Pàgines

dijous, 21 d’octubre del 2010

Vaga a França. Punt àlgid.

La situació de la reforma de les pensions a França sembla trobar-se en moments crucials. Avui, el diari Público presentava aquest matí aquesta notícia: la votació de la reforma al senat francès s'ha retardat un dia i, pel que es veu, no és tan clar que Sarkozy obtingui la majoria necessària per a aprovar-la, doncs sembla ser que la virulenta batalla social que s'està esdevenint està decantant les posicions dels partits frontissa a votar-hi en contra seva.

L'estratègia de l'esquerra era, pel que es veu, retardar els debats i guanyar temps per construir una majoria suficient per oposar-se a la llei.

Però la dreta de Sarkozy ha optat per la drecera. Al migdia es començava a parlar del "Vote unique": (Le Monde) (Liberation)

"13h15. Des parlementaires confirment que le gouvernement pourrait demander cet après-midi au Sénat le recours à la procédure de «vote bloqué», appelée aussi vote unique, pour accélérer les débats. Le gouvernement utiliserait l'article 44 de la Constitution, qui prévoit dans son troisième alinea cette procédure.
Cet alinéa prévoit que «si le gouvernement le demande, l'assemblée saisie se prononce par un seul vote sur tout ou partie du texte en discussion en ne retenant que les amendements proposés ou acceptés par le gouvernement», ce qui aurait pour effet d'accélérer la discussion."


16h30 Au Sénat, Eric Woerth demande le «vote unique» sur une partie des articles additionnels du projet de loi pour accélérer les débats. «Non, il n'est pas justifié de consacrer à nouveau 50 heures à des articles adidionnels. On n'est pas obligés de faire deux fois le débat.» C'est une procédure «normale», temporise le ministre, qui redit que «le Sénat votera d'ici la fin de la semaine», le projet de loi. «Le débat va encore continuer pendant une quinzaine d'heures.» Objectif: le vote d'ici vendredi soir.

És dir, Sarko vol evitar la reorganització de l'enemic, si més no al front parlamentari. Aquest procediment és, però, vist com una excepcionalitat des de l'esquerra que ho denuncia:

18 heures Martine Aubry dénonce le «coup de force permanent du gouvernement» après la décision de recourir au vote unique. «Après le débat interdit à l'Assemblée nationale, ce nouveau contournement du Parlement est scandaleux.»


Està per veure si es forçarà aquest vot únic i quin serà el resultat. En una carrera contra-rellotge ¿els partits de l'esquerra i els partits frontissa seran capaços de construir un front comú?

Independentment del que passi al senat, però, els sindicats francesos han convocat dues noves jornades de mobilització general.

Que els sindicats francesos segueixin les mobilitzacions independentment del que passi al senat es pot llegir de moltes formes, però una, la meva, és que aquests sindicats saben que a les institucions les cartes estan marcades i que les lleis es fan per afavorir uns interessos. Dit d'una altre forma: els sindicats francesos saben que el senat pot fer unes lleis que el carrer pot canviar.

Mentrestant, a l'estat espanyol, els sindicats estudien de presentar una ILP per fer enrere la reforma laboral.  De debò que CCOO i UGT es creuen que el PSOE votarà a favor de la ILP? jo crec que ni els més rucs dins CCOO i UGT ho poden pensar. Votarà a favor el PP? també ho dubto. Qui votarà a favor d'aquesta ILP? només les esquerres: IU, ERC i BNG. Potser també Aralar i algun altre del grup mixt. Qui votarà decididament en contra? CiU i PNB. No cal ser massa espavilats per veure que aquesta ILP no prosperarà. Ves a saber si s'arribarà a votar mai.

Però durant un cert temps tindrem a sindicalistes de CCOO i UGT recollint firmes. La militància estarà distreta i els treballadors tindran la consciència tranquil·la. Alguns es pensaran que són uns antisistema i tot. Està bé la jugada: al final, la culpa de que la reforma progressi la tindran els polítics que no hauran fet cas de la ILP. No caldrà ni manifestar-se ni fer vagues. Tot justificat. Una derrota gens traumàtica i amb molta vaselina. Diria més: impecàblement democràtica.

A diferència dels sindicats francesos, els sindicats de l'estat espanyol volen seguir jugant a fer de polítics, a presentar lleis i a defugir les mobilitzacions com qui fuig de la pesta.

No se si els treballadors francesos se'n sortiran, el que tinc claríssim és que els treballadors espanyols no ho faran si renuncien a la mobilització.

Amb mi que no comptin per signar paperots i perdre el temps.

Ara bé, si parlem de vaga general potser ens posarem d'acord.