dimecres, 3 de juny de 2009

brots verds?

El mes de maig va acabar amb menys aturats que en començar. Això, en la terminologia a l'ús dels mitjans d'actualitat és el que es coneix com a "brot verd".

Primer de tot, me n'alegro pels que han trobat feina. Hi havien drames. Encara n'hi han molts. HI havia gent que estava patint que potser han trobat algun lloc on agafar-se, si més no, de moment.

Me n'alegro per això. Però cal saber on estem.

El PSOE s'ha afanyat a posar-se la medalla i a pronosticar que aviat tornaran els dies de vi i roses. La felicitat és a tocar i la sortida de la crisi és cosa feta.

Doncs no.

Què ha passat? Avui molts mitjans de comunicació en parlen. Unanimitat dels mitjans: el Pla E d'infraestructures inútils i l'estacionalitat. Afegiria que un cop devastat el sector del totxo, difícilment podrà aportar gaires aturats nous més...

N'hi ha que diuen que el Pla E està donant feina a uns 300.000 treballadors. D'altre banda, s'acosta la temporada d'estiu i això suposa noves contractacions en al sector turístic (sector que patirà aquest any, que ho veu venir i que, en conseqüència, contractarà menys. Ho farà, però.)

Tenint en compte tot això, l'atur ha baixat en 24.000 treballadors a tots l'estat. 200 al Principat.

Al meu parer, doncs, aquest és el brot verd més car de la història.

Això sí, potser li permetrà al ZP salvar els resultats electorals del proper diumenge. Ves quina casualitat que aquest diumenge hagin eleccions europees.

Però tant de bo que broti. Però fa l'efecte que no gaire. Avui mateix, el conseller d'economia, l'Antoni Castells, pronosticava un 20% d'atur a l'estat en acabar l'any (ara es troba sobre el 16%) en declaracions al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio.

Brots verds. Em sorprèn també una coincidència, tant el mateix Castells com el Bernanke (el president de la Reserva Federal dels EUA) han dit que es podria tocar fons i encetar la recuperació aquest mateix any. Tanmateix, pel que es veu, l'atur encara es continuaria incrementant durant tot l'any que ve...

I llavors un pensa: si hi ha recuperació, com és que augmenta l'atur? com pot ser? Només se m'acut que diuen la veritat, però m'he de posar al seu lloc: el sistema definit en els seus indicadors macro-econòmics remunta. Els beneficis de les grans multinacionals augmenten. La crisi s'ha superat. Els treballadors, els recursos humans, el factor treball, és cada vegada més innecesari i, per tant, es va eliminant de l'economia. El sistema capitalista refundat s'ha adaptat a la nova situació en la que progressivament es va eliminat més i més treball i costos salarials. En la seva òptica de senyors i guardians del sistema, a aquests psicòpates, aquest escenari ja els està bé.

Llavors que algú vagi a explicar-li als milions i milions d'aturats d'arreu del món que no tindran un salari mai més en la seva vida, que hauran d'espavilar-se amb les subvencions que els caiguin, i que hauran de buscar-se la vida com puguin, si poden. Que algú els expliqui a aquests millions d'aturats que ja no hi ha crisi, que s'ha encetat la recuperació i que s'està, un cop més, en la via del "creixement econòmic".

El subconscient els traeix: la crisi, per ells, és només econòmica. La crisi dels milions de persones abocades a l'atur de per vida, per ells, no és crisi. Són efectes col·laterals? un reajust necessari del sistema? el preu a pagar per el capitalisme refundat?

El decreixement és el camí que necessàriament cal seguir. Però l'exclusió del sistema capitalista refundat no és decreixement, és exclusió. El sistema capitalista refundat continuarà depredant, esgotant recursos i abocant més i més gent a l'atur fins que arribi al punt d'equilibri que permeti obtenir beneficis sobre una base més reduïda de treballadors consumidors i classes passives consumidores subvencionades. Anem a això? això és el que deixarem als nostres fills?

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada