Un cop més el butlletí del LEAP. En aquesta ocasió es pot resumir l'article en la primera gràfica adjunta. EL LEAP estima que la "fase de desarticulació geopolítica" es traduirà en convulsions diverses i de diversa intensitat arreu del món. En la gràfica fan un recull de les diferents convulsions que ja s'han viscut entre 2009 i 2010. El que ve, segons el LEAP, és un increment de la conflictivitat.
Anticipació del LEAP/E2020 de 39 risc-país 2010-2014: Caiguda col·lectiva encara que diferenciada, en la fase de desarticulació geopolítica mundial
En aquest GEAB N° 48, el nostre equip presenta l'actualització anual del «risc-país» enfront la crisi. Fundat sobre una anàlisi que enguany integra onze criteris, aquest instrument d'ajut per a la presa de decisions ja ha demostrat la seva pertinència anticipant fidelment els desenvolupaments dels últims dotze mesos. La identificació, a començaments de 2009, d'una nova fase de la crisi (la fase de desarticulació geopolítica mundial) va imposar tenir en consideració nous paràmetres (el 2009 s'hi havien seleccionats nou indicadors) per copsar eficaçment les tendències que van reformar al sistema global (1). En aquest final de 2010 el LEAP/E2020 considera que a partir d'ara els diferents països del món estan sent arrossegats a una caiguda col·lectiva, en els aspectes socioeconòmic i estratègic (2), en el nucli d'aquesta fase de desarticulació geopolítica. Els nostres treballs ens permeten continuar la presentació de l'anticipació del LEAP/E2020 de «risc-país» en el període 2010-2014 (3), adaptant les classificacions a l'evolució de la crisi, via quatre grups de països (4) caracteritzats per impactes diferenciats d'aquesta caiguda en la fase de desarticulació geopolítica de la crisi sistèmica global (5).
D'altra banda, en aquest número del GEAB, presentem les nostres anticipacions sobre l'evolució de les relacions Eurolandia-Rusia d'aquí 2014. En les nostres recomanacions, ens proposem en particular a ajudar els nostres lectors a fer front a un mercat monetari en situació de conflicte mundial, conseqüència anticipada fa més de 18 mesos pel nostre equip, a causa de la desarticulació geopolítica. A més, amb motiu de la publicació de seu llibre «
Crisi mundial: Encaminats cap al món de demà - França, Europa, el Món en la dècada 2010-2020», Franck Biancheri, director de LEAP/E2020, i les edicions Anticipolis, ens han autoritzat a publicar la seva anàlisi del desenvolupament de la desarticulació geopolítica global actual.
Problemes socials documentats 2009-2010 - Font: IILS, 09/2010
El fracàs ja evident del G20 (o de l'FMI) per aconseguir una cooperació internacional eficaç a fi de corregir les deficiències estructurals de l'actual sistema monetari internacional il·lustra perfectament la previsió del LEAP/E2020 que, el març de 2009 abans del G20 de Londres, havia explicat que aquesta cimera constituïa l'única finestra d'oportunitat per revisar profundament el sistema monetari mundial, al cor de la crisi actual. En no aprofitar-la, havíem indicat que el món iniciaria la fase de desarticulació geopolítica global a partir de finals del 2009. En aquesta data, a tall d'introducció per a aquesta nova fase de la crisi, el món va poder comprovar l'explosió en ple vol en el moment de la cimera de Copenhaguen de tot el procés internacional sobre l'escalfament climàtic global. Després, cada mes aporta el seu seguici de crisi de finances públiques d'un estat o un altre, de mesures dràstiques d'austeritat que provoquen un augment dels disturbis socials (6), de reunions internacionals que desemboquen en actes de desacord, de proliferació d'amenaces entre Estats a propòsit dels desequilibris comercials, etc. tot enmig del descens als inferns de la potència central del sistema mundial, Estats Units (7).
Canvi en la participació en la força de treball entre el primer quart de 2009 i 2010 (Indonèsia, Mèxic, Brasil, Alemanya, França, Corea del Sud, Argentina, Itàlia, Canadà, regne Unit, Japan i Estats Units) - Font: IILS, 09/2010
l
Des de fa alguns mesos, assistim a l'esclat d'una vasta guerra monetària mundial, a la imatge del que el LEAP/E2020 havia anticipat fa prop de dos anys i recordada al seu calendari d'anticipació de la crisi (8). En poques setmanes, el fracàs inevitable (9) del tàndem FMI/G20 per resoldre aquestes tensions monetàries-comercials (10) proporcionarà una nova prova marcant un nou punt d'inflexió de la desarticulació geopolítica mundial: salvi's qui pugui serà la norma (11).
D'aquí a dues setmanes, amb l'anunci dels detalls concrets del vast pla de reducció de despeses públiques, el Regne Unit finalment s'enfrontarà amb la crisi socioeconòmica sense precedent (12) que intenta desesperadament camuflar des de fa mesos (13) i haurà de fer-ho sol (ja que Estats Units no es troba en condicions d'ajudar-lo i ha rebutjat el salvament financer europeu).
I simultàniament, en tres setmanes, Estats Units s'exposa (14) a una paràlisi política sense precedents arran de les eleccions de meitat de període (15), mentre que la seva Reserva Federal es llançarà a una nova temptativa de rescat de l'economia nord-americana monetitzant un pla de reactivació que el Govern Federal no és troba ja en condicions de posar en marxa . Aquesta temptativa, l'amplitud del qual serà menor del que els mercats financers esperen (ja que les forquilles la FED també ara està pressionat, en aquest cas són les forquilles d'actius nominats en USD: Xina, Japó, Europa, països petroliers...) (16) però més que suficient per donar lloc a una nova caiguda del dòlar i a la caiguda del sistema monetari mundial en un estat de conflicte encara més greu, pla que de tota manera fallarà ja que la societat nord-americana va entrar en una fase d'austeritat, els dirigents de la qual hauran de reconèixer durant el 2011 que també ella s'ha d'imposar a la política pressupostària i monetària del país (17).
La seqüència global dels quatre pròxims anys pot, llavors, resumir-se molt simplement del costat dels dirigents mundials (18): últimes temptatives d'EUA per a «tornar al món anterior a la crisi» (estímul al consum, manteniment dels dèficit, monetització del deute) que fracassaran (19), últimes temptatives occidentals de fer front a la crisi amb mètodes sorgits del «Consens de Washington» (limitació dels dèficit per reducció de les despeses socials, sense alces d'impostos a les altes rendes, privatització dels serveis públics) les que generaran un caos sociopolític creixent, una acceleració de la sortida del BRIC de la immensa majoria dels circuits occidentals financers i monetaris (en particular dels dos pilars financers, Wall Street i Londres) que augmentarà la inestabilitat monetària, enfortiment de les guerres comercials (en simultani amb les guerres monetàries (20)), arribada al poder a partir de 2012 d'equips de direcció decidits a intentar noves solucions (21) per sortir de les conseqüències socials, econòmiques i polítiques de la crisi, prenent nota del fet de què el «Consens de Washington» va morir... perquè hi va deixar d'haver consens i perquè Washington és una potència mundial moribunda.
Per a la resta, el manteniment de la qualificació Triple A del deute nord-americà pertany al mateix món virtual que la recent declaració de final de la recessió per les seves autoritats econòmiques (22): la creixent desconnexió entra la paraula dels protagonistes claus d'un sistema que s'enfonsa i la realitat que perceben la majoria dels ciutadans i dels agents socioeconòmics és un indici infal·lible de desarticulació sistèmica (23). D'altra banda els mercats financers no s'equivoquen, ja que l'elevació del cost de l'assegurança del deute nord-americà li trepitja els talons a Irlanda i Portugal: amb un creixement del 28% d'aquest cost en el tercer trimestre, Estats Units es convirte així al tercer país per al qual els mercats del deute temen sorpreses molt desagradables (24).
Evolució comparada dels dèficit d'EUA (en milers de miliards USD) i de l'import de les reserves mundials conegudes detingudes en USD (1999-2009) - Fonts: Reuters/FMI/White House OMB, 10/2010
----------
Notes:
(1) Des de l'inici de 2006, al GEAB N°5, l'equip del LEAP/E2020 havia anunciat que la crisi sistèmica global es desenvoluparia en 4 grans fases. «Una crisi sistèmica global es desenvolupa segons un procés complex que es pot dividir en quatre fases que poden superposar-se:
. Una primera fase denominada «fase d'inici» en la que una sèrie de factors, fins a llavors desunits, convergeixen de sobte i comença a interactuar romanent perceptible essencialment per als observadors atents i els actors principals
. La segona fase qualificada de «acceleració» que està caracteritzada per l'abrupta presa de consciència per la gran majoria dels actors i observadors que la crisi s'ha instal·lat, perquè comença a afectar cada vegada a major quantitat de components del sistema
. La tercera fase qualificada de «impacte» que està constituïda per la transformació d'arrel del sistema mateix (implosió i/o explosió) sota l'efecte dels factors acumulats, i que afecta simultàniament tot el sistema;
. I finalment, la quarta fase de «decantació» en la que es veuen sorgir les característiques del nou sistema nascut de la crisi». Font:
GEAB núm. 5, 15/05/2006.
. A l'inici de 2009, en el
GEAB núm. 32, l'equip del LEAP/E2020 va identificar la cinquena fase de la crisi, denominada de desarticulació geopolítica mundial, que es presenta a finals d'aquell any 2009, en resposta al fracàs del G20 a llançar un procés creïble d'instauració d'un nou sistema internacional, particularment en el sector monetari. Aquesta nova fase ha estat integrada sense dubtar al calendari anticipatiu presentat l'any passat en el
GEAB núm. 38.
(2) La aptitud dels Estats per enfrontar els disturbis socials, en augment durant en els trimestres i anys pròxims, està estretament vinculada a la seva capacitat de contenir els efectes socials més traumatizantes de la crisi, el nostre equip va introduir un desè indicador correlacionat a la pressió fiscal d'aquests vint últims anys més un onzè indicador per avaluar la capacitat de resiliència en una guerra monetària mundial.
(3) Hem optat per mantenir com a perspectiva el 2014 perquè considerem que a nombrosos països importants (La Xina, USA, Rússia, França) sobrevindran canvis de dirigents polítics el 2012 el que constitueix el principal factor potencial positiu en el lapse dels pròxims quatre anys, no tindran conseqüència sensible sobre aquests riscs-països abans de 2014, moment que eventualment les noves polítiques començaran a mostrar resultats.
(4) El nostre equip ha analitzat els indicadors per a 39 països més Eurolandia.
(5) Aqiests anàlisi de risc-país poden ser eines particularment per a aquells que preveuen una inversió, que pretenen instal·lar-se o que desitgen efectuar una inversió en actius vinculats a un país determinat.
(6) França és un exemple impressionant amb una impopularitat creixent d'un executiu que no aconsegueix impedir l'agitació social contra les seves reformes i que en el que segueix s'arrisca a una vaga general (
France 24, 14/10/2010). Simultàniament, a tot Europa, s'observa un manifest augment de les forces polítiques extremistes. Font:
Le Point, 20/09/2010 .
(7) Todos els indicadors viren cap al vermell. El transport terrestre comença de nou a declinar (
Los Angeles Times, 13/10/2010). Els embargaments immobiliaris van continuar creixent l'últim mes mentre que tot el sistema legal en el qual reposen està ja col·lapsat (per les raons legals exposades en el GEAB fa ja un any) pertorbant-ne encara més a un mercat immobiliari sotmès perfusió monetària de la FED i pel govern federal (
CNBC, 14/10/2010 ;
USAToday, 14/10/2010 ;
USAToday, 11/10/2010). Les ciutats s'enfonsen en dèficit abissals (com al de les jubilacions dels seus empleats, considerat en més de 500 miliards d'USD,
CNBC/FT, 12/10/2010) i han de recórrer als estats per recuperar-se (
CNBC/NYT, 05/10/2010) mentre que aquests últims ja no aconsegueixen equilibrar els seus pressuposts i han de pagar taxes d'interès superiors a la dels països en vies de desenvolupament (així Illinois ha de pagar més que Mèxic per aconseguir préstecs,
Bloomberg, 05/10/2010.
(8) Veure especialment el
GEAB núm. 43.
(9) La història no es repeteix. Si hem insistit tant (inclòs al preu d'una pàgina sencera en l'edició mundial de Financial Times) perquè els dirigents mundials aprofitessin l'oportunitat del G20 de la Primavera boreal de 2009, va ser perquè érem conscients que aquesta oportunitat no es tornaria a repetir. En endavant, Estats Units serà massa feble per continuar orientant el joc mundial, cap altre actor no es troba en situació de canviar la direcció dels assumptes i el sistema financer mundial s'assembla cada vegada més al «
El Vaixell ebri» del poema de Rimbaud, que planteja el viatge inacabable al voltant de visions delirants per mars i rius inexplorats, la descripció perfecta del curs del món actual.
(10) Com per a les negociacions sobre el canvi climàtic, un «Occident» dividit (aquí entre Dòlar, Lliura, Ien i Euro) intenta fer pagar als països emergents en particular al Iuan) el cost de l'adaptació d'un sistema que van inventar i que ja no funciona. I no és tancant el joc, com el manifesta la voluntat nord-americana d'impedir a l'agència de qualificació xinesa actuar als Estats Units, que les tensions es dissiparan als BRIC. Recordem l'espectacle de Copenhaguen, que serà una pàl·lida imatge comparada amb el que ens espera a la reunió de G20 a Seül. D'altra banda, l'augment de l'or és un indicador molt fiable: fins i tot els bancs centrals europeus cessen les seves vendes. Fonts:
New York Times, 21/09/2010 ;
Vigilie, 29/09/2010 ;
PrisonPlanet/FT, 27/09/2010 ;
Bloomberg, 10/10/2010 ;
ChinaDaily, 27/09/2010.
(11) Com el resumeix admirablement el Telegraph de l'11/10/2010, «L'Amèrica de la desocupació amenaça amb enfonsar-nos a tots». Signe dels temps,
Bloomberg del 08/09/2010 anuncia l'obertura d'una plataforma de canvi iuan-ruble a Shangai per a operar en els intercanvis comercials sino-russos.
(12) Els temors creixen al Regne Unit respecte a la posició social i política del país en el context de «súper austeritat» prevista pel govern a causa de la crisi financera i pressupostària: pèrdua de prop d'un milió d'ocupacions, crisi social, agitació ... Fonts :
Independent, 02/10/2010;
Telegraph, 13/10/2010;
Guardian, 11/09/2010;
MarketWatch, 21/09/2010.
(13) Era d'altra banda la principal raó de ser de la «crisi grega esdevinguda crisi de l'Euro» en la primavera de 2010, sostinguda en particular pels articles de Financial Times: desviar l'atenció de Londres i de la Lliura. Veure el GEAB del primer semestre 2010.
(14) Las recents declaracions de Steve Schwarzman, amo del gegant financer Blackstone, comparant la voluntat de Barack Obama de gravar més fortament a les societats financeres amb la invasió de Polònia per Hitler, il·lustren l'atmosfera explosiva que regna al si de les elits nord-americanes. Font:
NewYorkPost, 14/10/2010.
(15) A causa de la magnitud dels dèficit existents i del bloqueig polític de Washington.
(16) A propòsit d'això, el nostre equip creu útil recordar que el misteri de l'alça simultània de diferents classes d'actius, com les accions o l'or per exemple, no té res de misteriós: els operadors eviten les Borses (com el mostrem en el GEAB precedent) i transformen als seus actius financers i monetaris en or (o altres formes d'actius menys perillosos) i la FED (i els seus socis) injecten liquiditat als llocs financers per evitar un enfonsament generalitzat. L'únic problema serà quan la música s'aturi, el mercat borsari experimentarà una situació tràgica. Font :
CNBC, 08/10/2010
(17) La situació és tan dolenta que la lectura del
New York Times del 13/10/2010 comença a assemblar-se a un tallar i enganxar dels GEAB`s de fa un any o dos... que no és poca cosa! L'article de Michael Powell i Motoko Rich que descriu la «reprise» com una simple continuació de la recessió que es mostra a la crua llum del desemparament de les classes mitjanes de tot el país, mentre que el mateix dia
Paul Reyes lliura una notable col·lecció de fotografies que intenten mostrar els estralls de la «Grandíssima Depressió nord-americà» com ve anomenant-la el LEAP/E2020 des de finals de 2006.
(18) Franck Biancheri proposa una presentació detallada dels dos principals escenaris factibles per a 2010-2020, en seu llibre «
Crisi mundial: encaminats al món de demà».
(19) Font:
SeekingAlpha, 24/09/2010
(20) El molt recent anunci de Singapur que a partir d'ara els marges de fluctuació de la seva divisa respecte a l'USD seran més importants, és l'últim exemple. Cada dia porta una novetat sobre les actituds cada vegada més defensives que estan prenent els diferents Estats. Cadascú prova d'augmentar els seus marges de maniobra per afrontar l'imprevist. De passada, és interessant notar que Singapur va sofrir una disminució del PBI del 19% en el tercer trimestre, la qual cosa prova que a l'Àsia també l'ambient torna a ser ombrívol. Font :
YahooFinances, 14/10/2010 ;
MarketWatch, 13/10/2010
(21) Per a la Xina, una de les solucions consistirà certament a injectar en l'economia del país les seves immenses reserves d'USD com ho preconitza ja la nova generació de banquers xinesos. Cosa que no arreglarà els negocis de l'USD. Font:
Dallasnews, 19/09/2010
(22) Es el National Bureau of Economic Research (
NBER) que és l'encarregat de «inflar el soufflé» referent a això.
(23) Com ho descriu exactament
MSNBC del 06/10/2010, és una vegada al mes, a mitjanit, que als supermercats es mostra l'Amèrica de la grandíssima depressió, quan desenes de milions de beneficiaris dels bons d'alimentació es presenten a fer les seves compres. Segons l'estudi del
Center for Economic and Policy Research publicat el 16/09/2010, ara un nord-americà de cada tres no arriba a final de mes (uns cent de milions de persones).
(24) Font:
CNNMoney, 12/10/2010
dissabte, 16 d'octubre de 2010
