14 d'abril. Commemoració de la proclamació per part de Francesc Macià de «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el 14 d'abril de 1931. Avui fa, doncs, 78 anys.
Després va resultar que els "pobles germans" van resultar no ser-ho tant i la proclamació de la República Catalana va rebaixar-se a restauració de la Generalitat de Catalunya. I el que es proclamava aquell mateix dia era la 2na República Espanyola, que de confederal no tenia res.
La història dels catalans, de Catalunya, de la Generalitat de durant el període de La República Espanyola mereixen un estudi. Amb clars i obscurs, cloent l'etapa amb la guerra, la derrota i la repressió feixista, la dictadura i la restauració Borbònica. La Generalitat, restaurada de nou, se m'apareix avui com la institució més republicana de l'estat.
Al meu entendre, l'esperit republicà amara la nostra institució d'autogovern. La vocació original, de naixement, de la Generalitat restaurada el 31 i restaurada de nou al 77, és la voluntat de ser, d'esdevenir estat català i República Catalana.
I auesta voluntat és un far i una guia perquè República és institució, però també són valors: igualtat, llibertat, fraternitat. El lema de la República Francesa que ha esdevingut el lema del republicanisme d'arreu.
Perquè crec i creiem que tots els homes neixen iguals en drets i deures. Crec i creiem que tots els pobles tenen el dret a ser lliures. Crec i creiem en la llibertat dels homes i en la llibertat dels pobles. Crec i creiem en la fraternitat entre els homes i en la fraternitat entre els pobles. Crec i creiem que no pot haver fraternitat, sense llibertat i sense igualtat entre homes i pobles.
Com a país, aquest camí encara l'hem de recórrer,
Visca la República Catalana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada