Pàgines

dissabte, 24 de març del 2007

Verges 2007

Falten uns quaranta minuts per a que comenci el concert a Verges. Lluís Llach s'acomiada amb un concert al seu poble. Llach va ser un descobriment per mi amb el seu concert al Camp Nou. A través de Llach vaig descobrir a Martí i Pol, vaig descobrir una música i unes lletres que em parlaven del meu país, i de l'amor i de la tendresa...
...
Són gairebé les 11. El concert està arribant a la seva meitat. M'he agafat la Palm i el teclat inalàmbric i em poso al menjador, amb el concert del Llach a la tele, a continuar el post que he hagut d'interrompre.
Molts Vips, han escridassat als polítics, crits d'Independència, reivindicacions diverses, confessió d'intimitats. denuncia del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. Llach domina l'escenari. Gestos, discurs ètic: "les paraules importants són tendresa, generositat, voluntat...". "Ai, si no fos per la tendresa...".
Parla del seu poble, anècdotes d'infància i records, el públic riu, ara canta Verges 50. Festiu. "Temps de cinema, tres peles amb dret a xiular", tendresa, un cop més.
"Nosaltres som perquè volem ser, i això ens honora com a poble". País. "Fermament som aquí, aquí, tossudament alçats". Oficialment, el concert acaba aquí. Encara no són les dotze. El públic aplaudeix, dempeus, Llach i els músics saluden i llencen clavells al públic. Parla. Presenta a la banda i als tècnics. Comencen els bisos, recorda a Martí i Pol. Canta "sabessis bé com ploren les paraules...". Tristesa, melancolia... Canvi. Energia. Esperança: "si em dius adéu vull que el dia sigui net i clar... que tinguem sort... i així pren tot el fruit que et pugui donar..." el public canta, encenedors, espelmes... "...per això malgrat la boira cal caminar" públic dempeus, ovació. Entusiasme. Espantada de Llach i dels músics. Reclamen la tornada a l'escenari. El joc dels bisos. Surten els músics. Saluden. Marxen. Surt Llach, sol a l'escenari, amb el seu piano, canta "Alè". Segueix amb "Vida", també sol al piano. Solemnitat. Dos nois pugen a l'escenari i mostren una pancarta demanant la llibertat de Núria Portulas. Llach els deixa mostrar la pancarta. No han estat els primers espontanis: fa una estona un altre noi també ha pujat a l'escenari. M'ho he perdut, però abans que el fessin fora s'ha abraçat a Llach i li ha dit "t'estimem".
Un poema de Màrius Torres: "Cançó a Mahalta". Fa broma. És molt tard, diu. El concert va acostant-se al seu final. "País petit", "el meu país és tant petit..."
Dempeus, un altre cop, ovació del públic. Ara canta "Venim del nord, venim del sud", "caminem per poder ser i volem ser per caminar", "no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, llibertat de vida plena, que es llibertat dels meus companys...". Segueix "amor particular", "T'estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne...". S'acosta el final. "Viatge a Itaca". Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg..." "sabràs que volen dir les Itaques". I final. Ara cantarà "Verges 2007". "S'està bé, plegats a Verges...". "Molta sort, que tingueu molta sort. S'està bé, aquí junts, a Verges....". S'acomiada. baixa al pati de butaques, saluda a gent del públic. S'abraça amb la Maria del Mar Bonet, amb la seva gent, amb els veïns i els amics, saluda als polítics, alguna pitada. El públic canta "L'estaca". La canta el poble perquè és seva, va ser un regal de Llach als pobles que lluiten. Ja fa temps que no és una cançó de Llach: és una cançó del poble. El poble canta "l'Estaca". Crits d'Independència. Canta el públic, "Laura", dedicat a Laura Almerich. La fidel Laura. Final de la retransmissió. S'hi esta bé, plegats, a Verges...


Gràcies, Lluís.