El millor Barça de la història

Reconec que tot el dia d'avui, abans del partit, me'n malfiava.

Reconec que la confiança i l'eufòria que es respirava al carrer em semblava un mal averany.

La rao em deia que, sens dubte, el partit seria igualat. Que el Barça estava on estava per mèrits propis. Que tan preocupats havien d'estar a Manchester pel Barça, com el Barça pel Manchester.

El Barça venia de fer el doblet. La temporada ja era excepcional. Per si fos poc, el maig s'havia encetat amb el 2-6 a Madrid.

Malgrat tot, reconec que jo no les tenia totes.

I va començar el partit, amb els anglesos apretant.

I va arribar Eto'o. El lleó africà. Un jugador especial. Un pura sang. De raça. I va marcar. després de la primera jugada amb el segell Barça de la final.

I el Manchester que no s'ho creia i que començava a desinflar-se. I el Barça que cada cop estava millor sobre el camp.

Al final de la primera part, la pilota era del Barça. Els jugadors anglesos només la veien en foto. El Barça estava dominant el partit.

Mitja part. Ho reconec "El Barça ho està fent bé". Respecte: "Però recordo la Copa d'Europa que el Manchester li va guanyar al Bayern a Barcelona. Ho està fent bé, però encara queda la segona part."

I la segona part va arribar. I el Manchester va apretar, però el Barça ho feia bé. Ho feia millor. La pilota, pel Barça.

I llavors va arribar el gol de Messi. Una altre jugada amb segell Barça. L'argentí. També un jugador especial. També de raça. Ha marcat de cap, a centrada de Xavi, en un salt que recordava d'alguna forma el gol de Marcos en una final de copa de fa molts anys. Messi, baixet, ha volat per marcar.

2-0. El fantasma de la final Manchester Bayern s'esvaeix. El Barça controla. Domina. Els anglesos es van desinflant.

El Barça guanya la final.

L'han encertat els seguidors que a la final han desplegat una gran pancarta: Barça: veni, vidi, vinci.

Triplet. Copa, lliga i Champions, per aquest ordre, com a la cançó del Crackòvia.

Grans tots els jugadors: Valdés, el porter; el mur de la defensa, Puyol, Piqué, Touré i Sylvinho; l'estraordinari centre del camp: Xavi, Iniesta i Busquets; la piconadora de l'atac: Eto'o, Messi i Henry.

Han sortit també Keita per Henry, i el juvenil Pedro per Iniesta.

I l'autentic cervell d'aquest equip: Pep Guardiola. Guardiola va recollir l'equip que havia deixat Rijkaard, que estava en el camí correcte al meu parer, però descarrilat. El mateix camí de Cruyff. El mateix camí del Dream Team. El mateix camí, però ara amb una plantilla extraordinària, en el seu punt de maduresa, i amb un caràcter propi.

El millor Barça de la història. Es pot dir. Fins abans del partit la temporada havia estat excepcional. Després del partit és única. Indiscutible: única.

Millors que el gran Dream Team. Millors que el Barça del Kubala. En el mateix camí que aquells equips legendaris, però millor, si és que això era possible.

Més lluny. Han anat més lluny.

El millor Barça de la història.