Pàgines

dimecres, 16 de desembre del 2009

Comunicat públic GEAB N°40.

Fidel a la cita de cada mes, el comunicat públic de GEAB/LEAP de desembre. Traducció no oficial amb htp://traductor.gencat.cat i repassada manual posterior. Segons el LEAP, el crash de Santiago Niño Becerra es desfermarà el segon trimestre de l'any.

Comunicat públic GEAB N°40 (15 desembre de 2009)

GEAB N°40 disponible! Primavera 2010 - Nou punt d'inflexió de la crisi sistèmica global: Quan el nus corredís dels dèficits públics escanyarà els estats i els sistemes socials occidentals

Segons LEAP/E2020, la crisi sistèmica global coneixerà un nou punt d'inflexió a partir de la primavera de 2010. En efecte, en aquesta data, les finances públiques dels principals països occidentals es faran incontrolables perquè es farà de evident de manera simultània que caldran noves mesures de suport a l'economia a la vista del fracàs dels diferents estímuls de 2009 (1) i que l'amplitud dels dèficits pressupostaris prohibirà tota nova despesa significativa.

Aquest «nus corredís» dels dèficits públics que els governs han passat voluntàriament al voltant del coll el 2009, negant-se a fer assumir al sistema financer el preu de les seves faltes (2), pesarà molt sobre el conjunt de les despeses públiques, i afectarà particularment tot els sistemes socials dels països rics empobrint la classe mitjana i els jubilats, tot deixant els més desfavorits a la deriva (3).

Paral·lelament, en el context de suspensió de pagaments d'un nombre creixent d'estats i de col·lectivitats locals (regions, províncies, estats federats) comportarà un doble fenomen paradoxal de pujada de les taxes d'interessos i de fugida de divises en direcció a l'or. Davant l'absència d'una alternativa organitzada al Dòlar cada vegada feble i per tal de trobar una alternativa a la pèrdua de valors dels bons del tresor (en particular americans), els bancs centrals del món sencer s'hauran de reconvertir en part a l'or, el vell enemic de la Reserva federal americana, sense poder declarar-ho encara oficialment. A partir d'aquell moment, donant-se definitivament per perduda l'aposta per la recuperació pels governs i els bancs centrals (4), aquest punt d'inflexió de la Primavera 2010 representarà així el començament de la transferència massiva dels 20.000.000 milions de dòlars en «actius fantasmes» (5) cap als sistemes socials dels països que els han acumulat.

En aquest GEAB N°40, l'equip de LEAP/E2020 desenvolupa les seves anàlisis sobre aquests diferents assumptes tot presentant l'avaluació detallada de les seves anticipacions per a 2009 que han obtingut un resultat general de 72% (6). Finalment, els nostres analistes mostres les seves recomanacions, en aquest mes en particular per a: immobiliari comercial, divises i ingressos dels exiliats.

 Emissió de nous deutes sobirans el 2009 (en mil milions USD) - Font: PhoenixProject, 07/2009

Emissió de nous deutes sobirans el 2009 (en mil milions USD) - Font: PhoenixProject, 07/2009



L'actualitat s'està apressant a confirmar l'anticipació del GEAB N°39 que indicava que 2010 seria un any marcat per tres tendències de les quals una seria la suspensió depagaments d'estats (7): de Dubaï a Grècia, passant pels discursos cada vegada més inquietants de les agències de valoració sobre els deutes americà i britànic, o pel pressupost draconià adoptat per Irlanda i les recomanacions de la zona Euro per al domini dels dèficits públics, la incapacitat creixent dels estats per fer front als seus deutes irromp als mitjans de comunicació. Tanmateix, al si d'aquesta agitació mediàtica, no totes les informacions tenen el mateix valor: algunes no són més que elucubracions sobre el «dit» del proverbi xinès (8), quan d'altres expliquen realment la Lluna.

Al capítol de les elucubracions sobre el «dit», aquest comunicat públic del GEAB N°40 presenta el cas d'anàlisi de Grècia.

Crisi del deute grec: Petit problema per a Frankfurt i severa advertència per a Washington i Londres

Arribem a Grècia. Allà, es troba una temàtica semblant a aquella que el nostre equip havia denunciat en el GEAB N°33, de març de 2009, en el moment on la premsa proclamava massivament la idea que Europa de l'Est anava a portar el sistema bancari europeu i l'Euro en una crisi major. Havíem explicat llavors que aquesta «informació» no reposava sobre res de creïble i que no era més que «una temptativa deliberada de part de Wall Street i de la City (2) de fer creure en una fractura de la UE i d'inocular la idea d'un risc «mortal» pesant sobre la zona Euro, difonent continuament falses informacions sobre el «risc bancari vingut d'Europa de l'Est» i intentant estigmatitzar una zona Euro «fredolica» enfront de les mesures «voluntaristes» americanes o britàniques. Un dels objectius era igualment d'intentar desviar l'atenció internacional de l'agreujament dels problemes financers a New-York i Londres, tot debilitant la posició europea en vigílies del cim del G20».

El cas grec és bastant similar. No és que no hi hagi crisi de les finances públiques gregues (és ben real), però les seves conseqüències suposades sobre la zona Euro estan sobreestimades en canvi aquesta crisi indica una tensió creixent al voltant dels deutes sobirans, taló d'Aquiles dels Estats Units i del Regne Unit(9).


Els deu primers països en termes de vulnerabilitat segons la ràtio Deute/P.I.B. (en blau : deute públic ; en taronja : deute privat) - Font : Crèdit Suis, 03/2009

Els deu primers països en termes de vulnerabilitat segons la ràtio Deute/P.I.B. (en blau : deute públic ; en taronja : deute privat) - Font : Crèdit Suis, 03/2009



Primer de Tot, cal recordar que Grècia continua sent el país per excel·lència que ha administrat malament la seva adhesió a la UE. Des de 1982, els diferents governs grecs no han fet més que utilitzar la UE com una font inesgotable de subvencions, sense aconseguir mai modernitzar les estructures econòmiques i socials del país. Amb prop de 3% del P.I.B. que prové directament de Brussel·les el 2008 (10), Grècia és, de fet un país subvencionat per europea des de fa prop de trenta anys. La degradació actual de les finances públiques del país no és doncs més que una etapa suplementària en una llarga evolució. Els responsables de la zona Euro saben des de fa molt de temps que el problema grec havia de sobrevenir algun dia.

Però pesant el país només el 2,5% del P.I.B. de la zona Euro (i 1,9% del de la UE), som lluny d'un greu perill sobre la moneda única europea i sobre la zona Euro. A tall d'exemple, la suspensió de pagaments de Califòrnia (12% del PNB dels EUA) és infinitament més desestabilitzadora per al Dòlar i per a l'economia americana. D'altra banda, ja que hom troba sovint sota les mateixes crítiques una llista exhaustiva de tots els països de la zona Euro que afronten una greu crisi de les seves finances públiques (Espanya, Irlanda, Portugal, als quals afegim França i Alemanya), cal ser complet i indicar que, als Estats Units, a més a més de l'estat federal tècnicament en fallida (11) si la FED no imprimís Dòlars en quantitat il·limitada per comprar directament i indirectament els Bons del Tresor emesos en proporcions idèntiques, a més a més de Califòrnia (l'estat més ric de la Unió fent equilibris a la vora de l'abisme des de fa mesos), altres 48 estats d'un total de 50 presenten dèficits pressupostaris creixents (12). Com ho resumeix el títol de l'editorial del 14 de Desembre de Stateline, el lloc web americà especialitzat en els estats i les administracions locals dels EUA, «Escenaris de malson turmenten els Estats», és el conjunt dels estats dels Estats Units que té por d'entrar en suspensió de pagaments el 2010/2011.

I la zona Euro, que té les més importants reserves d'or del planeta(13), reuneix igualment països que han acumulat excedents pressupostaris fins a aquest darrer any, un comerç exterior sempre excedent i un banc central que no ha transformat el seu balanç en reserva a actius «podrit o fantasmes» (com ho ha fet la FED des de fa 18 mesos). Per tant, si la crisi de les finances públiques gregues indica alguna cosa, no és tant la situació de Grècia o una problemàtica específica a la zona Euro, sinó un problema més general que s'agreujarà fortament el 2010: el fet que les obligacions dels Estats formen a hores d'ara una bombolla a punt d'explotar (més de 49.500.000 milions de dòlars EUA a nivell mundial, que ha seguit una alça del 45% en 2 anys) (14).

Les degradacions de valoració efectuades per les agències americanes de valoració fetes seguint la petjada de la crisi de Dubai indiquen que, com sempre, que aquestes agències no saben (o no poden) anticipar aquest tipus d'evolució. Recordem que no havien vist res a venir amb la crisi dels subprimes o a l'esfondrament de Lehman Brothers i AIG, ni d'altra banda en l'esfondrament de Dubai. Com són dependents del govern dels EUA (15), no poden, directament, és clar, qüestionar el duo del cor del sistema financer actual (Washington i Londres). Tanmateix, indiquen la direcció d'on vindrà el pròxim gran xoc: les obligacions dels Estats... i en aquest àmbit, els dos estats més exposats són els Estats Units i el Regne Unit.

D'altra banda és molt instructiu comprovar que el discurs d'aquestes agències evoluciona subtilment. En algunes setmanes s'ha passat de la sempiterna explicació que faria que la qualitat intrínseca de les economies i de la gestió d'aquests dos països (16) eliminaria tot risc de default de part dels seus governs respectius, a una crida que caldria des de 2010 demostrar aquesta qualitat i aquestes aptituds gestores per tal de conservar el famós Triple A que permet manllevar a cost menor (17). Si fins i tot les agències de notació comencen a demanar proves, és que les coses van, de debò, molt malament.

Per decidir sobre el cas grec, el nostre equip considera que la situació actual és triplement positiva per a la zona Euro :

. l'obliga a considerar de manera seriosa les mesures de solidaritat a posar en pràctica en aquest tipus de situació. Els observadors hauran de fer així una tria clara: o bé tracten Grècia com un país aïllat, o bé la tracten com un component de la zona Euro. Però no poden fer les dues coses a l'hora, sumant la feblesa de la Grècia aïllada amb una debilitació de la zona Euro a causa de Grècia.

. obliga finalment les autoritats gregues a fer una operació «veritat» sobre l'estat de les finances del seu país i permetrà a la UE impulsar les reformes necessàries sobretot per reduir fortament la corrupció i el clientelisme endèmics (18).

. hauria de servir d'exemple als governs europeus (i altres) que manipulen cada vegada més les estadístiques econòmiques i socials, demostrant que aquestes manipulacions no fan més que submergir els països en la crisi més de pressa. Per desgràcia, dubtem més d'aquesta idea de que altres dirigents seguirien l'exemple del Primer Ministre grec; en qualsevol cas no abans dels canvis de govern al Regne Unit, als Estats Units, a França o a Alemanya per exemple.

-----------
Notes:

(1) El consum continua sent àton als Estats Units i en Europa (malgrat les festes de fi d'any). El suposat creixement xinès (veure aquest vídeo d'Al Jazeera molt il·lustratiu sobre la realitat darrere les xifres xineses) no arriba a estimular ni que sigui una mica al seu veí nipó (el que seria un signe cert que hi ha en efecte un nou engegament de l'economia xinesa) obligat a ser el primer gran país a adoptar un segon pla d'estimulació econòmica en menys de dos anys (font: Asahi Shimbun, 09/12/2009). Per contra la manipulació de les estadístiques assoleix rècords d'activitat : baixada «radical» de l'atur als Estats Units alimentada per l'ús precari vinculat a les contractacions de les botigues abans de les festes i per un mode de càlcul sempre també «teòric» (font: Global Economic Trend Analysis, 04/12/2009), «Black Friday» del qual les vendes encara han abaixat en valor respecte a l'any últim (font : Reuters, 29/11/2009), atur que continua grimpant, i immobiliari d'empresa en caiguda lliure a Europa (font : Les echos, 10/12/2009, i un interessant passeig visual a través dels immobles de despatxos buits a Amsterdam realitzat per Taco Dankers, xifra de la producció industrial xinesa «tranquil·litzant» el Novembre de 2009 perquè comparat a la baixada radical de Novembre de 2008. Quins resultats fantàstics per als centenars de milers de milions dels plans de reactivació de l'any 2009!

(2) I en creient els bancs que els han dit què salvar-los, era salvar l'economia.

(3) Font : USAToday, 14/12/2009

(4) Font : CNBC, 08/12/2009 ; Yahoo/Reuters, 27/11/2009

(5) Els dos-terços del muntant global considerat per LEAP/E2020 fa més d'un any, que no s'han esvaït en fum sobre els diversos mercats financers o immobiliaris del planeta.

(6) és un resultat de baixa respecte al 80% de 2008 però qui continua sent molt elevat, en particular per a un any excepcional, sobretot pel grau d'intervenció dels actors públics i l'escala sense precedent de les seves intervencions que multipliquen els factors en joc.

(7) per al cartell «pressió fiscal», Londres i Dublín acaben d'obrir ja el ball (Fonts : Times, 06/12/2009 ; IrishTimes, 11/12/2009).

(8) «quan el savi assenyala la Lluna, l'idiota mira el dit».

(9) I del Japó en una menor mesura.

(10) Font: LaCroix, 05/10/2009

(11) Font: New York Times, 22/11/2009

(12) Font: CBPP, 19/12/2009

(13) Així, entre els bancs centrals nacionals i la BCE, la zona Euro posseeix 10.900 tones d'or i els Estats Units només 8.133 tones (font : FMI/Wikipedia, 11/2009). O, per ser més precís : el Tresor americà declara que els Estats Units posseeixen tal quantitat d'or, sabent que cap auditoria independent sobre el muntant exacte de les reserves d'or EUA no ha estat efectuada des de fa més de quaranta anys. Tornarem d'altra banda més en detall sobre l'assumpte del muntant real de les reserves d'or EUA en el proïsme GEAB (N°41) ja que el nostre equip considera que el 2010, de cara a l'explosió de la bombolla de les obligacions d'Estat, l'or tornarà a ser una necessitat ineludible per als bancs centrals.

(14) Fonts : DailyMarkets, 24/11/2009 ; Telegraph, 30/11/2009 ; Forbes, 24/11/2009

(15) Legalment i fins i tot financerament, veure GEABs precedents.

(16) es toca de vegades el surrealisme més absolut llegint les consideracions d'aquestes agències.

(17) Font : Wall Street Journal, 08/12/2009

(18) Font: Financial Times, 12/11/2009

Dimarts, 15 desembre de 2009