divendres, 22 de maig de 2009

I.I. podrà presentar-se

Avui s'ha sabut que Iniciativa Internacionalista (c) podrà, finalment, presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu.

El tribunal constitucional ha considerat que les proves aportades que vinculaven la llista d'I.I. amb l'entorn abertzale eren insuficients.

Cal considerar-ho una bona notícia? tenint en compte que, finalment, tot un grup de ciutadans podran triar aquesta llista per a representar-los i, d'aquesta forma, exercir d'alguna manera el dret a participar en la vida pública, doncs sí que ho és.

Tanmateix, és inacceptable. És inacceptable que en virtut de la llei de partits es pugui impedir la participació en unes eleccions perquè aquest o aquell menbre de la llista van estar anteiorment en una altre llista que avui és il·legal (que no ho era en el seu moment).

Algú podria demanar-se, doncs, perquè no s'il·legalitzen el PSOE i el PP, que tenen entre els seus afiliats a dotzenes d'antics càrrecs franquistes i a falangistes irredempts que, en alguns casos, tenen les mans tacades de sang. I d'això sí que en tindriem proves.

Però,és clar, això no passa. No passa perquè la "justícia" no jutja l'ètica dels fets, sinó que només jutja l'acord o no dels fets amb la "legalitat". Li en diem "justícia" però no ho és. És "legalitat".

És una més de les moltes perversions del llenguatge que li donen una falsa pàtina d'infalibilitat i sacralitat el sistema. Com quan en diuen "llibertat" però, en realitat, és capitalisme; o com quan en diuen "democràcia" però, en realitat, és partitocràcia.

I no. No és el millor dels sistemes. Per molt que repeteixen constantment que les alternatives són pitjors. Una proposició falsa no serà certa només perquè es repeteixi un milió de cops que ho és.

Les alternatives poden ser millors. Prou que ho saben. Per això els que defensen el sistema tal com és ja se'n cuiden prou de reprimir les alternatives quan encara són brots verds. Aquests sí. Per això han intentat posar fora de joc a Iniciativa Internacionalista.

No ens enganyem, però. I.I. ha guanyat una batalla, però està per veure si obtindrà representació. La maquinària de propaganda del sistema ja l'està demonitzant.

Aquestes batalles són sempre a llarg plaç i sempre el dèbil té les de perdre. Com descriu Gabriel Chevallier a "La Por", a la primera guerra mundial van anar vint milions de combatents, convençuts que allò era "el seu deure". Amb molts més milions de ciutadans a les respectives rereguardes convençuts del mateix. Les maquinàries de propaganda dels respectius estats van obrar el funest prodigi de convèncer a milions d'individus que era bo matar.

Les maquinàries de propaganda del sistema funcionen. Molt millor que la propaganda petita, vigilada i reprimida d'una petita coalició de partits d'esquerres. I funcionen perquè no només són capaces d'entrar fins a la cuina de la pròpia identitat individual i fer-hi allà una destrossa, sinó que poden reprimir i destruir físicament a la dissidència.

I llavors penso en la crisi que estem vivint: en els 4.000.000 d'aturats d'avui i en les previsions d'alguns que situen la taxa d'atur en un 30% a l'estat per a l'any 2010. Què passarà? Hi ha qui parla de revoltes però jo no ho veig

Girem la truita: 30% d'aturats vol dir 70% de població activa. Quines polítiques volen implementar els governs? abaratiran els acomiadaments? ¿com és possible que els respectius governs es plantegin la reforma del mercat laboral per a que sigui més fàcil fer fora els treballadors? I llavors responen dient que, en tot cas, volen ampliar el període de prestació.

¿I si, en realitat, la política dels governs no anés encaminada a intentar minimitzar l'atur sinó a fer una transició, el més suau possible, a una taxa d'atur del 30%?. És més ¿i si els governs estiguessin, de forma activa amb les seves polítiques, destruint els llocs de treball excedentaris? perquè no?

És un fet que amb l'actual model de creixement capitalista que busca la súper-eficiència i la hiper productivitat hi ha, efectivament, un excedent, cada cop major, de llocs de treball.

Perquè no construir, doncs, una nova societat amb un 70% de la població activa treballant per pagar els immensos beneficis de la casta dominant de polítics i empresaris; per pagar la maquinària de l'estat, segurament aprimada, i per a pagar unes subvencions mínimes suficients per a les cada cops més nombroses classes passives? On suficients vol dir "suficients per a matar les revoltes" i "suficients per a seguir garantint el funcionament del capitalisme refundat".

I qui es rebel·laria d'aquest 70% de "privilegiats"? sabent que un immens exercit d'aturats, de força de treball, està a la reserva esperant (ja ho deia Marx!).

Hem passat del somni de la plena ocupació a recuperar la importància de l'atur per a mantenir la pressió sobre els treballadors i impedir-ne així la seva revolta. Tot i que a l'estat mai hi ha hagut plena ocupació. Com diu Santiago Niño al seu llibre "El crash del 2010", l'estat espanyol s'ha saltat aquesta etapa i passarà directament a la fase amb taxes d'atur superiors al 25%

El 30% d'aturats anirà passant amb els subsidis, les xarxes familiars, l'economia submergida... Esporàdicament amb treballs "legals" saltant al 70% de "privilegiats".

I si aquest fos el futur que ens dibuixen? i si -no vull creure-m'ho- hi estiguéssim d'acord?

No vull creure-m'ho.

Jo crec que un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada