Pàgines

dissabte, 10 de març del 2007

An Inconvenient Truth

Aquest migdia he pogut veure el documental "Una veritat incòmoda" d'Al Gore. El documental està basat en les presentacions de les conferències que Al Gore ha donat per tot el mon alertant dels perills reals que comporta el canvi climàtic i proposant solucions per a combatre'l. El documental té també apunts autobiogràfics com quan explica la seva etapa universitària, l'accident que va patir el seu fill, la mort per càncer de pulmó de la seva germana o el fracàs electoral enfront de Bush. Al Gore presenta la seva lluita contra el canvi climàtic i la motiva amb les seves experiències personals a més de, sobre tot, explicar les conseqüències de l'escalfament global, les causes d'aquest escalfament i, és d'agrair, obrir una porta a l'optimisme al demostrar que encara hi ha temps per capgirar la situació.
El missatge és que els mitjans existeixen, i si no es capgira la situació és degut a certs interessos creats que estan oposant el benefici immediat a la supervivència de milions d'éssers humans. Ho mostra gràficament: els que diuen que combatre el canvi climàtic suposarà pèrdues econòmiques ens volen convèncer mostrant-nos una balança que té diner a un plat i el món a l'altre. És una escena que val per tota la pel·lícula. Dóna una gran frase: "potser els polítics no estan per la tasca d'afrontar el repte de l'escalfament global, però, per sort, els polítics són un recurs renovable". I rebla el clau: però cal també un canvi en el que fem cadascun de nosaltres dia a dia. Als títols de crèdit finals i barrejat amb el llistat del personal ens aconsella accions que es poden emprendre individualment i que en la mesura de les pròpies forces són útils per a combatre el canvi climàtic.
Un dels consells: Combatre l'escalfament global és un problema polític. Polititzat! Vota als partits que estan disposat a emprendre accions. La imatge de la frontera entre Haití i la república Dominicana és esclaridora: la frontera queda delimitada pels boscos. Un govern ha talat els arbres, l'altre els ha protegit. A una banda una estepa, a l'altre, una selva.
Missatges senzills amb "idees força". Presentació acurada i efectista. Aportació de dades. Rebatiment contundent dels negacionistes del canvi climàtic i l'escalfament global. Rebatiment també dels negacionistes dels efectes sobre la humanitat d'aquest canvi. Per fer-ho no aporta projeccions, sinó dades de l'història recent: El Katrina i Nova Orleans, el dessecament del mar d'Aral, o l'acumulació de rècords de temperatura a la darrera dècada.
És un document de treball que cal difondre, presentar a les escoles i a les televisions. Cal donar-li publicitat.
A la nit dels Oscar el crític de cine Àlex Gorina va dir que: " 'An inconvenient truth' és un Oscar mal donat". No és un documental que innovi ni aporti res al llenguatge audiovisual dels documentals, potser, inclús, és massa pensat per a un públic nord-americà. És un documental fet amb ofici i poca cosa més pel que fa al llenguatge. Diu Gorina: "un documental molt interessant pel que explica, però no per com ho explica". Trobo que sí. Però també és cert que els Oscars més d'un cop i més de dos s'han donat amb criteris polítics i que una pel·licula oscaritzada rep més atenció. Per tant, ni que sigui per una vegada, ni que sigui per que a Hollywood no poden veure al Bush i la millor forma de fotre-li un calbot era premiant a Gore, ni que sigui per això, per mi, ben donat aquest Oscar.
L'escalfament global és i serà cada cop més un problema integral per a la humanitat. I cal abordar-lo en tots els seus vessants. Els reptes que se'ns proposens són econòmics, socials, polítics, ètics i morals.
És d'agrair que la UE estigui disposada a liderar el combat contra l'escalfament global, però, avui per avui, hi veig una mancança. Cal combatre l'escalfament global, però la solució al problema no és només trobar fonts d'energia netes no emissores de CO2 per substituir el petroli. El que cal aportar és una solució integral que contempli un mon de més de 6000 milions d'humans. Per dir alguna cosa: Deute extern -extern a què?- no és un concepte per a en un món únic. Som diversos, sí, però només hi ha una terra. Pensem en els nostres fills i en la casa que els deixem: un punt blau a l'espai.