Pàgines

dissabte, 1 d’agost del 2009

ERO a Nissan i Núria Portulas

D'aquests darrers dies m'han cridat l'atenció un parell de notícies:

l'ERO a Nissan. 700 treballadors al carrer. De la pitjor forma. Una trucada la nit abans per dir-te "demà ja no cal que vinguis".
El sector de l'automoció està tocat i li caldrà una reconversió profunda. Hi hauran més acomiadaments. Fa l'efecte que s'ha perdut el temps amb mesures orientades a estimular el consum: fer que la gent comprés vehicles nous, amb plans renove, amb ajuts directes a la compra que han fet feliços als consells directius de les multinacionals, i que han suposat traspassar directament diners públics als seus comptes de resultats.

Tot plegat per evitar afrontar el problema de fons: cal una reestructuració que necessàriament passarà per la reducció de llocs de treball en el sector. Fa anys que s'haurien d'haver obert nous sectors productius on ara es podria recol·locar al personal però això no es va fer. Aquestatasca, en el model que patim hauria d'haver correspost a la "iniciativa privada",més o menys estimulada pels "poders públics".

Però la "iniciativa privada" va dedicar-se al negoci fàcil del totxo, al monocultiu del turisme, a l'automoció i indústria derivada i a l'especulació financera. I ho va fer perquè els "poders públics" ho permetien i, de fet, ho estimulaven. En el curt plaç, l'estat va passar a "jugar la champions" i a tenir expectatives de "superar" a Itàlia i França. Un nan amb ínfules de gegant... i amb peus de fang. El resultat de tot allò és que avui l'estructura economica està afectada en tots els seus puntals.

Els deures no es van fer quan calia i ara reben els de sempre: el govern aprova EROs i els treballadors al carrer.

Ben galdós tot plegat. l'EROl'ha signat govern,patronal i sindicats mejoritaris. La dissidència ha estat castigada: es parla d'"intercanvi de cromos" entre la patronal i sindicats majoritaris. Els afiliats de la CGT, que s'ha oposat a l'ERO (és un dels prinicipis "CGT no firma EROs"), han estat majoritàriament inclosos en la llista dels que treballadors que han fet fora.

Ho deia un company de CGT a la pregunta de "i ara què?", "doncs ara un aturat més, i amb sort, potser mileurista. I amb càrregues familiars".

I sobre això de la repressió de la dissidència, l'altre notícia que volia comentar: ahir es va ferpública la sentència del cas Núria Portulas. Dos anys de presó per "temptativa inacabada de col·laboració amb banda terrorista".

Què va fer aquesta noia? depèn de a qui s'escolti. Segons la fiscalia havia el·laborat determinada informació que hauria d'haver permès a un grup anarquista italià cometre un atemptat a Barcelona. Les proves? no està gaire clar, sembla ser les enganxines i els pòsters que van trobar en la casa okupada de Can Rusk.

Sobre el cas Núria Portulas, hi ha endegada la campanya Núria Lliure per ademanar-ne el seu alliberament.

És un bon moment per recordar que Víctor Alexandre ja ens parlava el 2007 del cas en aquest article d'opinió: "Núria Portulas, culpable per desafecta".

No és per casualitat que la repressió s'estigui endurint.