Pàgines

dimarts, 1 de desembre del 2009

Tractat de Lisboa, o la llei de l'embut.

Avui ha entrat en vigor el Tractat de Lisboa (la notícia al Vilaweb).

El Tractat de Lisboa és al màxim que s'ha pogut arribar després del fracàs de la Constitució Europea.

EL Tractat de Lisboa és, al meu parer, en ell mateix la constatació d'un fracàs. I la via gens democràtica que han pres les elits dirigents per a esmenar-lo és tota una declaració del món feliç que ens estan preparant, si els deixem.

Les elits van fracassar en el seu intent de fer combregar als europeus amb un determinat model de societat que desballestava el que es coneix com "estat del benestar". Als països d'Europa on aquest "estat del benestar" funciona, la constitució europea mai va aixecar entusiasmes, o va ser , directament, rebutjada.

Al Principat de Catalunya, recordem-ho, va haver-hi una participació molt baixa en el referèndum, només el 40% de l'electorat va anar a votar, és dir, l'abstenció va estar sobre el 60% de l'electorat. Tanmateix, el 70% dels que van anar a votar van fer-ho afirmativament.

Però, en canvi, la majoria dels votants als Països Baixos i, aquest va ser el cop més dur, a França, van oposar-s'hi. L'amenaça de més països amb majories euroconstitució-escèptiques van avortar, finalment la constitució europea.

Vist que la ratificació democràtica no era possible es va canviar de tàctica: Ratificació per decret. No voleu constitució? no problem, li canviem el nom. La llei de l'embut.

Avui és un bon dia per a recordar el comunicat conjunt que la CGT, Baladre i Ecologistes en acció va emetre el 10 d'abril de 2008.

Comunicat conjunt de CGT, Baladre i Ecologistes en Acció

Unió Europea: injusta, militarista, antidemocràtica i insostenible

La UE, per a què?, per a qui?


Des del seu origen, la Unió Europea és un projecte econòmic que ha buscat un mercat europeu unificat i la projecció de les seves multinacionals i capitals cap a l’exterior. Ara el seu desafiament és convertir-se en una superpotència mundial.

El Tractat de Lisboa, que substitueïx a la difunta Constitució Europea, serveix a aquesta finalitat, ja que:

Blinda una UE neoliberal. El creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE (art. 3 i protocol nº6). La Unió treballarà per a eliminar els “obstacles” al lliure comerç mundial (art. 10 A i 188 B), garanteix la lliure circulació de capitals (art 56 i 57-3), i aposta per la liberalització i interconnexió del mercat energètic (art 1176A).

A més, la nova estratègia de la Unió (Europa Global: competint en el món) persegueix “mantenir la seva competitivitat en el mercat mundial intensificant els seus esforços per a crear oportunitats per a les seves empreses en tercers països. Per a construir empreses fortes, la UE també haurà de crear un entorn més favorable a les empreses dintre de les seves pròpies fronteres”.

Amb la Carta de Drets Fonamentals es retallen els drets ambientals i socials (com el del treball, salut o habitatge digne). També s’obre la porta al desmantellament dels serveis públics deixant-los subjectes a les normes de la competència (art. 86 i 87).

És clarament antidemocràtic: Els països més rics (Alemanya, França, Regne Unit) tindran més pes. S’aprofundeix la UE a diverses “velocitats”, on els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. S’augmenten els àmbits en els quals les decisions es prendran en la UE i no a nivell estatal. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, mentre que el Parlament segueix complint un paper subaltern. El Banc Central Europeu no té cap control democràtic.

Augmenta el poder militar de la Unió per a protegir l’euro: S’augmenten les despeses militars (art 27-3). També es potencien els euroexèrcits i la pertinença a l’OTAN (art 27-7). A més es donen suport els “atacs preventius” (doctrina Solana, art. 28).

Aquest Tractat està en la línia del procés de construcció de la UE, el que genera una dinàmica en la qual:

La UE destrueïx l’entorn, ja que la la seva construcció implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i consum, que són connectats a través de les grans infraestructures de transport i de connexió energètica. Això implica milers de km2 d’asfalt i formigó; l’increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera (que produeïxen el canvi climàtic); o la segmentació del territori, el que amenaça encara més la biodiversitat. A més, la UE és la segona emissora de gasos d’efecte hivernacle del planeta en termes absoluts (el 24%) i per cápita.

La UE augmenta les desigualtats, ja que el control de la inflació i el dèficit són objectius de la UE, però no així eliminar l’atur i la precarietat. La Unió no recull el dret a una renda bàsica universal o el de poder viure en un habitatge digne. A més a les persones immigrants no se’ls reconeix drets tan bàsics com el lloc de residència o el vot.

Això queda reflectit en xifres, ja que en el si de la UE més d’un terç de la població activa està en situació precària: 19 milions de desocupats, 21 milions de contractes precaris, 33 milions a temps parcial i un nombre creixent d’assalariats sense papers (immigrants i nadius). A més, la diferència salarial de les dones respecte als homes és del 28%, i la UE deporta o rebutja a 500.000 persones cada any.

La UE retalla les llibertats, ja que a Brussel·les hi ha 15.000 lobbistes que es dediquen a pressionar perquè les legislacions que emanin de la Unió serveixin als interessos dels gran capital. A més la participació popular està limitada per a permetre que les decisions es prenguin de forma més àgil. Finalment, amb al coartada del terrorisme, la UE i els seus estats membres estan retallant les llibertats de la població.

La UE té un caràcter creixentment militarista a l’aparèixer tropes de la Unió en diferents llocs del planeta (Líban, Kosova, Haití, Sudan, Bòsnia…), s’està creant un sistema de posicionament via satèl·lit en tot el globus que tindrà aplicació militar (el Galileu), els euroexèrcits cada vegada estan més dotats i tenen major capacitat d’intervenció exterior, i s’ha aprovat la “Doctrina Solana”, per la qual la Unió pot intervenir militarment en qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos

Confederació General del Treball (CGT)

Baladre, coordinadora estatal de lluites contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social

Ecologistes en Acció