Pàgines

dilluns, 14 de juny del 2010

Vaga general... a l'octubre?

Segons els portaveus de CCOO i UGT, hi haurà vaga general, i serà, probablement, a finals de setembre o principis d'octubre.

Aquest mes de juny, al País Basc, també hi ha convocada vaga general, el 29 de juny.

Al País Basc el sindicalisme no està en mans de CCOO i UGT i es nota. Els sindicats convocants al País Basc són ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE i Hiru. En el cas d'Euskadi, fa poc més d'un any, el 21 de maig de 2009 ja es va convocar una primera vaga general contra aquesta crisi i en aquell moment es reclamava un canvi de rumb perquè ja es veia que la situació anava a pitjor.

És cert que la qüestió nacional amara el sindicalisme basc i n'és un component indestriable. Però també és cert que les retallades del govern espanyol són el fruit d'unes determinades polítiques que arrenquen fa molts anys.

Al País Basc, doncs, ja portaran dues vagues generals mentre que a la resta de l'estat, en particular al Principat, encara estaran decidint si se'n fa una al setembre o a l'octubre.

I després els sindicalistes de CCOO i UGT parlen de que la vaga sigui un èxit.

Què entendran per "un èxit"? al meu entendre, una vaga o és lluita amb tot el que això significa de patiment, però també de decisió, de voluntat de provocar canvis profunds, o no és res. Si fer vaga es que durant un dia molta gent no anirà a treballar i així queda la cosa, més valdrà no perdre el temps ni els calers.

Si es fa vaga no pot ser "per protestar". Protestar? contra qui? amb quin objectiu? per que retirin les retallades de drets socials i la reforma laboral? no ho faran. No ho faran perquè si ho fan aleshores La Unió Europea no "rescatarà" als bancs, caixes, l'estat i les grans empreses nominalment "espanyols" que tenen deutes amb ells. O com és diria en aquest llenguatge interessat dels mitjans que ens prenen el pel: La Unió Europea no rescataria a "Espanya". Bonissim!

La vaga si s'ha de fer cal fer-la avui mateix, i cal fer-la per fer fora del país a tota la banda d'especuladors que ens estan duent a la misèria. Això que pot sonar molt pamfletari, i que sens dubte ho és, té la virtut de la veritat de la bogeria. Si seguim per aquest camí ja sabem el destí. L'opció és canviar de camí. Una vaga, diguem-ho pel seu nom, revolucionària significaria canviar de rumb. Qui vol canviar de rumb?

Però els sindicats CCOO i UGT esperaran a setembre, o octubre a fer la vaga. Perquè volen que sigui un "èxit". Les retallades seguiran i la reforma laboral també perquè aquests "sindicats" no volen canvis revolucionaris. Aquest món ja els està bé. Aquest és el millor dels mons.

D'aquí al setembre encara poden passar moltes coses tenint en compte la velocitat dels esdeveniments. Qui pot assegurar que d'aquí a setembre el daltabaix de l'economia no s'accentuarà? qui pot assegurar que molts més treballadores no hauran anat a l'atur? que moltes més famílies de treballadors no ho estaran passant malament? que més joves no es veuran abocats a un mercat laboral que els tracta com bestiar? oi que, més aviat, fa l'efecte que les coses encara poden empitjorar molt més? oi que la sensació és que com més temps passa pitjor? i llavors com és que no s'actua? Tornem al País Basc, com és que allà ja en porten dues i aquí encara hi ha qui espera no se sap què?

I el cas basc ens demostra, un altre cop, la terrible carència que ens suposa la manca de sindicats nacionals catalans forts. En el seu lloc CCOO i UGT actuen com una anestèsia castradora de la classe treballadora catalana. "Pau social" al preu que sigui. Són sindicats que no volen fer mal al govern "amic" del PSOE. Però el Sr. Rodríguez ens ha enganyat a tots, fins i tot a ells, els que han resultat ser els seus fidels més fidels. I també a aquests ha enganyat. Potser, per l'amor que es van tenir o que encara es tenen, ja s'intueix que aquesta "vaga general" es fa sense intenció de fer mal, o potser és que, en el fons, o no tant en el fons, ells tampoc hi creuen. La faran al setembre, o a l'octubre, perquè sigui "un èxit". Quin èxit.