Pàgines

dimarts, 29 de juny del 2010

editorials de l'endemà de la sentència

L'endemà de la sentència de l'estatut es poden recollir declaracions, titulars i perles sucoses per comentar.

Anant a la feina m'ha sorprès el titular de l'ADN, una cosa així com que "el TC avala el estatut". Coincidint amb la lectura que fan al PSOE (no el PSC) segons la qual, el 95% de l'estatut "ja està bé", perquè només ha tombat 14 articles de la 50 llarga que demanava el PP.

El PP, per la seva banda, està molt content perquè la sentència, la retallada de 14 articles, més la re-interpretació que se'n farà d'una trentena, inclòs el preàmbul, demostra que l'estatutet era inconstitucional, indiscutiblement.

Taules, doncs, per a PSOE i PP. La sentència del Constitucional, com era d'esperar ha estat en clau política, i en clau del dos partits grans de l'estat, que per algun motiu són ells els que posen i treuen als membres de l'esmentat tribunal.

A Catalunya, els diaris anaven per famílies: El Periódico, proper (orgue oficial de propaganda, segons les males llengües) al PSC obria amb un "Volem l'estatut". Em pregunto a qui pretenien incloure amb aquest "nosaltres" el·líptic. En tot cas, aquesta sentència fa mal a PSC. En definitiva, ahir es va resoldre el recurs presentat pel PP, però n'hi han de pendents del defensor del Pueblo (del PSOE) i de governs autònoms dels "socialistes".

L'editorial de La Vanguardia, més aviat afí a CiU feia seu el discurs de Mas i demanava eleccions com més aviat millor. Ara bé, l'editorial s'atreveix a afirmar que "La dignidad de Catalunya queda a salvo con la sentencia aprobada ayer". Bestial. Encara més: segona la Vanguardia "No estamos ante un colosal hachazo a la autonomía catalana, ni estamos ante una bajada de pantalones del Constitucional ante las exigencias del soberanismo catalán. Estamos ante una sentencia alumbrada con fórceps, con elementos positivos, con serias decepciones y con muchas zonas de sombra."


No m'atreveixo a creure que aquesta sigui l'opinió de CiU o un sentiment general en aquest partit. El titular oficial és un altre: "Aquest no és l'Estatut que volia el poble de Catalunya, i per tant no pot ser el nostre". Però està per veure en què es tradueix això.

Finalment, El Punt i l'Avui, més propers a tesis nacionalistes -diguem, doncs, que més propers a ERC i als sectors "sobiranistes" de CiU- signen un editorial conjunt (si més no en la seva edició digital): "De l'Estatut dels catalans, no se'n toca ni una coma". Demanen una mobilització per defensar, no tant l'estatut, com el fet de que aquest text va ser sotmès a referèndum i que, per tant, compta amb la legitimitat que li va donar el poble català en referendar-lo. És aquesta legitimitat la que la sentencia, la legalitat, ha posat en entredit, més enllà del contingut del text. Per cert, però, que l'editorial no dubta en dir que la sentència, en ella mateixa és una ofensa i una provocació: "La voluntat del poble de Catalunya és sobirana i cap actuació judicial que la contradigui pot ser considerada un acte de justícia. El Tribunal Constitucional espanyol ha actuat d'una manera legalment discutible, jurídicament barroera i políticament intolerable. Perquè citar vuit vegades en un document jurídic la «indivisible unitat d'Espanya» només es pot fer des d'una clara voluntat d'incidència política i amb una inclinació prepotent d'humiliar els ciutadans de Catalunya i les seves aspiracions nacionals." I més encara: "Un impecable procés democràtic que ara ha rebut l'ultratge d'una sentència injustificable promulgada per un tribunal mancat de la més mínima honorabilitat."

Estan en la línia del comunicat d'ERC d'ahir: "Són moments de gran transcendència que demanen serenitat però també fermesa. Aquesta sentència és un atac a la dignitat i a la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. Ens cal, doncs, una resposta democràtica, unitària i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.

Estem convençuts que davant d’aquest xoc de legitimitats i, en aquests moments decisius, totes les forces del catalanisme serem capaços de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana."

Per mi és interessant el concepte de "xoc de legitimitats" del comunicat i que també recull d'alguna manera, l'editorial conjunt del Punt i l'Avui. per cert, que ERC ha encetat una campanya de propaganda amb el lema "Adéu Espanya". Aquí podeu accedir al material.

Cal esperar al redactat definitiu de la sentència que es publicarà d'aquí una setmana per a conèixer els detalls. Fixem-nos que poden caure articles que ja han donat fruit en lleis, lleis que poden ser, per exemple, la de les consultes populars i posar en perill d'aquesta manera la Iniciativa Popular promoguda per Alfons López tena i Uriel Bertran.

Esperarem, doncs. Anirà bé apaivagar una mica els ànims que la sentència va encendre ahir. Però apaivagar-los per a calcular correctament quin ha de ser el proper pas. Però compte que ja hi han veus que estan demanant de "refer el pacte constitucional". Aquest discurs el sentirem amb força aquest dies.

Per a que dos negociïn han de tenir les forces equilibrades, han de tenir la possibilitat de fer-se mal l'un a l'altre, si no, un imposa la força a l'altre i s'ha acabat la negociació. N'hi han que volen fer sortir la gent a manifestar-se per a "defensar l'estatut", o per "refer el pacte constitucional".

Jo, el que dic, és que la gent ha de manifestar-se, i votar, i participar en la vida democràtica del seu poble cada dia, Aquesta és la força que es pot oposar a la "legalitat" espanyola. Però no amb objectius tan estranys com "defensar l'estatut", o per "refer el pacte constitucional". Aquests objectius només busquen seguir on estem. Seria un malbaratament. Aquesta força ha de servir per guanyar la Independència.