dilluns, 19 de març de 2007

Dia del pare

Avui se celebra el dia del pare. Interessant celebració per a una societat que confia la seva regeneració a l'arribada de forasters. Difícil ser pares quan cal destinar dos sous a pagar una hipoteca, o que quan finalment s'aconsegueix una posició econòmica més o menys estable, l'embaràs resulta ser una qüestió de risc. Una aventura incerta.
De la necessitat se n'ha fet virtut i poca gent es queixa de la dificultat d'arribar a ser pares. El fet és qe les previsions són que per al 2050, l'estat espanyol sigui el que tingui més població per sobre dels 65 de tota la UE. Aquesta dada, de totes formes, és poc important. Ja ens hi trobarem els pensionistes de llavors. Més ens val anar estalviant. Però em sorprèn el fet que avui, aquí, malgrat els esforços continus, titànics, de tants i tants conciutadans, malgrat tota l'energia que consumim, malgrat tota la tècnica i tota la ciència, el cas és que cada vegada se'ns fa més difícil trobar un lloc per viure i per criar uns fills.
Els restaurants xinesos de Barcelona són, en última instància, l'obra d'un sacerdot xinès que va arribar a la ciutat fa molts anys, a treballar a la catedral i que va fundar el primer restaurant de tots, segons crec recordar d'un programa sobre cuines que van fer a la TVC. Doncs a aquest senyor el van entrevistar i com a bon xinès, en va dir algunes que de tan senzilles resulten irrefutables: quan li preguntaven per la cuina ràpida i que al nostre món no hi ha temps per menjar l'home va venir a respondre: "Treballes per menjar. Si el treball no et deixa menjar, canvia de feina". No està mal. Em penso que alguna cosa semblant es podria aplicar a una societat que cada cop se m'apareix com més malalta, com més boja i com més mancada de sentit: Si aquest món no et deixa ser humà, cal canviar el món. Un altre món és possible.
A tots els pares la meva enhorabona i feliç dia del pare. I a tots els que desitgen ser-ho, molta sort. Espero que els vostres fills arribin aviat.
Publica un comentari a l'entrada