dijous, 8 de març de 2007

dones, 100 i euro-cimera.

Dia de la dona treballadora. Una jornada per reivindicar la igualtat de drets i deures. Encara hi ha molt de camí per endavant. Algunes de les dones que em són properes ni tan sols saben que avui és el dia de la dona treballadora. Se que algunes d'elles, que treballen a casa seva a les feines domèstiques, fins-hi tot em dirien que aquesta jornada no va dirigida a elles. La veritat, però, és que aquestes dones treballen. No paren de treballar. Són mares, educadores i infermeres, netegen, renten, cuinen, son sastresses i perruqueres, si cal electricistes, lampistes o fusteres. Un dia rere l'altre. Amb unes vacances que molts cops són indistingibles dels dies feiners. No cobren diners per tota aquesta feina; molts cops, ni tan sols reben paraules d'agraïment. Dia de la dona treballadora. Lluita laboral, reivindicació de drets, equiparació de salaris, no discriminació per maternitat. Un cop més, necessitat de canvi,canvi de valors, que diuen que s'està produint entre els joves. Que així sigui. Però també, crec, un canvi de model econòmic i social.
Govern d'Entesa. 100 dies. Un govern que governa. A la web de la Generalitat es poden consultar els acords de govern. S'han acabat els deures pendents de la legislatura anterior i ara s'afronta el desenvolupament d'acords nous i, sobretot, el desplegament de l'estatutet. Estatutet que veurem en què queda després que el TC en faci el raspallat final. Hi han hagut èxits, decisions discutibles, posicionaments ferms i han aparegut dubtes seriosos sobre la lleialtat de les institucions espanyoles. Els components del govern actuen de forma tan solidària que, malgrat alguna sortida de to puntual -a l'Ernest Maragall li haurien de clavar un bon calbot- és de mal gust tractar de separar les seves accions per partits. El govern governa i la seva veu és única encara que dóna la impressió que el càrrec de portaveu va per torn rotatori.
Cimera Europea. Parlaran del canvi climàtic i de la política energètica comuna. Volen fixar un mínim de producció d'energia amb fonts renovables. Des de fa anys que a Europa es prenen seriosament la qüestió. Els estats, sempre els estats, no estan tots per la feina. En particular, Espanya és l'estat de la UE que treu pitjor nota pel que fa als acords de Kyoto. Llàstima que no es disposi de dades específiques sobre emissions de CO2 a Catalunya. Em temo que no serien per fer volar campanes. Vet aquí un altre canvi necessari. I com abans, un canvi de doble vessant: de model econòmic i social, i d'escala de valors individual. A Europa tenen clar que el gran repte del futur immediat és l'energètic. A Catalunya, com a País, necessitem posar-nos en marxa per afrontar aquest repte. Una impressió personal: amb Espanya ens empantanem amb tot. Estatutet, aeroport, infraestructures, energia... Per supervivència ens n'hem de desfer del terrible llast que és Espanya. Cal autocentrament i determinar i executar polítiques que ens permetin afrontar els reptes gegantins del futur: l'energia, el canvi climàtic, la inmigració, la supervivència de la cultura i la llengua catalanes. No podem perdre més temps... i ens en fan perdre.
Publica un comentari a l'entrada