Pàgines

dijous, 24 de desembre del 2009

Sant Nicolau Pistoler i les llums de Montserrat (conte de Nadal)

Que tingueu un Bon Nadal amb les vostres famílies i amics!

"En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles feren cap a la regió de les agulles de Montserrat.

El lloc, feréstec i solitari, convidava al recolliment i a l'oració. En arribar a un punt allunyat de pobles i camins concorreguts, el sant ordenà desmuntar i plantar el campament.

Els deixebles van obeir i ben aviat el campament era parat. En acabar, tots es reuniren al voltant de Sant Nicolau. Es feu el silenci. El sant mirà al cel estelat i assenyalà un punt. Els deixebles miraren primer el dit, i després el punt que assenyalava.

I vet aquí que un grup de llums en formació creuava l'espai. Un deixeble es posà a cridar "Miracle! miracle!" però el sant el feu callar etzibant-li un roc que li va esberlar un parell de dents.

Els llums es dirigien directament cap a on es trobava el campament. Sant Nicolau els mirava fixament. Els deixebles estaven inquiets. La formació de llums va arribar just a sobre d'ells i es va trencar. Tots els llums es van posar a girar sobre el campament. De cop es van aturar. Els llums es van apagar. Tot era fosc. Alguns deixebles van cridar. Un instant després, un potent llum projectat des del cel va envoltar al sant.

Sant Nicolau estava assegut, il·luminat, amb els ulls fixos sobre l'estany aparell que ara era visible i descendia del cel.

L'aparell va tocar terra i s'obrí una porta. Immediatament uns homenets petits i rabassuts, amb el cap gros i un dit encès van sortir-ne del seu interior.

Els deixebles, terroritzats, cridaven: "dimonis! monstres! diables! mestre, salveu-nos!"

Però Sant Nicolau no va dir res. Observava els petits éssers que se li acostaven, amb els dits encesos, aparentment de forma amistosa. Quan aquests el van voltar es van posar a cantar una cançó que feia: "A vint-i-cinc de desembre, fum, fum fum".

Sant Nicolau coneixia la cançó. Es va alçar i va donar la ma als petits cantaires. Es va dirigir als deixebles i els feu senyal que s'apropessin.

Els deixebles estaven molt espantats, però en veure que el sant els feia el senyal d'anar li feren cas i s'acostaren allà. Immediatament, els petits éssers els van envoltar mentre continuaven cantant la cançó "ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet...".

Un dels deixebles, en veure que no havia de témer, va dir "angelets! són angelets!"

Sant Nicolau es va girar cap on estava el deixeble esverat i li clava un calbot. Va mirar la resta dels deixebles i els cridà "Que no veieu que és Nadal! Canteu!"

Llavors els deixebles s'adonaren que aquella era la nit de Nadal, i es va posar a cantar junt amb els petits éssers: "Fill de la verge Maria, ha nascut a una establia, fum, fum, fum"

Van cantar aquesta nadala i moltes altres. Els petits éssers van treure torrons, vi dolç i ratafia. Sant Nicolau i els deixebles van menjar i veure, i els petits éssers també.

Poc a poc, la ratafia i el vi dolç van pesar en els ulls dels deixebles que es van anar a dormir al campament, i també en els petits éssers que van tornar a a l'interior de l'aparell volador.

Només van quedar Sant Nicolau i el cantaire que semblava ser el cap de colla. Asseguts, van fer un darrer brindis. Sant Nicolau li digué "bon Nadal" i l'homenet va desaparèixer a l'aparell volador mentre saludava amb la ma i el dit encès.

La màquina s'enlairà fins esdevenir un punt de llum, i tot de llums van aparèixer de cop. Van voltar sobre del campament i finalment, van marxar en formació perdent-se en direcció a Manresa.

Es feu el silenci i la foscor al campament. Sant Nicolau restava immòbil al mateix lloc on havia acomiadat l'homenet.

Es va posar de peu. Va mirar el cel i les fosques agulles montserratines que es contrastaven sobre el fons d'estels.

Va pensar en la mare de Déu negra i en el Nen i somrigué. "Feliç aniversari xaval!"

"...i bon Nadal per a tots!"