Pàgines

divendres, 15 de maig del 2009

xiulada, impugnació i Camps imputat

Aquesta setmana ha deixat alguns fets remarcables.


Xiulada

Les coses com siguin: el Barça ha començat a fer veritat el "Copa, Lliga i Champions!" del Crackòvia.

Veurem si acaba sent veritat del tot. El Barça era, i amb molts bons arguments que va demostrar, el favorit per a la copa. La lliga, indiscutiblement, ja està guanyada... La Champions, però, és una altra història. Si el Barça guanya la copa d'Europa rubricarà una temporada, literalment, única. Tanmateix, a hores d'ara ja és excepcional, i passi el que passi així cal reconèixer-ho

Els aficionats del Barça i de Bilbao que van anar a València, a més d'un bon rotllo i d'una esportivitat que resultaven emocionants van dedicar una xiulada a l'himne espanyol que està portant cua.

És el que passa quan es polititza l'esport i quan no es deixen més vies d'escapament per a manifestar el descontentament, o la dissidència, que, justament, les concentracions multitudinàries de gent en grans espectacles esportius.

¿O és que no està polititzat des del mateix nom? la competició es diu "Copa del Rei", substituint l'antic nom "Copa del Generalísimo". Bé que es podria dir "Copa de clubs de la LFP", o simplement, la Copa, afegint un patrocinador, com fan amb "La Liga BBVA". El cas és que no. Que es diu "Copa del Rei". Comencem malament.

Seguim pitjor: L'himne espanyol. La "Marcha Granadera" és l'himne que el franquisme va restaurar (era l'oficial amb Alfons XIII i la seva "oficialitat" ve del segle XVIII) per a substituir l'"Himne de Riego" de la República Espanyola. L'oficialitat de la "Marcha Real" només es trenca durant el període republicà. Cultureta. Aquest himne espanyol es presenta com a himne "nacional". Nacional de l'única nació que la constitució reconeix.

Però, ai las! resulta que molts bascos i catalans pensem que la nostra nació no és Espanya, sinó que és Euskal Herria, per als bascos, i Catalunya per als catalans.

Aleshores, l'himne "nacional" espanyol és, com a poc, una provocació. Serà nacional, però no pas de la meva nació, no de a que jo sento com a meva. No de la nació que defineix la meva identitat nacional. Identitat nacional que és part de la meva identitat personal, en definitiva. El meu himne nacional és "Els Segadors".

La politització, doncs, comença molt abans de la xiulada i la xiulada és conseqüència d'aquesta politització de caràcter marcadament espanyolista que tenen gairebé tots els espectacles esportius.

Espectacles esportius, que no esports. I ni tan sols espectacles, sinó propaganda. Propaganda nacionalista espanyola tot sovint. Doncs bé. La majoria dels aficionats catalans i bascos no van voler ser utilitzats per a aquest joc.

I llavors ve quan es comença a veure com les gasten: com que la propaganda els falla, simplement, censuren. Com en els temps del franquisme. Se censura que milers de catalans i bascos xiulen l'himne "nacional". Es veu que això no es pot saber per les Espanyes. Però el tret els surt per la culata i avui, tothom en parla. Fins hi tot, espanyols indignats volen portar als tribunals als "instigadors" de la xiulada.

És clar. hi havia un instigador darrera de cada persona que xiulava. Aquesta és l'explicació: Van obligar a la gent a xiular. Si no arriba a ser per aquest instigador que tothom tenia darrera seu, ningú hauria xiulat. Si és que les explicacions són fàcils, home..

En fi. Propaganda i Censura. Però, és clar, hi han coses que no es poden evitar. Tothom que va xiular era independentista? segurament no. Però el que està clar és que l'independentisme creix... perdem pors i ens tornem més descarats! I si no t'ho creus, mira:



El segurata flipa.



Impugnació

Deixo la copa.

La setmana també ha deixat la impugnació, per part del govern espanyol, de la candidatura a les eleccions europees de "Iniciativa Internacionalista (II)".

En aquest enllaç podeu llegir el manifest d'II.

Resulta que el número 1 d'aquesta llista estava vinculat a ANB (Acció Nacionalista Basca), una de les llistes que van ser considerades "hereves" de Batasuna i que, amb la seva il·legalització van deixar sense veu a més de 100.000 ciutadans bascos en les darreres eleccions a Euskadi permetent, entre d'altres coses, que li sortissin els números al front espanyolista que ha dut Patxi López a la lehendakaritza.

De nou, una impugnació d'una llista. L'antidemocràtica llei de partits segueix fent la seva feina. Amb aquesta impugnació milers de ciutadans de l'estat amb idees polítiques d'esquerra independentista o nacionalista perden la possibilitat de votar una llista propera als seus ideals. Censura i més censura. Repressió i més repressió.

La llei de partits és una aberració. Aquesta llei desvirtua del tot el sistema de democràcia parlamentària de l'estat. L'invalida èticament. Només es pot ser bel·ligerant contra aquesta llei i contra l'estat que l'aplica. És una obligació moral. La llei de partits és un atemptat contra la Democràcia.

Si el que es volia era evitar que arribessin diners a ETA, només calia l'auditoria estricta dels comptes dels partits. De tots els partits. Però, és clar, això hauria revelat molts draps bruts, no? En canvi, el front espanyolista es va treure de la màniga una llei que els permetia carregar-se la realitat sociològica del País Basc negant el dret vot a més de 100.000 electors.

De retruc, com s'ha vist, també es podran carregar qualsevol candidatura o agrupació electoral que no els faci el pes, com aquesta de II, que té el greu pecat d'agrupar bona part de l'esquerra nacionalista-independentista d'arreu de l'estat.

La llei de partits té el pervers efecte de blindar el sistema de partits actual i una determinada concepció de l'estat espanyol. Les candidatures d'esquerra alternativa ho tenen difícil per trencar l'actual partitocràcia. En general qualsevol partit que discuteixi el sistema patitocràtic nacionalista espanyol ho te difícil per entrar.

Crec que només s'acceptaran nous partits que estiguin, sense discussions, d'acord amb el sistema, o si són reorganitzacions de l'espai que ja representen els actuals partits. Això vol dir que cada cop hi haurà més electors fora, expulsats del sistema, afegint-se a l'abstenció provinents de la censura i de la conculcació del dret a votar.


Camps imputat

Finalment, el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha estat imputat en la trama de corrupció del "Cas Gürtel".

Lliga amb el que deia abans: una llei de partits quan el que calia era una auditoria estricta dels comptes dels partits.

Cal suposar que algun motiu tindrà el jutge per cridar a Camps. Tanmateix, la presumpció d'innocència preval i, per tant, ha de ser el jutge el qui digui el què.

Ara ve, si tot plegat és només una estratègia de lluita política, que tots vagin en compte. Que la merda cal destapar-la, però no és prudent posar-la al davant d'un ventilador.

Déu n'hi do la setmaneta.