dijous, 10 de juny de 2010

Fiasco

El seguiment irregular de la vaga de funcionaris hauria de fer pensar. On es va seguir més la vaga? a les universitats, als ferrocarrils catalans. Per què més aquí que altres llocs? no he trobat respostes convincents. Potser per la presència en aquests sectors de comitès d'empresa i seccions sindicals més combatius? potser per una especial emprenyamenta dels treballadors i treballadores d'aquests sectors?

En tot cas, els treballadors de la sanitat pública majoritàriament no van fer vaga i no em consta que l'ensenyament no universitari la seguís, com tampoc sembla que va ser seguida pel funcionariat administratiu.

I no deixa de ser sorprenent.

Milions de treballadors no s'han mobilitzat quan els han dit que el seu sou seria retallat. La retallada del 5% no ha estat motiu suficient per fer vaga.

O potser és que aquest dia de vaga és d'eficàcia més que dubtosa, o això han entès els funcionaris que no han fet vaga?

Perquè, quin objectiu tenia la vaga? "protestar contra les retallades". Protestar i prou? protesto i em perdo un dia de sou. Si protesto hi ha la possibilitat real d'aturar les retallades? "si protestem la majoria, sí" Vostè creu? Home, si més no, és possible: la vaga general del 20 de juny de 2002, que se li va fer a Aznar, va aturar les reformes laborals de "el decretazo" (que els mitjans en català van traduir de forma molt desafortunada com "cop de decret").

Ara bé, al 2002 el "decretazo" va ser un invent de l'Aznar. Avui, el "decretazo" és un invent de la UE. O hi ha "decretazo", o no hi han crèdits. També podria passar que amb "decretazo" i tot no hagin crèdits a la llarga o no tant llarga.

Els funcionaris no han fet vaga o, si més no, no ha tingut el seguiment majoritari que la situació semblava demanar. No s'ho han cregut. No els convenia. No els ha donat la gana. És igual. El resultat de la vaga de funcionaris és que el Rodríguez farà el seu "decretazo" més tranquil. Potser a les properes eleccions la patacada no serà tan gran. Ves a saber.

Aquest és un món de fantasia i de color. Per ara. Que duri. I després ja es veurà. És això, no?
Publica un comentari a l'entrada