divendres, 1 de maig de 2009

1er de maig

Primer de maig. Jornada de lluita.

"El 1r de maig 1886 als Estats Units, uns 340.000 treballadors engegaven una vaga, reivindicant la jornada laboral de vuit hores. Tres dies després, mentre s'acaba una manifestació antirepressiva, una bomba explota davant dels policies que tiren sobre els manifestants. La baralla fa una dotzena de morts. La policia arresta i condemna a mort vuit anarquistes, dels quals només dos eren presents al moment de l'explosió, i malgrat una mobilització internacional, quatre acaben penjats, mentre un altre se suïcida a la presó. Al juliol del 1889, la segona Internacional decideix a París de dedicar cada any el 1r de maig a una diada de lluita mundial." (Extret de la Convocatòria del 1r de Maig a Perpinyà: Per un 1r de Maig en lluita! Assemblea de Maulets del Rosselló)


Avui estaven convocades diverses manifestacions. Al bloc em faig ressò de la convocada per CGT, de la manifestació del 1er de maig alternatiu i del manifest de la Intersindical-CSC.

El temps no ha acompanyat gaire. Però malgrat tot s'ha donat una alternativa a la manifestació dels sindicats majoritaris.

El missatge està clar: hi ha un sindicalisme que no està comprat per les subvencions del sistema, que està disposat a combatre i que aposta per canviar el sistema.





Manifest de la CGT per al Primer de Maig de 2009

"Qui al llarg de dècades han dissenyat les polítiques que ens han conduït al precipici i amb les quals s'han enriquit fins a límits insospitats, a costa del nostre sofriment i les nostres necessitats, es presenten davant la classe treballadora per a exigir de totes i tots que els traguem a ells de la seva crisi, deixant-nos escanyar encara més amb els seus paranys crediticis.

Durant anys han privatitzat els guanys

i ara pretenen que nosaltres paguem les seves perdues


La CGT no està disposada ni va a consentir que els rics, els empresaris, els banquers i els directius de les grans empreses de l'estat espanyol ens refreguin per la cara els seus escandalosos comptes de beneficis i salaris, mentre les i els treballadors ens quedem amb una mà sobre una altra per culpa dels acomiadaments, els EROS's, els ERTO's, o la no renovació dels contractes temporals que, en molts casos, són autèntics fraus de llei.

Enfront de les exigències dels poderosos i els rics, l'actuació de govern i sindicats majoritaris està sent vergonyosa i còmplice, ja que el primer destina milers de milions de les arques públiques per a finançar empresaris, especuladors i depredadors financers, i legisla a cops de decrets perquè siguin els treballadors amb el seu atur, els que financiïn la seva pròpia contractació als empresaris; els segons, sent els garants dels acomiadaments col·lectius a través de les seves signatures indiscriminades i realitzant vagues i mobilitzacions domesticades al servei de les patronals i el govern, obstaculitzant d'aquesta manera que hagi una veritable resposta social que paralitzi d'una vegada per sempre aquesta bogeria que és el capitalisme."

LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS

PER UN VERITABLE CANVI SOCIAL,

PER A TOTS TOT



CAP A LA VAGA GENERAL





Crònica de Kaosenlared.net de la manifestació del 1er de maig alternatiu:


1 de maig alternatiu: Uns cinc mil manifestants clamen a Barcelona per la vaga general


Sota el lema “1 de maig alternatiu: Davant la crisi defensem els drets laborals i socials” la manifestació, que ha arrencat de la Plaça Universitat sobre les 6 de la tarda, ha conclòs a la Rambla del Raval de Barcelona passades les 8 del vespre. Prèviament, representants de diferents col·lectius i organitzacions convocants han fet diversos parlaments a la mateixa Plaça Universitat denunciant la crisi i els seus culpables, les polítiques governamentals favorables al capital, l’atur desbocat, la repressió dels moviments socials i dels treballadors i treballadores immigrants... exigint la vaga general com a resposta a la situació.


Aquesta exigència, la vaga general, ha estat present al llarg de tota la manifestació: “Fa falta ja una vaga, una vaga... fa falta ja una vaga general”, “Contra l’Europa del capital, vaga general”... acompanyada de la referència a què el cost de la crisi recaigui sobre els seus culpables: “Que la crisi la paguin els rics”, “diners per als obrers i no per als banquers”... i la denúncia a la burocràcia dels sindicats majoritaris i les seves polítiques: “se puede, se debe, luchar contra los ERES”, “s’ha d’acabar la burocràcia sindical”... Front a l’atur,s’han corejat propostes com “4 milions d’aturats, repartim el treball”, “treballar menys per treballar tots”, “ni ERO’s, ni atur, ni precarietat, empreses en lluita, solidaritat”... Altres reivindicacions feien al·lusió a les polítiques del govern: “No, no, no a la privatització”, “Govern d’entesa, govern d’empresa”, “El tripartit desallotja de nit”, “Bolonya s’imposa a cops de porra”... La solidaritat amb els i les immigrants ha estat també present: “cap persona és il·legal”, “Totes i tots som immigrants”...


A la Rambla del Raval s’ha fet una crida a la solidaritat antirrepressiva amb l’Enric Duran, el Karim i l’activista del Caufec empresonat, concloent la manifestació amb la lectura del manifest unitari.

Teo Navarro en Kaos en la Red






Manifest de la convocatòria del 1 de maig alternatiu

GOVERN A FAVOR DE BANQUERS ESPECULADORS, I PATRONAL CONTRA ELS TREBALLADORS

Vagues generals a França, Itàlia, Grècia i Portugal: Què passa amb el sindicalisme acomodat d'aquí?

NO ENS FARAN CALLAR. AHIR I AVUI, SENSE LLUITA UNITÀRIA, NO HI HA FUTUR.

MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA 1r DE MAIG DE 2009: 17,30 H PÇA UNIVERSITAT

En el Sistema Capitalista no hi ha sortida a l'actual crisi, llevat que aquesta es faci a costa dels treballadors. Els gestors del capital estudien una sortida que no qüestioni el sistema, subvencionen empresaris i banquers, alhora que aquests es mantenen salaris altíssims i acomiaden centenars de milers de treballadors. Preparen nous retalls als ja escassos drets socials i laborals i més precarietat, mitjançant l'arma utilitzada en els últims 30 anys: el Diàleg (Estafa) Social.

Al març hem assistit a l'anunci de la seva decidida voluntat d'arribar a un gran pacte social per sortir de la crisi. La idea és simple: cal lluitar tots junts contra la crisi. No identificar responsables per crear un clima favorable a aquest pacte. Els mateixos agents del neoliberalisme, que han gestionat i legitimant aquest sistema, que ha provocat una societat brutalment desigual i injusta, es postulen per fer front a la crisi.

El 10 % dels sous més alts s'apoderen del 26 % de la massa salarial total, el mateix que el 50 % dels salaris més baixos, resultant amb això que el 42 % de les rendes salarials estan per sota del llindar de la pobresa.

Els responsables són els mateixos que han legislat i subscrit pactes durant dècades, són els que han realitzat o permès el desmantellament dels serveis i empreses públiques, així com dels drets laborals i sindicals, reduint el preu de l'acomiadament cada vegada més (en els anys 70, 60 dies per any treballat, en els 80, 45 dies, en els 90 van pactar 33 dies, i ara la mitjana està en 20 dies, com en l’acomiadament objectiu, i per als temporals, que són un terç de les plantilles, 8 dies. Amb cada pacte social o llei aprofundeixen la derrota de la classe treballadora, nativa i estrangera, en favor d'una minoria insaciable, que s'ha enriquit obscenament. Minoria que, a més a més, controla els mitjans de comunicació i que els utilitza per manipular la consciència i convèncer-nos que aquest procés de “la seva” acumulació i “la nostra” despossessió és inevitable, natural i democràtic. No plantegen en cap moment que la crisi la paguin els rics.

Han reduït els impostos: El de Societats del 35 % al 30, el de Plusvàlues del 18-43 % a únic de 18 %, els SICAV (instrument financer per a rics) a l'1 % en comptes de fins al 43 %, el tipus màxim de l’IRPF del 45 al 43 %, i l'eliminació del de Patrimoni. Permeten l'evasió fiscal i, ara, perdonen multes als qui tornin dels paradisos fiscals el 2009, i han reduït la despesa fiscal de caràcter social en el període 1993-2005 del 28,7 % del PIB al 25,2 %. Han legislat sobre els ERO, facilitant el xantatge del capital per acomiadar fins i tot amb beneficis, com hem vist a SEAT i moltes multinacionals més (“si no et redueixes salaris, t'acomiadem”), quan en els anys 70 només era possible acomiadar després de 2 anys seguits de pèrdues. La majoria d'ERO són pactats amb les burocràcies sindicals, i en empreses amb beneficis multimilionaris (Telefónica, Nissan, etc.). En una relació de poder tan asimètrica com és la relació salarial, aquesta actitud sindical, omple d’indefensió i por moltes persones.

En el període 1999-2006, els beneficis empresarials van créixer un 73 %, el doble que en la UE-15. Mentre que els costos laborals ho feien en un 3,7 %, i els salaris en la Renda Nacional van passar del 62 % el 1992 al 54,4 %. Aquest és el resultat dels Acords de Negociació Col·lectiva de CCOO-UGT-Govern-Patronal: mileurisme, precarietat, ETT, i la “flexiseguretat” es va estendre per tot Europa, atacant amb les 65 h.

Pensionistes: 463.057 cobren 308 euros al mes, més de 4 milions, menys de 7.200 euros anuals. El Pacte de Toledo no es va fer per defensar les pensions públiques, sinó per retardar l'edat de jubilació, endurir les condicions i fomentar els fons privats de pensions. La Llei 15/97 es va fer per a la privatització de la Sanitat Pública. La LOU estan aplicant-la al costat de Bolonya, i la LEC a Catalunya. L'ensenyament superior està al servei dels fills dels rics i de les empreses transnacionals, i el Tripartit garanteix frenar a cops de porra l'oposició a aquests plans mercantils, que donen un 30 % de fracàs escolar, i finança l'ensenyament concertat.

Catalunya no podrà legislar sobre salari i pensions mínimes amb el nou Estatut. Ni tan sols hi haurà sobirania per fer referèndums sobre qüestions econòmiques o sobre lleis. Es van enriquir els de CiU i el Tripartit en ajuntaments, amb la venda fraudulenta de sòl públic, van crear i van celebrar la bombolla immobiliària, provocant entre 1994 i 2006, que el preu de l'habitatge es dupliqués respecte al salari mitjà d'aquest mateix període, condemnant tota una generació de joves a la impossibilitat de l'emancipació o a l'esclavitud en forma de deute hipotecari. El capital financer utilitza el deute com a dogal. Primer van endeutar els pobles del Sud per esclavitzar-los, perquè el deute és impagable, ara els joves i les classes populars del Nord. És el poder de la banca, i no hi ha funció social en les caixes d'estalvis.

Cap d'aquestes elits político-sindicals critica ja el capitalisme, no necessiten canviar el sistema. Res de vagues generals com a Euskadi, ni com la del 14/12/88, ni tan sols de mitja jornada. Segueixen amb ambigüitats calculades, reivindiquen amb la boca petita millores de cobertura social, però s'ofereixen per a un altre pacte social de legislatura si s'amplia de 120 a 180 dies el mínim d'atur, i consideren suficients els subsidis caritatius si no tens cap ingrés.

Per tot això, no callarem. No deixarem aïllada l'empresa que lluiti contra els acomiadaments. Continuarem unint empreses i estudiants en lluita, envoltant-les de solidaritat, perquè sabem que si guanyen ells hi guanyem tots. Per canviar aquesta història de 3 dècades de complicitat de governs, burocràcies sindicals i patronals, no volem un altre pacte social, i menys encara contra les pensions. Prou de pacte-diàleg-estafa-social.

“Qui cregui que el creixement econòmic és infinit en un món finit, o és un boig... o un economista de l’FMI”. La societat consumista del “ho vull tot i ho vull ara” és impossible i insostenible. Els anys del crèdit fàcil i del mal denominat “capitalisme popular” han accentuat els valors propis del sistema entre la mateixa gent del carrer. El resultat: 70.000 morts de fam cada dia i 2.800 milions de pobres (un milió a Catalunya).

Per això, davant la barbàrie del capitalisme, reivindiquem mesures que rebutgin que la càrrega de la seva crisi recaigui sobre els treballadors, i ho farem de forma sostinguda, amb vagues generals si hi ha la suficient unitat per a això. En concret, plantegem de forma unitària, organitzacions i sindicats de l'esquerra, el següent:

* Salari i pensió mínima de 1.200 euros/mes, i 35 h setmanals sense reduir salari, com a primera mesura per repartir el treball i la riquesa, i prestació d'atur indefinida mentre no es trobi feina.

* Reforma fiscal, que torni la progressivitat als impostos, després de l'irresponsable saqueig de les arques públiques. Prohibir tots els paradisos fiscals i la impunitat fiscal.

* Lloguer social de tots els habitatges buits. Expropiació dels habitatges buits retinguts pels constructors i els bancs, i impedir els desnonaments de les famílies, amb moratòria del pagament d'hipoteques.

* Banca pública amb control social, perquè el crèdit estigui al servei de l'ocupació i no de l'especulació. Contra la socialització de les pèrdues dels bancs, prou d'utilitzar els nostres impostos per salvar banquers, mentre hi ha més de 900.000 aturats sense cap tipus de cobertura social.

* Paralització de les privatitzacions de serveis públics, per la reversió de les ja realitzades, en defensa de la Sanitat Pública, derogació de la Llei 15/97, en defensa de l'Educació Pública, NO a Bolonya i a la LEC.

* Prohibició d'acomiadaments. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin, i reobertura amb control dels treballadors/es i associacions, per reorientar la producció segons les necessitats i amb sostenibilitat ecològica.

* Cap personal és il·legal; igualtat de drets per a tots, d'aquí o d'altres llocs de l'Estat i del món. Treballem avui per a empreses propietat de capital estranger o nacional, i ens manifestem a tot el món, per no dependre d'ells i poder decidir el nostre futur.

* El treball cooperatiu, el consum responsable i les finances ètiques són realitats ja a casa nostra, basades en valors alternatius als capitalistes: democràcia directa, igualtat, suport mutu, solidaritat, responsabilitat i justícia social.

HI HA SOLUCIONS FAVORABLES PER A LA MAJORIA, ÉS NECESSARI QUE ENS HI IMPLIQUEM.

VINE A LA MANIFESTACIÓ DEL 1r DE MAIG, 17,30 H, A PÇA UNIVERSITAT.




Manifest de la Intersindical-CSC per al 1er de maig.


Seva és la crisi, nostra és la lluita!
(Manifest en motiu de l'1 de maig)

Arriba un altre 1r de maig, aquest en plena crisi econòmica, i com sempre, ens toca el rebre els treballadors i les treballadores que no l’hem provocada. La fallida d’un sistema econòmic basat en l’especulació i la vesant més salvatge del capitalisme, en el neoliberalisme més radical, mancat de qualsevol mena de regulacions ni de límits, deixant que “el mercat reguli la situació”, ens ha portat on estem. És més, en lloc d’atacar els vicis estructurals del sistema, aquesta cobdícia dels poders econòmics ha estat subvencionada i tutelada pels governs i les institucions polítiques.

Ara, quan les coses van mal dades i el sistema es col·lapsa, els treballadors i les treballadores som cridats a fer encara més sacrificis, se’ns congela el sou; se’ns nega qualsevol iniciativa de negociació col·lectiva, amb l’amenaça d’ERO o de tancament. Això sí, els poders econòmics demanen a canvi pagar menys impostos, l’acomiadament més lliure i, per si això fos poca cosa, subvencions per continuar funcionant en el nostre país, perquè si no, no som prou competitius i els beneficis no són els esperats. Fins i tot, se’ns diu que s’ha d’endarrerir l’edat de jubilació, que no hi ha prou diners a les arques públiques, que han estat saquejades, no fos cas que els bancs en paguessin les conseqüències minvant els seus guanys.

Tota aquesta situació exigeix una resposta contundent, una resposta que té un nom i que es diu VAGA GENERAL. Els companys i companyes del País Basc ho tenen molt clar i el dia 21 de maig hi ha convocada una vaga general. Al nostre país, els sindicats espanyols, que no fan res més que atemperar i esmorteir la que seria la natural resposta dels treballadors i treballadores, no estan a l’altura de les circumstàncies. Ja se sap, ara toca no ser conflictius, que el capitalisme s’espanta!

La INTERSINDICAL-CSC sí que ho té clar, sabem que s’ha de forçar un canvi en les polítiques públiques i exigim que els drets socials i laborals es decideixin aquí, al nostre país, i no pas a Madrid i París.

Els treballadors i treballadores dels Països Catalans hem de sortir al carrer i mobilitzar-nos, hem de plantar cara als poders econòmics, perquè si ens volem fer respectar hem de lluitar. La destrucció de llocs de treball no pot continuar. La classe treballadora ha de dir PROU davant d’aquesta injustícia.

Des de la INTERSINDICAL-CSC encoratgem a tots els treballadors i treballadores dels Països Catalans a donar una resposta comuna a la situació actual; per tant, treballarem decididament per la convocatòria d’un vaga general com a primera resposta, en el camí decidit que hem d’emprendre per assolir un repartiment més just de la riquesa, no sols el manteniment, si no la millora de les prestacions públiques, un canvi estructural del sistema econòmic a escala global i que les decisions del nostre país es prenguin aquí i no a més de 500 km de distància.

Lluitem per avançar, lluitem per un estat sobirà i solidari.
Si la crisi és seva, la lluita és nostra.

Visca la INTERSINDICAL-CSC!
Visca la classe treballadora!
Visca la terra!

Publica un comentari a l'entrada