dimarts, 16 de novembre de 2010

Els Castells i la Sibil·la.

Els Castellers i el Cant de ls Sibil·la han estat declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Els Castellers i el Cant de ls Sibil·la s'afegeixen a La Patum de Berga, a la Festa d'Elx i al Tribunal de les Aigües de l'Horta de València per completar l'actual aportació dels Països Catalans al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

És un orgull que aquestes tradicions rebin aquest reconeixement.

En particular, com a principatí, em sento molt orgullós del reconeixement dels castellers. Una tradició de valentia, de força, d'habilitat, d'esforç col·lectiu... Valors dels castellers i que voldríem per a tots els catalans i per Catalunya.

Avui a Valls i a Tarragona s'ha fet festa grossa en conèixer la notícia, doncs si bé els castellers han conquerit el cor de molts catalans, són les comarques tarragonines la seva pàtria natal i allà es viuen amb un sentiment especial... Però no només allà. M'imagino que al carrer Vallespir del barri de Sants també estaran fent festa grossa: allà s'hi troba la seu social dels Borinots de Sants, la colla castellera de la camisa grisa. Grisa pel sutge i el fum dels vapors de les històriques fàbriques d'aquest barri de passat obrer.

Ernest Benach, casteller i President del Parlament de Catalunya ha adreçat aquest petit discurs a la Unesco en saber-se que els Castellers havien obtingut el reconeixement.

"Representants del comitè i a la UNESCO,

Comissió impulsora de la candidatura ‘Castells, patrimoni de la humanitat’,

A tot el món casteller...

Els castells són una tradició cultural viva que emergeix del poble, i s’han convertit en una de les millors expressions de la cultura tradicional i popular de Catalunya, singular i universal. Els elements, però, que n’expliquen la projecció mundial són els valors que els són intrínsecs i que projecten.

En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia i, sobretot, donar sense esperar res més a canvi que la satisfacció de la feina ben feta.

Avui és un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur."
Publica un comentari a l'entrada