dimecres, 17 de juny de 2009

Comunicat públic GEAB N°36. Especial estiu 2009

Traducció amb traductor.gencat.cat i repassada manual posterior. En cap cas aquesta és una traducció "oficial".

Molt i molt preocupant la previsió del LEAP per als propers mesos. Xoca brutalment amb aquestes declaracions del ZP segons les quals, "el pitjor de la crisi ja ha passat".
En tornar de vacances, la resposta.


Comunicat públic GEAB Especial estiu 2009 N°36 (16 juny de 2009).

GEAB N°36 està disponible! Crisi sistèmica global : El xoc simultani de les tres «ones malvades» de l'estiu 2009

Com ve anticipant LEAP/E2020 des d'octubre de 2008, en vigílies de l'estiu 2009, la qüestió de la capacitat dels Estats Units i del Regne Unit per a finançar els seus dèficits públics, d'ara endavant incontrolats, s'ha imposat com la qüestió central en el debat internacional, obrint-se la via al doble fenomen d'una suspensió de pagaments dels Estats Units i del Regne Unit d'aquí la fi de l'estiu 2009.

Així, en aquest estadi de desenvolupament de la crisi sistèmica global, contràriament al discurs mediàtic i polític que domina actualment, l'equip de LEAP/E2020 no considera en absolut cap recuperació per a després de l'estiu 2009 (ni, d'altra banda, en els dotze mesos a posteriors) (1). Ben al contrari, a conseqüència de l'absència de tractament de fons dels problemes a l'origen de la crisi, considerem que l'estiu 2009 veurà la convergència de tres «ones malvades» (2) particularment destructores que es traduiran en l'agreujament de la crisi i provocaran trastorns històrics d'aquí als mesos de setembre/octubre 2009. Com és el cas des del començament d'aquesta crisi, cada regió del món, és clar, no serà afectada de la mateixa manera (3) ; però, per als nostres investigadors, totes sense excepció coneixeran una forta degradació de la seva situació d'aquí la fi de l'estiu 2009 (4).

Aquesta evolució pot agafar a contra-peu a molts operadors econòmics i financers temptats per l'eufòria mediàtica actual.

En aquest número especial «Estiu 2009» del GEAB, el nostre equip presenta en detall aquestes tres ones destructores convergents i les seves conseqüències. I el nostre equip detalla en conclusió les seves recomanacions estratègiques (or, immobiliari, bons, accions, divises) per evitar de ser enduts per aquest estiu mortífer.



Duració (en mes) de les recessions USA des de 1900 (duració mitjana : 14,43 mesos) - Fonts : US National Bureau of Economic Research / Trends der Zukunft


Així, per a LEAP/E2020, lluny dels «brots verds» vistos des de fa dos mesos per tot arreu (5) pels mitjans de comunicació financers internacionals, pels seus experts habituals i pels polítics que els escolten (6), el que es veu són tres ones particularment destructores per al teixit socioeconòmic que convergiran en el transcurs de l'estiu 2009, provocant l'agreujament de la crisi i comportant trastorns històrics a partir de la fi de l'estiu 2009, en particular les situacions de suspensió de pagaments dels Estats Units i del Regne Unit, tots dos al cor del sistema global en crisi :

1. L'ona de l'atur massiu: tres dates d'impacte que varien segons els països d'Amèrica, d'Europa, d'Àsia, de l'Orient Mitjà i de l'Àfrica.

2. L'ona de les fallides en sèrie : Empreses, bancs, immobiliari, estats, regions, ciutats.

3. L'ona de la crisi terminal dels Bons del Tresor EUA, del Dòlar i de la Lliura Esterlina i de la tornada de la inflació.


El comerç mundial s'esfondra : Gràfic 1 : Evolució anual de les exportacions de 15 grans països exportadors (1991-02/2009). Gràfic 2 : Evolució anual de les exportacions de 15 grans països exportadors entre febrer de 2008 i febrer de 2009



Aquestes tres ones de fet no són successives com les onades malvades gegants consecutives anomenades «tres germanes» tanmateix són tant o més destructores; són ben bé més perilloses ja que són simultànies, asincròniques i no paral·leles. Per això, el seu impacte sobre el sistema mundial és generador de dislocació ja que l'atenyen sota diversos angles, a diferents velocitats, amb forces variables. L'única certesa en aquest estadi, és que el sistema internacional mai no ha estat tan feble i limitat de cara a tal situació : la reforma del FMI i de les institucions de govern mundial anunciades al G20 de Londres continuen sent lletra morta (7), el G8 s'assembla cada vegada més a un club moribund del qual tot el món es demana d'ara endavant per a què pot realment servir (8), el lideratge americà no és ja més que l'ombra d'ell mateix que intenta desesperadament conservar els compradors per als seus bons del tresor (9), el sistema monetari mundial és en plena desintegració amb els russos i els xinesos sobretot que acceleren el seu joc per posicionar-se en el Postdòlar, les empreses no veuen cap millora a l'horitzó i augmenten els seus acomiadaments, cada cop més estats vacil·len sota el pes del deute acumulat per «salvar els bancs» i hauran d'assumir una corrua de fallides a partir de la fi de l'estiu (10). A imatge dels bancs que després d'haver trafegat encara una vegada més amb els diners dels estalviadors crèduls gràcies a la calma dels mercats financers orquestrada aquestes últimes setmanes, hauran de reconèixer que són insolvents des de la fi de l'estiu 2009.

Als Estats Units com al Regne Unit en particular, l'esforç financer públic colossal realitzat el 2008 i començaments de 2009 en l'únic profit dels grans bancs ha atès tal grau d'impopularitat que s'havia fet impossible a la Primavera 2009 considerar noves infusions de fons públics en benefici dels bancs que tanmateix sempre han estat insolvents (11). S'ha fet llavors imperatiu orquestrar un «bonic conte de fades» per a empènyer l'estalviador mitjà a injectar els seus propis fons en el sistema financer. A força de «green shoots», d'indicis borsaris empesos cap a dalt sense fonament econòmic real i de « reemborsaments anticipats de fons públics», la posada en escena ha estat efectuada. Així, mentre els grans inversionistes de les monarquies petrolieres o dels països asiàtics (12), aprofitant la ganga, sortien del capital dels bancs en qüestió, una multitud de nous petits accionistes hi entraven plens d'esperança. Quan descobriran que els reemborsaments de fons públics no són més que una gota d'aigua respecte al que aquests mateixos bancs han obtingut en ajuda pública (sobretot per garantir els seus actius tòxics) i que d'aquí tres o quatre mesos, màxim (com s'analitza en aquest GEAB N°36), aquests mateixos bancs es trobaran de nou a punt d'esfondrar-se, comprovaran, impotents, que les seves accions no valen, de nou, res.


Creixements respectius del PNB (en verd) i del deute USA (en vermell) (en Milliards USD) - Fonts : US Federal Reserve / US Bureau of Economic Analysis / Chris Puplava, 2008

Intoxicats pels financers, els dirigents polítics del planeta tindran de nou la sorpresa després de l'estiu, de descobrir que tots els problemes de l'any passat ressorgiran, multiplicats, ja que no han estat tractats, tan sols van ser «enterrats» sota masses immenses de diner públic. Una vegada aquests diners dilapidats per bancs insolvents, forçats a «salvar» competidors en pitjor estat que ells mateixos, o en plans d'estimulació econòmica mal concebuts, els problemes surtiran agreujats. Per a centenars de milions d'habitants d'Amèrica, d'Europa, d'Àsia i de l'Àfrica, l'estiu 2009 serà una terrible transició cap a un empobriment durable a conseqüència de la pèrdua de la seva feina sense perspectiva de trobar-ne un durant dos, tres o quatre anys; o a conseqüència de l'evaporació dels seus estalvis col·locats directament en borsa, o en fons de jubilació per capitalització o de les col·locacions bancàries vinculades al borsa o nominades en dòlars USA o a lliures britànic; o bé a conseqüència de la seva inversió en empreses empeses a esperar desesperadament una calma que no vindrà abans no passi molt de temps.

---------
Notes:

(1) Serà una represa sensefeinesjobless recovery») com intenten vendre'ns-ho molts experts. Als Estats Units, al Regne Unit, en zona Euro, al Japó, serà una recuperació sense recuperació («recoveryless recovery»), una pura invenció destinada a intentar fer tornar a consumir als consumidors americans o britànics insolvents i a fer tenir paciència el màximde temps possible els països compradors de Bons del Tresor USA i de Gilts britànics (abans que decideixin que ja no hi ha futur per als seus productes als països del Dòlar i de la Lliura Esterlina).

(2) Les «ones malvades» són ones oceàniques molt altes, sobtades i que eren considerades com molt rares, fins i tot si avui se sap que apareixen en el transcurs de pràcticament totes les tempestes d'una certa importància. Les «ones malvades» poden atènyer alçades de cresta a vall de més de 30 metres i pressions fenomenals. Així, una ona normal de 3 metres d'alçària exerceix una pressió de 6 tonnes/m². Una ona de tempesta de 10 metres d'alçària pot exercir una pressió de 12 tonnes/m². Una ona malvada de 30 metres d'alçària pot exercir una pressió anant fins a 100 tonnes/m². Ara bé, cap vaixell no és concebut per resistir a tal pressió. Existeix també el fenomen de les «tres germanes». Es tracta de tres «ones criminals» successives i encara més perilloses, ja que un vaixell que hauria tingut temps de reaccionar correctament a les dues primeres, no tindria en cap cas les possibilitats de recuperar-se en una posició favorable per enfrontar la tercera. Segons LEAP/E2020, és a un fenomen d'aquest tipus que el món serà confrontat aquest estiu ; i cap estat (vaixell) no és en posició favorable per enfrontar-los, fins i tot alguns són més en perill que d'altres com anticipa aquest GEAB N°36.

(3) LEAP/E2020 considera que les seves anticipacions sobre l'evolució socioeconòmica de les diferents regions del món publicades en el GEAB N°28 (15/10/2008) són sempre pertinents.

(4) O, més exactament, en cadascuna de les regions, la degradació de la situació ja no podrà ser emmascarada per artificis mediàtics i borsaris.

(5) serà d'altra banda interessant, en matèria d'estadístiques econòmiques americanes, de seguir les conseqüències de la revisió pel Bureau of Economic Analysis de les classificacions i procés de càlcul que intervindrà el 31/07/2009. En general, aquest tipus de revisions té per a resultat de tornar més complexes les comparacions històriques i de modificar en un sentit favorable les estadístiques importants. Amb ell n'hi ha prou per donar-se'n compte de comprovar com les revisions precedents han permès disminuir per 3 de mitjana el nivell d'inflació mesurat. Font : MWHodges, 04/2008.

(6)Les lectors del GEAB hauran pogut comprovar que són exactament les mateixes persones, mitjans de comunicació i institucions que, fa 3 anys, trobaven que tot anava per a millor en el millor dels mons ; fa 2 anys, que no hi havia cap risc de crisi greu ; i fa un any, que la crisi era sota control. Opinions d'una molt gran fiabilitat !

(7) Excepte al nivell regional, on cada entitat política s'organitza a la seva manera. Així, aprofitant l'esborrament polític del Regne Unit envescat en la crisi financera, la crisi econòmica i la crisi política, la UE està posant la City londinenca sota tutela (font : Telegraph, 11/06/2009). L'estiu 2009 pot així posar fi als 300 anys d'història d'una City molt poderosa al cor del poder britànic. Pel que fa a això, cal llegir el molt instructiu article de George Monbiot en The Guardian del 08/06/2009 i sobretot prendre el temps de llegir el brillant assaig de John Lanchester publicada en la London Review of Books del 28/05/2009 i titulat «It's finished».

(8) d'altra banda, qui es preocupa encara per les declaracions finals dels G8, com a la del G8 Finances del 13/06/2009 (font : Forbes, 13/06/2009), en un moment en què cadascun actua per la seva banda: americans d'un costat, canadencs i europeus de l'altre, britànics i japonesos al mig, mentre que els russos juguen un joc diferent?

(9) La malaventura succeïda al Secretari d'Estat al Tresor americà, Timothy Geithner en el moment del seu recent discurs als estudiants d'economia de la universitat de Shanghai és molt instructiva: el públic de l'amfiteatre va esclatar a riure quan es va posar a explicar doctement que els xinesos havien fet una bona tria invertint els seus bens en Bons del Tresor i en Dòlars USA (font : Examiner/Reuters, 02/06/2009)! No hi ha res pitjor per a un poder establert que suscitar la ironia o la ridiculesa ja que la potència no és res sense el respecte (de la part de l'amic tant més que de l'adversari), sobretot quan el que es burla és considerat «entrampat» per aquell que es burlat. Aquest esclat de riure val més, segons LEAP/E2020, que llargues demostracions per indicar què no sent la Xina en absolut «entrampada» pel Dòlar USA i què les autoritats xineses saben d'ara endavant exactament a què atenir-se'n sobre l'evolució del bitllet verd i dels T-Bonds. Aquesta escena hauria estat impensable fa només dotze mesos, potser fins i tot fa només sis mesos, en principi perquè els Xinesos eren encara ingenus, i llavors perquè pensaven que calia continuar fent creure que eren sempre ingenus. Visiblement, en vigílies de l'estiu 2009, aquesta preocupació ha desaparegut: cap més necessitat de fingir d'ara endavant, com ho indica aquest sondatge de 23 economistes xinesos publicat el dia de l'arribada de Timothy Geithner a Pequín que jutgen els actius americans «arriscats» (font : Xinhuanet, 31/05/2009). Els mesos a venir ressonaran d'aquest esclat de riure estudiantil...

(10) I no serà només als Estats Units que els accionistes seran sistemàticament lesionats per l'estat amb el pretext de l'interès col·lectiu superior, com ho ensenyen les pèrdues dels fons de pensió que s'havien invertit en accions de Chrysler o GM, o les pressions de la Fed i del govern USA sobre Bank of America perquè amagués als seus accionistes l'estat desastrós de Merrill Lynch en el moment del seu rescat. Fonts : OpenSalon, 10/06/2009 / WallStreetJournal, 23/04/2009. Al Regne Unit, a Europa i a Àsia, les mateixes causes produiran els mateixos efectes. La «raó d'estat» és des de sempre l'excusa més senzilla per justificar totes les espoliacions. I les crisis greus són propícies per invocar la «raó d'estat».

(11) A Alemanya, un problema similar es plantejarà, a conseqüència de les eleccions nacional del proper setembre. Després de l'elecció, els problemes bancaris del país seran l'objectiu dels mitjans de comunicació, amb diversos centenars de milers de milions d'actius en risc en els balanços dels bancs, sobretot regionals. S'és lluny de l'amplitud dels problemes dels bancs USA o britànics, però Berlín haurà de fer front, sense cap dubte, a fallides potencials. Font : AFP/Google, 25/04/2009. I als Estats Units, els bancs ajudats per l'estat federal han disminuït simplement els seus préstecs a l'economia mentre que se'ls havia demanat de fer el contrari. Font : CNNMoney, 15/06/2009

(12) Fonts : Financial Times, 01/06/2009; YahooFinance, 04/06/2009; StreetInsider+Holdings/4656921.html, 15/05/2009; Financial Times, 01/06/2009.

dimarts, 16 Juny de 2009
Publica un comentari a l'entrada