divendres, 7 d’agost de 2009

Intercanvi de coneixements: BCC i XIC.

Porto uns quants dies preparant un post sobre el llibre "Per què som com som" d'Eduard Punset. M'està sortint més llarg del compte i potser caldrà fer-ne un parell o tres de parts. El que ve al cas és que en el seu darrer capítol parla de Platoniq, de Burn Station i del Banc Comú de Coneixements.

Platoniq és "un sistema cultural co-operatiu.

Platoniq és una organització internacional de productors culturals i desenvolupadors de programari, pionera en la producció i distribució de cultura copyleft. Des de l'any 2001, duen a terme accions i projectes en els quals els usos socials de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs) i el treball en xarxa són aplicats al foment de la comunicació, a l'autoformació i a l'organització ciutadana. El resultat del seu treball genera innovadores aplicacions informàtiques i metodologies, a més d'un ampli arxiu audiovisual sota llicències lliures en Internet. "

Burn Station i Banc Comú de Coneixements són projectes (i realitzacions) de Platoniq.

Burn Station és "un sistema de distribució d'àudio lliure. Es pot instal·lar en espais d'accés públic i lliures - en esdeveniments permanents o provisionals - però també ho pot fer funcionar a la seva màquina Linux a casa.

Pot utilitzar Burn Station per fullejar i escoltar milers pistes d'àudio i música. Seleccionant aquells que més li agradi (faci el seu playlist) i els pot cremar en un CD i endur-se'l a casa. Tot de franc!!

Molts artistes i netlabels ja han contribuït publicant les seves creacions."

El més interessant és, potser, el Banc Comú de Coneixements (BCC): "El Banc Comú de Coneixements (BCC) arrenca el novembre de 2006 com un laboratori i espai de reunió en llocs públics de Barcelona on tothom pot fer tant ofertes i demandes de coneixements com recomanar altres persones que puguin ensenyar coses útils o interessants, la majoria d'elles basades en la seva experiència.

BCC busca compartir coneixements destinats a aconseguir més autonomia individual i col·lectiva. Aquesta recol·lecta comuna de recursos en uns casos desemboca en idees i experiències que miren de substituir el consum continu de materials i serveis, per aprendre a reparar, construir, generar alternatives de reaprofitament; en uns altres, ajuda a reconèixer quins són els nostres drets i com usar-los per a solucionar problemes o frenar abusos que ens afecten a tots.

Des de BCC es generen dinàmiques socials per a recuperar coneixements com a exercici de empoderament ciutadà.

BCC propaga estratègies i accions públiques on tenen lloc col·laboracions inesperades entre ciutadans, experts, professionals, organitzacions i xarxes: espais d'innovació social sorgits arrel de connectar qui té solucions amb qui busca respostes."

La darrera entrada a la web del BCC és de març d'enguany, corresponents a un taller de BCC fet a l'Institut Antonio Domínguez Ortiz de Sevilla.

El que m'interessa del tema és que està en la línia del treball cooperatiu, dels mercats d'intercanvi de bens, serveis i coneixements. Un BCC és una idea que admet moltes implementacions: es tracta de posar en contacte mestres i alumnes de forma que el coneixement flueixi de forma lliure. La gent de Platoniq es revelen com dinamitzadors departicipació i coeducació. Tot plegat sona molt a Web 2.0, perquè Web 2.0 són unes tecnologies, però més que cap altre cosa, és una reestructuració dels fluxos d'informació motivats i impulsors d'una determinada concepció social i política.

El cert és que la idea no és nova. Si de cas està més ben organitzada, implementada i dinamitzada, però, de fet, estem parlant d'una "xarxa d'intercanvi de coneixements (XIC)". De la XIC de Collblanc-Torrassa: "Una XIC és un sistema d'intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom, sense ànim de lucre. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel.lectual com de contingut tècnic o artístic. Així es constitueix un xarxa oberta a professors i alumnes. Les persones participants poden posar-se d'acord amb els continguts, el mètode, el lloc, l'horari, la freqüència i la durada dels intercanvis.

Aquest projecte no és nou: neix a França als anys 70. Actualment es realitza a Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Nicaragua, Brasil,...

A Catalunya, la primera xarxa s'estableix a l'Escala (Girona), l'any 1988. A més a més, trobem aquesta experiència a Castelldefels, Manlleu, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona,...

A la web intercanvis.net podem trobar una petita llista, no exhaustiva, de XICs a casa nostra.

Finalment, la sistematització de l'intercanvi de coneixements porta a parlar d'aspectes més formals, i en aquest punt apareix de forma natural el concepte de Coneixement Obert. Em sembla prou bona la deficnició que en fan a la "The Open Knowledge Foundation":

"El terme coneixement ha estat triat per incloure:

1. Continguts com música, pel·lícules, llibres,
2. Dades tant científiques, històriques, geogràfiques o de qualsevol altre tipus
3. Informació governamental o d'altres administracions públiques

S'exclou el programari malgrat la seva importància perquè ja ha estat tractat en treballs previs.

El terme obra s'utilitzarà per denominar qualsevol element de coneixement a tractar.

El terme paquet també es pot utilitzar per denotar una col·lecció d'obres. Òbviament aquest paquet pot ser considerat una obra en si mateix.

El terme llicència es refereix a la llicència legal mitjançant la qual s'ofereix l'obra. On no hi hagi cap llicència s'haurà d'interpretar que es refereix a les condicions legals a les quals està subjecte l'obra.

La definició: Una obra és oberta si la seva forma de distribució satisfà les condicions següents:

1. Accés
L'obra ha d'estar disponible globalment i només amb un cost de reproducció raonable, preferiblement descarregable a internet de franc. L'obra també ha d'estar disponible en una forma convenient i per ser modificable.

2. Redistribució
La llicència no ha de restringir a ningú la possibilitat de vendre o distribuir l'obra en si mateixa o com a part d'un paquet fet d'obres de moltes fonts diferents. La llicència no ha d'exigir un pagament o cap altra quota per aquesta venda o distribució.

3. Reutilització
La llicència ha de permetre fer modificacions i obres derivades i ha de permetre que aquestes siguin distribuïdes en les mateixes condicions que l'obra original. La llicència pot imposar alguna mena de requeriment referent al reconeixement i a la integritat: vegeu el principi 5 (Reconeixement) i el principi 6 (Integritat) a sota.

4. Absència de restriccions tecnològiques
L'obra s'ha de proporcionar de tal manera que no hi hagi cap obstacle tecnològic per executar els actes esmentats anteriorment. Això es pot aconseguir oferint l'obra en un format de dades obert, i.e. un format l'especificació del qual és public i està disponible gratuïtament i que per al seu ús no imposa cap restricció monetària o de cap altre tipus.

5. Reconeixement
La llicència pot exigir com a condició per a la redistribució i a la reutilització el reconeixement dels contribuents i creadors de l'obra. Si s'imposa aquesta condició no ha de ser de manera onerosa. Per exemple si es demana un reconeixement, l'obra s'hauria d'acompanyar d'una una llista d'aquells que cal reconèixer.

6. Integritat
La llicència pot requerir com a condició perquè l'obra pugui ser distribuïda amb modificacions que l'obra resultant porti un nom diferent o un número de versió diferent que l'obra original.

7. Cap discriminació de persones o grups
La llicència no ha de discriminar cap persona o grup de persones.

8. Cap discriminació d'àmbits de treball
La llicència no ha de restringir ningú de fer ús de l'obra en un àmbit de treball específic. Per exemple, no pot restringir l'ús de l'obra en un negoci, ni que sigui utilitzada per a la recerca militar.

9. Distribució de la llicència
Els drets adjunts a l'obra s'han d'aplicar també a qualsevol persona a qui li sigui redistribuïda sense necessitat que aquesta executi una llicència addicional.

10. La llicència no ha de ser específica d'un paquet
Els drets adjunts a l'obra no han de dependre de què en formi part d'un paquet particular. Si l'obra s'extreu d'aquell paquet i s'utilitza o es distribueix dins dels termes de la seva llicència, totes aquelles parts a qui els sigui redistribuïda hauran de tenir els mateixos drets que els que es concedeixen conjuntament amb el paquet original.

11. La llicència no ha de restringir la distribució d'altres obres
La llicència no ha d'imposar restriccions en altres obres que es distribueixen conjuntament amb l'obra subjecta a la llicència. Per exemple, la llicència no ha d'imposar que totes les altres obres que es distribueixen pel mateix mitjà siguin obertes.

traducció per Ignasi Labastida i Juan"


Intercanvi lliure,sobretot de cultura,en xarxes que creen i relliguen la comunitat. Xarxes que posen en contacte interessos afins. Xarxes que presenten l'oportunitat per a la figura del dinamitzador. Xarxes que poden generar continguts lliures o, millor, oberts, si acompleixen les condicions abans descrites i crean l'espai on es mouran les figures dels autors, editors i productors dels continguts oberts.

Per anar-hi pensant.
Publica un comentari a l'entrada