Potser és perquè m'estic fent gran i la meva percepció del pas del temps va accelerada. Potser és perquè en veritat estan passant moltes coses i amb prou feines hi ha temps per a rumiar. De l'endemà de la Diada fins avui ha passat exactament un mes.
En aquest temps s'ha viscut un episodi de pluges intenses, amb alertes telefòniques i amb un «medicane». Un«mediterranean hurricane», segons els entesos; o en català: «medicà», «minihuracà mediterrani». Altres entesos diuen que no, que ha estat un cicló tropical. El clima es revolta. O fem que es revolti, que no és el mateix. El món ha passat anys ignorant els avisos i les alarmes que han donat institucions. Jo tinc uns quants anys i en fa molts que vinc sentint aquests avisos. No es pot dir que no estiguessim avisats. Que ara els governs del món es mostrin «sorpresos» és cinisme- Que tot i les evidències, només es quedin en la fase de «sorpresa» però segueixin sense actuar de forma decidida i coordinada és cinisme criminal, o estupidesa i ignorància perillosa.
Sense temps per a recuperar-se de les turbulències atmosfèriques. O potser va ser abans? Se'm fa un garbuix tot plegat! es va fer públic l'article al blog d'un dels capitostos d'OpenAI afirmant que la Intel·ligència artificial representa un gran risc i que cal asseure's i rumiar cap a on es vol anar, i com. L'article va aixecar polseguera i molts van veure la confirmació de que la IA és la Bèstia de l'Apocalipsi, i d'altres van dir que no, que potser només era un moviment corporatiu per a refredar expectatives i seguir captant inversions. Els calers. Sempre els calers.
Per si això no hagués estat prou, aprofitant les eleccions legislatives russes, Ucraïna (o els falcons de la UE a l'OTAN, a través d'Ucraïna, en el format de guerra proxy) va atacar Moscou amb drons. Aquest atac, contra el que cabia esperar, no va provocar una reacció (aquesta sí, apocalítica) russa, més enllà de les operacions de bombardeig que ja estaven previstes pel Kremlin. Avui sabem que Rússia i Estats Units han signat un acord per a la venda de combustible rus als Estats Units. En canvi, la UE, que abans de la guerra, comprava gas barat a Rússia, ara en té vetat el mercat. Tot i que acaba comprant combustible rus a través de tercers països, entre els que destaca, notablement, Estats Units.
La traca final d'aquest mes agitat ha estat «el desnonament de Mari Carmen», així, entre cometes. El govern del PSOE i de Sumar és, fent servir el seu llenguatge, el responsable directe de desenes de milers de desnonaments a tot l'estat espanyol. Però en un gir de guió, aquest desnonament en concret, ha provocat la presentació d'un parell de decrets llei que han estat rebutjats al Parlament i una convocatòria d'eleccions. La mort de la senyora Mari Carmen ha polaritzat encara més la baralla entre el govern i els seus aliats i l'oposició, amb acusacions d'assassinat des de les posicions pro-governamentals envers els partits opositors. Fins al punt que es convocarà una vaga general poc abans de l'inici de la campanya electoral.
Quatre notícies que donarien, cadascuna per separat, per a parlar molt i profundament però que essencialment només han provocat soroll i posicions enfrontades amb crits i insults.
Les notícies com espectacle. Un espectacle barroer, val a dir. Les notícies com a combustible de la propaganda, és a dir, dirigides dels dels diversos poders, per a aconseguir portar l'opinió pública allà on els interessa. Interessos particulars i agendes pròpies. Interessos particulars que amb poc esforç es poden posar de relleu, però que la rapidesa dels fets -consum ràpid, reel d'Instagram, sobredosi de dopamina- fa que caduquin d'un dia per l'altre.
Més ens val posar el fre. Mirar les coses amb una certa calma, tractar d'esbrinar tota la informació més enllà de la propaganda, meditar-ho i parlar amb gent. Que l'opinió que ens formem estigui fonamentada i d'acord amb el que hem vist i llegit i, sens dubte, els nostres propis biaixos. No coneixerem tota la veritat, del cert, i hem d'acceptar que la nostra pròpia ignorància és una limitació. Però partir del «només sé que no sé res» és, de fet, un bon punt de partida, i preguntar i no deixar-se entabanar per la propaganda, i els crits, i les amenaces, vinguin d'on vinguin, fins i tot dels propis biaixos morals o ètics, ens posa en el camí de la saviesa.
I ara pensem una mica en tot el que ha passat, i fem-ho lliurement, aprofitant que ja ha transcorregut un cert temps i els pastors del ramat de l'opinió pública estan distrets, preparant-nos el proper espectacle que ha de captar la nostra atenció per a fer-nos pensar com ells volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada