dilluns, 28 de juny de 2010

Ara sí: adéu, Espanya.

la sentència de l'estatut ha arribat. Quina diferència hi ha amb ahir? cap. Evidentment. Ahir se sabia que l'estatut estava sentenciat, i avui confirmem que, efectivament, ho estava.

Avui, com ahir, sabem l'estat espanyol ens nega com a nació. Però avui sabem que l'estat espanyol, explícitament, introdueix una referència a la "indissoluble unitat d'Espanya" en l'estatut. Això últim és, en el fons i en la forma, una humiliació, una provocació, una declaració de guerra. Avui sabem que som una nació ocupada, militarment sotmesa i qua se'ns vol fer desaparèixer com a nació, com a cultura, com a poble.

Avui, com ahir, sabem que no hi ha res a fer amb Espanya. No hi han mitges tintes. O independència, o res. Però avui sabem que no es pot acatar, que és inacceptable i que els que acatin seran traïdors. Traïdors amb totes les paraules.

No es podrà pactar mai més amb Espanya. Res. Mai més peix al cove. Prou encaixisme. Prou autonomisme. Prou federalisme. Prou.

Però ara ja ho sabem, la seva sentència ens allibera. Ahir ja sabíem que no l'acataríem, i ara només podem deslliurar-nos. Només tenim aquest camí.

Mai més. Adéu, Espanya. Avui és una dia històric. Ahir sabíem que Catalunya marxaria cap a la independència, avui sabem que és cosa de poc temps.
Publica un comentari a l'entrada