biopolítica contra la crisi

Ja se sap d'on treurà el govern d'Irlanda els diners, amb interessos, que costarà tornar el seu "rescat". Com era d'esperar el pagaran el seus ciutadans.

S'apujarà l'IVA al 23%, reduirà el salari mínim i retallarà prop de 25.000 llocs de treball de funcionaris.

Per contra, l'impost de societats seguirà mantenint-se al 12,5%. Dels més baixos de la UE.

Evidentment, amic meu, evidentment... el govern irlandès defensa uns interessos, que no tenen perquè ser els mateixos que els dels ciutadans de la república.

Evidentment. No podia ser d'una altre forma. És dir, sí que ho podia ser. Segur que hi han altres formes de fer per a poder tornar els deutes. Segurament hi havien altres formes de fer per no haver d'arribar als extrems d'endeutament als que s'ha arribat. Tanmateix, la història i les accions que porten a les mesures d'avui han servit, qui ho dubta, per enriquir una determinada elit. I per empobrir a una majoria. I les mesures que s'han pres avui segueixen aquesta mateixa direcció.

Els ciutadans d'Irlanda estan veient en què consisteix això d'aquesta Europa neoliberal. Ja ho han vist els ciutadans de Grècia i també -via reforma laboral- estan començant a ensumar-ho els ciutadans de l'estat espanyol. Que ningú ho dubti: Espanya anirà després de Portugal.

A Portugal, com que també saben que la P de PIGS va per ells i que en aquesta crisi hi han unes quantes peces de caça major, i Portugal porta una diana pintada, avui han fet vaga general.

Servirà per alguna cosa? No, si es fa com a Espanya. Seria diferent si els portuguesos entressin al seu Parlament i pengessin pels ous als seus suposats "dirigents"? Potser sí. Però no ens enganyem. Això no passarà. No ha passat a França, on Sarko es passeja tranquil·lament amb la Bruni després d'un any de vagues continuades i d'aldarulls. Els treballadors francesos han demostrat molta dignitat i capacitat de lluita. Tanmateix, però, no ha estat suficient. Cal lluitar d'una altre forma.

Un francès fa una proposta: Eric Cantona proposa treure els calers dels bancs el 7 de desembre. Treure'ls per guardar-los a casa. Deixar al banc just allò que calgui per fer front als pagaments. Prescindir dels bancs en la mida del que sigui possible.



La CGT i l'esquerra alternativa encara proposen una altre acció: vaga de consum el 21 de desembre per donar continuïtat a la vaga general.




El que hi ha de fons en aquestes propostes és el mateix: Viu d'una altre forma. El món pot ser diferent si una massa crítica som capaços de canviar fets puntuals de la nostra vida. Tan senzill i tan difícil com això.

Inspirat en Michel Foucault, Toni Negri parla del biopoder, al qual s'hi oposa la biopolítica.

El biopoder és el control que exerceix el sistema sobre els individus d'una forma tan subtil, però a l'hora tan brutal que és capaç de regular fins i tot els seus ritmes biològics. Això que escrit així pot semblar una exageració no ho és tant si ens fem la pregunta de "Perquè de dilluns a divendres m'he de llevar a les 7:00" i no ens quedem amb una resposta superficial.

La biopolítica seria la utilització de la pròpia vida com arma contra el sistema: aquí hi entrarien els fenòmens de la emigració i, en el seu extrem, el terrorisme suicida. Doncs bé, vet aquí una altre via, biopolítica també ho pot ser la vida quotidiana quan escapa del sistema. La vida quotidiana quan renuncia a consumir. Quan renuncia a la "protecció" del sistema. Quan diu no a menjar, beure, moure's, treballar, divertir-se o estimar segons dicta el sistema i ho fa per una via pròpia.

En aquest moment biopolítica és la proposta d'Eric Cantona de prescindir dels bancs, és biopolítica la vaga de consum. És revolució baixar-se del sistema i dir prou.

Un altre món és possible.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (11)

101. El pressupost destinat a educació ha augmentat en un 76,39% respecte el 2003.

102. Al 2003 no hi havia cap aula d’acollida per a alumnes nouvinguts. Actualment n’hi ha 1.181.

103. Sabies que des del 2004 s’han creat 31.000 places d’escola bressol i actualment n’hi ha 15.000 en procés?

104. Assumpció de diverses competències que atorga l’estatut: Centres especials de Treball, integració laboral de persones discapacitades...

105. El Projecte de llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball desplega les competències de l’Estatut en aquesta matèria.

106. Suport a l’emprenedoria amb el Pla Avalis, que facilita el crèdit a nous projectes o el Nosaltres Empresàries per a dones emprenedores.

107. S’han multiplicat per 3,5 els recursos destinats a la formació ocupacional i s’ha desenvolupat el Pla Qualifica’t per a les persones aturades.

108. Hem destinat 45 M€ a l’associacionisme juvenil, que han permès la construcció o reforma de 119 equipaments i més de 2.000 projectes.

109. L’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2009-2012 ha fet disminuir la sinistralitat laboral en un 10% respecte el 2003.

110. S’ha aprovat la Llei d’aeroports i el Pla d’aeroports i s’ha construït el primer aeroport
de la Generalitat a Alguaire.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (10)

91. Aposta per la mediació per tal de resoldre els conflictes jurídics, descongestionant la justícia i guanyant agilitat.

92. Aprovació del Pla de qualitat lingüística per promocionar i consolidar el català a la justícia.

93. En 3 anys s’han construït 3 presons, mentre que en els 23 anys anteriors només se n’havien fet dues.

94. El II Pla General d’FP té com a objectiu potenciar un model de formació flexible i obert
a les necessitats de les empreses.

95. L’aprovació de la LEC blinda el català a l’escola i consagra la igualtat de drets i deures d’escoles públiques i privades.

96. Millora de l’anglès a les escoles mitjançant l’elaboració de plans per a la intensificació de l’anglès.

97. El 2005 es van atorgar 36.580 beques menjador, per el 2010 es preveu arribar a 50.000 ajuts

98. Millorem qualitativa i quantitativament l’FP augmentant el pressupost destinat i desenvolupant l’FP a distància.

99. S’ha continuat el desplegament del mapa de llars d’infants passant de 465 places el 2003 a 718 el 2008.

100. Implementació de les aules d’acollida i els plans educatius d’entorn, que permeten integrar els nouvinguts a les escoles catalanes.

Llibre llegit: "L'oasi català"

Fa cosa d'un parell de setmanes vaig trobar a una llibreria de llibres descatalogats, oportunitats i restes de sèrie el llibre "L'oasi català", dels periodistes Pere Cullell i Andreu Farràs. Ed. Planeta.

A rel del cas Millet, es va tornar a parlar de l'Oasi català i recordo que en alguna TV es feia menció explícita d'aquest llibre, i en particular d'una frase que hi apareix més d'un cop "Som uns quatre-cents, però sempre som els mateixos" que els autors posen en boca, precisament de Fèlix Millet.

El llibre és una anàlisi periodístic que aporta un munt de da dades sobre aquests "quatre-cents" noms de l'elit barcelonina, atenció a la dada, de l'any 2001, moment de la publicació. L'anàlis ens parla de les relacions de parentiu familiar, però també de les de companys de determinades escoles, o de determinades societats i institucions d'accés reservat.

També ens parla dels interessos personals ja siguin econòmics, polítics o religiosos, que són el motor de les aliances, els pactes o les traicions d'aquesta elit.

Es descobreix com en aquell llunyà 2001, gairebé fa una dècada, l'elit dirigent del país era format per un conglomerat unit per llaços familiars, o d'amistat, o d'interès que abraçava totes les forces de l'arc parlamentari en major o menor mesura. Certament amb més pes als partits de la dreta oficial catalana, com CiU i PP, però amb molts i molt notables representants al PSC, que en aquell moment estava més aviat dominat pel sector "catalanista", i amb algun nom que hauria mig renegat del seu origen a IC, o inclús a ERC.

En aquests deu anys, però, han passat moltes coses. La foto que presenta aquest llibre s'ha mogut en aquesta dècada, tot i que sembla que ens trobem a les portes de veure com un dels personatges que despuntaven en aquell moment, Artur Mas, és a punt d'assolir un objectiu que fa deu anys semblava a tocar i que, sorprenentment, llavors no va ser.

EL que és interessant d'aquest llibre és que ens dona el punt de partida per un relat del que ha passat després. Un relat. El meu. No dic que sigui "el relat", ni que es correspongui amb la realitat.

I és que en 10 anys han passat algunes coses. L'Aznarat va mostrar-se amb tota la seva duresa i va provocar una reacció que en part va capitalitzar una ERC que, en aquells moments estava controlada pel que s'anomenaria "grup de Tarragona", amb Carod i Benach com a noms principals.

Justament, gent que no pertanyien a l'elit barcelonina. Aquella ERC, juntament amb IC i PSC van trastornar aquell "oasi català" en els que uns es tapaven les vergonyes als altres, però en el que el poder polític estava repartit d'una forma molt concreta.

L'entrada de la gent d'ERC cal entendre-la com fonamental en aquest entramat. Es trencava el monopoli del poder de l'elit barcelonina i, de cop, gent de l'esquerra, gent que no pertanyia al "Círculo de economia", ni al "Círculo Ecuestre", ni eren del "Cercle del Liceu", ni del "Palau de la Música", ni havien posat mai els peus a la llotja del Barça, ni pertanyien a les nissagues de financers o industrials, o dels grans cognoms dels senyors de Barcelona entraven al Palau de la Generalitat, amb un President, això sí, amb l'il·lustre cognom Maragall.

Però d'alguna manera l'esquema ja s'havia trencat. Uns nouvinguts ocupaven conselleries i l'elit de Barcelona i nouvinguts, tots plegats, havien de trobar una nova forma de negociar.

Les coses mai van ser fàcils per aquell primer govern tripartit i la reforma de l'estatut, que mai va ser ni tan sols plantejada amb el Pujolisme va esdevenir un camp de mines, sabotejat des de Madrid, i sobretot, des de Barcelona. El pacte Mas-Zp cal veure'l com la penúltima punyalada per l'esquena al govern tripartit d'una CiU (és dir, els interessos que representa) que pretenia recuperar a Madrid el que va perdre a Barcelona.

I llavors la història va donar un altre gir interessant. Dins del PSC el "grup del Baix" capitanejat per Montilla donava un cop d'estat intern. EL "grup del Baix" eren encara més estrangers des del punt de vista de l'elit barcelonina que el "grup de Tarragona", però amb una diferència important: estaven molt ben organitzats i portaven anys al front de governs municipals al Baix LLobregat, però també al Barcelonès nord, i al Vallès. Aquest "grup del Baix", en ells mateixos representaven (i representen) una elit amb forts interessos immobiliaris (com s'ha destapat després amb el cas Pretòria).

I el pacte tripartit es va refer, però aquest cop "El grup de Tarragona", amb el ripollenc Joan Puigcercós com a nom ascendent, va pactar amb el PSC, sector "grup del Baix", i amb IC el nou govern tripartit que deixava fora, de nou, a tot un sector de l'elit barcelonina del repartiment del poder polític. Aquest cop, el cognom Montilla substituia al de Maragall.

L'actual, i gairebé sortint, govern tripartit les ha vist de molts colors: la primera i més greu, una crisi econòmica d'abast planetari que ha afectat, afecta i afectarà a Catalunya i que ha deixat l'economia de la Generalitat tocada i ben tocada. Una crisi que ha abocat milers de treballadors a l'atur i que ha destruït al sector de la construcció. En una dramàtica reacció en cadena, la caiguda de la construcció ha ensorrat economies municipals, a tocat seriosament el sector de l'automoció i al sector financer. L'economia s'ha gripat després d'anar sobrerevolucionada durant gairebé dues dècades.

Però no només això: els escàndols de corrupció, Palau i Pretòria, i d'altres. Tanmateix, aquests casos s'han ventilat a l'opinió pública però sense arribar a fer massa sang. Crec que poden ser dues coses: o bé l'oasi català s'està recomposant, amb nous actors. Diguem que l'elit barcelonina ha après a negociar i a considerar com "dels seus" al "grup del baix". I és que, en definitiva, els taurons no es mosseguen entre ells i, fins i tot, poden arribar a caçar en grup. O bé és que l'entramat de l'oasi català original ha superat amb facilitat aquest set anys d'escassedat de poder polític. Ben mirat, van sobreviure a quaranta anys de franquisme i, no només això, van ser capaços de prosperar i fer-se forts. Per tant, sent com son ells els qui tenen la paella pel mànec al món financer i de negocis, i que mai ho han vist perillar, perquè no pensar que, simplement, ara tornen després d'un breu parèntesi en que s'han dedicat als seus negocis i a preparar el retorn a "la seva casa"?

O encara millor: totes dues a l'hora. L'Oasi català ara té nous membres que sabran fer negocis junts. Ara toca posar de nou un cognom que soni ben català. I cal foragitar als autèntics forasters de la casa gran: ERC i IC.

Perquè aquesta és la qüestió: ERC i IC són les úniques forces que plantegen seriosament la ruptura amb l'antic règim. La resta, CiU, PP i PSC, d'una forma o d'una altre estan defensant uns interessos que enfonsen les arrels molt lluny en el temps i que estan molt ben relligades. Interessos que són econòmics, polítics o, com he dit abans, àdhuc religiosos. Interessos, molts cops, familiars o de clans. Tanmateix, els missatges que dirigeixen CiU, PSC i PP són capaços de generar l'adhesió de la majoria dels votants. El fet incontestable és aquest: La majoria els vota.

És més que probable que, a partir del proper dilluns ERC i IC encetin una llarga travessa pel desert. Ara bé, ERC i IC tenen esperit de Tuaregs. El seu plantejament, però, difereix de l'elit de l'"Oasi Català", la gent d'ERC i IC no són elits. Són, més aviat, militàncies d'esquerra de la vella escola. Gent que es mouen a nivell de col·lectius de base, per barris, sindicats, associacions i ajuntaments petits i mitjans. i també treballadors i professionals amb fort component ideològic. ERC i IC no són tan diferents. El matís independentista és el que els distingeix. Són l'esquerra parlamentària nacional catalana. La de debò. Molt més que "L'elit del Baix" i els seus interessos immobiliaris.

Bé, son reflexions motivades per la lectura d'un llibre. Un relat opinable. Opinions que caldrà revisar a la llum del que passi el diumenge. Però en la meva opinió i per acabar, més que cap altre cosa, més que el nombre d'escons que obtingui cada partit, el que caldrà veure serà quanta gent haurà anat a votar.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (9)

81. Garantim l’ús social de l’habitatge gràcies al preu concertat, al lloguer social amb opció de compra, a la cessió d’habitatge o a l’Aval-Lloguer.

82. El Pacte Nacional per a l’Habitatge suposa 150 M€ per a la millora de 48.000 habitatges i un augment del 136% d’habitatges protegits.

83. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha rehabilitat el parc d’habitatges, mirant de canviar la tendència especulativa de la construcció.

84. 94 Àrees Residencials Estratègiques edificaran habitatges en 80 municipis, donant resposta a les futures necessitats d’augment de població.

85. S’ha desenvolupat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, assumint les competències i el finançament que corresponien a l’Estat.

86. Impuls a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, amb Borses d’Habitatge que treballen per una política de lloguer just.

87. Aprovació de la Llei del dret a l’habitatge, exercint la competència exclusiva en matèria d’habitatge atorgada per l’Estatut del 2006.

88. S’ha aprovat el nou Codi Civil Català, que adapta la legislació a les noves realitats de parella, parentiu i família.

89. La Ciutat de la Justícia fa més còmoda, accessible a la ciutadania i modernitza la justícia.

90. e-justicia.cat és un dels passos per a la creació de l’Oficina Judicial en línia

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (8)

71. S’ha millorat l’assistència sanitària aplicant el diagnòstic ràpid en alguns tipus de càncer i reduint el temps d’espera a les proves.

72. La recerca biomèdica a Catalunya ha captat el 30% dels fons estatals de recerca.

73. Des del 2009, les persones diabètiques o amb malalties vasculars gaudeixen d’atenció podològica com a prestació pública. ("peu diabètic")

74. La despesa mèdica per persona i any ha augmentat de 860€ el 2003 a 1.250€ el 2008.

75. La Llei de l’Institut Català de la Salut garantirà una atenció més ràpida i amb més professionals.

76. Els governs territorials de salut ens porten cap a un model sanitari més proper, que permet la participació del món local en la sanitat.

77. La ràtio d’habitants per metge/metgessa ha passat a 250 pacients menys per professional que fa 5 anys.

78. 8 de cada 10 ciutadans/es té hora en menys de 48 hores. Reducció de les llistes d’espera a 14.00 persones.

79. Hem liderat el Pacte Nacional per a l’Habitatge, que garanteix l’accés a un habitatge digne.

80. Hem signat l’Acord de Mesures d’Ocupació Juvenil, que recull 68 mesures concretes i que compta amb 200 M€ per fer front a l’atur juvenil.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (7)

61. S’han creat itineraris històrics a tot el territori i s’ha elaborat un cens de desapareguts a la Guerra Civil i del franquisme.

62. S’ha aprovat la Llei del memorial democràtic, que vetlla pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya.

63. L’Oficina de Promoció de la Pau i Drets Humans dóna resposta a les demandes de la societat civil en aquest àmbit.

64. L’aprovació de la Llei de fosses garanteix el dret de la ciutadania a conèixer el parador dels seus familiars i dignificar-los.

65. El comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i el Consell de Seguretat de Catalunya, són pioners a Europa;la transparència com a objectiu.

66. Traspàs dels permisos inicials de treball per a estrangers, i acord per participar en les decisions estatals sobre immigració.

67. La Llei de salut pública de Catalunya amplia els drets de la ciutadania i consolida els serveis i prestacions que ha de donar el sistema.

68. S’ha fet la major inversió dels últims 15 anys en renovació dels parcs de bombers: de 7,77 M€ el 2003 a gairebé 32 M€ el 2008.

69. El nou finançament sanitari permet que es destinin 1.250€ a la salut de cada ciutadà/ciutadana, un 45,3% més respecte el 2003.

70. Gràcies al Govern d’Entesa, els infants de 7 a 15 anys gaudeixen de dentista gratuït.

Centenari de la mort de Tolstoi

Un vell rodamon ha arribat a l'abaixador de tren d'Astapovo, un petit poble de Rússia. La tardor ha portat el fred i la neu a l'estepa russa. Ningú no se n'ha adonat de la presència d'aquest home corpulent i vell.

Es troba cansat i malalt, la pneumònia que pateix s'ha complicat de forma definitiva i, literalment, està a punt d'arrabassar-li la vida.

Amb les seves últimes forces s'asseu a un banc. Sap que és el final. No te por. Ha viscut aquests darrers dies d'acord amb les seves conviccions, deslliurat de tot el material. Tanca els ulls. Quins son els seus últims pensaments? lentament la vida se li en va, i mor. Passarà una estona fins que algú s'adoni del cadàver.

Fa cent anys d'aquesta història. En realitat, aquesta només és una aproximació personal a una de les versions, potser la més literària, de la mort de Lev Tolstoi. Hi ha confusió sobre com va morir Tolstoi i hi han altres versions, potser més fidels als fets. Podeu consultar aquest, o aquest altre (1 i 2, el film sobre els darrers dies de Tolstoi) .

Fa cent anys de la mort de Tolstoi. Jo vull creure que Tolstoi va morir d'acord amb les seves idees. Ves quina cosa: vell, malalt i sol. Com tants i tants d'altres. Quina gran contradicció, no?

Tolstoi és, per mi, una referència necessària. Crec que és, de fet, una referència necessària per a tothom. Algú, una determinada reflexió de la vida, la mort, i sobre la condició de l'home amb la que es pot estar d'acord o no, però que és bo fer-se-la en algun moment. Una experiència vital que, en to cas, serà enriquidora. Crec que llegir Anna Karènina o Guerra i Pau són experiències personals que hom agraeix. Crec que llegir Tolstoi ens fa més lliures i més persones.

Llegiu Tolstoi.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (6)

51. El Consorci per a la Normalització Lingüística ha passat d’oferir 2.616 cursos de català el 2003, a oferir-ne 4.359 el 2009.

52. Sabies que el nombre de parelles lingüístiques ha augmentat de 4.600 el 2004 a 10.510 el 2009?

53. Abans del 2004 només hi havia 3 federacions esportives catalanes reconegudes internacionalment. Avui ja en tenim 17.

54. Hem passat de 10 a 61 Borses Joves d’Habitatge, i cada dia s’hi han signat 5 contractes de lloguer i 8 joves s’han emancipat.

55. Amb l’acolliment lingüístic, l’Optimot i el Parla.cat, el català s’ha convertit en pilar d’integració.

56. Catalunya és pionera amb l’EsportParc, un parc tecnològic per reforçar la sinergia entre esport i empresa.

57. Sabies que s’ha apostat per l’esport com a motor de l’economia catalana?

58. Hem acabat de desplegar els Mossos d’Esquadra a tot el territori

59. La limitació a 80km/h ha reduït els accidents de trànsit i el nombre de ferits greus ha baixat a la meitat.

60. Sabies que un 37% dels reclusos estan matriculats en ensenyaments reglats i que 2.948 interns estan treballant?

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (5)

41. Sabies que en els darrers set anys hem construït 122 noves biblioteques?

42. Des del 2003, gairebé hem doblat el nombre de visites a museus i col·leccions.

43. El 2009, 17.000 joves s’han pogut beneficiar de les subscripcions gratuïtes per als joves de 18 anys.

44. Amb la Llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts de la CCMA avancem cap a una gestió més participativa de la cultura i els mitjans.

45. La Llei del cinema de Catalunya farà que el català passi de tenir una presència del 2,7% actual al 50%.

46. Amb el Pla d’Equipaments Culturals, democratitzem la cultura, reduïm les distàncies i modernitzem les instal·lacions.

47. Mitjançant l’ACCD, hem signat convenis amb l’ONU i hem augmentat l’eficiència dels programes de cooperació.

48. Sabies que cada mes s’estrenen 6 llargmetratges produïts a Catalunya gràcies a les ajudes de l’ICIC?

49. Per primer cop s’ha planificat la política exterior de la Generalitat, amb el primer Pla d’Acció Exterior i obrint delegacions a l’estranger.

50. Hem projectat la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, de Guanajuato i la biennal de Venècia, amb l’Institut Ramon Llull.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (4)

31. ACC10 fusiona competències del CIDEM i el COPCA, per tal d’internacionalitzar l’economia catalana.

32. S’han creat els Centres d’Acolliment Turístics, que aposten per un model turístic de qualitatque remarqui els trets identitaris.

33. Amb la Llei del comerç, s’ha defensat un model català de comerç: proper, urbà i generador d’ocupació i cohesió.

34. Amb el programa NEXPIPE, 250 empreses catalanes han pogut augmentar les seves exportacions un 130%, i un 20% la seva facturació.

35. El 2002 hi havia 951 establiments de turisme rural amb 7.774 places, i al 2010 ja hi ha 1.947 establiments i 15.194 places.

36. Al 2002, la despesa en R+D a Catalunya era de 1.628.042 milers d’€. Al 2008, de 3.286.376 milers d’€.

37. Mentre que al 2002 hi havia 20 centres de recerca, en set anys arribem als 39.

38. Impulsem un Espai Nacional de Comunicació, amb l’ACN, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i la reciprocitat de canals.

39. El Pla de Foment de la Lectura inclou subscripcions gratuïtes per generar l’hàbit de la lectura entre el jovent.

40. Sabies que hem donat suport a les activitats de cultura popular i tradicional, passant de 6,36 M€ el 2003 a 11 M€ el 2010?

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (3)

21. Hem liderat la creació de l’Oficina Antifrau, garantint transparència en la gestió de partits i de l’administració.

22. S’ha apostat per la col·laboració amb el món local amb la remuneració d’alcaldes/esses de petits municipis.

23. Tots els nuclis de població de més de 50 habitants tenen garantit l’accés a les TIC arreu.

24. S’han aprovat la Llei de Vegueries i la de l’Àrea Metropolitana, amb l’objectiu d’organitzar el territori des de Catalunya.

25. Sabies que s’han incrementat en un 21,7% els recursos en recerca en el Pressupost 2010?

26. Saps que gràcies a l’esforç negociador del Govern, Nissan i Seat mantenen la producció a Catalunya fins el 2012?

27. Gràcies al Pla Autocat, el sector de l’automoció ha augmentat la venda de vehicles en un 12%

28. S’ha assessorat a més de 14.500 emprenedors/es i finançat a més de 200 persones autònomes.

29. S’ha signat El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació que fixa la despesa en R+I per avançar cap a un model econòmic d’alt valor afegit.

30. La Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial fa d’interlocutora entre administració i empresa per agilitzar les tasques administratives.

Els Castells i la Sibil·la.

Els Castellers i el Cant de ls Sibil·la han estat declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Els Castellers i el Cant de ls Sibil·la s'afegeixen a La Patum de Berga, a la Festa d'Elx i al Tribunal de les Aigües de l'Horta de València per completar l'actual aportació dels Països Catalans al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

És un orgull que aquestes tradicions rebin aquest reconeixement.

En particular, com a principatí, em sento molt orgullós del reconeixement dels castellers. Una tradició de valentia, de força, d'habilitat, d'esforç col·lectiu... Valors dels castellers i que voldríem per a tots els catalans i per Catalunya.

Avui a Valls i a Tarragona s'ha fet festa grossa en conèixer la notícia, doncs si bé els castellers han conquerit el cor de molts catalans, són les comarques tarragonines la seva pàtria natal i allà es viuen amb un sentiment especial... Però no només allà. M'imagino que al carrer Vallespir del barri de Sants també estaran fent festa grossa: allà s'hi troba la seu social dels Borinots de Sants, la colla castellera de la camisa grisa. Grisa pel sutge i el fum dels vapors de les històriques fàbriques d'aquest barri de passat obrer.

Ernest Benach, casteller i President del Parlament de Catalunya ha adreçat aquest petit discurs a la Unesco en saber-se que els Castellers havien obtingut el reconeixement.

"Representants del comitè i a la UNESCO,

Comissió impulsora de la candidatura ‘Castells, patrimoni de la humanitat’,

A tot el món casteller...

Els castells són una tradició cultural viva que emergeix del poble, i s’han convertit en una de les millors expressions de la cultura tradicional i popular de Catalunya, singular i universal. Els elements, però, que n’expliquen la projecció mundial són els valors que els són intrínsecs i que projecten.

En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia i, sobretot, donar sense esperar res més a canvi que la satisfacció de la feina ben feta.

Avui és un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur."

El "rescat" d'Irlanda

Avui he escoltat una opinió molt interessant sobre la qüestió del "rescat" d'Irlanda.

Posem-nos en antecedents. Sembla ser que el govern Irlandès va demanar a la UE "informació" per si li calia demanar diners del fons de rescat. Amb una imatge que tothom entengui: com quan una parella va de gira per bancs a veure quines condicions els posen per demanar una hipoteca. El cas és que aquestes consultes s'han interpretat com que la sol·licitud del rescat és imminent.

A veure, potser ho és. Recordem que el govern d'Espanya va estar en fallida tècnica aquest passat maig però això mai s'ha reconegut des del govern. Ara bé, ningú no discuteix que aquesta va ser la realitat. Potser sí que el govern Irlanda pretén demanar ajuda en breu.

El cas, però, és que els governants irlandesos neguen aquest extrem i juren i perjuren que ells no demanaran cap rescat.

I llavors hi ha qui diu que, en realitat, són uns altres, que és des d'Europa, que es vol forçar el rescat irlandès.

Per acabar-ho d'adobar, el govern portuguès també ha dit que la seva situació és molt greu i que existeix un "alt risc" de que els calgui demanar ajuda.

Un incís, L'economia de Grècia ja ha estat intervinguda des d'Europa. Existeix la sospita fonamentada que la d'Espanya també. Si cauen Irlanda i Portugal què tenim? exacte, els PIGS (Portugal, Ireland, Greece, Spain). Els anglosaxons ho van encertar amb l'acrònim.

Un altre incís, ara diuen que potser Grècia no està fent els deures i que caldrà un nou ajustament. També es diu alguna cosa similar d'Espanya. I també es diu que si calen noves "ajudes", caldrà ser més rigoroses en les contrapartides. Tant en el cas grec com en l'espanyol, a canvi de les "ajudes" van venir retallades socials. LLegeixi's, per exemple, reforma laboral en el cas espanyol.

Tot plegat dibuixa un panorama en el que s'està produint el temut "contagi" en la crisi del deute.

Nou incís. Això del contagi és una expressió absolutament ridícula. No hi ha contagi que valgui. La crisi del deute sobirà, del deute extern d'aquest països, en definitiva, no és producte de cap contagi, sinó d'unes polítiques i d'unes estructures econòmiques que han estat conduint les economies d'aquests països, des de fa uns quants anys, directament a la situació en la que es troben ara.

EL panorama es completa amb que Irlanda rebutja de moment el rescat.

I ara ve la teoria que m'han explicat avui: des de determinats cercles europeus el que es vol fer és forçar el rescat d'Irlanda perquè, primer, el cost del rescat l'assumeix el fons de rescat, és dir diners de les arques públiques dels països membres de la UE; i, segon, el que és verdaderament interessant per els que volen forçar el rescat són les contrapartides: retallades de drets socials, baixada general de salaris, privatització de serveis públics...

És dir, s'està aprofitant la crisi per imposar reformes liberals que escombrin els "estats del benestar" a Europa, o el que és el mateix, tot allò que puguin tenir de socialista els estats europeus.

Per cert, que això encaixa la mar de bé amb la teoria del capitalisme del desastre de Naomi Klein.

La veritat és que, vistos els casos grec i espanyol, es pot afirmar que associat a cada "rescat" hi ha una retallada de drets socials, baixades de salaris i privatització de serveis públics.

El cas és que no tindria perquè ser així. En definitiva, el deute "sobirà" dels estats s'inverteix en seguretats socials, però també, i sobretot, en obres públiques, en infraestructures i en inversió que beneficia, més que d'altres, a empreses i capitals, tant nacionals com internacionals. Per descomptat, que els diners públics també s'utilitzen en mercats financers. Dit d'una altre forma, no és cert que el "rescat" del deute sobirà hagi de recaure exclusivament en els ciutadans de peu. Simplement ells no son ni els únics ni els màxims beneficiaris dels diners públics. Diners que, a més, ells mateixos ja financen via impostos.

Però s'assumeix sense gaires protestes, si més no a l'estat espanyol, que associat al rescat ha d'haver una retallada de drets. Esdevé una veritat indiscutible tot i ser, evidentment, falsa. Tanmateix aquesta idea és fonamental. I és fonamental si és que l'estratègia subjacent és, finalment, aprimar els estats fins a reduir-los poc més que a gestors de forces policies, i acabar amb tots els drets laborals i socials conquerits amb sang, suor i llàgrimes des que el primer obrer va entrar a la primera fàbrica.

Algú va dir que no és cert que hi hagi un govern mundial d'una elit d'homes immensament rics i poderosos a l'ombra, però que és útil pensar que existeix perquè permet explicar i preveure els esdeveniments. Sí, certament, és útil.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (2)

11. La Llei de polítiques de joventut regula l’única competència exclusiva pendent de desplegar.

12. La Llei d’acollida estableix el català com a llengua d’integració de la immigració.

13. La Llei de dependència ha permès atorgar 148.239 prestacions i crear 223.000 nous llocs de treball.

14. Hem aprovat la Llei dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescència, d’acord a les noves necessitats i circumstàncies.

15. El pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha passat de 600,8 M€ a 1.706,2 M€, augmentant un 283% en 6 anys.

16. En sis anys hem passat de 17.605 places de residència per a gent gran i 2.158 places de centres de dia, a 28.116 i 6.441 respectivament.

17. Des del 2005, el pressupost per lluitar contra la violència masclista ha augmentat en un 165%.

18. Els alumnes als cursos de català per a associacions d’immigrants, han passat dels 1.945 inscrits el 2005, als 9.798 el 2009.

19. Som pioners en legislar pel dret a decidir, impulsant la Llei de consultes, que permet celebrar consultes a nivell nacional.

20. Gràcies a la Llei de consultes, el Parlament ha admès a tràmit la proposta d’un referèndum per la independència.

7 anys de govern en 140 piulades. Raons per votar ERC. (1)

Enceto avui una serie de de 14 blocades amb 10 accions de govern que ha protagonitzat o han tingut el suport d'ERC. 14 blocades o 140 piulades al Twitter. 7 anys de govern.



1. El Pacte Nacional per a la Immigració defineix un espai d’integració amb la cultura i la llengua catalanes.

2. Amb la Llei de serveis socials avancem cap a la universalització dels serveis socials.

3. La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista subratlla la prevenció i detecció precoç com a principis bàsics.

4. Hem consolidat les polítiques de dones garantint la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques del Govern.

5. Apostem per les polítiques de joventut: Acord per l’ocupació juvenil, Pla Nacional de Joventut i Xarxa d’oficines d’emancipació juvenil.

6. El Títol de Famílies Monoparentals equipara aquestes amb les nombroses.

7. S’ha elaborat el Pla estratègic sobre usos del temps, i s’han impulsat mesures per compaginar la vida laboral, familiar i personal.

8. Hem creat 6 noves places de residència cada dia, avui en tenim: 26.580.

9. Hem recollit en un Pla les polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals.

10. El llibre IV del Codi Civil català, reconeix la filiació de les parelles homosexuals i els mateixos drets a totes les formes de parella.

Espot de campanya d'Esquerra

Tot just ha acabat la intervenció de Joan Puigcercós al "Tinc una pregunta per a vostè". El missatge: ERC som independentistes i d'esquerres, els nostres eixos són, de forma indestriable, el social i el nacional, per això treballem.

El missatge que s'ha donat amb les respostes a les preguntes s'ha emès amb senzillesa, de forma clara, directa i contundent. Ben fet!

La campanya està en marxa. ERC ha presentat el seu spot de campanya al YouTube. Un espot senzill, clar, directe i contundent. Com el candidat.

Vet-ho aquí.



El proper 28N serà un dia per ser valents.

Esquerra, gent valenta!

Recursos al TC contra el català. El 28N caldrà ser valents.

Avui s'ha conegut que el  tribunal constitucional ha admès a tràmit la llei del cinema i la llei del consum catalanes.
 
El TC continua així  el costum espanyol de dur al constitucional totes les lleis catalanes que puguin significar algun pas endavant en el reconeixement nacional,o en l'equiparació del dret a l'ús entre la llengua catalana i la castellana.

És d'un cinisme brutal que l'argument dels impulsors d'aquests recursos sigui precisament defensar el dret a fer servir el castellà.

Es veu que el castellà és una llengua perseguida i en reculada a Catalunya.

Només cal anar a un quiosc per veure que totes les revistes i els diaris són en català, o anar a un comerç o a una gran superfície per comprovar fefaentment  que tot l'etiquetatge és en català, o encendre la tele per comprovar com dels 70 canals de TDT la majoria llarga són en català, i un estil per la ràdio.

Sí, és del tot cert que el castellà a Catalunya està perseguit i que el dret a usar el castellà està en perill.

Ironia? no, cinisme.

Això sí, que ningú no es sorprengui. Aquests que es posen en contra del català i en contra dels catalans fan el que sempre han fet. S'emparen en un joc, les regles del qual es van establir durant "la transició" i que es resumeixen en negar-nos com a nació, i en procurar la desaparició de la nostra llengua.

Ara bé, el proper 28 de novembre els electors podran triar els seus representants, si més no, unes llistes tancades de representants que diuen que defensaran unes determinades polítiques.

Doncs bé, hi ha unes determinades polítiques que són les adequades per a defensar la llengua catalana i poden fer que es pugui utilitzar amb normalitat, i que efectivament, i sense ironies, sigui la llengua majoritària a les etiquetes, al comerç, a la TDT, als diaris i revistes, a la ràdio. Hi han unes determinades polítiques que poden fer que cap tribunal de Madrid pugui tenir la última paraula sobre les lleis que es fan al Parlament del Parc de la Ciutadella. Hi han unes determinades polítiques que poden fer que els catalans no hàgim de pagar en impostos molt més del que rebem a canvi en serveis. Hi han unes determinades polítiques que poden fer que l'eix mediterrani s'acceleri; que s'accelerin infraestructures necessàries; Hi han unes determinades polítiques que poden fer que la sortida de la crisi econòmica sigui una realitat.

Hi han unes determinades polítiques que permeten fer tot això i que es resumeixen en una paraula: independència.

El proper 28 de novembre cal ser valents i triar independència. Si som valents i fem aquest pas, notícies com les d'avui seran aviat una anècdota o el record d'un moment infame que ràpidament s'esborrarà de la memòria.

El 28 de novembre serà un dia per a la gent valenta. 

Les regles les hem de posar nosaltres.

Independentistes i d'esquerres

Amb prou feines queden tres setmanes. El 28 de novembre seran les eleccions al Parlament de Catalunya.
 
Doncs bé, per si algú encara no ho tenia clar, en aquest bloc som d'ERC. O el que és el mateix, que som:

Endavant la bona gent! Endavant la gent valenta!

Presentació del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC)

Avui ha estat un dia assenyalat en el món de les TIC a Catalunya: Després d'un procés de segregació que ha estat llarg i complex, finalment avui s'ha presentat el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) que, finalment, s'ha separat del col·legi espanyol (COITT).

Es tracta d'una notícia important. Dins de l'esforç de "fer país", aquest és un pas important que organitza aquesta professió amb una organització que té caràcter nacional català (si més no, principatí).

Com enginyer tècnic de telecomunicació vull agrair, primer de tot, a l'actual junta directiva l'esforç que han realitzat per aconseguir-ho. Un esforç d'anys i que no ha estat mancat d'alts i baixos. Sens dubte l'equip del degà Ferran Amago ha fet una bona feina.

Els Enginyers Tècnics de Telecomunicació, doncs, veiem com amb aquesta independència s'assoleix una reivindicació històrica. Ara ja no caldrà anar a Madrid a signar projectes, ara som nosaltres, els enginyers tècnics de telecomunicació catalans, els que decidim com ens organitzem, a què destinem les nostres quotes, som nosaltres els que prenem la iniciativa en tot el que afecta a la nostra professió. I tot això es fa i es farà amb vocació de país i de fer país.

Avui, a la seu de la CMT, en una assemblea prou concorreguda, s'han aprovat els estatuts i s'ha presentat oficialment el COETTC.

Potser no és una notícia que fora de l'àmbit dels enginyers tècnics de telecomunicació arribi a tenir molta volada, però és una notícia important. Així ho sento. Una aspiració de la que parlàvem els companys de l'escola universitària de Vilanova i la Geltrú, quan encara estudiàvem, allà pel 1990. Una vella aspiració fet realitat.

Avui som una mica més independents. Avui som una mica més eficients. Avui un grup d'enginyers han fet país i me'n sento orgullós.