dimarts, 18 d’agost de 2009

420€

Crisi informàtica a casa. L'ordinador ha estat una víctima més de altes temperatures d'aquest estiu. Finalment, ha estat reemplaçat (no del tot, encara) i aprofito aquest moment de disponibilitat per a escriure un post.

Actualitat: 420€. Pel que es veu, la mesura està causant confusió, quan no desenganys. Es veu que, de moment, només hi poden accedir els aturats que han acaben la prestació a partir d'aquest mes d'agost i que no estiguin cobrant cap altre subsidi. De forma que la mesura, en realitat, només beneficia a un col·lectiu molt petit (tot i que s'incrementarà, lamentablement).

El fet és que cal ajudar a la gent que ha perdut totes les seves fonts d'ingressos. Trobo que això és indiscutible. Aquesta només és, però, la part contingent de la solució. El pedaç necessari però en cap cas suficient. La solució de veritat és posar els mitjans per a que aquesta gent puguin tornar a valdre's per ells mateixos. O sigui: cal crear ocupació.

I com s'ha creat ocupació? com es donen les condicions per a crear ocupació? qui crea ocupació? El plan-E és a punt d'esgotar els seus cartutxos. Haurà servit per retardar la desocupació de mig milió de treballadors durant uns quants mesos. S'ha guanyat temps en l'esperança que la "recuperació", la "sortida de la recessió", els "brots verds" dels socis de la UE solucionaran el problema de l'atur i del consum de l'estat. Com? per art de màgia, és clar.

En aquest sentit,el que cal és crear llocs de treball que aportin, de veritat, valor afegit. Molt més fàcil dir-ho que fer-ho, és clar. La resposta clàssica és "cal ajudar als emprenedors". Segur que sí. Una de les notícies més dures d'aquests dies és que prop de 200.000 autònoms han hagut de plegar en el que portem d'any. El problema és que per ajudar als emprenedors primer de tot cal que n'hi hagin, és dir, han d'haver condicions i oportunitats com per arriscar-se i, ja posats, si l'estat no ajuda, si més no que no faci les coses més complicades.

Tanmateix, i com sembla que aquest és el camí que inevitablement caldrà seguir, el que cal és estar atents a la recuperació de l'economia mundial. Si hi ha un miracle, es podrà aprofitar per a la recuperació de l'economia de l'estat. Passa, però, que els signes de "recuperació" estan lluny de ser convincents. Per a parlar de recuperació cal més perspectiva temporal. Ara mateix, els missatges de "recuperació" semblen més aviat destinats a crear un clima de "confiança", sens dubte necessari. No sembla pas que corresponguin a unes dades irrefutables que permetin afirmar que es reprèn el "creixement".

De fet, hi ha una estimació que va en direcció contrària. Hi ha coincidència en dir que l'atur creixerà, i molt, els propers mesos. És possible el "creixement" quan cau el consum? és pot dir que la crisi s'està remuntant quan el nombre d'aturats augmenta? potser en termes macroeconòmics sí, no se com però de més verdes en maduren. A l'aturat que avui mateix, o demà, o d'aquí sis mesos, li han dit o li diran que no té dret a l'ajuda de 420€, segurament li semblarà que no.
Publica un comentari a l'entrada