Pàgines

divendres, 11 de desembre del 2009

Consultes del 13D. Compte enrere (2)


Ja queda menys. Demà mateix (12-D) Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya, farà la seva consulta popular sobre la independència.

A l'endemà, més de 160 municipis d'arreu del Principat seguiran al petit municipi del berguedà.

La primera cosa que es pot constatar és el canvi de tàctica de l'estat per a combatre la incidència de les consultes. Aquest cop no s'ha recorregut res als jutjats. Fins i tot sospito que alguna cosa té a veure l'estat amb el fet que ni Falange, ni Ciudadanos, ni el PP convoquin manifestacions, o que hagin desconvocat les que tenien previst fer.

Em fa l'efecte que els estrategs de l'estat es pensen que l'èxit de la consulta d'Arenys de Munt va ser per l'efecte de reacció popular a la pressió en contra que es va fer des de l'administració. Crec que es creuen que la gent va anar a votar justament perquè els hi ho havien prohibit.

Bé, no dic que més d'un vot independentista a Arenys de Munt estava motivat per aquesta reacció però, en la meva opinió, la consulta d'Arenys, com crec que passarà amb les diferents consultes populars, va tenir èxit per acció, no per reacció. Va tenir èxit perquè molta gent va veure que podia votar lliurement "sí, jo vull la independència de Catalunya".

L'estat és incapaç d'acceptar això. Com que no ho entenen, o potser sí que ho entenen, però estan atrapats en el seu discurs de que l'independentisme és quelcom de minoritari, actuen en conseqüència: mort el gos, morta la ràbia. És dir, si no es persegueix la celebració de les consultes, aleshores tampoc hi haurà participació.

L'estratègia de l'estat és no fer cas. Ignorar les consultes. Ara bé,també pot ser que estiguin desbordats: en definitiva, utilitzar forces, policials o militars, per impedir la celebració de les consultes equivaldria, de fet, a un estat d'excepció a mig Catalunya. Allò que no ha passat a Euskadi en anys amb ETA passaria a Catalunya per reprimir una mobilització ciutadana d'una puresa i qualitat democràtica inatacable.

Per si fos poc, mitjans internacionals es fixaran en el desenvolupament d'aquestes consultes populars. No seria molt bo per a la imatge internacional de l'estat veure vehicles i cossos anti-avalots tancant per la força els locals on es realitzaran aquests consultes pacífiques.

La realitat, però, és que les consultes tindran ressò internacional. Més com més alta sigui la participació. L'estat aquest cop no ens fa publicitat gratis, potser perquè han entès que va ser el seu error més gran en la consulta Arenyenca, o potser perquè creuen que si no posen pegues a la realització de les consultes el moviment es desactivarà tot sol. Tanmateix, aquest cop la magnitud de l'event i la seva extensió territorial fa que inevitablement sigui impossible ignorar-lo. La seva magnitud i extensió demostren que no estem parlant d'una reacció, sinó d'una acció positiva. És un moviment d'atac, no de defensa.

Seguint aquesta tàctica arriba el ZP i diu que "les consultes no van enlloc". L'estat no impedeix les consultes perquè, senzillament, segons ells no serveixen per res donat que no tenen "validesa jurídica".

Cert. Però és que mai han pretès tenir-la. Les consultes, el que tenen, és validesa política. I la validesa política pot fer saltar pels aires qualsevol ordenament jurídic. Justament el contrari del que ha passat amb l'estatutet. La legalitat espanyola -la validesa jurídica espanyola- està a punt de cometre l'aberració democràtica de que un grupet de "jutges" posats a dit pels partits del poder es passin per l'engonal un referèndum, legal, de ratificació d'una llei orgànica amb caràcter constituent, com és l'estatutet d'autonomia de Catalunya. En el "sistema legal" espanyol, en la seva trampa i mentida legal, l'opinió del poble no compta. Per dignitat, tots els pobles d'Espanya haurien de revoltar-se contra una perversió tan gran. Però pel que es veu, això ja els hi està bé.

Algú podria pensar que les consultes són una reacció al judici contra Catalunya, que no pas altra cosa són els recursos contra l'estatutet que estan al constitucional, però això tampoc seria correcte. El judici contra Catalunya és la gota que ha fet vessar el vas, cert, però l'esgotament de la via autonòmica s'ha fet palès des de fa temps. Estem més a la vora d'una involució autonòmica que no pas d'un moviment federalitzant de l'estat. De tot plegat avui en som conscients. És un punt crític.

Hem arribat on hem arribat després de molts anys en els que l'independentisme i el sentiment de pertinença a la nació catalana han anat creixent, a la vegada que a l'estat ha anat creixent la desconfiança envers el sistema autonòmic i s'ha fet servir l'anti-catalanisme com argument electoral de gran rendiment. De tot això avui també en som conscients.

Per tot plegat, ara estem a les portes d'unes consultes que han de marcar un abans i un després. El ZP i Madrid poden dir el que vulguin i apel·lar a les seves legalitats i ordenaments jurídics, però els partits polítics catalans, els nostres, els que suposadament ens representen, farien bé d'estar atents al que passarà diumenge, i també en les consultes de la properes onades del febrer i l'abril.

Encara no podré votar. Hauré d'esperar-me al 25 d'abril. Però demà a Sant Jaume de Frontanyà, i diumenge en els més de 160 municipis que votaran estaré amb el cor i amb l'esperit amb tots els compatriotes que aniran a votar. Diré amb ells que jo també vull Catalunya Lliure.

Serem molts i ho aconseguirem.