En una nova mostra del "tarannà democràtic" de l'estat espanyol, avui s'ha sabut que pretén aturar la Iniciativa Popular (IP) per un referèndum oficial declarant inconstitucional la llei de consultes populars.
Per tant, per una banda l'estatutet serà retallat per inconstitucional. A més serà retallat a trocets, l'esquarteraran igual com van fer els anglesos amb el braveheart quan finalment el van atrapar. Això farà el constitucional amb l'estatutet. Tant li fa que sigui una llei aprovada en referèndum popular.
Per l'altra banda, suposant que el constitucional no s'hagi carregat les competències que permeten desenvolupar la llei de consultes, l'estat demanarà de declarar-la inconstitucional explícitament.
Es veu que malgrat que els diaris de Madrid segueixen amb el discurs oficial de la baixa participació a les consultes populars per la independència, el cas és que al "gobierno" la cosa cada vegada li pinta més malament i opten per la seva solució de sempre: prohibir. L'estat espanyol maldarà per impedir que es pugui arribar a fer mai la consulta que impulsa la Iniciativa Popular de Uriel Bertran i López Tena.
Jo crec que si l'estat vol impedir-la, ho farà. Serà il·legal. Ho serà perquè l'estatutet quedarà tan retallat que caurà aquesta competència, o ho serà perquè explícitament es declararà inconstitucional la llei de consultes.
És molt simple: sempre, sempre, sempre perdrem si juguem amb les regles de la seva legalitat. No hi ha més.
Només hi ha una possibilitat: contraposar a la seva legalitat tramposa, ells en són part i jutge, la legitimitat del Parlament. El Parlament català representa, independentment del que diguin estatuts o constitucions, al Poble de Catalunya.
La forma d'assolir la independència és amb un acte de sobirania:El poble de Catalunya, mitjançant el seu Parlament, proclama unilateralment la independència de Catalunya. Això només serà possible amb una majoria independentista al Parlament.
Les vies alternatives, com la IP d'Uriel i Tena, són una jugada que es pot veure estroncada en tot moment. D'una forma tan barroera com certament ho és la retallada de l'estatutet, o per un recurs d'inconstitucionalitat presentat i resolt de forma urgent (per això sí que correrien).
Tanmateix, cal actuar de pressa amb la IP. Inclús si finalment no es pot convocar el referèndum perquè la llei de consultes és declarada inconstitucional, el fet de disposar, per dir una xifra, d'un milió de signatures demanat la celebració del referèndum representaria un capital polític i una força contundent que hauria de traduir-se en la definitiva majoria independentista al Parlament.
L'estat sempre podria provar d'il·legalitzar partits independentistes, ja ho han fet al País Basc amb l'excusa del terrorisme, i a això s'aferren per a negar-li la veu a l'esquerra abertzale (i potser aviat ja no podran fer servir aquesta excusa). Però aquest seria un pas que situaria a l'estat espanyol en el llindar de l'expulsió de la Unió Europea. Els països de la Unió han de garantir una mínima qualitat democràtica.
No. Amb majoria independentista al Parlament proclamant la independència, ni vindrà la Brunete, ni il·legalitzaran partits. La legitimitat està per sobre de les legalitats, Més encara quan l'objectiu declarat de l'independentisme és trencar amb la legalitat que ens atenalla com a poble. Amb majoria independentista, els governs d'Espanya i el de Catalunya hauran de negociar una separació el menys traumàtica possible i, preferiblement, quedant com amics. Això és el que passarà.
Per tant, doncs, endavant amb la IP, esforcem-nos-hi en recollir totes les signatures que es puguin. Un milió és la fita. Un milió per la independència. Per una banda. Per l'altre, endavant amb les consultes populars que encara cal fer: la de Barcelona, la de Tarragona, la dels altres pobles i ciutats que les vulguin acompanyar. Però sobretot, per sobre de tot, és necessari, és imprescindible bastir una majoria independentista al Parlament de Catalunya.
I que ningú no s'equivoqui: el poble ja està madur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada