Pàgines

dissabte, 27 de novembre del 2010

Nota pública de GEAB núm. 49 (novembre)

Després de la campanya, reprenc els vells costums. Amb una mica de retard, però aquí arriba la traducció al català del comunicat públic del Laboratori Europeu d'Anticipació Política. 

El resum molt resumit del text vindria a ser que la conseqüència de la crisi és que els EUA, però també la UE, han de fer lloc per a nous actors. El món és més multipolar. I que aquest canvi es traduirà en tensions a molts nivells.

De tot el text hi ha una frase que ve molt al cas pensant en les eleccions de demà: "Però la intensificació dels conflictes socials (que és inevitable segons el LEAP/E2020) i els canvis polítics que es produiran en les pròximes eleccions nacionals, a un país darrere l'altre, generaran un qüestionament a aquestes solucions i un augment sobtat dels partits populistes i extremistes". En tindrem una mostra demà?



Nota publica de GEAB N°49 (16 de novembre de 2010) -
Alerta Crisi sistèmica global - Primer Trimestre 2011: Superació del llindar crític de la desarticulació geopolítica mundial



Així ho havia anticipat el LEAP/E2020 a la seva carta oberta als líders del G20 publicada en l'edició mundial de Financial Times de 24 de març de 2009, en vigílies de la cimera de Londres, la qüestió d'una reforma fonamental del sistema monetari internacional és part del nucli de qualsevol temptativa per controlar la crisi actual. Però, per desgràcia, com acaba de demostrar-ho de nou el fracàs de la cimera de G20 de Seül, la finestra d'oportunitat per aconseguir pacíficament tal reforma es va tancar després de l'estiu boreal de 2009 i ja no es reobrirà com a mínim fins 2012/2013 (1). Avui, el món és immers en la fase de desarticulació geopolítica mundial el principi del qual havíem anunciat per a finals de 2009 i que es tradueix, menys d'un any més tard, en la ràpida proliferació dels moviments, les dificultats econòmiques, fallides pressupostàries, conflictes monetaris i l'inici de xocs geopolítics majors. Amb la cimera del G20 de Seül, que assenyala a la consciència planetària el final de la dominació nord-americana de l'agenda internacional i de la seva substitució per un generalitzat «campi qui pugui», acaba d'obrir-se una nova etapa de la crisi que incita a l'equip del LEAP/E2020 a llançar una nova alerta. En efecte, el món està travessant el llindar crític de la fase de desarticulació geopolítica global. Com tot pas d'un llindar crític en un sistema complex, això produirà des del primer trimestre 2011 un conjunt de fenòmens no lineals, és a dir, de processos que escapen de las «regles habituals» i de les «projeccions tradicionals» tant en termes econòmics com monetaris, financers, socials i polítics.

En aquest GEAB N° 49, a més de l'anàlisi de les sis principals transicions que assenyalen el pas d'aquest llindar crític de la desarticulació geopolítica mundial, el nostre equip presenta nombroses recomanacions per fer front a les conseqüències d'aquesta nova etapa de la crisi. Inclouen particularment al conjunt de divises / taxes d'interès / or i metalls preciosos, la preservació de la riquesa i la substitució de la seva mesura en funció de l'USD, las «bombolles» dels actius nomenats en USD, els mercats borsaris i les categories d'empreses particularment fràgils en aquesta etapa de la crisi. El LEAP/ E2020 presenta aquí també «tres reflexos simples» d'adoptar per comprendre millor i anticipar el nou món en gestació. D'altra banda, en aquest número del GEAB, el nostre equip descriu la doble commoció electoral franco-alemanya de 2012/2013. Finalment, presentem als nostres subscriptors el Manual d'Anticipació Política escrit per Marie-Hélène Caillol, presidenta del LEAP, que es publicarà en francès, anglès, alemany i castellà en Edicions Anticipolis i el llançament del MAP (Magazine d'Anticipation Politique), una revista d'anticipació política.




Balanços comercials dels països del G20 (previsions 2010) - Font: Spiegel, 11/2010

Balanços comercials dels països del G20 (previsions 2010) - Font: Spiegel, 11/2010


En aquest comunicat públic del GEAB N°49, el nostre equip ha decidit presentar tres de les sis transicions que caracteritzen el llindar crític que el món està franquejant.

La crisi que vivim està caracteritzada per un procés d'extensió planetària que es desenvolupa en dos nivells correlacionats però de diferent naturalesa. D'una banda, la crisi es tradueix en mutacions profundes de la realitat econòmica, financera i geopolítica mundial. Accelera i amplifica les tendències fonamentals en curs d'acció des de fa diverses dècades, tendències que descrivim regularment en el GEAB des del seu llançament a començaments de 2006. I d'altra banda, reflecteix la progressiva presa de consciència col·lectiva d'aquestes mutacions. Aquesta consciència és en si mateixa un fenomen de psicologia col·lectiva planetària que també dóna forma al desenvolupament de la crisi i que indueix particularment brusques acceleracions de la seva evolució. Aquests últims anys, anticipem repetides vegades que els «punts d'inflexió» de la crisi es corresponien justament a «salts bruscos» en aquesta consciència col·lectiva de les transformacions en curs. Ara considerem que un conjunt de fets crucials de «ruptura» es va plasmar al voltant de la cimera de G20 de Seül que contribueix a fer papensant ssar una fita en la consciència col·lectiva global quant a la desarticulació geopolítica mundial. Aquest fenomen porta el LEAP/E2020 a identificar l'encreuament del llindar crític i a llançar una alerta sobre les conseqüències d'aquest pas a partir del primer trimestre 2011.

Entorn de la data de la cimera del G20 de Seül, el LEAP/E2020 va definir un conjunt de fets de «ruptura». Examinem els principals esdeveniments en qüestió (2) així com les seves conseqüències caòtiques.


Continuació i final del Quantitative Easing : La Fed entra en «arrest domiciliari»

La decisió de la Reserva Federal nord-americana de llançar seu « Quantitative Easing II » (amb rescat de 600 miliards d'USD de Bons del Tresor el juny de 2011) va provocar, per primera vegada des de 1945, una crítica general i sovint virulenta per part de la gairebé totalitat d'altres potències mundials: Japó, Brasil, Xina (3), l'Índia, Alemanya, països de l'Asean (4)... (5) No és la decisió de la FED la que marca una ruptura: és el fet de que per primera vegada, el banc central nord-americà es deixa «assetjar» per la resta del món (6), i de manera totalment pública i determinada (7). Realment som lluny de l'ambient acollidor de Jackson Hole i de les reunions de banquers centrals. L'amenaça de Ben Bernanke als seus col·legues, de qui el GEAB s'havia fet eco en el seu número 47, no va tenir l'efecte desitjat pel cap de la FED. La resta del món va deixar en clar, el novembre de 2010, que ja no pretenia deixar que la Reserva Federal imprimís a voluntat USD per tractar de resoldre els problemes dels Estats Units a costa dels altres països del món (8). El Dòlar està tornant a ser el que hauria de ser tota divisa nacional: la moneda del país que l'imprimeix i llavors el seu problema. Així en aquest final 2010, acabem de viure el final de l'època en què l'USD era la moneda dels Estats Units i el problema dels altres com l'havia resumit encertadament John Connally el 1971, quan unilateralment Estats Units va decidir suprimir la convertibilitat en or de la seva divisa. Per què? Simplement perquè la Reserva Federal ara ha de tenir en consideració l'opinió del món exterior (9). Encara no està posada sota supervisió, sinó que va entrar en «arrest domiciliario» (10). Segons el LEAP/E2020, ja podem així anticipar que no hi haurà Quantitative Easing III (11) independentment de les opinions que tinguin sobre això els dirigents nord-americans (12); o bé ocorrerà a finals de 2011 en el marc d'un important conflicte geopolític i a col·lapse de l'USD (13).




Actius de la Reserva Federal nord-americana (2008-2010) - Fonts: Federal Reserve of Cleveland / New York Times, 10/2010

Actius de la Reserva Federal nord-americana (2008-2010) - Fonts: Federal Reserve of Cleveland / New York Times, 10/2010



Austeritat europea: proliferació de les resistències socials, intensificació del populisme, risc de radicalització de les futures generacions i alces d'impostos

De París a Berlín (14), de Lisboa a Dublín, de Vílnius a Bucarest, de Londres a Roma, les manifestacions i les vagues es multipliquen. La dimensió social de la desarticulació geopolítica global apareixerà aquest final 2010. Encara que aquests esdeveniments no arriben de moment a pertorbar els programes d'austeritat decidits pels governs europeus, tradueixen una evolució col·lectiva significativa: les opinions públiques estan sortint de la seva letargia del principi de la crisi en prendre consciència de la seva durada i el seu cost (social i financer) (15). Les pròximes eleccions haurien de fer pagar un alt cost a tots els equips en el poder que van oblidar que sense equitat, l'austeritat no tindria cap suport popular (16). De moment, els equips en el poder essencialment continuen aplicant les receptes del període anterior a la crisi (solucions neoliberals a base de reduccions d'impostos per a les llars més acomodades i d'augment d'impostos indirectes de tot gènere). Però la intensificació dels conflictes socials (que és inevitable segons el LEAP/E2020) i els canvis polítics que es produiran en les pròximes eleccions nacionals, a un país darrere l'altre, generaran un qüestionament a aquestes solucions i un augment sobtat dels partits populistes i extremistes (17): Europa políticament «s'endurirà». Paral·lelament, davant el que s'assembla cada vegada més com una temptativa inconscient de la generació «babyboomer» de fer pagar el compte a les futures generacions, podem anticipar una proliferació de les reaccions brutals de les joves generacions (18). Per al nostre equip, haurem de fer front a la seva radicalització si la situació els sembla sense sortida, per falta de compromís. Però sense un increment dels ingressos fiscals, l'únic compromís creïble per a ells serà una baixa de les jubilacions actuals i no un increment de la despesa en educació. L'avui és sempre un compromís entre l'ahir i el demà, especialment en matèria fiscal! D'altra banda, les conseqüències fiscals probables d'aquestes evolucions seran una pujada dels impostos sobre els ingressos alts i les rendes del capital, de noves taxacions als bancs i un voluntarisme comunitari nou en matèria de protecció duanera de les fronteres (19). Els socis comercials de l'UE haurien de prendre consciència d'això molt ràpidament (20).




Necessitats de finançament de certs Estats (2010-2011) - Fonts : FMI / Wall Street Journal, 10/2010
Necessitats de finançament de certs Estats (2010-2011) - Fonts : FMI / Wall Street Journal, 10/2010



Japó: últims esforços per resistir a l'òrbita la Xina

Des de fa diverses setmanes Tòquio i Pequín estan embrancats en un conflicte diplomàtic d'una intensitat poc comuna. Sota diversos pretexts (un vaixell xinès que va entrar en aigües jurisdiccionals japoneses (21), les grans compres xineses d'actius japonesos que fan apreciar-se al Yen), Pequín i Tòquio intercanvien paraules molt dures, limiten les seves relacions d'alt nivell, criden com a testimoni a l'opinió pública internacional. La visibilitat mundial d'aquesta disputa sinó-japonesa és sobretot reveladora als ulls dels països de la regió pel seu gran absent, els Estats Units. En efecte, si aquestes disputes il·lustren clarament la creixent disposició de Pequín d'afirmar-se com la potència dominant d'Àsia Oriental i del Sudoriental i la temptativa del Japó d'oposar-se a aquesta hegemonia xinesa regional, ningú no pot ignorar que la presumpta potència dominant en aquesta regió del món des de 1945, els Estats Units, és estranyament absent del conflicte. Es pot doncs considerar que s'assisteix a una prova de mida real, per part de Xina, per mesurar la seva nova influència sobre el Japó i, per part del Japó, per avaluar el que perdura de la capacitat d'acció nord-americana a Àsia davant de la Xina. Els esdeveniments d'aquestes últimes setmanes demostren com d'enredats estan en la seva paràlisi política, dependència econòmica i financera amb relació a la Xina que Washington prefereix brillar per la seva absència. Sens dubte en tot Àsia aquest espectacle contribueix a una presa de consciència accelerada que una etapa pel que fa a l'ordre regional (22) acaba de ser travessada i que al Japó, embussat en una recessió sense fi (23), els interessos econòmics vinculats al mercat xinès en surten reforçats.




Resum de les mutacions mundials en curs - Evolució massiva del tràfic portuari mundial en benefici Àsia (1994-2009) - Fonts : Transport Trackers / Clusterstock, 10/2010
Resum de les mutacions mundials en curs - Evolució massiva del tràfic portuari mundial en benefici Àsia (1994-2009) - Fonts : Transport Trackers / Clusterstock, 10/2010


Per a concloure, aquest feix d'esdeveniments, centraments al voltant d'una cimera del G20 que es revela clarament incapaç de resoldre les fonts de conflictes econòmics, financers i monetaris entre els seus principals membres, va contribuir a fer passar una etapa decisiva a la presa de consciència col·lectiva mundial del procés de desarticulació geopolítica global en curs. I aquesta major presa de consciència per si mateixa accelerarà i a amplificarà des de principis 2011 els canvis que afecten el sistema internacional com a les nostres diferents empreses, generant fenòmens no lineals i caòtics com els descriptos en aquest número del GEAB i els precedents. Com el destaquem el setembre de 2010, posem èmfasi en el fet que el principal d'ells serà l'entrada dels Estats Units en una era d'austeritat a partir de la primavera boreal 2011. Sense ignorar que una de les sorpreses dels pròxims divuit mesos podria ser simplement l'anunci que l'economia xinesa haurà sobrepassat la dels Estats Units des de 2012 com ho indica Wall Street Journal del 10/11/2010 que informa sobre les anàlisis de la Conference Board (24).

---------
Notes:

(1) Estas dates corresponen particularment al període de recanvi de la majoria dels dirigents dels països més importants de G20 que és una condició necessària (però sens dubte, no suficient, perquè res no està assegurat. I tampoc després de 2012/2013: es tractarà tot just d'una nova finestra d'oportunitat) per esperar un enfocament i una voluntat comunitària de la reforma del sistema monetari mundial. Fins llavors, segons el LEAP/E2020, assistirem només a temptatives frustrades i/o a proves d'idees que no acabaran abans d'aquest recanvi gairebé-general de dirigents mundials. I entre les idees sense futur, anotarem la d'una regulació dels excedents dels països exportadors. És una idea de país en plena derrota comercial o més exactament una idea de país en posició de debilitat, llavors sense cap possibilitat de poder imposar-se. La seva adequació al moment (molt dubtosa com ho remarca bé Àsia Times del 27/10/2010) no es té en compte. Per a la finestra d'oportunitat 2012/2013 i més detalls sobre el tema, veure els GEAB anteriors i les anticipacions i escenaris del llibre de Franck Biancheri « Crisi mundial: encaminats cap al món del demà ». Font: Anticipolis

(2) Els abonats del GEAB han pogut anticipar-los des de fa molts mesos.

(3) Con una alça dels preus oficialment del 4,4% (la més alta des de fa més de dos anys ) Pequín no es quedarà sense reaccionar als riscs inflacionaris exportats per la FED. Fonts : China Daily, 27/10/2010; China Daily, 11/11/2010

(4) També les Filipines, antiga colònia nord-americana sota influència directa de Washington, ha expressat clarament el seu descontentament. El president Begnino Aquino ha declarat també que més enllà de les Filipines, també Singapur i Tailàndia senten les conseqüències negatives de la decisió de la FED. Font: BusinessInquirer, 05/11/2010

(5) Altres socis europeus van romandre en un eloqüent silenci davant d'aquest flux de crítiques. És un altre ensenyament d'aquesta reacció negativa a la decisió de la FED: fins i tot els aliats tradicionals dels Estats Units van reaccionar negativament, alguns com a Alemanya o els països de l'Asean fins i tot són entre els més agressius. Així, fins als editorialistes britànics del Telegraph, molt apegats al «germà gran» nord-americà, ara expressen públicament els seus dubtes sobre la pertinència de les decisions de la FED i prediuen el final de l'era Dólar. Fonts: Telegraph, 04/11/2010; Telegraph, 05/11/2020

(6) Com moltes economies en risc de rescalfament, Austràlia continua augmentant les seves taxes d'interès per lluitar contra l'«efecte FED», causant un augment en el dòlar australià respecte a l'USD, com el dòlar canadenc i el franc suís, el dòlar australià va trencar la barrera de la paritat amb la moneda nord-americana en plena derrota. L'Índia fa el mateix que Austràlia. Fonts: Telegraph, 02/11/2010; Wall Street Journal, 02/11/2010

(7) Això ho il·lustra perfectament el notable article de Michael Hudson en CounterPunch du 11/10/2010 titulat «Perquè Estats Units ha llançat una nova guerra financera mundial i com respondrà la resta del món».

(8) Com Doug Noland escriu el 05/11/2010 en seu sempre excel·lent Credit Bubble Bulletin, «els que prenen les decisions mundials han d'estar ara exasperats». I ho estan. S'està molt més enllà d'una simple confrontació sinó-nord-americà com podria fer-ho pensar aquest divertit clip amb un rap sobre el tema del conflicte USD-Iuan. Font: NMA World Edition, 10/11/2010.

(9) Se deuen també esmentar les veus cada vegada més nombroses (fins i tot en la FED) que expressen la preocupació pel degradat balanç del banc central nord-americà. El següent gràfic mostra com seus «actius» són més que dubtosos: hipoteques de Fannie Mae i Freddie Mac així com les seves accions i d'AIG i Bear Stearns. Són «actius-fantasma» el valor dels quals és gairebé nul. Fora d'això, si la FED tenia el costum de limitar-se a demanar l'opinió de seus «primary dealers» per així estimar el volum de les seves operacions de compres de Bons del Tresor, ara, en canvi, haurà d'aprendre a demanar el punt de vista a d'altres bancs centrals. Font: Bloomberg, 28/10/2011

(10) Com ho va descriure molt precisament Liam Halligan, en el Telegraph del 06/11/2010, amb una imatge que el GEAB no hauria desaprovat: Estats Units està vivint seu «Suez econòmic». Fa, sens dubte, referència a l'episodi de 1956 quan les dues històriques potències colonials Regne Unit i França, van intentar impedir militarment la nacionalització del Canal de Suez pel Coronel Nasser... i que es van haver de detenir sobtadament quan els Estats Units i l'URSS, reafirmant la seva nova condició d'amos del món, els van comunicar que s'oposaven a aquesta intervenció. «Suez» va significar la presa de consciència generalitzada que el temps colonial s'acabava i que les potències d'ahir no serien les del demà. El paral·lel que fa Liam Halligan amb el nostre temps és, doncs, molt pertinent.

(11) Lluny d'estar tots d'acord amb Ben Bernanke, el president de la Reserva federal de Dallas diu clarament que estima que la política actual del FED és un error. Font: 24/7 WallStreet, 08/11/2010

(12) Goldman Sachs estima en 4.000 miliards d'USD la necessitat de «Quantative Easing» que calen per pal·liar les deficiències de l'economia nord-americana. El preu de l'austeritat i de la pressió exterior serà gegantí. Font : ZeroHedge, 24/10/2010

(13) Àdhuc a l'interior dels Estats Units estan sorgint inquietuds sobre el caràcter eminentment perillós de la política de la FED, demanant-se si la FED no desencadenarà una nova Guerra de Secessió. Font : BlogsTimeMagazine, 19/10/2010

(14) Fins i tot a Alemanya encara que, amb tot, és la menys afectada per les conseqüències de la crisi. Font: Reuters, 13/11/2010

(15) És el cas també de les col·lectivitats locals, com a França amb els departaments, comencen a afrontar situacions pressupostàries insostenibles. Font: L'Express, 20/10/2010

(16) Era una recomanació del nostre equip a partir de la primavera boreal passada.

(17) Veure en aquest GEAB N°49 els punts relacionats, al capítol sobre doble commoció electoral francogermana de 2012/2013.

(18) Fonts : Spiegel, 26/10/2010; MarketWatch, 12/11/2010; RiaNovosti, 10/11/2010; IrishTimes, 11/11/2010; NewropMag, 18/11/2010

(19) Europa veurà la seva puntuació pel que fa a protecció duanera fer una salt  cap endavant en el molt instructiu palmarès de les mesures que afecten el comerç mundial realitzat per Global Trade Alert.

(20) Font : Le Figaro, 11/11/2010

(21) Es l'incident de les illes Senkaku/Diaoyutai. Font: Global Research, 06/10/2010

(22) I d'altres elements simbòlics que s'acumulen més enllà del nivell regional com la recent pretensió per la Xina del primer lloc quant a superordinadors, posició arrabassada als Estats Units que la posseien des del començament de la informàtica després de la Segona Guerra Mundial. Font: Le Monde, 28/10/2010

(23) En octubre de 2010, les noves vendes d'automòbils van ser les pitjors des de fa 42 anys. Font: Asahi Shimbun, 03/11/2010

(24) Basada en la paritat de poder adquisitiu, aquesta anàlisi concorda amb les anàlisis de l'equip de LEAP/E2020 que en el GEAB N°47 considerava que el PBI nord-americà ara està sobreestimat en aproximadament un 30%.

Dimarts, 16 de novembre 2010