Pàgines

diumenge, 20 de juny del 2010

20J - Consultes per la independència. La maduresa.

Les consultes per la independència han viscut una nova etapa. Avui podien votar poblacions del Baix Llobregat, del Penedès, del Maresme, del Vallès... El que algun cop s'ha anomenat cinturó roig.

El resultat ha estat, ja es temia això, d'una participació més baixa que en les anteriors onades, però cal dir dues coses:

Primera, que malgrat ser més baixa, ha estat superior a la participació en la consulta oficial que va promoure l'ajuntament de Barcelona per la Diagonal. De nou, gràcies Hereu.

Segona, que és evident que la potència del grup organitzador de la consulta és una factor determinant en l'èxit de la mateixa. Així, a Mataró, que era la ciutat més gran de les que es comptaven en aquesta onada, la participació ha estat gairebé del 24%. A Mataró l'equip organitzador ha estat el del convergent Alfons López-Tena, que ja va liderar en el seu moment l'exitosa consulta a Vic.

Alguns vaticinaven que per primer cop es veuria un triomf del "no" en algun poble. No ha estat així. La victòria del "sí" ha estat, un cop més, abassegadora. A Cornellà, on per primer cop s'ha fet campanya pel "no", els resultats parlen per ells mateixos. El sí ha vençut amb claredat, amb prop del 75% dels vots, i el "no" ha aconseguit un resultat significatiu de prop del 20% (5% de vots en blanc).

Aquests "no", al meu entendre, són molt importants. Tant com els "sí": hi ha el reconeixement de les regles del joc democràtic, el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

Però fixem-nos bé en el que he dit abans: 1-l'èxit de les consultes depèn en gran part de la potència de l'equip organitzador. 2-L'èxit del "sí" o del "no" depèn sens dubte d'un sentiment pre-existent, però també hi influirà la capacitat de mobilització de les organitzacions civils i, per descomptat, dels partits.

I això ve al cas perquè no val a dir que Catalunya no està "madura". És fals. El que ens estan dient les consultes és que la maduresa del poble hi és. El que no hi és, és la voluntat de CiU d'esdevenir l'equip organitzador potent. El que CiU fa quan diu que Catalunya no està madura és provar de culpabilitzar enganyosament al al poble amb una responsabilitat que no té. El que fa CiU és, definitivament, fugir d'estudi, per por o per interessos, tant se val. La meva conclusió és que Catalunya està madura, i que CiU defuig la seva responsabilitat.

Finalment, a més de la participació, el resultat, en tot cas, és també significatiu. El Sí guanya arreu clarament. Són molts els indicis que ens fan pensar que no només Catalunya està "madura" per a un referèndum vinculant, sinó que va acostant-se el moment de que aquest referèndum sigui una realitat. D'aquí tres o quatre mesos toquen eleccions. La propera legislatura pot ser clau per avançar definitivament o pot ser la de la gran oportunitat perduda.

Demà el Tribunal Constitucional tornarà a juntar-se un altre cop per mirar de dictar sentència contra l'estatut, contra Catalunya. Això per una banda. Per l'altra, el 30 de juny acaba el torn de la presidència espanyola de la Unió Europea. La presidència pot haver estat el blindatge contra els atacs financers i especulatius envers l'economia espanyola. Dit d'una altra forma, cap dins del possible esperar esdeveniments (greus) en l'economia pels primers de juliol.

El Constitucional i la crisi poden ajudar a fer "madurar" encara més el sentiment independentista. Jo coincideixo amb Puigcercós quan diu que "si sortim d'Espanya, sortim de la crisi". Així sigui. Si més no, diu les coses clares.