dimarts, 6 de març de 2007

retorns

Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de tornar a fer a peu la Ruta del Ferro, entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Hivern amb sol i calor de maig. De l'estació de Ripoll estant s'albiraven clapes neu als cims llunyans. Molt poca neu.
Xerrant amb veïns del poble em diuen que aquest any ha estat molt dolent, que no ha nevat ni ha plogut i que ha fet massa calor. Diuen que a Núria només va nevar bé pels volts del 19 de febrer, però que ha fet massa calor per mantenir-se i que ara només hi ha neu a les pistes i gràcies als canons que funcionen a la nit.
El paisatge del Ripollès m'enamora. A l'hivern espero el fred i la neu i aquest any he sentit una certa angoixa en trobar-me una primavera fora de dates i sense l'esclat de colors, de verds i de vida que li són propis. Però malgrat aquest sentiment, m'han vençut, un cop més la llum, els camins, l'olor dels camps que m'han omplert l'ànima. Em mancava aquell paisatge, i el poble, i el robust campanar de Santa Maria de Ripoll, coronat per la seva rotunda Senyera, i la llum de la tarda, i el cant dels ocells, i la remor dels rius, i el vent entre els arbres...
Tornada. Torno a ser a Barcelona. Tornem a la feina. Tornarà el fred, diuen. Tan de bo que torni, sobretot, la pluja. Ja que no hem tingut neu, si més no, que plogui. Desitjo de tot cor que l'aigua i la primavera pintin un any més aquests paisatges del Ripollès. Desitjo poder tornar aviat per confirmar que l'angoixa que he passat només ha estat un petit malentès, que la manca de neu només ha estat un accident passatger. Vull que aquests paisatges que estimo estiguin vius i no siguin només un record. Vull mostrar-li al meu fill camins per recórrer i per estimar. Camins que cal tornar a fressar. Vull trepitjar els senders un cop més. Tornar a fer els cims.
Vull sentir, un cop més, aquesta Terra, la mare terra, viva.
Senyor, protegiu aquesta Terra, la mare terra. Feu-nos estimar-la. Que sapiguem cuidar-la. Permeteu, Senyor, que esmenem els pecats contra la Mare. Tingues una mica de paciència, Mare. Arreglarem el que hem fet malbé. Si ho fem, ens perdonaràs, Mare?
Publica un comentari a l'entrada