dilluns, 14 de desembre de 2009

Lliçons del 13D

Amb les aigües més calmades (encara que sembla que no del tot) és un bon moment per a fer valoracions.

Insisteixo en que cal considerar els resultats d'ahir un gran èxit. La gent que va anar a votar ho va fer, de forma gairebé unànime, per la independència. En molts pobles petits això suposava que la majoria absoluta del cens del poble votava a favor. En d'altres pobles més grans significava una majoria relativa superior a les obtingudes en referèndums organitzats per l'administració.

I sí, també en d'altres pobles grans, com Vilanova, o Roses, això significava amb prou feines un 20% del cens del poble.

Que hi han hagut llocs amb resultats més bons que a d'altres és un fet. Ara bé, als llocs on els resultats no han estat tant bons no es pot parlar de fracàs, com crida ara determinada premsa madrilenya.

De fet, que parlin de fracàs independentista ens dona una idea de la por que tenen a aquestes consultes. I és per una raó: si la consulta hagués obtingut una participació alta, posem del 60%. I amb aquesta participació hagués guanyat el sí (posem que amb un ajustat 55% a favor) qui hauria dit que la consulta no era vinculant? Els organitzadors? segur que no. I a Madrid? a Madrid ho haurien dit cridant, del cert, però la Unió Europea, amb un resultat similar, va reconèixer la independència de Montenegro. Sèrbia en el seu moment tampoc reconeixia el referèndum d'autodeterminació Montenegrí, però va haver d'acceptar-ne el resultat. És el que té ser membre de la UE. Les coses es poden arreglar per vies democràtiques.

La consulta, per la pregunta que fa, és vinculant. No és legalment vinculant segons la legalitat espanyola, però és que justament la consulta el que fa és trencar aquesta legalitat i instaurar una de nova que pren com a font la legitimitat democràtica de la voluntat sobirana del poble expressada en un procés democràtic net.

Per això des de Madrid han respirat alleujats i parlen de ridícul independentista. Tenien molta por a una participació alta i a una victòria, ni que fos ajustada, del sí independentista.

El millor del cas és que la victòria del sí ha estat tan indiscutible, tant a la búlgara, que hauria permès visualitzar aquest resultat tan temut pels centres de poder madrilenys. Avui he vist aquest càlcul en uns quants llocs: suposant una participació del 55% i suposant que tots els vots que faltarien per passar del 30% al 55% fossin No, cosa que és molt suposar, el Sí independentista seguiria sent majoritari.

Però l'abstenció va ser del 70% i els contraris a les consultes no van trigar gaire a assimilar els blancs als NO.

Lliçó: Cal promoure la participació per sobre de tot. El que converteix les consultes en vinculats és la participació.

Cal que tothom vagi a votar. Per descomptat, cal mobilitzar tot el vot independentista perquè ara, també ho han descobert a Madrid, l'unionisme en té prou quedant-se a casa per desarmar la consulta. En refusar el combat, no es posa en joc el títol.

Això vol dir que és necessària una mobilització massiva del votant independentista. Si realment el vot independentista és més de la meitat de l'electorat, ha de demostrar-se fent que voti fins l'últim votant independentista. L'unionisme ha de sentir que quedar-se a casa no els garanteix la victòria.

L' independentisme ha d'entendre, a la seva vegada que consultes com la d'ahir sí que són, de fet, vinculants. Però és una participació majoritària el que les valida. Amb una mobilització massiva de l'independentisme, la carta del boicot unionista queda desactivada i, de retruc, la legitimitat de l'acte transcendeix les legalitats imposades.

Cal extreure més lliçons. Es veu que a poblacions més grans es fa necessari augmentar, de forma més geomètrica que lineal, la capacitat organitzativa i de recursos. Dit d'una altre forma, el conjunt de voluntaris que han participat en aquesta primera onada ha estat d'uns 15.000 voluntaris. Però atenció. només a Osona el nombre de voluntaris era d'uns 2.000 i els pressupost estava sobre els 60.000€. Em demano: Quants voluntaris i quants diners calen per poder fer consulta a Barcelona amb garanties? Són suficients els 10.000 voluntaris que demana la plataforma Barcelona Decideix? Ho dubto molt.

Ara mateix, les onades de febrer i abril han pres una nova dimensió: ja sabem el pa que s'hi dona. Cal marcar un objectiu de participació i assolir-lo. Cal una mobilització a fons del votant independentista i cal motivar-lo fent-li entendre que les consultes són vinculants de facto. Aquest mateix argument, la vinculació de facto també cal fer-lo arribar a l'unionisme. De fet, ells ja ho han entès. Per això han fet, i fan, una subtil campanya per l'abstenció sense ni tan sols esmentar-la.

La batalla de Barcelona és una cosa diferent. Pensem que la magnitud de la consulta de Barcelona és ella sola com un parell de cops la que vam viure el passat diumenge. Cal preparar-la amb molt de compte i amb molta intensitat. Aquestes són paraules majors. Hi ha molt a guanyar, però també es podria patir una greu derrota.

Tinguem seny i a veure que fem. Toca analitzar i debatre el que hem fet, amb calma. Potser hi han consultes del febrer que millor fer-les a l'abril. Potser cal que la consulta de Barcelona es faci més tard de l'abril per preparar-la amb la cura i els mitjans que reclama. A més hi ha la qüestió de que les eleccions al Parlament de Catalunya són l'any que ve. La consulta de Barcelona hauria de ser abans o després de les eleccions? Com poden influir els resultats del Parlament en la consulta si primer van les eleccions? o a l'inrevés, si és que primer es fa la consulta? No caldria esperar primer a saber quan seran les eleccions?

Vet aquí un important debat que cal resoldre urgentment. Només queden dos mesos pel febrer.
Publica un comentari a l'entrada