divendres, 18 de desembre de 2009

Cimera de Copenhaguen contra el canvi climàtic.

Avui també ha acabat la cimera de Copenhaguen contra el canvi climàtic.

La cimera ha tingut una forta contestació al carrer amb moltes protestes per part de grups ecologistes d'arreu del món que han denunciat que el que s'estava discutint a la cimera no era un acord just, ni suficient, ni vinculant. La repressió policial a Copenhaguen ha estat prou dura. Cal dir-ho també.

Pel que es veu, a la cimera s'ha acabat pactant un acord de mínims per poder fer una foto, però la realitat és que només es parla de la necessitat de reduir emissions, sense entrar en el detall de com fer-ho. Objectivament, doncs, la cimera que havia de superar els acords de Tòquio i posar les bases de la lluita internacional, coordinada i decidida contra el canvi climàtic ha servit de molt poca cosa. Ha fracassat, parlant en plata.

Però el clima mundial no entén de fracassos i està canviant. Els refugiats climàtics, la gent que fuig de l'avenç dels deserts a l'Àfrica, per exemple, són una realitat d'avui. Sabem que moltes zones deltaiques d'arreu del món, estan en perill imminent de salinització i destrucció de la seva capacitat productora d'aliments. Sabem que importants glaceres s'estan fonent i que, en conseqüència, deixaran d'abastir d'aigua a zones amb molt poblades. El canvi climàtic ha impactat, impacta i impactarà de forma directa i dramàtica en la vida de molts milions de persones, i indirectament en tota la població del món.

Però sabent això, els "líders" mundials són incapaços de posar-se d'acord. Per què? perquè hi han massa interessos econòmics en joc i ningú vol deixar de guanyar diners. Hi haurà qui guanyarà diners avui, i d'altres moriran de gana i de set demà, o hauran de fugir de les seves llars, o hauran de lluitar en guerres per recursos vitals.

Aleshores un s'adona que calen els petits gestos de tothom arreu per aturar el canvi climàtic, però amb això no n'hi ha prou, cal també fer un canvi polític cap a un sistema on, una vegada més, l'ètica sigui central.

La qüestió central, a Copenhaguen, o a la ILP, o amb les consultes sobiranistes sempre és la mateixa: ens creiem o no ens creiem que tots hem de ser responsables de tots? ens creiem o no ens creiem que som responsables de millorar el món que deixem als nostres fills? ens creiem o no ens creiem que som responsables de protegir la vida? ens creiem o no ens creiem que tots els homes neixen iguals en drets i deures? Ens creiem o no ens creiem que hi han coses més importants que els diners? Ens creiem o no ens creiem que podem canviar el món? Ens creiem o no ens creiem que tenim l'obligació de fer-lo més net, més just i més lliure?

Jo crec que sí. Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada