dilluns, 10 d’agost de 2009

pessimisme de dilluns

Per una banda PP i PSOE barallant-se a veure qui treu més draps bruts de l'altre: que si els vestits del Camps, que si el pavelló esportiu de Palma... que si fas escoltes telefòniques il·legals...

Per l'altre, que l'atur del juliol a Catalunya va incrementar-se de 7000 nous aturats, que ja ens avisen que a l'agost es perdran més llocs de treball i que la tardor serà dura pel que fa a l'atur, que aquest estiu, a Salou, els bars i els restaurants no s'omplen perquè la gent se n'ha anat de vacances, però estalviant...

I, per reblar el clau, llavors la CEOE que reclama la "flexibilització" de acomiadament.

En fi.

Diu la dita que els països tenen els governants que es mereixen. De debò que ens mereixem això?

Sí, potser sí. De la mateixa manera que hi ha molta, moltissima, gent que sap que hi ha crisi, perquè l'està patint a la seva pròpia pell, o per que la veu en familiars i amics propers, també hi ha molta, moltissima, gent que no començaran a pensar en que hi ha crisi fins que portin sis mesos a l'atur. És la gent que avui diu "la crisi no m'afecta" i s'ho creuen. D'aquests també n'hi han.

Llavors, si els governants són una projecció dels governats, aleshores s'entén l'estratègia del Plan-E i dels rescats financers i tota la resta. Es tractava d'anar guanyant temps confiant en que Alemanya i els grans de la UE se'n sortirien aviat i estirarien de la resta. És això, no? el que passa és que ni la UE, ni els EUA, se n'estan sortint, ni se'n sortiran a curt termini i, quan això passi, ja veurem en quines condicions està el país per aprofitar l'oportunitat.

No hi ha més remei que ser molt escèptic amb això de la capacitat d'aprofitar les oportunitats: recordo que abans de l'emergència d'Internet i les TI es parlava de "l'oportunitat d'enganxar-se a una nova revolució industrial". Han passat anys i ja en veiem el resultat: Res. L'estat espanyol té la pitjor banda ampla d'Europa, i més cara que la millor. Això sí: beneficis immensos de Telefònica.

Potser sí que se superarà la crisi... els de sempre, pagant-la, també, els de sempre.

Pessimisme? Em temo que només un excés d'informació. Estem a 10 d'agost i les notícies són un drama: estupidesa infinita dels partits, per una banda, i allau de males notícies econòmiques per l'altre. No fa cap gràcia.

Serà que és dilluns.
Publica un comentari a l'entrada