Risc financer diu, la molt mala puta! Peteu vosaltres, caterva de psicòpates! Aneu-vos a la merda tots i deixeu el món en pau!
Ep, espera! que amb això que dic potser ara em vindran els mossos! Apologia de la violència! Terrorista!
Terrorista? Psicòpates! Els terroristes són ells. Que ningú no s'enganyi: els més violents de tots. El múscul i la força el posen les seves forces armades. Exercits professionals quan van a saquejar països; Policies, molt ben pagats, quan cal reprimir als propis ciutadans; però els autors intel·lectuals de les massacres. Les X de les trames, són ells. Gent com la Lagarde, o el Jorge, o el Felipe, o el Mariano, o el José María... La cosa està tan ben muntada que ens fan pagar les armes amb les que ens reprimeixen. I encara ens diuen que és el que democràticament hem triat.
Doncs mirin, no. No és això, ni per casualitat, el que jo i la majoria hem triat.
Menteixen, ens amenacen i ens roben. Son part del problema. No de la solució.
I la seva violència els petarà a la cara.
Jo em demano què deu ser una concentració violenta per al Jorge. Ara mateix, no recordo haver vist mai, ni pel carrer, ni per Internet, "convocatòries de concentracions violentes" . Com es deu fer una convocatòria per a una concentració violenta? "Ei! Veniu amb pals i còctels Molotov! ens petarem els contenidors del Passeig de Gràcia!". A mi no em sona haver llegit mai res de semblant, la veritat.
Potser el truc és que la "convocatòria de concentració violenta" serà qualsevol cosa que se li passi pel cap al xèrif del regne. Així, una convocatòria de paraplègics que protestin per les retallades en la sanitat pública pot esdevenir una concentració violenta. En definitiva, qui pot assegurar que en la seva bogeria anti-sistema no estiguin preparant un atemptat amb una cadira de rodes bomba?
Amb la nova llei, quan la Brimo intentés dissoldre la concentració de paraplègics i aquests, simplement, optessin per no moure les cadires, aquesta resistència passiva els convertiria, de forma immediata, en perillosos terroristes.
És això, no? es tracta de poder donar "cobertura legal" a qualsevol acció de repressió "preventiva" que se li passi pel cap al xèrif. Si algú convoca, per exemple, una manifestació per a protestar pels desnonaments ara, legalment, ja es podrà enviar als Mossos a que l'estomaquin preventivament.
I és que, no ens enganyem, per al xèrif tots som sospitosos fins que no es demostri el contrari. Més val prevenir que curar. Un atac preventiu a temps i tot solucionat. Mala sort per als... com li deien? ah, sí danys col·laterals... Ja sabeu, els civils víctimes de les "bombes intel·ligents" en atacs preventius dels "aliats" arreu del món.
Som sospitosos, no ho dubteu. I terroristes potencials. Avui els aturats són un perill per al sistema. I els jubilats, com diu la Lagarde, i els treballadors.. tots els que ens oposem a les retallades som terroristes potencials. Estem sota sospita.
La Lagarde no. L'FMI, tampoc. Fixa't tu quina cosa: no fa ni un any que PP i PSOE van fer una reforma exprés de la constitució que garanteix que abans es pagaren els deutes amb els creditors estrangers que les pensions dels jubilats. El PP i el PSOE. El PPSOE juga al mateix equip que la Lagarde.
I és que l'FMI i la Lagarde -i el PPSOE- són els bons. I nosaltres els dolents. Els terroristes.
La Lagarde és dels bons i els bons diuen que "una longevitat inesperada més enllà del que recullen les previsions constitueix "un risc financer".
Fot-li! Saps que? que et moris tu, bruixa! Risc financer diu, la molt mala puta! Peteu vosaltres, caterva de psicòpates! Aneu-vos a la merda tots i deixeu el món en pau!
Ep, espera! que amb això que dic potser ara em vindran els mossos! Apologia de la violència! Terrorista!
Terrorista? Psicòpates! Els terroristes són ells. Que ningú no s'enganyi: els més violents de tots. El múscul i la força el posen les seves forces armades. Exercits professionals quan van a saquejar països; Policies, molt ben pagats, quan cal reprimir als propis ciutadans; però els autors intel·lectuals de les massacres. Les X de les trames, són ells. Gent com la Lagarde, o el Jorge, o el Felipe, o el Mariano, o el José María... La cosa està tan ben muntada que ens fan pagar les armes amb les que ens reprimeixen. I encara ens diuen que és el que democràticament hem triat.
Doncs mirin, no. No és això, ni per casualitat, el que jo i la majoria hem triat.
Menteixen, ens amenacen i ens roben. Son part del problema. No de la solució.
I la seva violència els petarà a la cara.
diumenge, 8 d’abril del 2012
Vídeo recomanat: "El després de la crisi"
El passat dimarts 3 d'abril van emetre pel 60 minuts de TV3 un documental molt interessant: "el després de la crisi".
Es tracta d'un reportatge que parteix d'una reunió multidisciplinar de diferents personatges, científics, filòsofs, sociòlegs en la que van tractar d'analitzar els canvis que està produint la crisi en el món. Com la gent està reaccionant a la crisi i quina és la resposta que n'estan donant. En definitiva, quin pot ser l'escenari l'endemà de la crisi.
Crec que és un vídeo que ens pot fer rumiar. Per mi, és clau la reflexió final que fa Manuel Castells.
Vet aquí l'enllaç al video: http://www.tv3.cat/videos/4024970/El-despres-de-la-crisi
Atenció. Segons posa la pàgina de TV3, "El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure'l a tv3.cat fins al 10/04/2012 a les 23.31".
També, si no arribeu a temps de veure el video, podeu fer un cop d'ull al blog del 60 minuts. Ara mateix la informació és escassa, però potser més endavant hi haurà debat: http://blogs.tv3.cat/60minuts.php?itemid=45192.
A Vimeo també es pot veure, i el deixen encastar a la pàgina web. A veure quant dura.
El després de la crisi from ravevolution on Vimeo.
Al YouTube el podeu veure en la versió original, per si voleu practicar idiomes ;-)
(Al Castells se l'entén de conya).
Es tracta d'un reportatge que parteix d'una reunió multidisciplinar de diferents personatges, científics, filòsofs, sociòlegs en la que van tractar d'analitzar els canvis que està produint la crisi en el món. Com la gent està reaccionant a la crisi i quina és la resposta que n'estan donant. En definitiva, quin pot ser l'escenari l'endemà de la crisi.
Crec que és un vídeo que ens pot fer rumiar. Per mi, és clau la reflexió final que fa Manuel Castells.
Vet aquí l'enllaç al video: http://www.tv3.cat/videos/4024970/El-despres-de-la-crisi
Atenció. Segons posa la pàgina de TV3, "El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure'l a tv3.cat fins al 10/04/2012 a les 23.31".
També, si no arribeu a temps de veure el video, podeu fer un cop d'ull al blog del 60 minuts. Ara mateix la informació és escassa, però potser més endavant hi haurà debat: http://blogs.tv3.cat/60minuts.php?itemid=45192.
A Vimeo també es pot veure, i el deixen encastar a la pàgina web. A veure quant dura.
El després de la crisi from ravevolution on Vimeo.
Al YouTube el podeu veure en la versió original, per si voleu practicar idiomes ;-)
(Al Castells se l'entén de conya).
divendres, 6 d’abril del 2012
Llibre llegit: "La Rebel·lió d'Atlas"
Tot just acabo de llegir la darrera pàgina d'una edició electrònica en castellà d'"Atlas Shrugged". Literalment es traduiria per "Atlas s'arronsà d'espatlles" tot i que, segurament i tenint en compte la traducció del títol al castellà, una possible edició en català faria servir "La rebel·lió d'Atlas".
Atlas Shrugged és la novel·la més important de l'escriptora, guionista de cine i filòsofa nord-americana d'orígen rus, Ayn Rand.
Formalment la novel·la és una obra mastodòntica, més de 1000 pàgines, dividides en tres parts de 10 capítols cadascuna.
Hi ha una pel·lícula de la primera part. Sembla que enguany s'enceta el rodatge de la segona part del llibre, i que està previst que arribi als cinemes a la tardor. No hi ha data per a la tercera part.
La protagonista de la novel·la és Dagny Taggart, la Vice-Presidenta d'Operacions de la companyia de ferrocarrils Taggart Transcontinental. L'acció s'esdevé en uns Estats Units on la intervenció de l'estat en els afers i el comerç privats és cada cop més gran. En aquest ambient d'opressió creixent, grans industrials, enginyers, metges, artistes, jutges... van desapareixent sense deixar cap mena de rastre. El forat que deixen a la societat no és ocupat per ningú i es va produint una degradació constant dels mitjans de producció i de l'economia que aboquen a una crisi sense precedents i a un control cada cop més opressiu i dictatorial per part de l'estat. Tot en nom del "bé comú".
Però tots aquests desapareguts han anat a algun lloc. Els desapareguts s'han unit a John Galt (el prototipus d'home lliure, segons Ayn Rand), en una arcàdia amagada entre les muntanyes, l'Atlàntida, on viuen fent servir el lliure comerç com a forma habitual d'intercanvi just i sota un principi "Juro per la meva vida i pel meu amor a la vida, que mai viuré per ningú ni demanaré a ningú que visqui per mi". Tot es objecte de canvi. Es reconeix el valor dels productes fruit del treball i lliurement s'intercanvia valor per valor.
Dagny i John Galt mantindran una relació. Al llarg de la novel·la també veurem altres relacions de Dagny. És molt interessant veure en què consisteix l'amor, i el sexe, randià: Jo seré un malalt, però en alguna escena m'ha semblat veure indicis de sado-massoquisme.
Els nous atlants romanen allà, a l'espera de tornar al món quan es produeixi la caiguda del sistema provocada per les seves contradiccions internes (i per accions dels atlants que aprofundeixen en aquestes contradiccions). No cal dir que, finalment, el sistema cau i la novel·la acaba tot just quan els atlants es proposen tornar.
O sigui, és una molt peculiar novel·la de ciència ficció, una distopia, posada al servei d'explicar la filosofia randiana.
Fa més de cinquanta anys, 1957, de la publicació d'Atlas Shrugged. En aquell moment, el món estava dividit per un teló d'acer. La mateixa Rand havia marxat de la URSS. No es parlava de peak-oil, ni d'esgotament de recursos, ni de canvi climàtic. Avui, mig segle després, la ciència ha avençat en molts camps. En particular la neurociència i la descripció del cervell humà, de com pensa i com sent l'home. Fa molt de l'abandonament del patró or... Personalment, crec que avui aquestes qüestions haurien de ser tingudes en compte en una re-escriptura d'Atlas Shrugged.
Crec, però, que els principis morals exposats per Rand: racionalisme, individualisme, egoisme... així com el plantejament econòmic del "laissaiz faire" seguirien sent els mateixos.
És curiós, per cert, com al llarg de la novel·la es fa referència sovint a la moral i no a l'ètica. No crec que sigui per casualitat. Per mi, la moral té una connotació religiosa o, si es vol, d'autoritat. L'ètica, en canvi, la té de racionalitat. Es parla de la "moral" capitalista de Rand, no de l'"ètica" capitalista.
No cal dir que amb aquests principis Ayn Rand es considerada la musa del liberalisme (l'aznariana fundació FAES així ho diu). Ayn Rand és la munició ideològica que li mancava a la dreta liberal.
Ara bé, només cal observar els governs "liberals" d'arreu del món i ens adonarem que potser diuen una cosa, però en practiquen una altre. De fet, aquest governs liberals estan comportant-se exactament com el govern que descriu Rand a la seva novel·la.
La destrucció del sistema que descriu Rand presenta alguns paralel·lismes més que notables amb la crisi que s'està vivint avui.
Potser és això el més interessant d'una lectura actual d'Atlas Shrugged. Se'ns diu que aquest és el món més lliure de tots. Que mai hi ha hagut tanta llibertat com avui. Però mai com avui hi han hagut tantes regulacions, normes i lleis; i capes i capes d'administracions disposades a sancionar, multar i intervenir. Mai com, avui la vida de les persones ha estat tant regulada.
El model de Rand és ben senzill: estats reduïts a la funció de mantenir l'ordre públic (policia), a la defensa contra l'enemic exterior (exercit) i a l'administració de justícia. Per a la resta "laissez faire, laissez passer". Impostos mínims. Cap servei públic. Cap sistema de seguretat social pública (ni atur, ni pensions de jubilació). Cap regulació de preus. Mercat "lliure" de tot. De treball també, per descomptat. Tot a la iniciativa privada.
Ens sona quest discurs, oi? també ens sona que grinyola, i molt. És una utopia. Una utopia de dretes, si voleu.
Potser el més perillós de la "moral" randiana és que, al meu parer, molt senzillament es pot arribar a fer servir per justificar amb ella una divisió de la societat entre homes "superiors" i "inferiors". De fet, la novel·la ens parla d'uns "homes de l'esperit" que, en retirar-se, provoquen la caiguda dels homes vulgars en mans dels "saquejadors" i la caiguda inevitable del sistema. Aquesta idea de superioritat està en la base dels fets més tràgics del passat segle XX.
I també em demano que diria la senyora Rand si avui veiés com alguns "liberals" prenen d'excusa la seva "moral" per a esdevenir, exactament, els saquejadors que descriu a Atlas Shrugged.
Crec que aquest llibre, o millor dit, la filosofia que presenta, ha patit el pas del temps. Tanmateix, crec que és un llibre extraordinàriament interessant. A mi m'ha tingut enganxat gairebé des del principi i alguns passatges són memorables, com aquest "Discurs del Diner", per Francisco D'Anconia, un altre dels personatges de la novel·la.
Si teniu temps, crec que paga la pena llegir Atlas Shrugged. Un discurs poderós que, des de potser no tanta discrepància, segurament ens farà pensar.
Atlas Shrugged és la novel·la més important de l'escriptora, guionista de cine i filòsofa nord-americana d'orígen rus, Ayn Rand.
Formalment la novel·la és una obra mastodòntica, més de 1000 pàgines, dividides en tres parts de 10 capítols cadascuna.
Hi ha una pel·lícula de la primera part. Sembla que enguany s'enceta el rodatge de la segona part del llibre, i que està previst que arribi als cinemes a la tardor. No hi ha data per a la tercera part.
La protagonista de la novel·la és Dagny Taggart, la Vice-Presidenta d'Operacions de la companyia de ferrocarrils Taggart Transcontinental. L'acció s'esdevé en uns Estats Units on la intervenció de l'estat en els afers i el comerç privats és cada cop més gran. En aquest ambient d'opressió creixent, grans industrials, enginyers, metges, artistes, jutges... van desapareixent sense deixar cap mena de rastre. El forat que deixen a la societat no és ocupat per ningú i es va produint una degradació constant dels mitjans de producció i de l'economia que aboquen a una crisi sense precedents i a un control cada cop més opressiu i dictatorial per part de l'estat. Tot en nom del "bé comú".
Però tots aquests desapareguts han anat a algun lloc. Els desapareguts s'han unit a John Galt (el prototipus d'home lliure, segons Ayn Rand), en una arcàdia amagada entre les muntanyes, l'Atlàntida, on viuen fent servir el lliure comerç com a forma habitual d'intercanvi just i sota un principi "Juro per la meva vida i pel meu amor a la vida, que mai viuré per ningú ni demanaré a ningú que visqui per mi". Tot es objecte de canvi. Es reconeix el valor dels productes fruit del treball i lliurement s'intercanvia valor per valor.
Dagny i John Galt mantindran una relació. Al llarg de la novel·la també veurem altres relacions de Dagny. És molt interessant veure en què consisteix l'amor, i el sexe, randià: Jo seré un malalt, però en alguna escena m'ha semblat veure indicis de sado-massoquisme.
Els nous atlants romanen allà, a l'espera de tornar al món quan es produeixi la caiguda del sistema provocada per les seves contradiccions internes (i per accions dels atlants que aprofundeixen en aquestes contradiccions). No cal dir que, finalment, el sistema cau i la novel·la acaba tot just quan els atlants es proposen tornar.
O sigui, és una molt peculiar novel·la de ciència ficció, una distopia, posada al servei d'explicar la filosofia randiana.
Fa més de cinquanta anys, 1957, de la publicació d'Atlas Shrugged. En aquell moment, el món estava dividit per un teló d'acer. La mateixa Rand havia marxat de la URSS. No es parlava de peak-oil, ni d'esgotament de recursos, ni de canvi climàtic. Avui, mig segle després, la ciència ha avençat en molts camps. En particular la neurociència i la descripció del cervell humà, de com pensa i com sent l'home. Fa molt de l'abandonament del patró or... Personalment, crec que avui aquestes qüestions haurien de ser tingudes en compte en una re-escriptura d'Atlas Shrugged.
Crec, però, que els principis morals exposats per Rand: racionalisme, individualisme, egoisme... així com el plantejament econòmic del "laissaiz faire" seguirien sent els mateixos.
És curiós, per cert, com al llarg de la novel·la es fa referència sovint a la moral i no a l'ètica. No crec que sigui per casualitat. Per mi, la moral té una connotació religiosa o, si es vol, d'autoritat. L'ètica, en canvi, la té de racionalitat. Es parla de la "moral" capitalista de Rand, no de l'"ètica" capitalista.
No cal dir que amb aquests principis Ayn Rand es considerada la musa del liberalisme (l'aznariana fundació FAES així ho diu). Ayn Rand és la munició ideològica que li mancava a la dreta liberal.
Ara bé, només cal observar els governs "liberals" d'arreu del món i ens adonarem que potser diuen una cosa, però en practiquen una altre. De fet, aquest governs liberals estan comportant-se exactament com el govern que descriu Rand a la seva novel·la.
La destrucció del sistema que descriu Rand presenta alguns paralel·lismes més que notables amb la crisi que s'està vivint avui.
Potser és això el més interessant d'una lectura actual d'Atlas Shrugged. Se'ns diu que aquest és el món més lliure de tots. Que mai hi ha hagut tanta llibertat com avui. Però mai com avui hi han hagut tantes regulacions, normes i lleis; i capes i capes d'administracions disposades a sancionar, multar i intervenir. Mai com, avui la vida de les persones ha estat tant regulada.
El model de Rand és ben senzill: estats reduïts a la funció de mantenir l'ordre públic (policia), a la defensa contra l'enemic exterior (exercit) i a l'administració de justícia. Per a la resta "laissez faire, laissez passer". Impostos mínims. Cap servei públic. Cap sistema de seguretat social pública (ni atur, ni pensions de jubilació). Cap regulació de preus. Mercat "lliure" de tot. De treball també, per descomptat. Tot a la iniciativa privada.
Ens sona quest discurs, oi? també ens sona que grinyola, i molt. És una utopia. Una utopia de dretes, si voleu.
Potser el més perillós de la "moral" randiana és que, al meu parer, molt senzillament es pot arribar a fer servir per justificar amb ella una divisió de la societat entre homes "superiors" i "inferiors". De fet, la novel·la ens parla d'uns "homes de l'esperit" que, en retirar-se, provoquen la caiguda dels homes vulgars en mans dels "saquejadors" i la caiguda inevitable del sistema. Aquesta idea de superioritat està en la base dels fets més tràgics del passat segle XX.
I també em demano que diria la senyora Rand si avui veiés com alguns "liberals" prenen d'excusa la seva "moral" per a esdevenir, exactament, els saquejadors que descriu a Atlas Shrugged.
Crec que aquest llibre, o millor dit, la filosofia que presenta, ha patit el pas del temps. Tanmateix, crec que és un llibre extraordinàriament interessant. A mi m'ha tingut enganxat gairebé des del principi i alguns passatges són memorables, com aquest "Discurs del Diner", per Francisco D'Anconia, un altre dels personatges de la novel·la.
Si teniu temps, crec que paga la pena llegir Atlas Shrugged. Un discurs poderós que, des de potser no tanta discrepància, segurament ens farà pensar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)