dimarts, 29 de juny de 2010

hi ha crisi més enllà de l'estatut

L'estatut havia de servir per a moltes coses, una d'elles, per a obtenir un millor finançament.

EL finançament és clau per combatre la crisi, si més no per a pal·liar-ne els efectes. Bé, no cal dir que una de les conseqüències de la sentència contra l'estatut és que el finançament en pot sortir afectat. I una altre, que el dèficit fiscal català, no es reduirà. Sí, d'alguna manera es demanava aquesta reducció del dèficit en l'estatutet i això també s'ho han carregat. EL Constitucional ens està tocant les butxaques. El Constitucional condemna als catalans a pagar més que els altres, les despeses de la crisi espanyola.

La crisi avui ha tingut dues noticies: la primera, la borsa s'ha tornat a fotre una patacada deixant-se més del 5% del seu valor. Per què? perquè tornen a haver dubtes sobre la capacitat dels bancs de poder fer front als pagaments dels proper terminis (l'1 de juliol) dels préstecs que tenen demanats a Europa. Estem parlant d'una quantitat força important: 442.240,5 milions d'euros. Els bancs i caixes espanyols n'han de tornar uns 70.000 milions d'euros. Podran? emoció, crispetes...

SI per un casual algun banc no pogués pagar, crec que tindríem una reacció en cadena i intervenció immediata de la UE en l'economia afectada. Espanya té molts números. L'1 de juliol el president de torn ja no serà el Sr. Rodríguez i no serà tan lleig si la UE intervé en el país que ja no ostenta la seva presidència rotatòria.

I la segona: avui hi ha hagut vaga general al País Basc. Allà ja en porten dues en poc més d'un any. Servirà per alguna cosa o no. No ho sé. Però, si més no, hi ha una mobilització. Juntament amb Navarra són les comunitats que millor estan resistint la crisi. Segur que el concert econòmic ajuda. I segur que també ajuden uns sindicats nacionals bascos que planten cara.

Mentrestant, aquí , UGT i CCOO convoquen a la manifestació del 10 de juliol. Home, gràcies, o no, ja veurem. Però hauria preferit que convoquessin una vaga general per a, posem una data, l'1 de juliol, coincidint, digues-me torracollons, amb el venciment dels terminis als bancs per a pagar a la UE.

Que la resposta a la sentència de l'estatut no faci perdre de vista el terrible problema de la crisi. O perdrem alguna cosa més que bous i esquelles. La crisi no és broma.
Publica un comentari a l'entrada