dijous, 17 de juny de 2010

Nota publica de GEAB N°46

El LEAP centra la seva nota pública de juny en la situació dels EUA. Tenint en compte totes les turbulències que s'han anunciat i els mals averanys sobre la supervivència de l'euro resulta sorprenent. Però el LEAP no només centra la nota pública en els EUA sinó que explícitament treu importància als esdeveniments a l'eurozona.

Serà un punt de vista polític interessat o no, però, en tot cas serveix per recordar-nos que la situació als EUA és igual o pitjor que a Europa. Que li preguntin al governador de Califòrnia a veure que n'opina. Fent una metàfora agosarada: Califòrnia és l'"Alemanya" (no tant) de la Unió d'estats nord-americans. Què passaria a Europa si Alemanya estigués en fallida? doncs això.

En tot cas, la reflexió sobre els EUA ens amplia el camp de visió sobre aquesta crisi global (i sistèmica?) que -Santiago Niño Becerra ho va encertar de ple i van... i potser per això últimament surt sovint per la tele- està esclatant en aquests mitjans del 2010.

(traducció amb traductor.gencat.cat i repassada manual)


Edició especial de l'estiu boreal de 2010

Nota publica de GEAB N°46 (17 de juny de 2010)



Crisi sistèmica global: els quatre «punts únics d'error» del sistema mundial durant el segon semestre de 2010

Cada dia l'actualitat confirma que la crisi sistèmica global ja ha entrat en la seva fase de desarticulació geopolítica, malgrat això els mitjans de comunicació tot just ara comencen tímidament a interpretar les convulsions històriques que es desenvolupen davant nostre. Per al LEAP/E2020, en la segona meitat de 2010 es produirà una nova inflexió quant a la desarticulació geopolítica mundial, caracteritzada per l'acceleració dels processos de descomposició estratègica, financera, econòmica i social al voltant de quatre "punts únics d'error" (1) del sistema internacional, que analitzem en el GEAB N° 46. El context general roman com fora descrit als GEABs anteriors: una reactivació... de la recessió econòmica mundial després de la interrupció temporal que van produir les mesures d'estímul. Però abans d'entrar en el detall d'aquestes anticipacions sobre el desenvolupament de la crisi econòmica i financera en el segon semestre de 2010, comprovem que els primers dies de juny d'enguany ens ofereixen dos exemples flagrants del col·lapse accelerat del sistema global de les últimes dècades: un en matèria de gobernança econòmica global, i l'altre referent a la capacitat dels Estats Units per controlar als seus propis aliats.

Aquesta perspectiva dels recents esdeveniments, simptomàtics de l'acceleració de la desarticulació geopolítica global, la constitueixen els quatre "punts únics d'error" durant la segona meitat de 2010 (2) que segons el LEAP/E2020 són els següents:

1. El deute públic occidental: quan la insolvència es torna insuportable.
2. Austeritat europea: quan el creixement cíclic s'abandona en favor de l'estabilitat estructural.
3. La inflació xinesa: quan la Xina comenci a exportar la seva inflació.
4. El creixement negatiu d'EUA: de «l'austeritat popular encoberta» a «l'austeritat federal imposada».

Cada un d'ells es veurà afectat per greus esdeveniments durant el segon semestre de 2010 causant una crisi sectorial, regional o mundial.

En aquest comunicat públic del GEAB N°46, el nostre equip ha escollit presentar la seva anticipació sobre el quart "punt únic d'error" del segon semestre 2010: el creixement negatiu d'EUA. A més, en aquest número del GEAB, els abonats podran trobar un segon extracte del manual d'anticipació política, consagrat a la qüestió de les fonts i dels equips d'investigació, així com informacions sobre el nou cicle de formació sobre l'anticipació política 2010-2011 reservat per als abonats del GEAB. Finalment, desenvolupem les nostres recomanacions en matèria de bons municipals nord-americans, de mercats financers, de divises i de béns immobles, particularment per fer front als impactes del segon semestre 2010.

Quant a la governança econòmica global, recordem que fa només un any, el G-20 pretenia haver establert una nova governança mundial i els Estats Units creien que podien organitzar aquest nou sistema al voltant de les seves prioritats (3). Tanmateix, el passat 3 i 4 de juny, no només els ministres de Finances dels països del G-20, reunits a Busan, Corea del Sud, no es van posar d'acord per imposar una taxa bancària mundial (una idea defensada per Washington, Londres i Eurolàndia), sinó que es va rebutjar la proposta nord-americana (quedant-se sol aquesta cop) per continuar amb un nou pla d'estímul econòmic (4), tirant pilotes fora al «decidir» que cadascú faci el que pugui o vulgui en funció dels seus mitjans. Som molt lluny de les declaracions oficials de fa un any respecte al G-20 com un nou òrgan central de la governança mundial; i al contrari anem plens del «campi qui pugui» que el nostre equip havia anticipat basat en la falta d'un replanteig del dòlar com a divisa mundial de referència. En realitat ja ningú no vol jugar el joc global amb les regles nord-americanes (5). A falta d'un nou «joc de tots», es veu que la solidaritat internacional s'enfonsa amb un cop d'ull. Aquesta situació de fet només s'intensificarà en els pròxims mesos, ocasionant més desarticulació, una vertadera desincronització política, social i pressupostària de les principals potències econòmiques del món amb conseqüències particularment tràgiques per als operadors i els mercats que depenen del «bon funcionament» del sistema internacional. Si bé hi ha una nova fase de recessió econòmica sincronitzada (com ho mostra el gràfic que segueix), ara els contexts de cada gran potència són tan diferents que ja no poden tenir respostes conjuntes; sobretot perquè Estats Units no és capaç d'imposar un lideratge.


Sincronització de les fases de creixement i de disminució de la producció industrial mundial (índexs PMI)( En negre, Eurozona / en vermell, Xina / en blau, EUA / en verd, Austràlia) - Font: SirCharlot, 05/2010

Sincronització de les fases de creixement i de disminució de la producció industrial mundial (índexs PMI)( En negre, Eurozona / en vermell, Xina / en blau, EUA / en verd, Austràlia) - Font: SirCharlot, 05/2010


El decreixement d'EUA: de «l'austeritat popular encoberta» a «l'austeritat federal imposada»

Les eleccions intermèdies («mid-term elections») de novembre de 2010 seran la primera prova electoral dels Estats Units en crisi. En efecte, l'elecció presidencial de 2008 s'havia realitzat en un context marcat pel col·lapse de Wall Street (que va dinamitzar el vot cap a Barack Obama) però sense que el conjunt de la població nord-americana tingués encara una visió precisa de la magnitud dels perjudicis econòmics i socials que causaria. Ara, en el marc de l'interminable vessament de petroli al Golf de Mèxic i d'una gran desil·lusió sobre la capacitat del govern d'Obama per revertir les tendències negatives que es desenvolupen al país (desindustrialització (6), caiguda de la classe mitjana en la classe baixa, embargaments immobiliaris, atur, sobre-endeutament de les famílies, de les administracions locals i de governs estatals, intensificació de l'angoixa quant a la dimensió creixent dels dèficit els federals, les guerres interminables a l'Iraq i a Afganistan (7)), la situació electoral és particularment explosiva, com ja ho analitzem en GEAB N° 45, amb l'augment del poder dels nous secessionistes i del moviment «Tea-Party». No repetirem aquí sobre aquestes anàlisis.

En canvi, ens sembla necessari remarcar el creixent estat de deteriorament de l'ambient socioeconòmic de la gran majoria dels nord-americans, per dues raons:

. per una part perquè és un factor que ens sembla determinant per anticipar els vots d'un gran nombre de nord-americans el novembre de 2010;

. per una altra, perquè és una realitat que és coberta de manera anecdòtica per la majoria dels grans mitjans de comunicació d'EUA, i és gairebé totalment ignorada pels principals mitjans de comunicació estrangers, particularment occidentals (8).


Correlació per Estats nord-americans entre la taxa d'atur eixamplada (U6 (9)) i la taxa d'hipoteques impagades a 1er trimestre 2010 - Font: Bureau of tasca Statistics / CalculatedRiskBlog, 05/2010

Correlació per Estats nord-americans entre la taxa d'atur eixamplada (U6 (9)) i la taxa d'hipoteques impagades a 1er trimestre 2010 - Font: Bureau of tasca Statistics / CalculatedRiskBlog, 05/2010


Aquesta crisi de les administracions locals i dels Estats és eclipsada pels problemes dels dèficits federals. Tanmateix és una altra cara de la mateixa moneda. Una cara que es veurà en el transcurs del segon semestre de 2010 que té un caràcter doble i explosiu: electoral com el mostraran les eleccions, i financer com el provaran les conseqüències de la pròxima crisi del mercats dels «Munis» títols de les administracions locals nord-americanes (veure Recomanacions d'aquest nombre de GEAB).

Per al LEAP/E2020 la situació és tanmateix clara: l'entorn immediat de la gran majoria dels nord-americans no va deixar de degradar-se des del 2008, malgrat el que diguin les estadístiques i els experts federals (10). La desocupació real se situa almenys entre el 15% i el 20% (11) i és entre el 30% i el 40% a les ciutats i les regions més afectades per la crisi (12). Mai tants nord-americans no han estat depenent dels bons d'alimentació del govern federal, representen una important proporció mai no assolida de les rendes familiars (13). Paral·lelament, els Estats estan obligats a multiplicar els retalls pressupostaris (14) i suprimir serveis socials de totes classes, agreujant simultàniament l'atur (15). I aquests fenòmens ocorren mentre es considera que l'impacte del pla d'estímul econòmic de l'administració Obama assoleix el seu màxim (16)!

Llavors, no s'ha de sorprendre en saber que el consum de les llars no augmenta i que fins i tot disminueix com ho mostren les vendes minoristes de maig i que el mercat immobiliari continuï el seu descens als inferns (17). Les projeccions més fiables dels indicadors mostren d'altra banda que l'economia nord-americana novament es contraurà durant el segon semestre (18). Lluny del 3,5% de creixement anunciat per Ben Bernanke per a 2010 el país serà molt afortunat, segons el nostre equip, si registra una xifra per sobre de zero per a l'any en curs.

Perquè, contràriament al discurs de Washington i Wall Street, de fet, l'austeritat ja ha arribat per a la gran majoria dels nord-americans que no tenen treball, i/o cases, i/o deutes superiors als seus actius, i no poden pagar més la universitat als seus fills, les seves sortides o les seves vacances, sense parlar del consum quotidià. A més, a moltes localitats (19) no hi ha recollida regular de les escombraries domiciliàries (o s'ha de pagar més imposats), van perdre un dia de distribució del correu (20), van disminuir la protecció per falta de policies, han de fer cues interminables davant les finestretes de les administracions com conseqüència de l'acomiadament dels funcionaris, els seus fills tenen menys professors a les escoles, les que al seu torn brinden menys serveis (cafeteria, transport escolar). En general, són les administracions locals i els Estats les qui efectivament han implementat una política d'austeritat, ocultada a l'estranger, des de fa molts mesos; i això s'accelera.


Dèficits pressupostaris dels Estats d'EUA per a l'any fiscal 2010 (En percentatge de les despeses generals) - Font: Freerisk, 04/2010

Dèficits pressupostaris dels Estats d'EUA per a l'any fiscal 2010 (En percentatge de les despeses generals) - Font: Freerisk, 04/2010


És el que LEAP/E2020 anomena «austeritat popular rampant». Ella constitueix el component principal de l'economia i la societat real nord-americana des de fa dos anys; encarna el final del «consumidor nord-americà » que havíem anticipat des de finals de 2006 causat per la insolvència. Aquesta insolvència progressivament va ascendir cap als agents del mercat immobiliari, els bancs, els fabricants d'automòbils. I ara, al final de l'estímul econòmic, afecta als Estats, novament als bancs i finalment a l'Estat federal perquè, arran de la reeixida posada en escena mediàtica de la «crisi grega», la por de la fallida sobirana va conduir a l'Eurozona i a la resta de G-20 a privilegiar el restabliment dels equilibris pressupostaris estructurals i en conseqüència a rebutjar el continu endeutament públic occidental (21). Però, sense endeutament públic creixent l'economia nord-americana està condemnada a una crisi major ja que des de fa dos a tres dècades només produeix deute i l'exporta. El dòlar no és més que un crèdit a una economia totalment endeutada.

És així que en decidir no acceptar la proposta del Secretari d'Estat del Tresor d'EUA, Timothy Geithner, de recomençar una altra ronda d'estímul econòmic amb deute, el G-20 va condemnar Washington a afrontar el que era increïble per als mercats mundials: anunciar-ne una era d'austeritat pressupostària federal. Ironia de la Història, aquest pas negatiu del G-20 (en deixar fer a cada un segons les seves possibilitats, els altres membres de G-20 no es van atrevir a explicitar la necessitat de l'austeritat nord-americana) condueix directament a les probables conseqüències de les eleccions de novembre de 2010 que portaran als electors nord-americans a assestar violents cops al sistema washingtonià i a les seves dues grans apostes (veure GEAB precedents), fent no solament possible sinó necessària tant per als demòcrates com per als republicans una «revolució mental»... si volen tenir una possibilitat de guanyar en les eleccions presidencials de 2012. Per al nostre equip, les dificultats socip-polítiques internes nord-americanes convergiran amb les pressions econòmiques-financeres externes, durant el segon semestre 2010, fent inevitables la posada en marxa del primer gran pla d'austeritat pressupostari nord-americà des de fa més de seixanta anys associat a la mes forta pujada de la pressió fiscal des de fa cinquanta anys.


Nivell de pressió fiscal sobre els nord-americans més rics (1920 -2010) - Fonts: CBO / EconIm, 05.2010

Nivell de pressió fiscal sobre els nord-americans més rics (1920 -2010) - Fonts: CBO / EconIm, 05.2010


Les conseqüències d'aquesta (r)evolució en l'economia d'EUA, al comerç, als mercats financers globals, al valor dels actius nomenats en dòlars (en primer lloc els Bons Tresor dels EUA) i al mateix dòlar són immenses. Tornarem sobre això a la secció Recomanacions d'aquest GEAB. Cal tenir en compte que des de 1945 (i potser fins i tot des de la dècada de 1930), l'economia i les finances mundials es basen en el mite del motor de l'irresistible creixement nord-americà, que encara que pogués experimentar curtes reduccions de règim, continuava sent d'una fiabilitat a tota prova. Si la debilitat de la xarxa social ha obligat als Estats Units a un fort creixement per evitar que milions de nord-americans s'estavellin en la pobresa, no hi ha dubte que és encara pitjor per al sistema mundial financer i monetari que no té cap xarxa de seguretat. Si l'austeritat grega o espanyola provoca tals turbulències, imaginem el que sobrevindrà amb l'austeritat nord-americana que haurà d'imposar retalls pressupostaris d'almenys 1 bilió (1.000.000.000.000) de dòlars durant 3-5 anys (22). Aquest tipus de notícies provocaran un replantejament radical del mite principal sobre el qual es fonamenten els mercats internacionals i el sistema econòmic i financer de les últimes dècades, assegurant-li un lloc eminent entre els quatre "punts únics d'error" del sistema global, durant el proper semestre.

-----------
Notes:

(1) Un "punt únic d'error" ( Single point of failure o SPOF en anglès) és un component d'un sistema informàtic del qual depèn del tal forma que un error en el seu funcionament ocasiona un error global del sistema, deixant-lo inoperant. Un SPOF pot ser un component de maquinari, programari o elèctric. Per garantir la inexistència d'un SPOF en un sistema, tots aquests components crítics solen ser redundants de manera de conformar un sistema d'alta disponibilitat, que garanteixi el correcte funcionament àdhuc en el cas que algun d'aquests components falli. En la definició de "Single Point of Failure", la paraula "Single" és la més important, remarca el caràcter únic i consegüentment fràgil del "component". Segons el LEAP/ E2020, l'aprofundiment de la crisi i el passatge per aquest nou punt d'inflexió de la crisi sistèmica global, durant segon semestre 2010, posarà en evidència problemes molt greus respecte a quatre "punts únics d'error" al si del sistema internacional actual. Les conseqüències, a imatge d'un sistema informàtic, serà la interrupció del servei, és a dir, de crisis majors en àmbits, regions i sectors implicats.

(2) Els nostres lectors observaran que a diferència dels principals mitjans de comunicació anglosaxons i dels quals copien/enganxen en altres països, no hem sintetitzat els riscos mundials com a provinents de dues causes: Grècia i l'Euro. Més encara, considerem que ells no formen part dels "punts únics d'error" del sistema internacional: Grècia perquè és marginal i no ocupa cap funció clau en el sistema, l'Euro perquè mai no va estar en risc de col·lapse i perquè en dos mesos Eurolandia va implementar les mesures que es negava a prendre des de fa una dècada, de les quals l'austeritat és una d'elles. És l'austeritat que segons el nostre equip forma part de quatre "punts únics d'error" del sistema mundial.

(3) El LEAP/E2020 ha invertit molts esforços i mitjans (fins i tot una carta oberta a pàgina plena en el Financial Times) per subratllar que el G20 podria constituir una solució alternativa a l'enfonsament de la gobernança mundial nascuda després de la Segona Guerra mundial només si el projecte d'una nova divisa de reserva mundial es posava sobre la taula, per garantir que tots els actors de G20 tinguin un interès en cooperar en el mitjà i llarg termini (veure el GEAB del primer semestre 2009). Llavors, Washington no va voler saber res i els europeus van ser incapaços d'assumir les seves responsabilitats per proposar la nova divisa, i associar així el seu pes amb el dels xinesos, russos, indis i brasilers. El resultat un any més tard: el "campi qui pugui" és la norma i Washington ja no té la capacitat per fer adoptar les seves proposicions al G20 que es transforma, de fet, en una Cimera que amaga cada vegada més l'estat de creixent desunió mundial.

(4) Font : GlobalEconomicAnalysis, 05/06/2010

(5) Font : Alphaville, 05/06/2010

(6) En abril passat, els acomiadaments es van fer en primer lloc al sector manufacturer, refutant tots els discursos sobre una recuperació liderada per les exportacions i la indústria. Font: Reuters, 21/05/2010

(7) El New York Times del 04/06/2010 fins i tot parla d'una sensació de caos al país.

(8) Es realment sorprenent veure sempre als mitjans de comunicació repetir que una manifestació de 7.000 persones a Atenes que és una mostra d'una mobilització de la població contra les mesures d'austeritat (vet aquí un exemple entre tants altres d'aquest tipus d'articles en CNBC del 05/03/2010); mentre que cap d'ells no esmenta el fet que el governador de l'Estat de New York anuncia un caos generalitzat en l'Estat a causa dels retalls en el personal policial, de justícia, de salut, al mig de protestes regulars de milers de funcionaris de l'Estat. Font: NYDailyNews, 10/06/2010; New York Times, 09/06/2010

(9) Indicadors de desocupació del Bureau of Labor Statistics (BLS): U1 persones aturades des de fa almenys 15 setmanes. U2 persones que van perdre una feina o van acabar una ocupació temporal. U3 desocupació segons l'OIT. U4 = U3 + treballadors descoratjats. U5 = U4 + altres treballadors marginalment vinculats al mercat de treball. U6 = U5 + treballadors de temps parcial per raons econòmiques. L'univers estadístic de la força laboral està compost per individus ocupats i individus aturats. Es considera «empleats» als que han treballat durant un període donat com empleats a sou en empresa aliena o pròpia, o que han treballat quinze hores o més sense rebre un sou en una empresa familiar. També es considera «empleats» a aquells que tenen feina i han sol·licitat un permís temporal, retribuït o no, a causa de malaltia, vacances, obligacions familiars, etc... Es considera «aturats» a qui que no treballen durant el període analitzat, ja sigui perquè voluntàriament van deixar la seva ocupació o perquè van ser acomiadats. Per ser aturada una persona ha de fer esforços per trobar una feina. Així, als que deixen de buscar treball se'ls considera com «treballadors descoratjats». Els denominats «treballadors descoratjats» no se'ls considera força laboral.

(10) Els nous menús de 2 dòlars de TacoBell indiquen clarament la tendència a l'empobriment generalitzat. Font: USAToday, 14/05/2010

(11) En matèria d'atur, és útil consultar la llista de les quinze empreses nord-americanes que més van acomiadar ocupats aquests últims mesos per comprendre la lògica suïcida de la seva rendibilitat. Fonts: CNNMoney/Fortune, 13/05/2010; Gallup, 19/03/2010

(12) Fonts : MarketWatch, 08/06/2010; CNNMoney, 05/06/2010

(13) Font : USAToday, 26/05/2010

(14) Una mitja dotzena d'ells no tenen ja mitjans per pagar els crèdits fiscals que es deuen a les llars i a les empreses. I trenta-dos Estats hauran de demanar aproximadament 40 mil millions de dòlars en 2010/2011 per poder pagar les assignacions per atur. Fonts: New York Times, 02/06/2010; GlobalEconomicAnalysis, 21/05/2010

(15) El informe de maig de 2010 publicat sobre aquest tema per National League of Cities mostra l'amplitud del fenomen.

(16) Aquests últims mesos, més d'un milió de nord-americans van deixar de buscar feina donada l'absència d'oportunitats. Això li permet al govern federal treure'ls de les estadístiques i proclamar que la taxa de desocupació baixa mentre cada vegada menys nord-americans tenen feina. Fonts: CNBC, 07/06/2010

(17) La consulta dels deu gràfics sobre aquest tema proposats per DrHousingBubble de 10/06/2010 és molt expressiva.

(18) Per als que encara creuen que el creixement es produirà els pròxims trimestres, és molt edificant llegir les 25 preguntes que formula sobre això una llista de PrisonPlanet del 25/05/2010; o bé consultar els 20 indicadors proposats per EconomicCollapse del 02/06/20.

(19) Fonts : CNNMoney, 01/06/2010; SeekingAlpha, 11/06/2010; USAToday, 12/06/2010

(20) El Servei Postal dels Estats Units lliura el correu només cinc dies a la setmana en lloc des sis com feia abans. Font: Washington Post, 24/03/2010

(21) Tot això té lloc en un context de taxes d'interès creixents de diversos bancs centrals, com el de Canadà, Índia, Austràlia, el Brasil... fent, doncs, cada vegada més improbable la capacitat de de vendre els Bons del Tresor d'EUA a pèrdues com actualment, llevat d'incrementar los «cops» com Grècia cada trimestre. Però a Europa i Àsia, els països candidats a tal «cop» s'anomenen Japó, França, Itàlia, el Regne Unit. ... és a dir blancs massa pròxims o massa perillosos per la seva capacitat de pertorbació.

(22) És una estimació a la baixa del nostre equip, seguint una lògica similar a la d'altres països occidentals, segons la qual el pressupost de defensa i els programes socials seran els més afectats.

Dijous, 17 de juny de 2010
Publica un comentari a l'entrada