diumenge, 6 de desembre de 2009

dues enquestes

Aquesta setmana ens ha deixat dues enquestes que es complementen: la primera, l'enquesta de la UOC que diu que una majoria clara votaria Sí en un referèndum per la independència de Catalunya; la segona, el Baròmetre d'Opinió Política de desembre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat que diu que l'independentisme puja fins el 21.6% dels enquestats i en mig any a augmentat el 2.6%.

El baròmetre del CEO és molt sucós: diu que tots els partits llevat del PP baixen en intenció de vot, en particular CiU (que seria primera força i obtindria el 21.8% dels vots) i PSC (15.7%), que el vot en blanc (10.2%) esdevindria la tercera força per davant d'ERC (8.1%), IC (5.0%) i PP (4.8%).

Sobre això del vot en blanc: per mi és el més significatiu. Què vol dir qui vota en blanc? l'aritmètica electoral fa que el vot en blanc dificulti l'entrada de noves forces al Parlament. El vot en blanc, en contra del vot nul o l'abstenció, compta com a vot emès. Per tant, apuja el llindar del 3% dels vots emesos que és el mínim per obtenir representació. Aleshores torno a preguntar: què vol dir qui vota en blanc? que ja li estan bé els partits actuals i que tant li fa qui guanyi? és aquest el missatge? crec que no.

Jo crec que durant molt de temps s'ha repetit continuament que calia anar a votar. No votar, l'abstenció, s'han considerat un pecat ciutadà. De la mateixa manera que el vot nul durant molt de temps ha estat considerat poc més que una bretolada. Aquestes idees han fet forat. Per mi això explica aquest creixement del vot en blanc. S'ha interioritzat que el vot en blanc és "de protesta". Però, en realitat, no ho és. El vot en blanc diu, literalment, "ja m'està bé el que surti".

Després de la il·legalització de Batasuna i que aquest partit demanés el vot nul, va quedar molt clar que el vot nul, el no-vot, també era una opció democràtica. Amb un significat molt clar. Avui, el vot nul organitzat és el vot anti-sistema més contundent de tots. Jo crec que, per exemple, śi la protesta contra la "llei d'economia sostenible" hagués coincidit amb el temps amb unes eleccions, hauria estat molt fàcil promoure una campanya pel vot nul amb paperetes amb el lema "en defensa dels drets fonamentals a Internet", per exemple. Junto aquí dues idees: l'ús del volt nul com a protesta promogut per campanyes a la Xarxa. El vot nul clama "feu veure que no escolteu, però jo protesto".

Tornant a les enquestes, però, el que està clar és que es detecta una descomposició general del sistema. Molta desconfiança que es visualitza en una abstenció (el primer no-partit en nombre de no-vots) i un vot blanc (el tercer partit en nombre de vots) creixents.

I enmig d'aquest marasme està l'independentisme que poc a poc també creix. ERC no capitzalitza el creixement de l'independetisme, tot i que sí sembla haver aturat la situació de reculada que ha viscut els darrers temps. En aquest sentit, no és impensable esperar una certa remuntada republicana. Tot dependrà d'aquest ultim any de legislatura. La situació, però, a dia d'avui, amb la crisi econòmica com a brutal realitat del dia a dia, és líquida i fluctuant. Malgrat les enquestes, crec que només podem parlar d'incertesa a l'hora d'imaginar l'escenari per a la propera legislatura. La legislatura que ens hauria de dur fins la data emblemàtica del 2014.

I part d'aquesta incertesa també està fonamentada en el moviment per les consultes populars del proper diumenge dia 13. La coordinadora aplega a hores d'ara 231 municipis on es farà la consulta. Més de 700.000 persones amb dret a vot. Tant de bo que se n'afegeixin molt més. Tant de bo que els participacions siguin altes i la victòria del Sí rotunda. Qui s'atrevirà a dir que no té valor polític? indubtablement l'éxit d'aquestes consultes tindrà conseqüències. Ara bé, quines?

Des d'aquí, suport incondicional a les consultes. Jo també vull votar. Però no només per independentisme. Aquestes consultes són d'una radicalitat democràtica inusual que escapa i trenca el sistema. Crec que el sistema, l'estat en particular però també un determinat model de societat i de formes de fer, està finint i és el moment de superar-lo.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada